Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Infocamp | Opinió
Divendres, 25 Novembre 2016 16:11

Per una República de Dones lliure de Violència

Beatriz Mayordomo

Fa uns dies em van passar l'enllaç del curtmetartge "El Orden de las Cosas ", curt que es passaria a Valls el 25 de novembre a la tarda, per commemorar el Dia Internacional per l'eliminació de la Violència envers les Dones, en l'acte que organitza la Secretaria de les Dones d'Esquerra al Camp de Tarragona.

Dijous, 24 Novembre 2016 21:39

Tornem a parlar d’un 25-N. Tornem a parlar de dones assassinades

Mar Vázquez Oliveros

Sona el telèfon...
- Mama (ella plora, no pot parlar; la mare s’angoixa, té el cor accelerat)... ho ha tornat a fer. La sort és que la nena dormia aquesta vegada. No et preocupis, estic bé. Només m’ha fet un trau a l’ull, trencat el llavi i un cop a la panxa. Gairebé ja no em fa mal. Ha tingut un mal dia a la feina. Després de fer-ho m’ha demanat perdó, que no ho tornarà a fer i ha marxat al bar. (Un silenci, s’escolta la respiració entretallada, explota a plorar una altra vegada. La mare encara no parla.)
- Filla...vine a casa. Això no pot continuar, hem de denunciar-ho.
- No!!!!!!!! –exclama. No pot parlar, només plora- mama, ha dit que si t’ho explicava, si ho explicava a algú... ens mataria... és bona persona, segur que quan li solucionin el problema a la feina això no passarà més.
- Filla... vine...

L’endemà, el titular del diari anuncia que ha estat assassinada a mans de la seva parella, davant de la filla de 6 anys. Els veïns diuen que no sabien res, que ell semblava bona persona i ella era una gran dona. La mare està ingressada arran d’un atac d’ansietat, havia parlat amb la filla tot just feia una hora. No la veuria mai més.

Aquest podria ser el final de la vida, de la història, amb mil variants, de moltes de les dones que ara mateix estan sent maltractades per aquells que diuen que les estimen.

A més de la violència que pateixen les dones a l’entorn de la relació de parella, i que inclou tant el dany físic com el psicològic, i que arriba fins a la privació de la seva pròpia existència, les dones són víctimes a tot el món d’altres actes de violència masclista, la violència sexual, l’econòmica, la mutilació genital i l’assetjament tant en la seva vida privada com en l’àmbit laboral. Amb aquests actes criminals es priva les dones del dret més essencial, el de la pròpia vida, a més del dret a la llibertat i la igualtat tant en la vida privada com en la pública.

Aquesta xacra social no només no s’acaba, sinó que en el que va d’aquest 2016 ha incrementat respecte als dos últims anys. Les denúncies per violència de gènere han augmentat un 13,4% el segon trimestre d’aquest any.

Un total de 33.593 dones apareixen com a víctimes de violència de gènere, un 8,8% més que el 2015. Durant el segon trimestre de 2016, els òrgans judicials espanyols van dictar un total de 12.162 sentències penals en l’àmbit de la violència de gènere, el 64,4% (7.836) d’aquestes sentències van ser condemnatòries, que es tradueix en un increment de dos punts respecte a les sentències condemnatòries dictades en el mateix trimestre de 2015, que van representar un 62,4% del total. Tot i aquest augment, és evident que no n’hi ha prou per acabar amb els assassinats.

Segons un estudi conjunt de l’Observatori contra la Violència Masclista i de Gènere i del CGPJ, 4 de cada 5 cinc dones assassinades per violència masclista no havien denunciat prèviament. Segons aquest organisme, aquestes dades evidencien la necessitat de “continuar sensibilitzant la societat que es tracta d’una qüestió d’índole pública i no merament privada”. Aquesta xacra social actua en la intimitat de la família, en soledat, sense testimonis. En el 76,6% de les sentències estudiades, ningú no va presenciar els maltractaments i també expliquen que el lloc habitual dels crims és el domicili comú tant del maltractador com de la víctima en un 55% dels casos. El Poder Judicial, que revela que solament el 15% dels crims es cometen en un espai públic, argumenta que el patró que segueixen els assassins és el mateix per evitar que hi hagi testimonis. És a dir, busquen llocs amb molt “aïllament i en els quals disminueixen les possibilitats de defensa per part de la víctima”. Demanem reformes legals i aplicar la llibertat vigilada als agressors des del moment en què una dona denuncia maltractaments. És el moment de més risc perquè és quan es produeixen les represàlies més greus.

