Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Infocamp | Opinió
Dimarts, 08 Setembre 2015 10:05

Refugiats

Joan Rueda

El drama dels refugiats de guerra no és pas nou. L'arribada de milers cada dia a les portes d'Europa i la vergonya que ha provocat confirmar que els nostres governants no saben com gestionar aquesta crisi o, pitjor encara, no ho consideren prioritari l'han tornat a posar en primer terme. Com ja és habitual, la primera resposta ha estat de la societat civil, la mateixa que als poblets dels països de l'Est o a l'alemany espera els refugiats per donar-los aigua o el que sigui.

Els països europeus estan obligats, pel fet de ser membres de l'ONU, a acollir tots els refugiats provinents d'estats en guerra. Aquesta és una norma, una altra, de la qual l'Estat espanyol fa cas omís. En tot cas, les entitats i, sortosament, unes institucions, bàsicament ajuntaments, les més properes als ciutadans, estan posant fil a l'agulla.

Però cal no oblidar l'arrel del problema. Les guerres. I, en el cas sirià, el fet que la pèssima gestió de les crisis iraquiana i siriana per part d'Occident ha desembocat en un monstre, Estat Islàmic. Un grup feixista que aniquila poble a poble provocant la fugida dels seus habitants. Per tant, si la clau per posar fi als moviments migratoris obligats és que les persones puguin sobreviure en unes condicions òptimes als seus països d'origen, en aquest cas, la comunitat internacional no només està obligada a acollir tots els refugiats sinó també a combatre els feixistes.

No es tracta només d'acollir, és tracta també de preparar-se, amb l'ajut dels refugiats, i del seu govern a l'exterior, per reconquerir el territori perquè la gent de Síria o de l'Iraq pugui viure en pau. Ara, això ja és més complicat... i més quan alguns dels que més criden contra Europa per, certament, no haver sabut gestionar la crisi a les seves fronteres estan aprofitant, per exemple, per aniquilar el poble kurd. Aylan Kurdi us ho explicaria... però ja no pot.

Dijous, 20 Agost 2015 07:53

La visualització del conflicte del ‘top manta’

Diana Vizán Aguado

Salou es va despertar aquest dimarts 11 d’agost amb un succés inesperat i desafortunat. De matinada - aquí en lloc del lleter, acostuma a ser la policia qui truca a hores intempestives- un home senegalès, sembla que relacionat amb el món il·legal del top manta, va morir al caure des del balcó quan fugia dels mossos d'esquadra que havien entrar a registrar el pis on vivia.

Amb aquest malaurat incident, es va posar de manifest la cara més dramàtica del top manta. Una activitat que s’ha acabat convertint en una atracció turística “simpàtica” i que l'autoritat "tolera", incapaç de resoldre el problema que genera el fet que molts immigrants no estiguin legalitzats i no puguin treballar amb el reconeixement de drets i deures.

Tan difícil és trobar una solució creativa que satisfaci tothom? Es podria, per exemple, promoure la venda legal de roba, objectes, artesania i servei de perruqueria propis del Senegal. D’aquesta manera es podria acabar amb l’ocupació il·legal de la via pública, que perjudica sovint als vianants i ciclistes com en el cas del passeig de Cambrils limítrof amb Salou, i la falsificació de marques, que perjudica al comerç local i a les persones involucrades. Una venda il·legal de productes falsificats que alimenta un consumisme ostentós, còmplice també d’aquest cercle viciós.
El top manta, símbol de la immigració mal gestionada i de la pobresa d'una Àfrica mal governada és una problemàtica latent a moltes ciutats catalanes. Un conflicte que aquest dimarts va sortir a la superfície a Salou, on la via del tren, tallada i ocupada tot el dia, va esdevenir el gest simbòlic del malestar d’una comunitat senegalesa indignada.

Els senegalesos són des de fa més de trenta anys el col·lectiu d’immigrants més nombrós a Salou i viuen de manera pacífica, tot i que bona part al marge de la legalitat. Per això, ha sorprès l'ús de la violència per part d’alguns membres d’aquesta comunitat com a conseqüència de la mort d'un compatriota: comerços, vehicles i mobiliari urbà destrossats i algunes persones ferides. Una protesta contra l’autoritat, tan mossos d'esquadra com el cònsol del Senegal, escridassat quan va visitar el lloc dels fets.

