Vaig acabar l’article d’ahir dient que ara, un cop sabuts els resultats oficials del referèndum de l’1-O, el govern català havia d’actuar amb intel·ligència.

He de reconèixer que estem amb una societat eminentment patriarcal basada en les relacions jeràrquiques d’autoritat, domini i lideratge de l’home sobre la dona.

Dimarts passat, dia de vaga general, exhaustes després de tres dies de dormir poc i donar-ho tot, baixàvem altre cop a la Plaça Imperial de Tarragona per acudir a la manifestació de les 19:00h.

"Sí, sóc jo i estic bé", potser ha estat la frase que més he repetit des del diumenge 1 d'octubre, repetint-la sovint amb un somriure forçat als llavis, amb un punt de vergonya, una mica de cansament i amb molt agraïment.

Sento les paraules del successor per línia directa de Felip V, rei d'infausta memòria que va cremar Xàtiva (amb la gent dins) i va arrasarr Barcelona fins a deixar-ne només runes.

Estem vivint dies convulsos que molts esperàvem amb ànsies perquè ha costat molt arribar fins aquí, però ni el més espavilat de la classe pensava que la violència arribes d’aquesta forma a la gent pacífica. Pocs s’imaginaven que en ple segle XXI en un país com és Espanya dins una unió com és Europa les forces antiavalots respondrien d’aquesta manera com ho han fet els dies passat. Això és més propi d’altres latituds i d’altres èpoques però estem davant d’un gran corpus d’imatges i vídeos d’una Catalunya del 2017 que no dóna lloc a dubtar de la seva veracitat.

Quan va morir Franco parlàvem de 40 anys de dictadura, era el 20 de novembre de 1975; però el 27 de setembre d’aquell any a Espanya es van registrar els darrers afusellaments. Arreu del món van haver milions de veus que es manifestaven en contra del dictador i de les morts anunciades, fins i tot del Sant Pare, i res va fer canviar.

PERIODISME DIGITAL: La repressió policial exercida per la policia espanyola durant la jornada del referèndum tindrà una resposta massiva aquest 3 d’octubre. Organitzacions, entitats i sindicats han convocat per a aquest dimarts una aturada de país per protestar contra la “repressió i la vulneració de drets fonamentals”.

El 1930, Mohandas Gandhi iniciava la Marxa de la sal, una acció desobedient que va anar agrupant milers de persones amb la intenció final d'aconseguir la independència de l'Índia. Van recórrer 300 quilòmetres per arribar a l'Oceà Índic, on ell es va posar a recollir una mica de sal.

Comunicat