De jove recordo l’estranyesa que em provocaven, dia sí dia també, les visites del llavors president Pujol a qualsevol poble de Catalunya i de com parlava amb la gent, anomenant-la pel seu nom i recordar-se’n dels seus parents, neguits i costums.

Hem vingut aquí gràcies al seu vot majoritari que ens vareu donar en les eleccions del 2023 hem vingut a arreglar la vila i que la igualtat, la convivència l’equilibri territorial siguin els eixos del nostre govern.

En l’evolució de la vida, a vegades les coses més senzilles que ens toca fer passen a ser importants i en alguns casos fins i tot a curioses

Aquesta setmana han sortit les dades sobre migracions internes en clau de país.

Marian Nadal, és una de les poques artistes que saben cantar, declamar i ballar amb una rica formació no sols a Saragossa, a Espanya.

Se'n diu vedette i trepitja els pobles faci calor o fred, però en realitat és una promotora cultural capaç de moure a les institucions per a motivar a diversos segments de la població. Estar a Aragó la beneficia perquè si residís a Catalunya es trobaria pals carregats de prejudicis en les rodes del seu bon fer. Aquí recollim el lament dels artistes amb solera, que veuen com la seva subsistència i tota una vida professional es dilueixen davant la gratuïtat dels concursos de talents en televisió i els actes d'aficionats en les festes majors. L'escola dels comediants de carretera i manta s'acaba. La falta de fórmules en directe que atrapin al públic i l'arrenquin de les urpes virtuals, converteix en gran risc econòmic qualsevol iniciativa que superi un elenc de cinc persones. L'artista que s'autoprodueix ha deixat de tenir somnis cars per a aferrar-se a la supervivència indispensable. Les productores teatrals juguen a ser Broadway pagant sous indignes.

Els artistes, molts, oficialment en el llindar de pobresa es passegen en les catifes vermelles exhibint somriures i vestits prestats per l'oportunitat de fer-se veure, com es descriu en el fabulós tema de Stephen Sondheim: "I'm still here" (1971), l'existència de pics i valls de l'artista, que bé pot aplicar-se a qualsevol persona en qualsevol situació laboral. Tots a demostrar que seguim aquí a vegades amb caviar beluga, unes altres vivint de l'aire del cel. Per als qui hem comptat les monedes en temps de deutes de companyies en gira, això significa 'de professió càsting', vostès també passen proves encara que no es posin davant d'un focus. Algú pretén el seu lloc. Es tracta de conquistar i romandre, ja que perquè tu triomfis el teu amic ha de fracassar. Els veterans afronten una jubilació precària i els joves omplen la nevera amb ocupacions per les quals no s'han preparat. Si l'economia i el benestar són el retrat de la societat, la projecció artística és la seva radiografia.

Marian, ensenya a altres dones a deslligar el cuquet. Ha estat comissària d'exposicions. Compta vivències de companyes, que han tingut una maternitat molt més complicada que la d'una persona assalariada amb totes les seves necessitats cobertes. Es parla de la conciliació de la vida laboral i familiar encara que hi ha algunes generacions de dones, ignorades, que van portar fills al món fins i tot per a no poder gaudir de la seva infància i creixement amb tot el dolor d'aquesta separació. Marian, amb una filla preciosa, desitjava el meu testimoniatge de 'no maternitat' per a una de les seves xerrades i he pensat que puc compartir-lo aquí. Com a totes, el rellotge biològic em va donar el toc. En plena lluita pel meu posicionament en un mercat tan ingrat i voluble no podia permetre'm més d'un any de gestació, criança i inestabilitat econòmica, ja no dic si potser sola. La meva responsabilitat m'impedia donar un present caòtic i un futur incert a un nen. Per la meva realització laboral he deixat enrere família, amics, relacions sentimentals i territoris. No val especular sobre una altra circumstància més segura. He cobert aquest instint maternal amb les meves alumnes i amb els meus ballarins, encara que no és el mateix.

Fent balanç, no em penedeixo. Dir-ho en veu alta suposa ser etiquetada d'egoista pel sector conservador i també alliberar l'opressió de la moralina aliena. Apel·lo al sentit comú davant, casos de 'gran generositat fèrtil' però inútils en el propòsit com el de Shirley Maclaine, artista que admiro, però mare que no entenc, qui era capaç de deixar a la seva filla de tres anys, viatjar sola en un vol intercontinental. M'estremeix l'abandó infantil molt més que el judici de qui no sap posar-se en la teva pell. Un fill és el més important, fins i tot la dura elecció personal de no tenir-ho.

Recentment, llegia a la premsa que la ciutadania de Cunit havia convocat una manifestació on demanaven que es fessin canvis en el sistema de recollida
perquè no veien clar la recollida porta a porta.

En la nostra política tenim un seguit de models de política que a vegades amb el canvi de govern doncs es transformen, però molts cops es mantenen igual

Hoy queremos invitarlos a analizar un asunto que se ha transformado en tabú, por no decir el tema más prohibido del análisis político que soslaye lo políticamente correcto sin por ello caer en lugares comunes y frases hechas, típicas de una reflexión líquida y vaciada de contenido y valoración, a saber, el debate sobre el uso de la violencia por parte del Estado.

No ens cansarem de denunciar, mai, el menysteniment pressupostari del Govern amb el Baix Penedès, és una obligació com a representant públic

El futur de la nostra societat està principalment en els iaios.