El més lamentable és que tot i la visualització del conflicte – que als aldarulls de Salou es va mostrar de la manera més descarnada- sembla difícil que els governs, locals i d’àmbits més generals, aconsegueixin trobar aviat una solució a la problemàtica del top manta que satisfaci a totes les parts implicades: immigració, comerç local, autoritats, ciutadania i turisme.

Dilluns, 03 Agost 2015 11:18

Agost

Xevi Sala

L'agost és la intensitat dels records continguda en un grapat de sorra de la nostra platja de tota la vida. Quan ens posem el banyador ens tornem nostàlgics perquè ens remulla la memòria la imatge de nosaltres mateixos dibuixant cors que després esborraran les onades o desafiant els talls de digestió amb capbussades insensates. Perquè els millors records són sempre els més insensats i perquè la insensatesa és l'únic antídot contra el pas del temps.

La roentor remullada d'aquest agost que encetem ens submergirà novament en l'aigua escumosa que un dia vam compartir amb els nostres pares i avui compartim amb els nostres fills. La mateixa aigua que ens va ensenyar a tirar-nos de caps i a aguantar la respiració per capturar garotes i estrelles; les mateixes roques que ens regalaven musclos i petxines a l'època en què el mar encara regalava alguna cosa. L'agost és el contrast de la cremor de la sorra a la planta dels peus i del calfred de l'aigua fresca a la panxa, i també és la pluja traïdora que tot ho esguerra i pot engegar-nos els plans a rodar.

No hi ha agost sense braçades i sense passejades pel camí de ronda, sense el refugi necessari del para-sol i sense la dutxa humil que al cap del dia ens alliberarà de la sal. I no hi ha agost sense records. Per això sap greu que el record que en tindran els nostres fills hagi de ser també el d'una platja que serveix per enterrar-hi les burilles dels fumadors incívics. És estrany que els alcaldes, que tan d'esforç han dedicat al manteniment i la millora de l'esbarjo estiuenc que ofereix el litoral, no apliquin duresa contra aquests excessos que converteixen les platges en un cementiri de nicotina. Bé que hem empentat una llei antitabac que prohibeix consumir-lo en espais públics.

Hi ha espais més públics que la platja? És normal que es permetin exhalacions contaminadores en indrets beneïts amb la preuada bandera blava de la Unió Europea? Si l'aigua del mar no pot ser un inodor exposat a les deposicions líquides i sòlides dels banyistes, per què hem de
resignar-nos a deixar que la sorra esdevingui el seu cendrer?

Divendres, 03 Juliol 2015 09:42

La qualitat de l'aire: realitat, mesura, informació i percepció

Jordi Fortuny i Guinart

Des d’un punt de vista general a la majoria de ciutats la qualitat de l’aire ha millorat en les últimes dècades. Podem afirmar que la contaminació visible i perceptible a l’aire -fum, pols o smog- ja no hi és present d’una manera permanent. En tot cas, es viuen situacions esporàdiques a causa d’incidents de tipus industrial, situacions meteorològiques específiques o d’altres. Tot plegat ha estat un èxit d’iniciatives ciutadanes i de polítiques mediambientals.

Tot i això, la qualitat de l’aire actual encara afecta la salut de les persones i el medi ambient en general. A moltes ciutats d’Europa, la qualitat de l’aire és una prioritat, per la qual cosa es controla de manera constant. També ho fem a Catalunya. Però en les últimes dècades a la majoria de les ciutats, la contaminació atmosfèrica d’origen industrial ha evolucionat cap a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit de vehicles amb motor d’explosió.

Si pensem que més del 75% de la població europea viu en ciutats, la preocupació per la salut dels ciutadans en relació amb la contaminació i la qualitat del aire ha de ser prioritària. És per tot plegat que a l’hora d’avaluar la qualitat de l’aire, les diferents administracions responsables elaboren índexs de qualitat de l’aire com el Common Air Quality Index (CAQI) desenvolupat dins del projecte CITEAIR de la UE o com l’índex Català de la Qualitat de l’Aire (ICQA), que és l’indicador que fa servir la Generalitat de Catalunya per informar del nivell d’immissió de contaminants que es mesura mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).

Aquests índexs tenen per objectiu poder informar de l’estat de l’aire a la població de forma entenedora i global. Arribats aquí ens podem preguntar: de què ens informen realment? Quins són els paràmetres de qualitat? Aquests índexs de qualitat reflecteixen tots el contaminants? La resposta és que els índexs segueixen la lògica de la contaminació provocada pel trànsit i, en general, per la combustió de combustibles fòssils, ja sigui d’origen industrial o domèstic, és a dir, nivells d’immissió de monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i partícules en suspensió (PM10).