Les dades són esfereïdores, i demostren que les actuacions administratives, les lleis actuals i els protocols amb què es treballa són insuficients per evitar que les dones continuïn sent assassinades. 39 dones menys en el que va d’any i 5 casos en investigació. La UGT considerem urgent, i exigim al Govern, un Pacte d’Estat contra la violència de gènere amb l’objectiu prioritari d’eradicar la violència contra les dones.

Aquest divendres, 25 de novembre, les treballadores i els treballadors, el conjunt de la societat, hem de fer sentir el nostre rebuig a la violència contra les dones i participar en els diferents actes i manifestacions que s’organitzin, per manifestar el nostre compromís amb l’eradicació de la violència masclista... perquè ens volem vives!!!!

Fatxa (però no feixista) i espanyolista (i espanyol) com ell sol, polític dels de votar un cop cada quatre anys i punt, però alhora llegit, llest, modern i més viu que la fam, Alejandro Fernández plega de l’Equip de Govern de Tarragona ara que el té encarrilat cap a les seves postures ideològiques i alhora sap que s’apropa un tsunami que no deixarà “títere con cabeza”.

En el darrer plenari del novembre de 2016 des de la CUP demanàvem a Ballesteros i a Floría que pleguessin pels papers en forma de correus destapats fins ara en el cas Inipro que apunten que els diners desviats dels plans d’atenció a les persones immigrades anaven destinats a fer cibercampanya a les municipals pel PSC. En el mateix ple, demanàvem que el mateix alcalde i Javier Vilamayor, responsables màxims dels Jocs Tarragona 2017, pleguessin també per la nefasta gestió que els ha portat a retardar-los pel 2018 i a fer el ridícul més gran que Tarragona hagi fet mai a nivell local, nacional i internacional.

És clar que no va plegar ningú –només faltaria- i haurem d’esperar els corresponents judicis per veure com la imatge (i més coses) de la ciutat es va descomposant. Tenim al davant temes foscos de sempre i altres de nous, que si el Despatx Milà actuant com a Regidoria d’Urbanisme, que si el compliment o no compliment del contracte de la brossa amenaçant remenar-ho tot i més tal com ja ha passat a Badalona i Barcelona...
Mentrestant, l’Alejandro, màxima icona del tarragoninisme de la gamba entallada i de les ximpleries diverses de l’enfrontament simbòlic amb “Barcelunya”, se’n va camí de la capital catalunyesa a salvar el país, català és clar, de la deriva secessionista i a veure de lluny com peten seques a la ciutat de Magí de Castellarnau on des que el vell senyor de casa rica va morir res no s’ha mogut de lloc.

L’aire tarragoní es veu que no prova als caps del PP i per això el grandíssim tarragoninista Jordi Roca és a Madrid, on la seva acció al capdarrere del PP espanyol en defensa de Tarragona ha estat fins ara més que discreta, i l’Alejandro enfila cap a Barcelona a fer de portaveu dels populars catalunyesos, tampoc en defensa de Tarragona sinó en defensa dels interessos d’Espanya a la seva colònia catalana de les quatre províncies.

Des del Parc de la Ciutadella, anirà veient com s’afona l’actual Govern municipal tarragoní i esperarà pacientment tornar a Tarragona per esdevenir el redemptor de la ciutat un cop el domini ballesteril toqui a la seva fi. Si abans l’agafa la proclamació de la república catalunyesa, tingueu clar que també s’hi afegirà, no a la proclamació però sí al nou país que vingui després, per mantenir els vells valors de l’Espanya de sempre, que també tindran el seu lloc en el país que en surti. Ell en podria ser un bon líder, sense cap mena de dubte.

