Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 792

Infocamp | Opinió

Avui, el director del “Diari de Tarragona”, Josep Ramon Correal, ha escrit un article dels que fan vergonya i vomitar alhora un cop s'ha llegit. Vergonya perquè entre tòpics masclistes i tòpics misògins allò que s'hi defensa i explicita és que l'agressió sexual contra les dones és part inherent i imprescindible del sistema mental de determinats personatges, ell per exemple, que no defalleixen en relacionar amb “el futur de la raça humana” les seves idees agressores, i no perquè practiquin agressions sexistes ells mateixos sinó perquè són capaços ja no de justificar-les però sí encara de trobar-les “normals”.

I agressió sexual és tocar el cos d'una dona que explícitament t'ha dit que no el toquis, o senzillament no t'ha convidat a fer-ho. Així de clar. No hi ha excuses i aquí el gènere no és menor. És a dir que en el cas que qui sigui agredida sigui una dona, la càrrega cultural masclista que comporta l'agressió cal valorar-la en tota la seva intensitat. Milers d'anys de dominació, des del Neolític diuen molts dels savis que ho investiguen, han de rebre una especial penalització per part d'una societat que explícitament s'ha pronunciat a favor dels drets de les dones i, per tant, per la igualtat futura. I igualtat aquí no vol dir ser tractats de forma igualitària ara ja només, almenys mentre el masclisme formi part de la societat en què vivim i mentre les seves regles siguin “normalitat”.

Diu el Correal, en resposta a una bona campanya de l'Ajuntament de Tarragona per evitar les agressions sexistes a la Festa Major, que “si donem per bona la sentència que 'només sí és sí' posarem en perill el futur de la raça humana.” I que “En l'amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen que no.” I jo, pobre humà mascle però humanista al cap i a la fi, només puc respondre-li que màrqueting no és amor i que res no està en venda i que “no” és “no” sempre, a tothora i arreu. I que la humanitat masclista que ell defensa com a “normalitat” és evident que està en perill amb aquesta premissa, però per un cop que l'Ajuntament de Tarragona fa les coses ben fetes, millor que calli i faci de periodista i no de masclista.

Demanar al “Diari de Tarragona” que el faci plegar és el mínim si no rectifica. I si no ho fa, cal que l'Ajuntament de Tarragona deixi de pagar amb diners públics un diari ple de bons periodistes però que va deixar de tenir bons directors quan, per exemple, l'anarquista Josep Alomà, va deixar de ser-ho. I d'això en fa d'anys...

Vull acabar aquest article explicitant que tenim clar que escriure aquest text o presentar la moció que la CUP presentarà demà al plenari sobre aquest tema ens converteix en silenciosos, o reproduïts i part del no res a nivell local, però alhora tenim més clar que mai que callar davant les agressions masclistes i sexistes és fer-se'n còmplice i aquest paper no serà mai el nostre. Callar no és una opció però el silenciament és el preu que pagarem. No ens fa cap por. Ens han fet callar tants cops en els seus mitjans, inclòs el “Diari”, que no ve d'aquí.

Correal, rectificació o dimissió!!!

L'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) de l'Ajuntament de Valls fa quinze anys que atén la ciutadania i l'ajuda en les seves relacions amb els diferents departaments municipals. L'OAC va ser la concreció real d'una proposta que portava Esquerra Republicana de Catalunya en el seu programa electoral a Valls a les eleccions municipals de l'any 1989 i que es va fer realitat durant l'alcaldia del republicà Jordi Castells. Els vallencs i vallenques que s'adrecen a l'OAC troben un equip de deu persones que els atenen en les seves peticions d'informació, els ajuden en la gestió de tràmits administratius d'àmbit municipal i d'altres administracions concertades i recullen les queixes i suggeriments que els vulguin fer.

Durant aquests anys l'OAC s'ha consolidat com el centre principal d'informació i consulta dels ciutadans sobre els serveis que presta el consistori vallenc. En un sol espai, els vallencs i vallenques poden satisfer les seves peticions d'informació, registre i tramitació àgil sense haver de recórrer els diferents departaments de l'Ajuntament. Entre el tipus de servei que sol·liciten els ciutadans a l’OAC, un 67,9% són tràmits i un 21,4% consultes. Cada any atén presencialment 35.000 persones i gestiona més de 32.000 trucades telefòniques.

Per la qualitat del servei prestat i la millora continuada dels procediments d'atenció, el passat mes de novembre l'Oficina d'Atenció al Ciutadà va assolir la certificació ISO 9001, concedida per AENOR i que ha aconseguit renovar aquest mes de juny.Per assolir la certificació l'any passat tot l'equip de l'OAC va haver d'adaptar el servei a les especificacions d'aquesta normativa d’acord amb un manual específic de qualitat que descriu, amb l'objectiu de millorar els serveis al ciutadà i els diferents procediments d'atenció i aquesta feina l'han continuat fent al llarg d'aquest any per tal de poder obtenir la renovació.