A Tarragona, segons l’Idescat, el valor mitjà anual de ICQA és el millor de Catalunya amb valors els últims 5 anys al voltant de 70 punts, -en una escala que va de 100 a (-400) -. És d’esperar un valor com aquest? La resposta és que sí per dos motius principalment: la situació d’algunes estacions de la XVPCA, que no estan a prop d’una concentració de trànsit, com per exemple la caseta de la Laboral i, per altra banda, les condicions meteorològiques, concretament l’acció del mestral i en tot cas del règim de brises marines.

Però ens queda un dubte raonable. Tenim informació d’altres tipus de contaminants lligats a l’activitat industrial o portuària? Tot just fa un any es va presentar l’estudi impulsat per la plataforma “Cel net” juntament amb els ajuntaments del Morell, Perafort-Puigdelfí, Constantí i Vilallonga sota el títol “Avaluació real de la qualitat de l’aire mitjançant tècniques de control social, químic i modelització numèrica”, realitzat pel Laboratori del centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. Les conclusions són determinants amb la presència elevada de contaminants com 1,3 butadiè i benzè en un percentatge significatiu dels controls realitzats.

Davant d’aquesta realitat es fa imprescindible sortir de dubtes, exercir els controls i les mesures pertinents. Per tant el grup municipal ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona impulsa la realització d’un estudi sobre la qualitat real de l’aire, així com la creació urgent de la Taula Territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions atmosfèriques al Camp de Tarragona.

Dijous, 02 Juliol 2015 13:11

Privatitzar la llibertat

Arga Sentís

Aquest primer de juliol el govern ha privatitzat la llibertat. Ens l’ha confiscat i l’ha posada a la seva disposició. Amb l’entrada en vigència de la Llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, ha creat un estat de coses que només amb penes i treballs podem denominar encara democràcia.

Fa dies que es publiquen textos de tota mena explicant les noves i increïbles disposicions d’aquesta llei, les prohibicions que imposa i els delictes que crea. D’ara endavant, afirmen, ja no hi podran haver manifestacions que no s’hagin comunicat prèviament a les autoritats. Ni es podran fer davant d’edificis públics rellevants, com ara el Congrés, ni es podran convocar mitjançant les xarxes socials, ni en aquests mitjans s’hi podran fer comentaris. Ni es podrà intentar aturar un desnonament, ni fotografiar un policia. Per a totes aquestes coses, i algunes més, hi ha previstes multes elevadíssimes. Han convertit en delictes coses que fins ara no ho eren i, per si de cas, per a coses que encara no són delicte es reserven la possibilitat de sancions administratives.

Amb tot, el més escandalós d’aquesta llei és l’estat d’incertesa en que deixa els ciutadans i les ciutadanes sobre quines coses estan permeses i quines altres no. Per posar un exemple, no és que llei prohibeixi manifestar-se, és que restringeix l’ocupació de la via pública “en contra del que disposa la llei o les decisions adoptades en la seva aplicació per part de l’autoritat competent”. I tot el redactat és així. Confús, imprecís, emboirat. L’objectiu és clar: el govern s’ha autoconcedit un marge d’actuació il·limitada contra la població. Arbitràriament podrà decidir què és delicte i què no ho és, i triarà segons li vingui de gust quines conductes persegueix i quines tolera, de moment.

És aquesta manca de normes clares el que considero l’amenaça més greu per a les llibertats que encara fa uns dies teníem, i per al funcionament de la societat en general. Perquè, si el govern vol implantar aquesta llei, haurà de comptar amb un bon nombre de còmplices i col·laboradors necessaris. Una cosa és que el ministre de l’Interior encarregui una redacció ambigua que li permeti pràcticament fer el que vulgui, i una altra de ben diferent és condemnar una persona per un delicte derivat d’aquesta nova llei. Per què això sigui possible, caldrà que hi hagin policies que prestin declaració en el sentit que vol el ministre, fiscals que acusin compartint les mateixes teories i jutges que condemnin admetent idèntiques hipòtesis. Cal, doncs, tota una cadena d’arbitrarietats una rere l’altra perquè la mordassa funcioni tal com el PP l’ha concebuda. Amb la mala fe dels redactors de la llei no n’hi haurà prou. Caldrà esperar que els aparells de l’Estat i de la Justícia funcionin amb idèntica mala fe, per obtenir els resultats autoritaris que es pretenen.