Mentrestant, a Tarragona, les que no ens omplim mai la boca de tarragoninisme perquè no ens cal continuarem intentant construir la ciutat de totes i tots, lliure de caspa, de lladres i corruptes, d’autoritaris i caragirats, de militars i capellans, i plena de la gent a qui el Govern de la dreta ballesteril ha negat el dret a decidir ni que sigui tan sols si volem més Jocs Mediterranis o amb l’ajornament ja en tenim prou.

Bon viatge faci la cadernera... i que la descomposició no afecti ningú més enllà de Patmos. Com a comiat, valguin unes paraules tunnejades del profeta Josep Maria Andreu popularitzades –mai més ben dit- per la deessa Salomé:

“Se'n va anar en un dia no gens clar.
Jo no sé si a una terra llunyana.
Se'n va anar cap enllà.
I jo sé que, quan el dia sigui clar, és clar que tornarà.”

Diumenge, 20 Novembre 2016 21:56

Les 8 millores de la Zona Blava

Francesc Anguela

Des de l'aprovació en el Ple de l'Ajuntament de Valls d'aquest passat mes d'octubre de la modificació de l'ordenança fiscal nº 18 que regula l'estacionament de vehicles en vies públiques, s'ha fet ressò i de forma intencionada per part d'alguns mitjans de comunicació el fet de remarcar només la pujadade les tarifes de zona blava, que per cert, representa 4 cèntims en el tiquet mitjà per usuari, en lloc de donar la informació complerta i explicar les vuit modificacions que s'han aprovat respecte de l'anterior ordenança. Modificacions que es fan amb el clar objectiu de millorar el servei de zona blava i de forma indirecta el conjunt de la mobilitat a la nostra ciutat.

En primer lloc voldria recordar de forma breu el concepte del servei del la Z.B. i és que aquest és un servei que tot i que amb alguns els pugui semblar el contrari, és necessari en aquelles zones comercials i o de serveis amb una alta demanda d'aparcament i clarament beneficiós tan pels usuaris, ciutadans que volen tenir l'opció d'aparcar el més aprop possible, com pels diferents comerciants i negocis que es veuen beneficiats quan en els seus carrers existeix una rotació dels vehicles aparcats i per tant els seus clients tenen l'oportunitat d'aparcar-hi aprop.

Per altra banda hem de ser realistes i voldria recordar que la recaudació que s'obté, repercuteix de forma positiva a la millora de la mobilitat de la ciutat, ja que una part serveix per pagar el propi funcionament del servei, com ara les nomines dels inspectors, els manteniments dels parkimetres, el software de gestió, etc. Però sobretot per poder fer el manteniment i arrenjament dels aparcaments actuals de Z.B. i sobretot dels aparcaments dissuasoris que actualment ja ofereixen mes de 1000 places d'aparcament gratuït a la ciutat de Valls i tenim l'objectiu de poder augmentar; pertant podem afirmar que un bon funcionament del servei de Z.B. beneficia al conjunt de la mobilitat de la ciutat. L'oferta actual d'aparcaments gratuïts permenten anar fins al centre de la ciutat amb cinc minuts a peu, l'us de la Z.B. és una opció o alternativa no pas una obligació per tant no és pot tractar com un impost directe al conjunt de la ciutadania.

L'aprovació de la nova Ordenança, és fruit d'un anàlisis exhaustiu de les dades de funcionament de la Zona Blava durant el període d'1 any i del recull de diferents demandes que hem tingut per part de ciutadans, comerços i negocis afectats i interessats en el tema o diferents associacions com ara Comerç de Valls amb els quals em pogut treballar de forma conjunta per plantejar millores en el servei. Aquest estudi ens ha servit de base de treball per poder proposar aquesta serie de modificacions, que creiem han de servir per millorar el servei en general de les Z.B., així doncs amb aquestes propostes actualitzem el servei a les demandes actuals i dotem al ciutadà de més eines per poder-ne fer ús, amb l'objectiu de promoure la mobilitat sostenible, l'ús del transport públic i la rotació de vehicles aparcats en les zones comercials o de serveis amb més alta demanda d'aparcament.