Amb la renovació de la ISO 9001 es confirma que l'OAC ha sabut mantenir els estàndards de qualitat establerts l'any passat i que a més ha millorat la qualitat d'aquest servei municipal. Les enquestes de satisfacció dels usuaris realitzades en les darreres setmanes així ho demostren, ja que gairebé el total de les persones que van respondre consideren el servei com a útil o molt útil i posen el valor la rapidesa del servei i el poc temps d’espera en ser atesos així com el bon tracte del personal. Els auditors han valorat positivament que el 93,8% dels vallencs enquestats consideri que els seus tràmits s'han resolt de forma ràpida.

Fa quinze anys ERC va creure en el projecte d'una nova oficina dedicada exclusivament a l'atenció personalitzada al ciutadà i el va fer realitat amb la creació de l'OAC, amb el convenciment que suposaria una millora per a la ciutadania vallenca en la tramitació administrativa amb l'Ajuntament. Però després de la renovació de la ISO 9001 la feina no acaba aquí, seguirem treballant, tant des de les dependències presencials com des de la seu electrònica, extensió a la xarxa dels serveis oferts per l'OAC, per consolidar aquest treball de proximitat i servei als ciutadans i ciutadanes que ja vam endegar fa quinze anys.

Dimecres, 29 Juny 2016 18:59

Illa Corsini

Albert Abelló

El més que presumible èxit de l’Illa Corsini serà el resultat de la suma de totes aquelles actuacions que beneficien als veïns, als visitants i als comerciants, una fórmula que no pot fallar. A través del projecte Illa Corsini des del Grup Municipal de Convergència volem acabar amb l’estrès comercial i la degradació de l’espai urbà que des de fa anys està patint el conjunt de la nostra ciutat. En aquest cas parlem de l’àrea de 110.000 metres quadrats que envolta el Mercat Central i on es concentren més de 500 establiments comercials i de restauració, treballen milers de persones i hi viuen més de 5.000 tarragonins.

Segons el senyor Ballesteros, alcalde de la nostra ciutat, el Mercat Central obrirà, finalment, desprès de nou anys d’obres, les seves portes el pròxim mes de setembre. Esperem que aquesta vegada vagi de debò... L’entorn del Mercat Central, però, és tant o més important que l’equipament en sí. Necessitem un urbanisme comercial intel·ligent i sensible a les àrees comercials urbanes i sintonitzat amb les necessitats dels veïns, i és precisament això el que proposem des del Grup Municipal de Convergència amb el projecte Illa Corsini. Cal dinamitzar el comerç d’aquesta àrea i, al mateix temps, tornar a fer atractiu l’espai urbà que actualment està ocupat majoritàriament per vehicles i on la majoria de voreres són estretes i molt poc amables pel vianant. Cal alliberar tota aquesta illa perquè el ciutadà sigui l’actor principal del cor de la nostra ciutat.

Des del Grup Municipal de Convergència volem agrair el suport rebut per part dels veïns i veïnes del centre de Tarragona, així com el dels comerciants de tota la ciutat els quals veuen en molt bons ulls aquesta iniciativa. El model de l’Illa Corsini beneficia a tots els sectors i és extrapolable a moltes altres zones de la ciutat. I és que no estem inventant res: el foment del comerç i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través d’una millora de l’espai urbà és més vell que l’anar a peu.

El projecte Illa Corsini, juntament amb la unificació i abaratiment dels preus dels pàrquings, és una de les principals propostes que des de Convergència vam incloure en el programa electoral dels passats comicis municipals, una iniciativa que ara, des de l’oposició, hem fet arribar al plenari municipal on s’ha aprovat amb un ampli consens polític. No es tracta però, ni de ben lluny, d’un projecte polític, sinó d’un projecte de ciutat on els veïns i els comerciants en són els principals protagonistes. Precisament per això, des de Convergència no permetrem que aquesta sigui una més de les desenes de propostes aprovades en les sessions ordinàries de l’Ajuntament que finalment queden en paper mullat. Treballarem perquè l’Illa Corsini sigui una realitat i estarem encantats si l’equip de govern actual es fa seu aquest projecte i el tira endavant. Si no és així, serà una de les nostres principals prioritats quan governem.

El cor de la nostra ciutat fa massa temps que no batega i cal tornar-lo a fer bombejar. Cal acabar amb la desertització comercial i la degradació de l’espai públic de Tarragona. Hem de fer el possible perquè els cartells on actualment podem llegir “en traspàs” o “en lloguer” penjants en nombrosos locals comercials desapareguin i perquè aquests carrers foscos i bruts recuperin la llum. Des del Grup Municipal de Convergència estem molt preocupats pel futur del comerç de la nostra ciutat. Fa massa temps que el govern liderat pel senyor Ballesteros no es sensibilitza ni fomenta el sector comercial. Demanem, doncs, a l’equip de govern que desperti i passi a l’acció. Com deia el meu pare, “nen, ves viu que la palla va cara”.