Això és, precisament, el que ens pot apropar més a una dictadura: el clima d’hipocresia i de corrupció moral que genera l’autoritarisme. Per convertir un activista que protesta pacíficament al carrer en un delinqüent calen moltes figures habituals dels règims despòtics: els delators, els covards, els prevaricadors, totes aquelles persones que, estant en una situació d’autoritat, veuen només el que volen veure mentre tanquen els ulls a la realitat. Sense aquesta mena de còmplices, una llei tan imprecisa com la llei mordassa seria paper mullat.

Cal esperar, malgrat tot, que l’acte de barbàrie que representa aquest text legal doni pas a una tirania breu. El PP està esgotant els darrers mesos del seu mandat. La ciutadania té doncs, a les seves mans, la possibilitat d’enviar aquest text i els seus autors al museu dels horrors, simplement abstenint-se de votar-los tot optant, en canvi, per forces de progrés que esborrin com més aviat millor les seves obres i les seves malifetes.

Dilluns, 22 Juny 2015 12:46

Enric Massó i Riudoms

Xavier Garcia

Fa cosa d'un mes, la vila de Riudoms (Baix Camp), a través del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (fundat el 1978, un dels més actius dels molts que hi ha a Catalunya), va organitzar –amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona– una sessió d'homenatge i estudi de la persona i obra del novel·lista i activista periodístic i polític Enric Massó i Urgellès (Barcelona, 1914-1986), en ocasió del centenari del seu naixement. Qui era Enric Massó i Urgellès? Com que ja fa gairebé trenta anys que va morir i com que, en aquest país, si no hi ha algú que et projecti al primer pla de l'actualitat, les persones i el que han fet s'obliden aviat, la bona i esforçada gent del Centre d'Estudis han fet santament de rescatar-lo per recordar una vida de fidelitat continuada a l'esperit de Catalunya (com deia el Dr. Trueta), a la justícia social (com va demostrar en multitud d'articles) i a la literatura pròpia del país, conreant-la en les diverses vessants d'home de teatre, novel·lista, narrador i articulista.

I això és el que es va anar detallant en la Jornada d'Estudi, la salutació i presentació de la qual anà a càrrec de Jordi Agràs, director de Cultura de la Generalitat a Tarragona; d'Anton Marc Caparó, president del Centre Riudomenc, i del poeta i periodista Miquel-Lluís Muntané i la filòloga Maria Eugènia Perea, els quals, recordant el que diuen els estatuts de l'entitat, van voler fer pública “la voluntat de fer conèixer l'obra de riudomencs que hagin destacat en el panorama cultural del nostre país”, com ja havien fet per escrit, poc després de la mort de Massó, a la molt notable revista que editen, anomenada Lo floc. I és que, per bé que nascut a Barcelona, els pares de Massó eren de Riudoms, i això –en el santoral de l'onomàstica local– imprimeix caràcter, doncs no deu ser pas perquè sí que en aquesta vila –beneïda terra d'avellaners i de crestalls d'hortalisses mironianes– hi van veure les primeres llums el beat Bonaventura, el transcendent Antoni Gaudí, l'entranyable compositor Joan Guinjoan i d'aquí a uns anys –ara que de poc ha depassat la seixantena– algú haurà de recordar, si pot ser en vida, el molt que ha fet per la cultura d'aquestes terres, amb ambició literària per a tota la catalanitat, l'Eugeni Perea i Simon, digne successor dels anteriors.

Doncs, tot això era present en l'ànim dels ponents convidats a aquesta Jornada d'Estudi, el primer dels quals, Carles Martí –de Castellvell del Camp, escriptor i viatger–, tractà la relació de Massó amb Riudoms, el poble que mitificà en les seves novel·les com Redoltes, del qual pouà el saborós llenguatge i, tant com això, la saviesa innata del viure dels homes i dones “doblegats a la terra, perquè la terra ho és tot”. El crític literari, editor i gestor cultural Oriol Izquierdo abordà la novel·lística de Massó, sobretot amb la sonada polèmica que se suscità en el món literari català, el 1960, en guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la Viure no és fàcil, un premi al qual també concorria Mercè Rodoreda amb la que havia de ser la molt celebrada La Plaça del Diamant. Al jurat, Pla i Fuster, com recordà Izquierdo, gairebé s'insultaren en favor i en contra de la novel·la de Massó, que hagué de pagar un llarg silenci posterior.

