Fa dies que em tomba entre les mans un llibre especial, un llibre de còmics que trasbalsa mentre el llegeixes perquè, més enllà de la història que explica, és ple a vessar d'humanitat, de sentiments i d'emocions.

Fa dies que això del procés va deixant rastres de canvis que podrien ser determinants per a tot el que vindrà, de la mateixa manera que podrien no voler dir res més que un allargament que no seria el primer cop que es dona ni molt menys. De fet, l'única lògica del procés fins al dia d'avui és aquesta: passar i esperar. Anem per punts, per exemple, deu:

Reus ha posat fil a l’agulla per intentar trobar alternatives que revitalitzin el comerç al centre de la ciutat i es posi fre a la llista, cap cop més llarga, de locals amb la persiana abaixada.

Sens dubte, els historiadors qualificaran el segle XXI, com el segle deshumanitzat. Enllà de les guerres del segle XX, que mal justificaven en la consciencia col·lectiva les morts i el dolor, l’actual crisis dels mals anomenats refugiats -ja que ningú els refugia-, i dels migrants de l’Àfrica que moren cada dia al mar Mediterrani, no admet cap justificació ni consol.

Aquesta tardor es compliran 28 anys des que Salou es va segregar de Vila-seca, però els seus respectius alcaldes sembla que encara no han aconseguit fer callar els fantasmes de la ruptura.

Les despeses que l’exgerent de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) de Tarragona va carregar a la targeta que tenia assignada estan aixecant polseguera.

L’Ajuntament de Valls ha aprovat el III pla de polítiques de gènere i d'igualtat de Valls, que constitueix un conjunt ordenat d’objectius i mesures que ens han de permetre desenvolupar una estratègia integral orientada a millorar i equilibrar la situació de dones i homes a Valls a partir d’una anàlisi de diagnosi prèvia d’aquesta situació. Es tracta d’un instrument àgil, dinàmic i realista la finalitat del qual és aconseguir en el municipi de Valls una equitat de gènere real i efectiva entre homes i dones, una igualtat integral que traspassi l'àmbit formal de la igualtat de tracte i oportunitats i arribi als nostres imaginaris simbòlics.

Des d'avui fins al dia que votem, compartirem amb els ciutadans i ciutadanes els motius pels quals volem construir una República.

Mentre a la Part Alta de Tarragona continua obert el debat entre els que demanen que es reguli l’activitat nocturna perquè no volen soroll i els que reclamen que el cor neuràlgic de la ciutat bategui nit i dia, llegim la trista notícia que el Museum Cafè tanca portes.

«El POUM de Tarragona és intocable», «No el modificarem perquè va costar molt, vam estar molt de temps fent-lo, deu anys, i en va sortir un document de consens», «Tothom hi va votar a favor, excepte ICV que no hi va votar en contra sinó que es va abstenir», «No insisteixin més que no tocarem el POUM»... i tantes i tantes afirmacions que de cop i volta esdevenen mentides. Mentides que contradiuen les afirmacions anteriors, repetides i tornades a repetir per la boca del suposat regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà; la suposada hereva de la finca, Begoña Floria; i qui mana fins que li fotin la coça tot i que diu que es vol tornar a presentar, Ballesteros l'alcalde. Ens hi estan acostumant de tal manera, a les mentides, que aviat haurem de dir, quan es doni el cas -i de moment no es dóna massa-, quan facin una afirmació i en quaranta-hores no esdevingui mentida, que «Finalment, el Govern de la ciutat de Tarragona no ha dit una mentida.» Serà, però, un fet excepcional...