Dissabte, 25 Juny 2016 15:28

En defensa de la sana discrepància

Montse Aumatell i Arnau

Des del passat 27 de setembre de 2015 la CUP-Crida Constituent ha estat a l'ull de l'huracà mediàtic arran d'haver obtingut 10 diputades al Parlament de Catalunya i haver esdevingut clau per a les majories parlamentàries necessàries per decidir qualsevol cosa.

Hem sentit com alguns trobaven a faltar el tarannà d'en David Fernández. Hem vist com s'actualitzava el vocabulari més groller vers les dones de la candidatura. Ens han insultat, a tots i a totes. Ens han dit 'xusma' i també 'majares'. Pel camí hem perdut algunes amistats, també n'hem fet d'altres.

La CUP-CC funcionem per assemblees, no tenim jerarquies i, això és conseqüència de ser antiautoritaris i antiautoritàries. Aquesta manera de funcionar té alguns inconvenients. Funcionar per assemblees –locals, territorials, nacionals-- vol dir que tothom opina. I com a més, som tremendament transparents, tothom se n'assabenta.

Totes les decisions són complicades, i en aquests darrers mesos hem hagut d'afrontar-ne dues de binàries: Investidura i pressupostos. Aviat vindrà la tercera: la qüestió de confiança.

Dins la CUP-CC hi ha un mecanisme preestablert per a prendre totes les decisions. Tenim els Consells Polítics i el Grup d'Acció Parlamentària. Per assumptes establerts en els Estatuts, tenim l'Assemblea Nacional. Totes les decisions s'han pres seguint els sistemes preestablerts. D'una manera més o menys ajustada, les decisions s'han pres. Han estat decisions col·lectives, vàlides i vinculants. Ara, avui, no podem saber si són les decisions encertades, però el que si sabem, és que les hem pres entre totes, de manera col·lectiva. La història ens jutjarà. A nosaltres i a totes, que no ho oblidi ningú. Quan tinguem prou perspectiva podrem valorar si va ser encertat prendre les decisions que hem pres. I la perspectiva necessària per a fer-ho no són les pròximes eleccions, les que havien de ser al cap de divuit mesos però ara ja no sabem de quant de temps parlem. Per tenir perspectiva cal més temps.

Se senten veus de què nosaltres, la CUP estem enfonsant el procés. També ens culpen de les retallades en educació aprovades amb anterioritat al Ple dels pressupostos. Ara ens toca rebre, pel que fem, i pel que diuen que fem.

Com ja he dit, la CUP-CC mostra discrepàncies internes perquè no és ni jeràrquica ni autoritària, i a més a més, tremendament transparent. I sap molt de greu que hi hagi companys i companyes que no entenguin aquests conceptes. Hi ha qui ha decidit exposar la seva discrepància amb una decisió col·lectiva a través dels mitjans. A la resta de membres de la CUP ens toca rebre'n les conseqüències. Però mentre aguantem l'embat, seguim treballant de manera horitzontal i assembleària, malgrat les dificultats. Perquè ningú va dir que fos fàcil fer-ho. I és obvi que el gruix de la societat on vivim ni aplaudeix ni comparteix aquesta manera de funcionar, i potser hi ha qui no l'entén. Però això no ens impedirà seguir-ho intentant. Perquè ens ho creiem.

Divendres, 24 Juny 2016 11:22

Canvi a millor

Carme Margalef

Sóc de Masboquera, un poblet molt petit del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Actualment visc a Tarragona, estic casada i tinc dues filles de vint i disset anys. Em vaig diplomar com a professora d'Educació General Bàsica i anys més tard em vaig llicenciar en Psicopedagogia. Des de fa vint anys, treballo en una escola concertada. Les meves inquietuds personals sempre han estat lligades a l'educació i la justícia social.

Durant anys, he contemplat atònita, com qui mira un partit des de la grada, com s'anava convertint aquesta terra plena d'oportunitats i amb un gran capital humà en un territori on s'anava alimentant la crispació social per part d'uns i altres en benefici d'interessos polítics.

Crec que parlo en nom de molts catalans que ens hem sentit exclosos des de fa molt de temps, tant per les institucions com pels mitjans públics, perquè defensem una Catalunya plural i diversa on tothom se senti respectat, sigui quina sigui la seva identitat. No vull que em diguin com m'he de sentir, com he de pensar, quina llengua he de parlar o que se'm qüestioni la meva catalanitat per sentir-me espanyola alhora. Els poders públics no poden estar al servei dels partits polítics

No m'agrada el rumb que està prenent aquest país i per aquest motiu, fa poc més d'un any em vaig afiliar a Ciutadans. Per què a C's? Doncs perquè és un partit que aporta a la política realisme i sentit comú des dels valors de la Llibertat, Igualtat i Solidaritat. Perquè té com a prioritat garantir els drets individuals però també la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans. Avui tinc l'orgull i una enorme satisfacció de presentar-me com a número 2 al Congrés dels Diputats per Tarragona en les properes eleccions del dia 26 de juny. Crec fermament en el projecte del partit com la única alternativa a la situació actual.