Per la seva banda, Enric Gallén, catedràtic de la UPF, expert en el teatre català dels segles XIX i XX, parlà de la dramatúrgia de Massó, destacant-ne el seu realisme i compromís social, el llenguatge popular i directe i el domini de la tècnica del diàleg escènic. Finalment, un servidor vaig parlar de la seva obra periodística, escampada entre 1975 i 1985 pels mitjans de l'època (Destino, El Correo Catalán, El Pont, Avui, Serra d'Or, Canigó i La Humanitat, d'ERC, partit del qual era militant) i reunida, el 2004, per Edicions Joica en el volum Viscut de prop. Recull d'articles periodístics, prologat per Miquel-Lluís Muntané, promotor amb Víctor Pallàs, la filla Margarida Massó (present a l'acte de Riudoms) i la mare d'aquesta, Concepció Ferrer (morta l'any passat), de l'edició d'aquests textos.

Tots ells donen fe d'una vida d'arriscada plenitud: dels anys vint, fundant revistes en català, amb el poeta i editor Janés i Olivé i Andreu Rosselló Pàmies, director d'El Correo Catalán després de la guerra, als anys trenta, militant al Partit Nacionalista Català, passant pel tràngol del 36-39 i l'exili posterior, on amb altres resistents catalans (entre ells Manuel Cruells) exercí importants tasques al servei dels aliats per veure si es decidien a foragitar Franco.

Dimecres, 27 Mai 2015 00:00

Una altra mirada als resultats del 24M a Reus

Isabel Martínez

Diumenge passat, la ciutadania va escollir per desena vegada en democràcia els regidors i les regidores que ens representaran a l'ajuntament de Reus durant els quatre propers anys. La pluralitat i l'ascens vertiginós d'algunes forces dibuixen un panorama en què el diàleg i la generositat política seran essencials si es vol arribar a pactes o acords puntuals per tirar endavant les polítiques que necessiten els ciutadans. De ben segur, en les properes setmanes –o mesos- hi haurà temps per analitzar el procés d'aquests acords amb detall i avaluar els hipotètics compromisos entre formacions tan si són de llarg abast o esporàdics.

Queda, però, una anàlisi per efectuar sobre els resultats de diumenge des d'un enfocament estrictament de les dades objectives. Una anàlisi que no es basa en les sigles en si mateixes si no en el nivell d'incorporació de regidores al present mandat. Només d'aquesta manera podem saber quant camí hem recorregut i quant ens queda encara per recórrer a nivell de participació política femenina a la ciutat. Una anàlisi d'urgència podria ser el següent. Dels 27 edils del desè mandat a l'Ajuntament de Reus, 11 són dones que –a diferència de fa 4 anys- estan representades en totes les candidatures sense excepció (CiU, CUP, C's, PSC, ERC, PP i Ara Reus). Si no hi ha cap canvi de darrera hora, únicament un grup municipal, ERC, tindrà com a portaveu una dona, Noemí Llauradó, de manera similar al que va passar l'any 2011 en què un sol grup, aleshores el PP, tenia una portaveu, Alícia Alegret. Sabem que en política res està escrit però si prenem com a exemple el desenvolupament de la campanya electoral, el lideratge de Llauradó sembla, a priori, menys turbulent que el de la seva predecessora.

Globalment, la representació femenina al consistori ha baixat de les 12 passades regidores a les 11 actuals. D'aquesta xifra, 7 dones són regidores per primer cop (Montserrat Caelles, Marta Llorens, Mariona Quadrada, Pepa Labrador, Núria Borrell, Ana Isabel Martínez, i Noemí Llauradó). Aquestes 7 noves representants se sumen a les 31 dones diferents que fins a la data havien estat regidores reusenques. Un fet que significa que en 36 anys de democràcia municipal, el grup de dones que ha estat regidora a la ciutat no supera, encara, la quantitat de 40 dones.

Pel que fa a longevitat als escons municipals, Dolors Sardà (CiU) i Dolors Compte (PP) són les regidores més veteranes al consistori en encetar, ambdues, el seu tercer mandat mentre que Montserrat Vilella de CiU i Cori Fargas d'Ara Reus iniciaran el seu segon. En aquesta ocasió, clarament, l'aire fresc, també en clau de gènere, guanya la partida a l'experiència a la institució en sumar 7 noves cares femenines.

Dijous, 30 abril 2015 00:00

Precarietat és explotació. Primer de Maig.

Mar Vázquez Oliveros

Per què hem de manifestar-nos l'1 de maig? Perquè ho tenim tot...però en realitat no tenim res.

