L'1 d'octubre de 2017, a Tarragona vam viure atacs indiscriminats per part de professionals de la violència armats amb porres i escopetes llançadores de pilotes de goma, prohibides a Catalunya.

Alguns membres de la premsa en particular i dels mitjans de comunicació en general estan fulminant el significat d’alguns termes i paraules que fins ara exigien un respecte, però tal com s’estan utilitzant darrerament han perdut tota la seva majestuositat i dimensió.

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una quantitat de diners pagat per l’estat, com a dret de ciutadania, a cada ciutadà, simplement pel fet de ser membre de ple dret. És una renda independent de que el ciutadà treballi o no treballi, fins i tot tant si vol o no vol treballar.

Quan pensem en les tasques pendents que la ciutat de Tarragona té per a aquest 2018 que comença, no podem evitar la sensació que aquest any nou sembla vell. Fa molt de temps que hem perdut l’habilitat de fer els deures, i així és com se’ns va acumulant la feina endarrerida.

No entenc massa de televisió però ho trobava a faltar. Trobava a faltar aquest binomi que demostra que la "tele" no serveix únicament per desconnectar una estona cada nit després d'un dia llarg ple de mil coses a la feina, amb els amics o inclús amb la família i on tot va massa ràpid.

Un dels actuals objectius de moltes entitats públiques és la de tecnificar els seus treballadors. Aquesta tasca ja fa anys que es porta a terme en menys o més fortuna.

La millor manera d’avançar com a ciutat en la defensa dels drets socials bàsics de les persones més indefenses del nostre entorn és sumant esforços des de l’administració pública conjuntament amb les entitats i els col·lectius que vetllen per aquest objectiu.

L’any 2017 acaba amb més de 420.000 persones aturades, el 40% de les quals sense cap tipus de prestació.

Persones que no comparteixen un somriure amb els seus companys. Professionals que es creuen importants perquè de la seva signatura depèn moltes coses.

L’altre dia, veient a TV3 l’excel·lent documental sobre l’1 d’octubre, vaig sentir novament un gran orgull per la determinació i la capacitat del poble català.