Estem en una situació d'emergència social i ens cal prioritzar els recursos perquè primer són les persones. Nosaltres tenim clar que ens cal un millor finançament i això exigeix tenir un govern fort i estable que sigui capaç de dialogar, d'arribar a consensos i amb actitud conciliadora. Ciutadans va néixer fa deu anys, és un partit que ha anat creixent i s'ha anat consolidant; i avui està preparat per formar part d'un govern que dugui a terme les reformes que beneficiïn a Catalunya i a tota Espanya.

Tenim grans oportunitats. Som un dels millors països del món, però necessitem els millors polítics. Els canvis han arribat sempre amb gent valenta que davant dels reptes no han optat ni per l'immobilisme ni per la revenja del que ho han fet malament.

Ja no ens podem quedar de braços plegats! Davant la indignació en front el que veiem, hem d'aixecar-nos i treballar units pel canvi. Jo m'he sentit en la necessitat de baixar a la grada i oferir la meva dedicació i esforç per ajudar a fer possible aquest canvi a millor que tots tant desitgem.

El govern espanyol ha estat incapaç de formar govern. Els grans partits de l’Estat, els de la “nova”política i els de la “vella” política, no han estat capaços d’asseure’s a negociar i formar un govern per posar-se a treballar ràpidament per a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes.

Fa sis mesos, a les eleccions del 20 de desembre, érem nosaltres els que no teníem encara govern... Però finalment el vam formar i ho vam fer gràcies a la gent convergent, gràcies a una persona que no pensa en cadires, gràcies a una persona que va pensar en clau de país, ho vam fer gràcies a Artur Mas, l’únic capaç de fer un pas al costat per les persones del seu país. Perquè nosaltres no som ni de la nova ni de la vella política, nosaltres som els de la bona política.

Nosaltres som Convergència i per això jo sóc convergent. Perquè convergència és l’únic partit capaç de defensar els nostres interessos, els de tothom, perquè la família convergent és àmplia, formada per persones de tots els indrets de Catalunya i amb arrels ben diferents, tal i com és la nostra nació, amb un 80% de persones nouvingudes. Orgullosa de tenir dues llengües, el català i el castellà, perquè Catalunya és una societat integradora, per molt que alguns s’esforcin en dir el contrari.

I jo en sóc un exemple. Nascuda a Sevilla, tot i que sempre he viscut al Vendrell, i de pares andalusos, de la mateixa manera que molts catalans i catalanes. Orgullosa de defensar les sigles de CDC, sigles polítiques d’una ideologia centrista que fa política pensant en el benestar de les persones. Sigles polítiques que té polítics valents que posen les urnes perquè tothom pogués votar el passat 9-N tot i ser conscients de les conseqüències. Ara, estan imputats per la justícia espanyola. I això només passa a CDC.

EL 26 de juny ho hem de tenir ben clar perquè ens hi juguem el futur. Una Convergència forta a Madrid és igual a una Catalunya escoltada, és igual a una Catalunya progressista i a una Catalunya que lluitarà per l’estat del benestar.

A Madrid hem de seguir defensant la inversió per les nostres infraestructures, volem ser competitius per atraure indústria. No volem viure de subsidis, volem feina, feina estable, volem salaris dignes i volem veure a tots els catalans i catalanes feliços, perquè quan tenim feina, som feliços. Proposarem millores pels autònoms i pimes, reformes reals per millorar les pensions, acabarem amb la llei Wert... En definitiva, volem ser forts a Madrid per defensar el nostre model de societat del benestar, protegint als més febles i garantint la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Som les candidates i els candidats dels fets per Catalunya i tot sabem que hi ha molt a defensar i volem anar a fer-ho amb molta força, una força que només ens pots donar tu amb el teu suport. Diumenge no et quedis a casa, vine a fer-nos confiança!

Dilluns, 20 Juny 2016 08:54

Decadència i caiguda de l'imperi de Renfe

Òscar Peris

Se'ns acaben les metàfores i els jocs de paraules. Ja hem dit tants cops allò de perdre el tren, hem fet tantes bromes amb el retard dels trens, que ja no sabem què dir. I, no obstant això, hi hem de tornar, perquè quan ens pensem que ja no pot ser pitjor, que la barra dels que es diuen responsables del servei –de quin?– o de les infraestructures ja no podia anar més enllà, resulta que sí.