L'art. 35 de la Constitució Espanyola (CE) diu: 1.Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o d'un ofici, a la promoció mitjançant la feina i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats o/i de les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe. 2. La llei regularà un estatut dels treballadors (ET).

Analitzem:"...deure de treballar i dret al treball...": l'EPA tancava març amb el 23,78% de taxa d'atur a Tarragona: la quarta part de la població no troba feina perquè no existeix, però el President espanyol, a través d'un plasma, diu que tenim "brotes verdes". "...lliure elecció de professió o d'ofici...": Ofici, professió? Taxes universitàries desorbitades, pagament per accedir a cicles formatius, inaccessibilitat a beques... Volem formar-nos (un altre dret Art. 27 CE), treballar i no podem. PROU D'ATACAR A LA CLASSE TREBALLADORA.

"...promoció mitjançant la feina..." Feina? I els que tenen la sort de treballar es troben coaccionats per la Reforma Laboral 2012 (35.2 CE ET) del Govern del PP: acomiadaments a 20 dies/any, precarietat laboral, retalls en seguretat i salut, salaris baixos, contractes precaris, jornades parcials...I també parlem del personal de l'Administració Pública: continuen amb els salaris congelats i amb una pèrdua del poder adquisitiu del 20% en 4 anys. No tinc paraules.

"...una remuneració suficient per satisfer les seves necessitat o/i les de la seva família..." Ni treballant moltes famílies poden sortir del llindar de la pobresa. Segons Amnistia Internacional més d'una quarta part de la població espanyola està en risc de pobresa i d'exclusió social, prop de 13 milions de persones, d'ells, 2.7 milions de nens/es espanyols/es que ni es poden alimentar mínimament, només ens guanya Romania a la UE.
"...sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe." La bretxa salarial entre dones i homes (entre d'altres temes). Una dona a igual situació laboral ha de treballar 66 dies més a l'any per aconseguir el mateix salari que un home. Ho deixo aquí.

Una petita pinzellada de tot el que ens han robat. Més de 5 milions de persones a Espanya porten més d'un any sense treballar. UGT lluita per aconseguir una renda mínima per aturar el cop dels més necessitats. La llei Mordassa: el dret d'expressió penalitzat amb presó.
No et quedis a casa, vine amb nosaltres. L'1 de maig a les 12h a la Pl. Imperial Tàrraco de Tarragona. Precarietat és explotació. Treball digne. La lluita continua!

Dissabte, 11 abril 2015 00:00

Per una Tarragona exponent en polítiques de protecció animal

Toni Teixidó

Només cal estar una mica pendent de l'actualitat informativa local per saber que els animals urbans seran, sens dubte, un dels temes recurrents d'aquestes eleccions municipals.

I prou que cal que ho siguin, doncs les Polítiques Públiques de Protecció Animal (PPPA) malauradament han estat, de sempre, inexistents a la ciutat. Venim d'una tenebrosa època en la que el simple proteccionisme (no estem parlant d'animalisme en termes amplis) a la ciutat era testimonial, protagonitzada pel voluntariat individual i, on el que haurien d'haver sigut els centres de referència en aquest deure legal, han resultat ser punts d'emmagatzematge, amb una gestió basada en la captura, la desatenció, el maltractament i l'extermini.

No serà fins el 2010 que a partir de les reunions i la pressió político-mediàtica exercida per l'Anna Carbonell al capdavant de l'associació animalista LiBERA! que es comença a plantejar aquest obligat proteccionisme administratiu en detriment de la penible tasca que encara perdura. Des que va començar el seu activisme, sempre l'ha treballat en 2 línies: una és la d'investigació i acusació, i l'altra la del lobby polític, donant com a resultat les conegudes denuncies contra «l'Última Llar», «l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona» (APAPT) i el «Servei Mascota Domingo López». Les administracions que haurien de ser competents no han actuat encara davant aquests fets quan han estat denunciats al DAMM o al mateix ajuntament en el cas de l'APAPT. Cal un concurs públic (atenció perquè fa 10 anys que no es realitza) per foragitar a les actuals responsables del centre i que entri una societat realment protectora que realitzi una gestió ètica, solvent i legal, tot assumint prepositivament el protocol de gestió que hem redactat.