Algunes d'aquestes modificacions que milloren clarament el servei de Z.B són:

-Creació d'una nova tarifa amonedada (Aparca i desplaçat) per promoure el transport públic interurbà.
-El preu serà 1 € tot el dia i 1/2 € mig dia. Es reservaran unes places d'estacionament a la plaça de l'estació del tren i d'altres a l'aparcament de Vapor de Maó davant de l'estació del bús per aquells usuaris que acreditin que viatgen de forma regular amb el transport interurbà.
-Implantació d'una APP de pagament per mòbil. D'aquesta forma donem al ciutadà una bona eina per poder realitzar el pagament del tiquet i les possibles recarregues, sense la necessitat de desplaçar-se fins al cotxe. Pertant estem oferint una tecnologia innovadora i gratuïta pel ciutadà, que ens permet facilitar i millorar el servei.
-Gratuïtat a la Zona Blava per vehicles 100% elèctrics. Aquesta proposta representa una aposta clara per estirar la demanda de vehicles més sostenibles a la ciutat, i pertant continua amb l'estratègia política de fomentar la mobilitat sostenible.

Amb l'aplicació d'aquestes modificacions ens permetran ser optimistes de cara a seguir millorant el servei en general de la zona blava i tenir recursos per seguir treballant en la millora constant de la mobilitat de la nostra ciutat, la qual s'ha d'afrontar a reptes importants a curt plaç com ara la previsió d'un augment de la demanda d'aparcament i de la mobilitat en general degut a la posada en marxa del museu casteller. La implantació del trànsit pacificat al barri antic és un exemple d'aquest treball constant que la nostra ciutat necessita i esperem podem ampliar en més zones.

Dilluns, 14 Novembre 2016 12:44

La Savinosa té futur

Josep Poblet i Tous

La recuperació i ús social de la finca de la Savinosa cada cop és més a prop de ser una realitat. El recent tràmit per avaluar les diferents propostes tècniques que han d'acabar definint la intervenció global en aquest espai esdevé un pas importantíssim en aquest sentit. Ens trobem, doncs, en un camí sense retorn que ha de culminar amb la potenciació dels valors d’aquell emblemàtic espai. Un camí que mai no havíem abandonat però que no sempre havia avançat al ritme desitjat. Ara el reprenem amb pas ferm i sense dilacions, això sí, comptant amb la cooperació necessària de l'Ajuntament de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya, que són les autoritats en matèria urbanística. La Diputació, com administració propietària de la finca, assumeix el paper d’impulsar la modificació urbanística adient a l’ús que s’hi vulgui donar per a la ciutat, i donant valor a un patrimoni del qual és titular tota la ciutadania del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Hem enfilat la recta final del procés de selecció establert al conveni entre la Diputació l’Ajuntament i el Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Aquest acord ha fet possible, d’entrada, la més gran mobilització de propostes d’experts en arquitectura, urbanisme i ordenació territorial. Fins a vint-i-cinc equips de tot el país han reflexionat i definit idees molt interessants per a la Savinosa. Finalment, la comissió de selecció va possibilitar el pas a la fase final de cinc equips professionals i, finalment, s’ha fet la tria de la que es considera la millor en base a criteris tècnics. I així havia de ser, ja que els criteris polítics vénen després. L'equip proposat com a adjudicatari redactarà l’estudi sobre els valors arquitectònics, patrimonials, urbanístics, mediambientals i paisatgístics per assignar nous usos i determinar-ne l’edificabilitat, i s'ocuparà també de la redacció de la proposta de modificació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que incorporarà tots els estudis necessaris, tal com se’ns va demanar per part de les autoritats locals. Tot el mateix s’hauria pogut fer d’ofici per part de l’Ajuntament en el marc de la revisió recent del POUM, però es va preferir que fos l’administració titular del bé –la Diputació– la que n’instés la petició de modificació, i per això ho fem d’aquesta manera.

A hores d’ara hem sentit les opinions de molts experts, més que mai; les reflexions del teixit econòmic i social; les aportacions d’articulistes i opinadors; dels grups polítics de la ciutat i de moltes persones més. No en tots els casos s’ha entès be en quina fase del tràmit ens trobem ara i com es fan aquestes coses, però no ens dolen algunes confusions, ja que escoltar el parer de tothom forma part de la nostra responsabilitat. El nostre desig és una impecable tramitació i un projecte final que satisfaci a tothom i, sobretot, que ens faci sentir orgullosos d’haver donat la resposta més adequada per a la finca de la Savinosa.

