Es fa molt difícil parlar en passat del Joan Josep Sardà, l’històric Secretari General de la Cambra que ens ha deixat, de manera sobtada, fa ben poques hores. Es fa difícil perquè vaig tenir la immensa fortuna de viure tantes coses -i totes bones- al seu costat, que costa molt imaginar-se la corporació sense la seva omnipresència constant en totes i cadascuna de les actuacions i decisions que empreníem.

Des de fa poc, hi ha un motiu més per visitar i gaudir a la Costa Daurada, al Camp de Tarragona, a Catalunya, o al marc que vulgueu. Ferrari Land –aquest és el motiu– s'ofereix a tot el món, i no posa cap frontera a la seva capacitat d'atracció. I, a més, seria difícil, perquè és el segon Ferrari Land que es fa al món.

El PPA de l'AEQT pretén intensificar la transparència amb la societat, és per això que que hem establert aquest canals de comunicació on els propis membres del Panel realitzen un article d'opinió després de cada una de les sessions de treball. Aquest ens l'ofereix l'Hélder Moya,Llicenciat en Dret i Periodisme, dedicat a la comunicació. L'article és sobre la sessió que es va dur a terme al Col·legi de Periodistes de Tarragona, i que portava com a títol: 'Com arriba la informació sobre el sector químic: el paper dels mitjans de comunicació’.

Fa ja uns anys que la ciutat de Tarragona conviu entre Runes, algunes petites, d’altres gegants, algunes deteriorant-se, d’altres ja a terra. Runes que formen part ja del paisatge urbà. Runes tancades amb pany i clau, sense vida, amb molt de passat però poc futur. Algunes i algunes ja varen fer un treball de camp exhaustiu recuperant, posant nom i història a les Grans Runes, presentant-les a la ciutadania i reivindicant-ne el seu us, la seva recuperació, la seva obertura a la ciutadania, qui directament està pagant les conseqüències del seu ràpid deteriorament.

Els darrers anys ha crescut molt el nombre de persones que creuen que amb la independència de Catalunya viuríem millor. Moltes altres no ho veuen així, i perceben que la prosperitat la trobarem dins del Regne d’Espanya abans que obrint un nou camí. És legítim i normal que els ciutadans tinguem opinions diferents, i cal pressuposar-les totes honestes per principi i per respecte. Però, com es dirimeixen les diferències en una societat oberta i plural?

Fa una colla d’anys, al carrer Comte de Rius cantonada August hi tocava un quartet de corda. Dos violins, un cello i un contrabaix. Ens oferien, a canvi de les poques monedes que recollissin, a canvi de res, peces de Bach, de Mozart o de Vivaldi, meravelles que no es paguen amb diners. Duien vida al carrer. La gent s’aturava a escoltar-los. Ningú no pensava que es fes res mal fet.

Siempre he pensado que quien gobierna tiene que hacerlo para todos los ciudadanos y no solo para quien le ha votado. Los recursos de cualquier municipio deben gestionarse sin pensar en mendigar unos votos a grupos de interés a través de concesiones que perpetúen sillas otros cuatro años más. Hacerlo de este modo, carece de credibilidad y confianza. Por ello, el juego aritmético del actual equipo de gobierno de Calafell, presidido por el PSC, ha perdido toda la credibilidad como si de piezas de dominó se tratase.

La conferència de l'alcalde, a la qual, vaig assistir, em motiva, a escriure, aquest nou article, per tal, de comentar, les paraules pronunciades per part de qui és el màxim representant municipal. Ho vull comentar des de l'orgull de pertànyer a Tarragona.

Dentro de poco menos de dos meses, la Fira Marítima de la Costa Daurada abrirá sus puertas en la que será su décima edición.

El polígon industrial de Valls és el principal motor econòmic de la ciutat i la seva activitat infueix clarament en el dia a dia de les persones, ja que l’activitat genera ocupació o si més no la manté, cosa que incideix directament en el benestar de les persones. Tornant a l’inici, podem afirmar que hi ha un canvi en les voluntats d’inversió al polígon. Aviat farà dos anys de l’acord de govern i una de les prioritats era el polígon.