Tot s'ha de dir en política i, malgrat que aquesta ha estat la índole d'on provenim, des que la regidoria responsable de la cartera de proteccióanimal la capitaneja el sr.Villamayor, hem avançat positivament perquè hi ha hagut predisposició, aconseguint que aquest tema estigui present a l'agenda política. I les agendes no estan mai tan plenes com en campanya electoral, així que ja farà 7 setmanes que les activistes de LiBERA! a Tarragona vàrem encetar el nostre tour preelectoral particular en relació a unes propostes programàtiques bàsiques sobre el que haurà de ser la gestió, la convivència i la protecció de la resta d'animals urbans que conviuen amb nosaltres.

Durant les entrevistes que hem estat realitzant, vam demanar sinceritat, i d'haver-la rebut, els postulants de totes les organitzacions polítiques que es presentaran a les properes eleccions -excepte la CUP que no n'ha volgut saber res-, van entendre que és un tema molt important, transversal i d'urgent assumpció i aplicació. En les nostres converses amb els alcaldables, cap d'ells va tenir un «però» excloent a cap del punts programàtics. En aquesta primera fase, però, les paraules se les endur el vent.

És d'aquesta manera que ha quedat confirmada l'assistència dels candidats a la Jornada de PPPA que organitzen les companyes de GAIA Tarragona aquest dissabte, que es realitzarà amb la total comoditat de signar les línies vermelles que donaran forma i contingut a la nova ordenança municipal que, de materialitzar-se, inclouria un articulat en acord i a disposició dels preceptes, sentits i justificacions de la Llei Catalana de Protecció Animal. Dit d'una altra manera, l'ordenança específica com l'eina que la ciutat necessita per tal de fer complir ni més ni menys que la llei; res revolucionari, simplement fer complir la llei. En aquesta segona fase les paraules escrites ja pesen una mica més, però encara es podria girar llevantada.

Sabem que s'ha creat el primer esborrany del que serà l'articulat orgànic, fet que ens emociona tot reculant en el temps, recordant el primer cop que vàrem proposar la imperiosa necessitat de crear-la. Continuarem treballant, ara conjuntament amb la Secció de Dret Animal de l'ICAT per tal que aquesta ordenança sigui una realitat abans de les eleccions. Perquè els fets ja no se'ls pugui endur el vent.

Aspirants a la batllia: ara poden ser partícips de la construcció d'aquesta nova ordenança com un gran pacte de ciutat, una Tarragona que estimi la vida, que pugui ser exponent i exemple en PPPA.

Dimarts, 03 Març 2015 00:00

Desplegament de la LOMCE a Catalunya: venda de fum i aplicació subtil.

Jesús Martín Rivera

La consellera Rigau torna a vendre fum respecte l'aplicació de la LOMCE. Ha dit amb claredat que l'aplicarà, tot i presentant idees sobre futurs decrets. Puntualitzo que aquests s'estan gestant sense consultar el professorat i els professionals que tant costat li hem fet contra la llei Wert.
El que sí que podem afirmar amb rotunditat és que el Departament farà un Desplegament curricular de la LOMCE maquillat, però aplicant-lo d'una manera que inicialment és lesiu per als centres en particular i la comunitat educativa en general, ja que s'està fent d'esquenes a ella.

D'entrada, diria que més que una proposta seriosa ens trobem davant d'una pluja d'idees de la consellera més que no pas d'una possibilitat oberta a canvis i consensuada entre totes les parts implicades. Sembla ser que en els propers dies ens visitaran pels centres per a vendre'ns les excel·lències de la darrera ocurrència.

Al meu entendre, per allò que puc deduir del que he llegit en la presentació que s'està enviant als instituts i escoles, és que es poden generar interferències importants en el currículum dels centres. Tot seguit us faig uns quants apunts i reflexions:

Limitació de l'autonomia curricular de centres

El projecte de decret, si es pot anomenar així ja que s'ha anunciat en conferència de premsa, però del qual les organitzacions sindicals no en tenim cap còpia, limita clarament l'autonomia de centres, ja que segons han informat fonts periodístiques: «la Generalitat retira temps de lliure disposició dels centres (en els quals cada col·legi o institut desplegava les àrees addicionals que establia el seu projecte educatiu) per reforçar l'àrea de matemàtiques i llengua estrangera.»

Considero que des del Departament han de ser més clars i precisos en les propostes: si s'augmenten les hores de matemàtiques, en detriment de quina assignatura o activitat serà? De les que cada centre disposava en funció del seu projecte? Què vol dir això, que ens carreguem de cop l'autonomia curricular i l'optativitat de les matèries a secundària amb l'increment de les 35 hores?

La sisena hora és una eina vàlida, cal recuperar-la!