En aquest camí cap a l'objectiu final transitem sense corredisses, però també sense pauses que ens desviïn del nostre objectiu: la dignificació d'un espai emblemàtic que, d'una manera o d'una altra, ha de retornar a la societat, en la més amplia concepció de la paraula. I per aconseguir-ho, seguirem els tràmits necessaris, pas a pas, com estem fent, tot vetllant pels àmbits patrimonial, urbanístic i paisatgístic de la Savinosa i del seu entorn. I no hi ha dubte que junts, la propietat, les administracions implicades i els professionals, farem arribar la nau a bon port.

Dijous, 10 Novembre 2016 09:29

Un futur sense Trump

Arga Sentís

L’elecció sorprenent de Donald Trump com a president dels Estats Units obre una perspectiva d’incertesa, o de foscor, tant per a aquest país com per a la resta del món. I encara més per a les dones, les primeres perjudicades pels resultats. Trump representa el pitjor d’Amèrica, però representa també el pitjor d’allò que un home pot ser. I, a l’inrevés, és l’exemple del que qualsevol home honest s’avergonyeix i rebutja.

Votant Trump, els electors han bloquejat una possibilitat històrica que fins el dia 8 de novembre era ben plausible. Que una dona ocupés, per primer cop, la presidència del país més poderós del planeta. S’ha escrit molt sobre les preteses mancances de Hillary Clinton, i s’ha escrit gairebé sempre des d’una perspectiva masclista inacceptable. Que si és freda, que si és com un robot... Quan un home es dedica a la política, se solen debatre les propostes que presenta. Si ho fa una dona, els comentaris se centren en el seu caràcter, o en els seus gestos, o en els seus vestits. Si una dona política adopta un aire de proximitat, si gosa mostrar-se emocional, se la considera dèbil. Si fa el contrari es diu d’ella que és arrogant i que no té empatia. Aquí hi ha un sostre de vidre, i certament encara no s’ha trencat.

Però és que Trump és, justament en aquest àmbit, un cas especial. El candidat més misogin i groller que s’hagi vist mai en una cursa electoral. Va començar dient que les dones que avortaven haurien de rebre un càstig. Va seguir embolicant-se en una absurda polèmica amb una antiga “miss univers” perquè estava massa grassa per al seu gust. I després va arribar l’escàndol dels seus comentaris sobre el sexe i les dones en general. A Trump li agrada petonejar i magrejar desconegudes sense avisar i li agrada, literalment en les seves pròpies paraules, agafar-les pel cony. Aquest és l’home que seurà a la Casa Blanca. Un home que es va referir a la seva pròpia filla com una “piece of ass”, que ho podríem traduir per “tia bona” si fóssim benevolents, però que en l’anglès original és molt més cru.

Aquest és l’individu que ha estat elegit. Ens preguntem per què i no hi ha una resposta fàcil. Segurament que en els pròxims dies sentirem moltes hipòtesis i argumentacions. Ara ens limitem a constatar els fets. Sembla que als votants els agradi tenir por. En el país que ha sortit de la crisi amb mesures keynesianes contundents (intervenció de l’Estat), i que té un índex d’atur per sota del 5%, Trump ha fet el discurs del perill i de la misèria, i ha promès arranjar tot un seguit de problemes que només existeixen en el seu cap. Ha fet el paperot d’un líder fort, o més aviat d’un pinxo de taverna. Però si als votants els agrada tenir por, encara els agrada més tenir por de les dones. Votant Trump s’evitava que una dona fos presidenta, i s’enviava a fer la feina un subjecte especialment llefiscós, que presenta tots els símptomes d’un abusador sistemàtic. Aquesta ignorància voluntària sobre detalls tan horribles és una llosa que pesarà llargament sobre la consciència de tothom que li hagi donat el seu sufragi.

La conclusió, si n’hi ha alguna, és que les dones no tenim mai garantits els nostres drets ni les nostres conquestes. La nostra condició ens reclama una vigilància constant i una mobilització permanent. Tot el que hem adquirit del segle XX ençà, tot el respecte que ens hem guanyat, totes les portes que ens hem obert, no són mai victòries definitives. Hem de seguir lluitant. Per nosaltres mateixes, i pel futur dels nostres fills i filles. Un futur sense Trump.