No és per fer cap competició amb els soferts usuaris de Rodalies de Barcelona, amb la gent que s'aventura als trajectes Vic-Barcelona, Terrassa-Barcelona, o, més valenta encara, aquells Barcelona-Manresa de futur incert. No competim; ens agermanem en la paciència i en el patiment. Al Camp de Tarragona, amb una paradoxal densitat ferroviària alta, patim també –igualment alta– la desídia i la crueltat històriques de Renfe i d'Adif, que ja sabem de quin són i qui hi mana.

Sobre el paper –que tot ho aguanta– estem molt bé. Diverses línies convencionals, serveis d'alta velocitat, i unes obres del corredor mediterrani que, quan acabin, es veu que seran l'admiració del món, segur que sí. Ja m'ho explicaran els meus néts, quan en tingui. Però sobre el terreny, que no aguanta tantes coses, la realitat és un pèl diferent. Trens que se sap quan surten –més o menys; cada cop menys– però no quan arribaran. Trens atapeïts, plens de gent dreta, perquè de cop Renfe ha decidit fer un dos per un, i acumular tot el trànsit en una sola unitat. Estacions abandonades, pròpies de pel·lícula de por. Catenàries que cauen a trossos, esllavissades per arreglar des de fa anys...

No sabem exactament en quin moment va començar el desastre. Ens caldria un historiador per escriure la decadència i caiguda de l'imperi ferroviari de Renfe. Sabríem, així, quan van deixar de fer-se les inversions necessàries per al manteniment d'un bon servei. Quan van passar de no fer les despeses en manteniment a necessitar despeses de reposició i reparació, i, d'aquestes, a les despeses d'inversió i substitució. I, sempre,
a no fer-ne gairebé cap.

I no es tracta només –que ja seria prou– d'un mal servei endèmic. És que això repercuteix negativament en l'eficiència i la competitivitat dels territoris. Sabem que hi ha inversions importants aturades –i algunes ja descartades– per la manca d'enllaços adequats amb el port i cap a Europa. Hauríem de conèixer també les pèrdues acumulades per la suma de retards personals, de contactes que no s'arriben a materialitzar, de suplències amb mitjans de transports individuals, menys sostenibles, i més cars –els peatges, una altra història!

I també acaba repercutint en la supervivència dels territoris. Ara mateix, la Cepta ha fet un crit d'alerta pel progressiu despoblament de les comarques d'interior. En el quinquenni 2011-2015, les sis comarques han perdut l'1,22% de la població, però el Priorat n'ha perdut el 5,35%, i la Conca de Barberà, el 3,80%. i així anem augmentant la distància entre un litoral més o menys dinàmic i un interior envellit i cada cop més despoblat. Quan van deixar de fer-se les inversions necessàries a la línia Reus-Móra o a la Montblanc-Valls-Sant Vicenç, va començar el tancament de cases i empreses al cap de vint o trenta anys.

Per tant, no només volem un bon servei per ara, que també el volem. Anem més enllà, i volem assegurar unes infraestructures dignes per a les persones del Camp de Tarragona, i que ajudin al desenvolupament de tot el territori, a la qualitat de vida arreu. Si Adif i Renfe, o Renfe i Adif, que tanto monta, monta tanto, no en saben o no ho volen, que ens deixin fer a nosaltres. Pitjor no ho serà; és més, estic segur que força millor ho sabrem fer.

La indústria química no és una indústria ni de fàcil deslocalització ni de fàcil implantació. El volum de les inversions, la necessitat d’instal·lar-se allà on es disposa de serveis, infraestructures adequades i elements de competitivitat adequats: port, persones amb formació adequada, energia, aigua, logística i transport, fa que la presa de decisions tant per implantar-se com per marxar siguin complexes i difícils.

A Tarragona es donen i s’han donat tots els elements necessaris per ser un lloc atractiu per invertir-hi. No descobrim res de nou si diem que el port, la universitat, les empreses de serveis, entre altres, fan de Tarragona un lloc adient pel desenvolupament de la indústria i les seves activitats.

Tot i així, quan actuen elements en contra de la competitivitat, cada vegada es dificulta més la decisió d’invertir en noves plantes i de reconvertir o actualitzar les existents. I a la vegada es posa cada cop més fàcil prendre la decisió de tancar o explotar al màxim el temps de vida útil de les instal·lacions i/o fins que tinguin una mínima rendibilitat, el que suposa una agònica deslocalització de l’activitat.

En l’última dècada s’ha encarit l’energia elèctrica un 120% enfront del 20% que s’ha encarit a Alemanya. En aquests moments el cost de l’energia elèctrica que paguen les indústries aquí, per usos industrials, pot suposar fins el doble segons quantitat i moments del que paguen a Alemanya, el que suposa un desavantatge competitiu enfront els països industrial europeus i ja no diguem d’altres parts del món. La Unió Europea, degut a la forta competència internacional i a un elevat pes del cost energètic en la seva estructura de costos, qualifica la química com indústria amb risc de deslocalització.