El que ens haurien d'explicar és com ara es volen incrementar les hores de matemàtiques a primària en 175 hores i es vulgui vendre com una cosa magnífica quan aquest govern és el que va suprimir la sisena hora que tant d'esforç va originar per a ser aplicada. Justament aquella hora diària servia per atendre les necessitats educatives de l'alumnat, sense limitar-la a l'almoina del SEP.

Cal millorar la formació contínua del professorat abans d'imposar-los obligacions

Un altre punt molt fosc de tot plegat, és el de la formació del professorat, indispensable per a promoure canvis significatius. El govern tripartit en el seu dia va fer una aposta clara per ella i va crear el Pla de l'Impuls de les llengües estrangeres, fomentant les estades en països de llengua anglesa, amb un nombre important de beques. Les retallades de CiU van minimitzar els cursos de formació, limitant a més les possibilitats del professorat a rebre formació i actualitzar-se.

El camí paradoxalment és l'oposat: s'exigeix més al professorat sense donar-li ni les eines ni les possibilitats de formació.

Com es pretén que el 2019 el màxim d'alumnes assoleixi el B1, quan la gran majoria dels seus professors no el tindran perquè no els han donat l'oportunitat ni de matricular-se en una EOI? Això només es pot aconseguir si es fan plans de formació als centres per a tenir el B1 i B2 de les llengües estrangeres que formin part del projecte educatiu de cada centre. És clar que per art de màgia ningú no aprendrà cap llengua que no li ensenyin prèviament.

Els objectius segons la consellera és que els alumnes rebin 35 hores d'alguna assignatura en llengua anglesa. Com s'arribarà, doncs, a donar el 12% del currículum en llengua estrangera? Hi estic totalment d'acord, però per fer-ho possible, caldrà primer que el professorat assoleixi el nivell adequat format per la pròpia empresa, no en el seu temps lliure i pagant-s'ho de la seva butxaca, especialment després d'haver regalat el sou d'una any des que s'iniciaren les retallades!

En el món liberal que tan agrada a CiU, les empreses tenen cura en formar i pagar els cursos de formació dels seus treballadors. Per què no fa el mateix el Departament i incrementa el nombre de cursos i places en les EOI? Tenim els centres, tenim els professionals per a impartir els cursos i alumnes! Només ens cal una voluntat ferma i clara dels polítics per a prioritzar aquest punt des del servei de llengües i els plans de formació de zona, centre o intensius d'estiu o extensius durant tot l'any.

Com s'explica que més de 50.000 alumnes que volien entrar a les EOI es quedin fora i no es contracti més professors d'idiomes?
Ell professorat ens haurem d'esperar que ens toqui la rifa de les places com si es tractés de la rifa de cap d'any? O tindrem una bona oferta que s'ajusti a les necessitats del sistema i del país?

La doble via per anar a batxillerat o cicles formatius

En la presentació -ppt se'ns diu que la doble matèria compactada «aquest escenari és viable des de centres d'una línia». Què entén per viabilitat?
Al nostre entendre l'increment de les dues matèries per tal que els alumnes puguin optar per les dues possibilitats pot presentar un problema d'organització horària de l'alumne en particular i del centre en general. Quan es faran aquelles dues hores addicionals?

Quan i com rebrà les assignatures extres? Què faran més hores cada dia? Es contractarà més professorat? Com afectarà l'horari marc? Això ens pot tornar un altre cop a l'autonomia de cada centre respecte el seu horari escolar.

És realista pensar que un alumne a l'edat de 15 anys voldrà fer dues hores extraordinàries en l'itinerari de la suposada tercera via que l'habiliti per optar per anar a batxillerat o cicles Formatius? Sincerament ho veurà més aviat com un càstig que no pas com a una oportunitat si això implica que ha de venir una tarda per a fer aquelles dues hores.

Si ha de venir una tarda, què passa amb la jornada continuada? Hi haurà servei de menjador per a aquests alumnes? I el tema del transport escolar? Com afectarà?

Els consells escolars podran prendre alguna decisió al respecte? O tot vindrà imposat a l'estil Wert però des del Departament?

Hi ha, al meu entendre, uns quants punts que necessiten debat per tal d'arribar al consens que necessitem. El model català, ha de marcar una diferència real amb del model que tots diem que ens en volem desprendre, el del senyor Wert, i la seva LOMCE.

Parlem-ne! En el MUCE, amb els sindicats, amb el professorat, amb la FAPAC, però no pas només amb els sectors afins que ballen al so que toca la nostra gralla!

Pàgina 116 de 118

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..