A finals del mes passat, signàvem a Barcelona el Pacte Nacional per a la Societat Digital, amb el qual la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions catalanes, els representants del món local i Localret ens comprometem a fomentar conjuntament el desenvolupament de la societat digital a tot el territori català i establir mecanismes de col·laboració per assolir aquest objectiu. Aquest acord ens ha de permetre fer un pas de gegant en la relació entre la ciutadania i les administracions públiques a través de sistemes tecnològics, tot avançant en agilitat, fluïdesa i bon servei. Es tracta d’assolir un punt sense retorn pel que fa al nou model de relació entre administració/administrats, el model propi de les societats digitals, que és el futur.

Els temps actuals ens empenyen a adaptar-nos plenament a la revolució digital, com a eina de treball però, sobretot, com a mitjà d'inclusió social i de democratització. En aquest sentit, serem més oberts, eficaços i transparents en la mesura que garantim el ple accés a la informació i als serveis, i puguem satisfer les necessitats de la societat amb una major agilitat. Construirem, en definitiva, una societat amb més oportunitats, benestar i qualitat de vida. Conscients que aquest és el camí, a la Diputació de Tarragona ja fa més de deu anys que apostem per l'administració electrònica (e-Govern) en la nostra relació amb els ajuntaments, i en definitiva, amb el conjunt de la ciutadania, fet que ens converteix en pioners en aquest àmbit. D'aleshores ençà, no hem parat de créixer, i la nostra seu electrònica és avui el principal canal de treball i de servei amb el món local del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, i un referent a tot Catalunya pel que fa a l'adequació d'una administració a les eines digitals. De la mateixa manera, hem estat capdavanters en la creació, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, d'un model d'innovació i competitivitat empresarial basat en la recerca i la tecnologia: Tarragona, regió del coneixement. I ho fem perquè creiem en el paper de la Diputació com agent efectiu de transformació progressiva de la realitat i de generació de noves oportunitats.

En aquest context, el Pacte Nacional per a la Societat Digital connecta plenament amb les aspiracions d'un país per organitzar i posicionar les infraestructures, l'activitat, els municipis, les potencialitats, la cultura i les persones en una situació avantatjosa i competitiva. La història ens demostra que així ha de ser. Si tirem enrere uns 200.000 anys, comprovem com el procés d'humanització, el pas d'homínids a sàpiens, coincideix amb un progrés tecnològic clau en l'evolució, perquè ens va convertir en una espècie més intel·ligent que va saber adoptar i adaptar noves eines i va esdevenir més social i cooperativa, factors essencials per a la pròpia supervivència i avenç. Així va ser en origen i així continua sent ben entrat al segle XXI, en un moment en què deixem clar el nostre compromís amb el present i el futur, i la nostra voluntat de constituir-nos com a nació europea plenament identificada amb el model de societat digital intel·ligent.

Divendres, 04 Novembre 2016 21:07

Marxem de la violència

Grup de Dones ERC Valls

La Plataforma feminista 5N convoca per dissabte dia 5 de Novembre a les 12h a la Plaça Imperial Tarraco, la manifestació contra les violències masclistes a Tarragona. La Plataforma ha convidat a totes les entitats a formar-hi part, i Esquerra Republicana de Catalunya en serà partícip.

La violència de gènere no es més que la mostra de les clares desigualtats que tenim les dones a la societat d'avui en dia. Però actualment, quan parlem de violència de gènere, només pensem en la violència dintre d'una parella en la qual hi entren els atacs físics, psicològics i econòmics.

Però la violència de gènere la patim totes les dones. Aquells anuncis publicitaris on se’ns etiqueta, aquell prejudici que els homes són més forts que les dones, aquella pressió social que hem de ser perfectes i complaure als homes, ser vistes com un objecte sexual, i així podríem fer una llista llarguíssima.