Tant és així, que en els processos electroquímics-intensius com són els d’electròlisis i la producció de gasos liquats, la despesa d’energia elèctrica suposa entre el 50 i el 60% de la producció; en la fabricació de polímers com poden ser el polietilè, el polipropilè, MDI, PVC, etc., suposa entre el 20 i el 40% de la despesa. El clúster químic de Tarragona compta amb importants plantes de producció de processos electroquímics-intensius i de fabricació de polímers, la qual cosa suposa que els cost de l’energia elèctrica és un element bàsic per la competitivitat dels polígons tarragonins.

És precisament per donar avantatges competitius a la indústria que utilitza gran despesa energètica que el 2009 es va redactar la Directiva Europea 2009/72/CE sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat que defineix, en el seu article 28, les xarxes de distribució elèctrica tancades.

Les xarxes de distribució́ elèctrica tancades s’han implantat en diversos països europeus amb la finalitat d’abaratir els costos de les indústries que es relacionen entre sí en polígons concrets, com és el cas dels grans polígons químics i petroquímics. Ports, aeroports i polígons d’Europa compten actualment amb xarxes tancades de distribució d’energia.

Es calcula que en la utilització de les xarxes tancades l’estalvi dels costos energètics és de l’ordre del 30%. La possibilitat de poder connectar la xarxa a altes tensions implica menors peatges, considerar un terme de potència global menor que la suma de les potències per separat de cadascun dels usuaris, la compra d’un volum d’energia molt més gran com un sol consumidor, la generació i distribució pròpia, són alguns dels aspectes i avantatges més rellevants del que suposa una xarxa energètica tancada.

Doncs mentre Europa gaudeix d’aquestes avantatges, a l’estat espanyol no tan sols no s’ha desenvolupat la Directiva Europea, sinó que fa inviables les xarxes (Art. 41.1 de la LSE), al·legant que desestabilitzaria el sistema elèctric actual, important ben poc la desestabilització de la indústria. En conseqüència, el RD 900/2015 de 9 d’octubre i la Llei 24/2013 de 16 de desembre del Sector Elèctric són regulacions que protegeixen sense cap rubor l’oligopoli elèctric.

Ens cal apostar decididament per la indústria. El Camp de Tarragona s’assembla més a les regions industrials del centre d’Europa que a les zones rurals d’agricultura intensiva on importa poc el preu de l’electricitat però si el del gasoil tipus B. Ens calen les condicions de competitivitat que marca la Unió Europea i que ens nega l’estat espanyol.

Divendres, 17 Juny 2016 18:10

Infraestructuras para unir al territorio

Sergio del Campo

Nacido en Zaragoza hace algo más de 34 años, llegué a Tarragona para terminar mis estudios y la idea de regresar se fue difuminando poco a poco. Todo aquel que haya paseado por sus calles, se haya asomado al balcón del Mediterráneo o haya paseado por las playas, sabrá a lo que me refiero. No son solo sus lugares, también es el carácter acogedor de la gente, que te enseñan con orgullo su ciudad, sus pueblos y sus rincones. Es así como fui haciendo esta tierra cada día un poco más mía. Supongo que como tantos otros que han ido llegando a lo largo de los años. Si los romanos decidieron que Tarraco sería capital de un Imperio, ¿cómo no iba a convertirse en mi hogar? Sin embargo, durante todos estos años he podido apreciar cosas que no se han hecho bien, especialmente en infraestructuras y comunicaciones.

¿Una estación de Ave a trece kilómetros de la ciudad en medio de la nada? Tarragona es la única ciudad catalana en la que la estación no se encuentra ubicada en núcleo urbano. Eso ya tiene difícil solución. Ahora bien, lo que sí puede solucionarse es facilitar un transporte público de calidad que conecte la estación con el resto de poblaciones. Para que sea más sencillo desplazarnos a nuestras ciudades y facilitemos las conexiones con todo el territorio a los que vienen a conocer sus rincones.

¿Por qué las Terres de l'Ebre siguen abandonadas? No os cuento nada nuevo, el diagnóstico todos lo conocemos y lo sufrimos: conexiones ferroviarias deficientes y retrasos; por no hablar de la N340 y las opciones alternativas para desplazarte hasta allí por carretera. A pagar, es lo que hay. Y lo mismo ocurre si queremos ir al Vendrell, Calafell, Cunit: pase por caja o coja una N340 colapsada de tráfico y aderezada con unos cuantos puntos negros. Pero hoy no escribo para eso, lo hago para hablar de un principio que forma parte del ADN del partido al que represento (C’s), para hablar del principio de UNIÓN.

Igual que todos apostamos por unas mejores infraestructuras que nos unan, C´s apuesta por una España unida, donde se respete la pluralidad, la cultura y la idiosincrasia de cada territorio. Por una Cataluña unida y fuerte, una tierra de oportunidades que vuelva a ser un motor económico. Pero para eso, necesitamos también una Tarragona unida. Hablar de mejorar las infraestructuras de Tarragona es hablar de unión. Las infraestructuras acercan a los territorios y a su gente. En Tarragona necesitamos unas buenas infraestructuras que unan al territorio y a sus habitantes.

Comenzamos una nueva campaña electoral en la que los partidos políticos vamos a intentar convencer a los ciudadanos sobre porqué decantarse por nuestras siglas a la hora de ir a votar el día 26 de junio. Y pase lo que pase, nosotros apostaremos por dejar a un lado las diferencias con los demás partidos políticos y estar unidos para conseguir traer a la provincia las inversiones que se merece a partir del día 27. Nos comprometemos a sentarnos con las demás fuerzas políticas y llegar a acuerdos poniendo los intereses del territorio por encima del resto.

Solo si todos estamos unidos conseguiremos hacer de Tarragona una provincia igualmente unida. Solo unidos conseguiremos llevar a Tarragona al lugar que se merece.

Qui hi ha darrere del procés de putrefacció interna a la CUP? Quins són els grups de patriarques que, des de dins i fora de les cúpules, exerceixen el poder més autoritari per pervertir l'eina assembleària? Sobre qui recau el desgavell polític-organitzatiu i el funcionament obscur de la direcció cupaire?

Comencem en relació a l'organització estratègica Endavant, que des de sempre ha perseguit imposar la seva hegemonia dins l'Esquerra Independentista (EI), de com va participar en noves formes de parasitar la CUP quan ex-diputades com Isabel Vallet van comandar, des de la tribuna parlamentària cap a finals de 2013, unes llistes de control mitjançant el desplegament de peons enverinats arreu del país. Una llista de correu electrònic que es va interpretar com una eina al servei i finalitat última de controlar i boicotejar la CUP, per poder manipular la militància en assemblees locals, territorials i consells polítics, tot tramat amb l'ajut dels informes subjectius dels acòlits del llistat, estant així al cas de tot per a què res restés fora del seu domini. És d'aquesta manera com devia començar la cacera de bruixes interna quan tot just la CUP havia fet entrar 3 diputats, a boicotejar els tarannàs polítics més locals, a marginar, a suspendre militància o expulsar-la directament, etc. Aquesta conxorxa va poder conèixer-se per la mateixa Vallet doncs, per error, va reenviar l'historial d'aquell grup a un altre en que d'altres militants de la CUP van poder llegir el seu recargolat contingut i comunicar-ho a la resta de famílies de l'EI. Aquesta errada va provocar que la mateixa Vallet posés voluntàriament el seu càrrec institucional a disposició de la militància (se suposa que només endavantina). No va dimitir, doncs potser entrà en joc el «favor per favor», o el «et tapo la misèria si tu em fas una concessió». En tot cas, és d'aquesta manera que s'enceta un conflicte d'interessos i es destapen les friccions i malfiances, una guerra intestina entre els blocs del que ara seria Poble Lliure, (la refundació del MDT) i Endavant per tal de liderar la CUP.

Per posar un exemple, Endavant a Tarragona és una organització totalitària, doncs ha combatut tota mena de dissidència interna i externa a les seves tesis per mitjans antidemocràtics, foragitant i provant d'anorrear tot el llegat i tradició independentista d'esquerra a la ciutat com a bona secta que és. A nivell nacional, cada municipi sap qui són i sabran a què es dediquen. I en aquest sentit, poc més a dir sobre aquesta colla a banda de subscriure les paraules d'aquest article de Pere Gendrau (1).

Seguint amb la Crida Constituent ens trobem amb això: Lluita Internacionalista, En Lluita i Corrent Roig, una amalgama de partits marginals (en nombre i ideologia) on s'hi refugia l'espanyolisme republicà, restes de sèrie polítiques amb les que ICV/CSQP se'n fot i dóna gràcies a la CUP per haver-los adoptat i tenir-los entretinguts. Mai aquestes capelletes s'haguessin imaginat treure un rèdit tan sucós com plantar diputades al Parlament i tenir pes i vot decisiu en acords i resolucions tan nefastes com les que estem acostumades a patir.

I «pobre» Poble Lliure (PL), que en la cursa d'escampar militants i influència estratègica, està perdent la «guerra freda» amb la secta endavantina... Per convertir-se en referent polític predominant cal ser pulcre, d'entrada, en la vessant més ètica i moral, mirar-se el melic i diagnosticar-se si simplement són un altre «culte de congregació» amb menys poder que Endavant, o bé una veritable alternativa a la re-democratització de la CUP. Si estan en el supòsit darrer, caldrà que vencin la por (estratègica?) i comencin a denunciar, a tort i a dret, les malvestats de les persones i organitzacions sectàries que s'aixopluguen sota les ruïnes de la il·lusió del que podia haver estat el MCAN. Doncs veurem quin paper adopta PL en els casos de les assemblees locals on hi regnen els patriarques dels clans més virulents i desvergonyits, i si tenen cap assumpte que revisar en algun que altre afer de característiques semblants en d'altres territorials. De moment el seu paper és callar en tot; de moment, complicitat (estratègica, és clar!). Potser hi ha tanta misèria en una banda i l'altra que caldria valorar la possibilitat d'una tercera via, la creació d'una nova organització estratègica formada per militants independents.

Dins l'EI hi han sectes que esdevenen màfies, una màfia en els mateixos termes i sentits que els que exposo en aquest altre article (2) que, a la vegada, em va servir per donar resposta als patriarques que segresten la CUP de Tarragona en relació a un litigi públic i judicial al que ens ha empès a mantenir la comissió de garanties estatutàries, just després de jugar amb nosaltres durant 18 mesos i vulnerar-nos tots els drets com a militants per, presumptament, encobrir els presumptes delictes que les dissidents militants tarragonines hem començat a denunciar. Per si en voleu saber més, aquí es parla directament de tongo electoral, d'intents d'agressió física, d'amenaça, repressió, d’insult, la manipulació d’actes, de judicis sumaríssims, de l’impediment de l’exercici dels drets individuals de militants, etc (3).

No hem arribat a un procés de majoria independentista al parlament només gràcies a l'EI; aquesta és una transició nacional promoguda per milions d'ànimes que s'han anat manifestant al llarg d'aquests anys, moltes sota l'aixopluc de l'ANC, de vots efectuats des de la més àmplia diversitat ideològica i amb un únic objectiu prioritari: un Estat pel Principat. Ara toca facilitar el camí cap a la independència des del Parlament, els ajuntaments i el carrer, i si ens traeix CDC o ERC, que recaigui sobre ells aquesta ignomínia.

Les persones que hem anat construint l'EI, més que anticapitalistes, som d'esquerra, socialistes concretament, no hem de demostrar res a «l'esnob-progre» que ha desembarcat al moviment quan ja no anaven maldades, gent de casa i vida benestant que no ha tastat mai la repressió, la tortura, l'exili, ni en la seva majoria coneixen en primera persona el que és l'explotació assalariada, aquell treball dur i deshumanitzant a canvi de 4 euros l'hora.
Per a bona part de la CUP actual, la revolució és façana i culte a la secta de torn per comptes d'albirades a la llibertat. És l'estupidesa de canviar a Mas per Puigdemont, votacions que sempre acaben en «empat», fer perdre més de 800M d'€ pressupostaris i rebequeria insolent, queixar-se de tot sense oferiments realistes de proposta alternativa a canvi. S'ho han cregut, la megalomania prepotent i la fatxenderia fa creure a alguns diputats i regidorets que són vés a saber què, amb unes formes d'actuar i fer política que s'acosten més al matusser populisme pamfletari que no pas a la sàvia d'una esquerra «renovada», aquella que prometia ser el garant del procés amb més de la meitat de vots prestats al voltant d'aquesta única condició.

L'assemblearisme a la CUP està pervertit, i no serveix com a fórmula a la necessitat de donar resposta política immediata si es vol incidir de forma efectiva en un Parlament. Cal canviar el funcionament intern i foragitar els clans escocesos de tall sicilià que impregnen d'alguns totalitarismes a l'organització. No abandonaran, se'ls haurà de fer caure i, en alguns casos com el de Tarragona, mitjançant sentències expedides per la justícia ordinària.

A les membres i militants de la CUP que hagin o estiguin patint en seu assembleària l'assetjament i la incursió de patriarques autoritaris, -ja sigui des d'Endavant o qualsevol altra capella-, que no dubtin en assenyalar-los i denunciar-ho públicament si disposen de proves, però que de cap manera recorrin a la comissió de garanties estatutàries internes doncs, per experiència, no es tracta d'altra cosa que un «tribunal d'excepció inquisitorial», utilitzat per anorrear qualsevol tipus de dissidència que pugui delatar a les màfies.
Si sou militants mogudes per la honestedat, la llibertat i la justícia en la lluita per la independència i el socialisme, caldrà que actueu aviat. El país (i el procés) és molt més important que les congregacions que parasiten la CUP, cal combatre-les i foragitar-les. No sereu traïdores al moviment, sinó tot el contrari, esdevindreu dissidents a les sectes que ens empenyeran a una nova travessia pel desert en qüestió de pocs anys, condemnades a l'extra-parlamentarisme pels deliris egocèntrics de militants que actuen per al benefici d'uns pocs patriarques nodrits i recolzats per escolanets prepolítics. Cal esmenar ràpid els errors, cal una altra estratègia i objectiu, ha de retornar la democràcia interna, cal refundar la CUP!

(1)http://dom.cat/wd8; (2)http://dom.cat/wd9; (3)http://dom.cat/wda

Pàgina 113 de 122

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..