Ha arribat el moment de canviar tot això i només ho podem fer si les dones estem unides i amb un objectiu comú. Un exemple que cal tenir en compte és el cas d'Islàndia, on les dones s'han plantat i surten abans de treballar per compensar les desigualtats salarials amb els homes ja que la diferència es troba en un 14%. Per què nosaltres no posem fi a aquesta discriminació que també patim? A Catalunya tenim una diferència salarial del 24,81%!!! (dades del 2015 de la UGT)

Deixem de conformar-nos amb això i posem-nos de veritat a treballar per combatre-ho. És una lluita que cadascú ha de fer personalment, però també és feina dels partits polítics i les administracions. No tinguem por a deslliurar-nos i fer-nos valdre, perquè tots som iguals i tots ens mereixem ser tractats en igualtat de condicions.

Així doncs, us animem a participar en la manifestació per fer-nos visibles i començar des de ja mateix a fer sentir la nostra veu.

Divendres, 04 Novembre 2016 15:03

5-N, tothom a Tarragona!

Mar Vázquez Oliveros

Aquest dissabte 5 de novembre, a les 12 h, tothom està convocat a la manifestació sota el lema “Un crit contra les violències masclistes”.

Dimecres, 02 Novembre 2016 14:54

Maltracte institucional

Arga Sentís

A hores d’ara no ens sorprèn, però igualment ens indigna, que la Generalitat ofereixi en lloguer la Ciutat Residencial, i que ho faci mitjançant una fira immobiliària sense dignar-se informar l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta indiferència pels usos i el destí del nostre patrimoni, aquesta arrogància en disposar-ne sense tenir en compte les necessitats de la ciutat no és gens nova. Més aviat confirma una trajectòria de llarg abast.

No és el primer cop que fan una cosa així. Amb l’edifici de la Chartreuse es van captenir d’una manera similar. Després d’ignorar durant anys i panys les mancances de l’Escola Oficial d’Idiomes, mentre en construïen de noves arreu del territori, van restaurar l’antiga factoria per encabir-la amb diners avançats per l’Ajuntament, i tot seguit van esguerrar la feina de restauració traslladant-hi també els serveis territorials d’Economia i Finances, contra el criteri municipal i el de la pròpia escola.

Fa uns dies, el conseller de Salut va tornar a prometre la construcció d’un hospital nou al Joan XXIII, però només si hi ha disponibilitat pressupostària. Al mateix temps, es va oferir a comprar l’Hospital General de Catalunya, que és privat. Es veu que per això sí que ha trobat els diners.

La llista podria ser més llarga si ens posem a parlar dels serveis ferroviaris que han estat transferits, o de la negligència a l’hora d’impulsar l’intercanviador que permetria l’arribada de l’alta velocitat al centre de la ciutat.
Ens ho mirem per on ens ho mirem, l’actitud sempre és la mateixa. Dèficit en equipaments, en serveis, en atenció, en cura de les nostres necessitats. I silenci a l’hora de donar explicacions. Tracten Tarragona com si fos una perifèria remota, a la qual no cal fer gaire cas.

A tot això es correspon el fet que, per més que busquem, no trobarem cap tarragoní ni tarragonina en els cercles governamentals on es prenen les decisions, ni en les direccions de les forces polítiques que integren el govern. La ciutat no disposa de dirigents a nivell nacional que puguin fer sentir la nostra veu.

Això ens du a considerar una qüestió crucial. Qui són els responsables d’aquesta situació? La resposta no és difícil. Qui determina les prioritats i les finança és el Govern. Ara mateix està integrat per dos partits, i un tercer l’ha investit i li ha votat la confiança. Són, doncs, aquestes tres forces polítiques les que no atenen, d’una forma reiterada, les mancances de la ciutat. Aquestes tres forces estan representades a l’Ajuntament. Són, doncs, testimonis de primera línia de tot el que passa. Malgrat això, els seus electes locals es comporten més com ambaixadors de la Generalitat a Tarragona que no pas com representats tarragonins davant del Govern. El justifiquen a canvi de res, i es presenten davant els ciutadans i les ciutadanes amb les mans buides.

És hora de canviar de plantejaments. Tarragona necessita l’atenció activa del Govern de Catalunya, i necessita també persones que facin valdre les nostres reivindicacions. Sense aquestes dues coses, acabarem sent la perifèria en que ens volen convertir.

Pàgina 121 de 134

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: