Dia de dol per a totes les persones que rebutgem la violència i ens oposem al fet que que cap ésser humà pateixi tortures, violències o acabi mort a mans d'un altre. Dia de dol per a tothom que creu d'alguna manera en la justícia, i no em refereixo aquí a l'aparell estatal que t'envia a presó si ets pobre i a casa si ets ric quan has provocat patiment en altra gent. Dia de dol per a qui pensa que les presons no arreglen res però només se'n lliura segons qui, que alhora sovint aplaudeix quan en fan de noves. Dia de dol que no s'acabarà a les 12 de la nit sinó que s'allargarà temps i temps, tot i que esperem que no tant com per no veure com s'acaba.

Jesús Jamal Rueda, Joel Navarro Agell, David Garcia Manzano, David Cruz Milla, Eduardo Gallardo Vicens i Ramón de Dios López han reconegut avui, davant del jutge José Luis Ramírez, ser responsables de l'”homicidi amb lesions agreujades” de Juan Andrés Benítez l'octubre del 2013 al barri del Raval de Barcelona. Marc Vargas Plana i Elisenda Gimeno Rabella han dit que van obstruir la justícia i van esborrar amb aigua la gran taca de sang producte de la pallissa que havia portat Juan Andrés a la mort. Per matar-lo, han estat condemnats a pagar 150.000 euros d'indemnització a la germana de Benítez, que pagarà el Departament d'Interior de la Generalitat, i hauran d'assistir a un curs de drets humans; a més, sis d'ells, durant set anys, no podran patrullar pel carrer. Surt molt barat matar algú a la Catalunya que es vol convertir en república, i tanta impunitat de qui va armat pels nostres carrers fa por, crea desconcert, malfiança i fàstics extrems. Surt tan barat que no entenc com és que no ens maten més, quan els vingui de gust, quan en tinguin ganes, quan els caiguem malament....

La “Directa” informa que “l'advocat de la defensa Josep Maria Fuster-Fabra –antic dirigent de Fuerza Nueva–, amb un somriure d'orella a orella, afirmava: "els agents en el fons no creuen que siguin culpables””... Com pot ser que això passi avui aquí i no ens faci mal l'estómac de veure com n'és de fàcil ser un criminal si treballes de segons què? L'únic que ha de passar és que qui provoqui la mort treballi de policia, un detall que m'havia deixat de dir fins ara, un detall sense importància si no fos que crec que és el determinant per no acabar a la presó en aquest cas.

L'acusació particular en representació de la germana de Benítez i l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) que ostenta l'acusació popular han arribat a un acord amb la Fiscalia i cas tancat. Aquells que el van matar faran el curset, deixaran de patrullar i tornem-hi que no ha estat res.

Com pot ser que la resta de policies d'aquest país no surtin en tromba al carrer a dir que no pot ser que quan qui mata és un d'ells no passi absolutament res? Com pot ser que la resta de ciutadans i ciutadanes no ens rebreguem de dolor en veure com que passi allò previsible no pot ser “normal”? Perquè no és normal ni ho ha de ser morir a mans de la policia. I no és ni pot ser “normal” que provocar la mort d'algú amb una pallissa (per sort va ser filmada, perquè sinó segur que ni tan sols hi hagués hagut cas) tingui com a condemna pràcticament no res.

El menyspreu per la vida humana i la impunitat quan qui mata és segons qui i qui mor és segons quin altre fa mal només de sentir-ne parlar. I aquesta impunitat tan gran destrossa tots els sistemes de valors que aquells que manen ens volen inculcar, totes les mentides en què ens volen fer creure.

Continuarem cridant justícia per a Juan Andrés!, igual que cridem justícia per a Pedro Álvarez! I un dia no llunyà la tindrem perquè la impunitat dels violents i dels que provoquen morts amb la seva violència s'ha d'acabar.

Bon dia senyor batlle,

Hem demanat un munt de reunions amb vostè per parlar del deteriorament de la sanitat pública i de la privatització constant de la sanitat a Tarragona.

Vostè sempre ha delegat en els seus assessors, als que hem advertit per activa i per passiva del constant abandonament de l’Hospital Joan XXII, baixant els seus pressupostos i augmentant els de la Xarxa Santa Tecla. Però sembla que això a l'equip de govern de l'Ajuntament li preocupa poc.

Per vostè el tema important és que l'assistència sanitària es presti a Tarragona -sigui pública o privada-, i que es destinin recursos públics a la privada careix d'importància mentre es faci a la ciutat.

La Xarxa Santa Tecla que és un “tinglado” semi-privat -per no dir privat del tot-, en el que l'Ajuntament hi té alguna cosa a dir, sembla que no diu res de la cadira que hauria de tenir al seu Consell d'Administració per donar aquesta aparença de públic. Sembla que a l'Ajuntament l'únic que l'hi importi és que les intervencions es facin a Tarragona, ja sigui a Joan XXIII o a qualsevol “xiringuito” privat o semi-privat.

Suposo que vostè està d'acord en el nefast sistema sanitari català, ja que el seu partit el va avalar als principis dels 80. I, no oblidem que vostès van ser els que van crear el “tinglado” de SAGESSA i, que com a conseqüència d'això, tenim els resultats que ens han portat a la situació actual de l’Hospital Sant Joan de Reus, impulsat per un equip municipal que eren correligionaris seus

Sempre que li hem parlat de les dificultats que arrossega Joan XXIII vostè ens ha donat la raó com als bojos, però mai s'ha mullat venint a cap de les manifestacions i tancades que s'han fet en defensa de Joan XXIII i l'Institut Català de Salut com a model de sanitat pública a Tarragona.

A vostè l’únic que l'hi interessa és que la sanitat es presti a Tarragona, sense mirar si els recursos de la pública van a parar a la privada per fer negoci amb la salut. Potser és l'hora senyor batlle, que es mulli i digui si el govern municipal vol un model sanitari públic, com és per exemple el model basc, o volen un “tinglado” opac, com és el model català. Si volen defensar la sanitat pública o els hi dóna igual. Si volen un hospital de referència públic, o no.

El cas Inipro s'escampa com una taca d'oli i com més avança la investigació més coixes i ridícules queden les explicacions públiques que es donen des del consistori tarragoní. La detenció, ahir, de qui durant nou anys va ser la mà dreta de l'alcalde Ballesteros i l'ampliació del cas a altres ajuntaments socialistes que també havien tingut relacions contractuals amb l'empresa deixen bastant en evidència que ara ja parlem d'alguna cosa més que de les “irregularitats administratives” admeses a Tarragona.

La marxa de Gustavo Cuadrado per la porta petita al·legant motius professionals, el silenci –ahir– de l'alcalde Ballesteros i els inexistents testimonis i beneficiaris dels treballs realitzats per Inipro són algunes peces del trencaclosques que ara comencen a encaixar.

Ho declarava l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el passat 26 de gener de 2016 en sortir del jutjat on havia fet la seva declaració en qualitat d’investigat (allò que abans s’anomenava “imputat”) sobre el cas Inipro. Li devia semblar una bona cortina de fum de cara a la premsa acusar els acusadors, allò que es diu matar el missatger, tot i que jutges i investigadors del cas tenien clar on calia buscar, i no era a la CUP.

Un cas menor de possible corrupció –si el comparem amb altres denunciats fins ara- que la CUP de Tarragona havia portat a la Fiscalia i que avui mateix ha fet un nou pas. Tot fa pensar que es tracta d’una possible trama de finançament il·legal del PSC a nivell de Catalunya, amb onze intervencions de la Unitat de Delictes Econòmics de la Guardia Civil en una operació contra la corrupció que porta el nom d’Amfiteatre per recordar on va començar. Aquesta presumpta trama, que tot apunta que ja funcionava a les comarques barcelonines, en la seva expansió a Tarragona es va trobar amb una colla d’independentistes anticapitalistes que des de fora de l’Ajuntament en aquell moment no van dubtar a denunciar-ho judicialment.

A banda de diversos detinguts, escorcolls, investigacions i declaracions davant del jutge, una de les conseqüències del cas encara obert va ser la dimissió del seu càrrec de Gustavo Cuadrado, cap de Gabinet de Ballesteros durant dues legislatures que l’alcalde no va voler ni explicar ni justificar públicament en el seu moment dient que se n’anava a l’empresa privada... Avui, Gustavo Cuadrado ha estat detingut, suposem que per tal que també esdevingui investigat i interrogat pel jutge. Serà interessant llegir les seves declaracions, tal com ho ha estat llegir les de la resta de la tropa que fins ara ho ha fet.

Hi havia i hi ha motius suficients per demanar la dimissió de l’alcalde Ballesteros, tal com vam dir en el seu moment. Si Ballesteros sabia de què anava aquesta trama, ha de dimitir per raons òbvies, però si al final es demostra que no ho sabia, els fets són potser fins i tot més greus, per no saber que existia, malgrat els continuats advertiments d’il·legalitat en la signatura de factures que va rebre i, si fos així, la nul·la intenció de solucionar aquest cas.

Esperem que quan ens donin explicacions des de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona no tornin a dir que tot és una campanya de la CUP contra Ballesteros o que no hi ha cas i que tot és fruit d’una mala praxis administrativa. Potser, arribats a aquest punt, seria fer massa el ridícul, tot i que a Tarragona tot és possible.

L’Ajuntament de Tarragona ha declarat la nostra ciutat "zona lliure de paradisos fiscals" a proposta d’ICV-EUiA. És un fet important que totes les forces polítiques hagin coincidit a considerar que aquest era un gest necessari, i que la decisió hagi estat presa per unanimitat.

No és cap secret que els paradisos fiscals provoquen disfuncions tant a nivell global com a nivell local. Pagant impostos mínims, aquesta curiosa abstenció impositiva de les grans empreses a través dels paradisos fiscals suposa una discriminació econòmica per a petites i mitjanes empreses que no poden i segurament no volen fer-ne ús. El rebuig del deure de contribució mitjançant els paradisos fiscals també fa minvar la recaptació pública, i fa més difícil finançar la despesa en serveis socials. A causa de la seva opacitat, els paradisos fiscals faciliten el blanqueig de capitals, la corrupció, el finançament del crim organitzat, de màfies i de grups terroristes, l’encobriment de tràfic d’armes i altres activitats contràries als drets humans i al bé comú.

Podem pensar que aquest és un problema que queda fora del nostre abast, que ni els ciutadans particulars ni els ajuntaments, que són l’esglaó més proper de l’administració, no hi podem fer gran cosa. Tanmateix, hi ha actuacions que sí que es poden emprendre, i que tindran un impacte no menor en la lluita contra aquesta pràctica fraudulenta. Els ajuntaments poden reduir el pes global dels paradisos fiscals i modular el comportament de les empreses cap a un model de més responsabilitat fiscal a través d’un major control dels concursos públics locals, per tal que aquests es duguin a terme de manera equitativa.

Una cosa tan senzilla com exigir, en els plecs de condicions per a les adjudicacions d’obres o serveis públics, que l’empresa que hi participa faci una declaració responsable fent constar que tributa a l’Estat i no té societats instrumentals vinculades amb domicili fiscal en altres països considerats “paradisos” pot suposar una barrera considerable per qui tingui la temptació de fer tripijocs. Els empresaris poc escrupolosos sabran, així, que si els enxampen l’Ajuntament tindrà mecanismes legals al seu abast per deslliurar-se del contracte.

Perquè, al cap i a la fi, del que es tracta és de garantir que del diner públic se’n faci un ús ètic. No podem oblidar que aquest diner procedeix dels nostres impostos, i no pot ser que mitjançant una cadena d’empreses fictícies i de transferències poc clares, allò que tots paguem acabi en el compte corrent d’algú que no vol estar subjecte a les mateixes obligacions cíviques que nosaltres.

Cal que prenguem consciència que la immensa majoria dels problemes i de les situacions que ens afecten globalment tenen sempre un angle proper, des del qual hi podem incidir com veïns i veïnes de la nostra ciutat. Tarragona ha declarat que es vol lliure de paradisos fiscals. Ara cal que l’Ajuntament comenci a treballar en aquesta direcció i haurem aconseguit acomplir un acte de justícia.

L'Ajuntament de Valls ha estrenat aquesta setmana el seu nou web (www.valls.cat), totalment renovat i actualitzat als formats de darrera generació. Amb la posada en marxa de la Seu electrònica, a finals de l'any passat i del Portal de la Transparència, ara fa un mes, aquest és el tercer element que ha d'apropar l'Ajuntament a la ciutadania. A això, a més, cal afegir-hi el servei de Wi-Fi gratuït al centre de Valls que funciona des de finals de l'any passat. En l'acord de govern que vam segellar ERC i CiU el juny de 2015, ERC va prioritzar la creació d'una regidoria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Transparència, de la qual en sóc regidora, per tal de facilitar a la ciutadania l'accés a la informació pública de l'Ajuntament i per millorar en l'eficiència dels serveis municipals i promoure el bon govern. La necessitat d'apropar-nos al ciutadà ha estat una constant i la prioritat d'aquesta regidoria des del primer moment. Aquest equip de govern creu fermament que és essencial fer partícip als vallencs i vallenques del dia a dia de l'administració local, i això només ho podem fer possible facilitant la proximitat de l'administració i la informació municipal. Amb la presentació del nou web municipal fem un pas ferm més en aquesta línia.

I hem de dir que estem molt orgullosos del format del nou web de l'Ajuntament de Valls, amb un nou disseny més visual i atractiu i amb una navegació més intuïtiva. En la línia del nostre objectiu d'aconseguir un Ajuntament amb les parets de vidre, la nova web municipal enllaça amb els continguts del Portal de la Transparència i, per tal d'apropar els serveis i tràmits municipals a la ciutadania, ho fa també amb la Seu electrònica. Però, a més, per saber què passa al minut a Valls enllaça a les xarxes 2.0 municipals i amb els canals de promoció turística de la ciutat, un altre dels canals de participació que té a l'abast la ciutadania.
D'altra banda, voldria destacar que al nou espai web s'han reforçat tots els apartats de Promoció de la Ciutat perquè creiem que és essencial, en un web municipal, comptar amb una àmplia informació del que té la ciutat i de tot el que pot oferir tant a convilatans com als visitants. Així mateix, en aquest línia de mostrar tots els punts de visita obligada a Valls, hi trobareu un ampli directori de punts d'interès de la ciutat. I a més, podreu estar al corrent de totes les propostes lúdiques que ofereix Valls gràcies a una agenda d'activitats millorada, que us permetrà conèixer el dia a dia cultural de la ciutat.

També voldria destacar que una novetat important d'aquest nou web és el seu disseny adaptatiu, és a dir, que en la línia d'apropar l'Ajuntament a la ciutadania, podreu consultar-lo i visualitzar-lo de manera òptima en tot tipus de dispositius i, per tant, està perfectament adaptat per a la seva consulta als terminals mòbils. Així mateix crec que és important apuntar que complim amb els estàndards de transparència perquè es facilita que els cercadors trobin i indexin la informació que conté el web.

I junt amb la posada en marxa del nou web, també presentem un formulari on la ciutadania s'hi pot inscriure per tal de crear, des de l'Ajuntament, un Registre Ciutadà. Serà una eina que agruparà la ciutadania que ha manifestat la seva voluntat de participar en els afers municipals, i d'estar informats dels processos de participació que s'engeguin des del consistori vallenc. L'Ajuntament informarà periòdicament a les persones inscrites en el Registre dels principals afers municipals i d'assumptes relacionats amb la participació i l'associacionisme a la nostra ciutat. Aquest és un nou pas per assentar les bases de la nova regidoria de Participació Ciutadana.

Però la feina no s'acaba aquí sinó que des de la Regidoria Transparència i Tecnologies de la Informació seguim treballant per presentar d'altres projectes que permetin portar l'Ajuntament a la mà dels ciutadans.
El nou web municipal és un pas més per aconseguir un ajuntament proper, obert i transparent. Amb la presentació de la nova web municipal ens refermem en el nostre compromís de govern amb els vallencs i vallenques per aconseguir una veritable cultura administrativa de transparència i participació ciutadana en els assumptes públics.

El Primer de Maig, els treballadors i les treballadores ens mobilitzem a nivell mundial per reivindicar el treball digne, els drets laborals i socials. Recordem que aquesta data es va establir l’any 1889 per homenatjar els màrtirs de Chicago, tres anys abans, l’any 1886, als Estats Units, havia començat un moviment per reivindicar jornades de treball de vuit hores. Vuit hores de treball, vuit hores de descans i vuit d’hores d’oci. Preàmbul de la convocatòria de vaga general d’aquell primer de maig, de conseqüències dramàtiques per a milers de treballadors i tràgiques per als màrtirs de Chicago. A ells els devem aquesta conquesta social.

A casa nostra, l’any 1978 representa també una data emblemàtica, els treballadors, el Primer de Maig,vam sortir al carrer per reivindicar el ple exercici de les llibertats i la consolidació de la Democràcia, l’exercici de la llibertat sindical a través de l’Estatut dels Treballadors, la regulació de les seccions sindicals a les empreses, la regulació de la negociació col·lectiva i el dret de vaga, demanàvem també mesures contra l’atur i contra la pujada abusiva de preus.

Enguany, immersos en una greu crisi que patim directament la ciutadania, agreujada per unes polítiques regressives que perjudiquen especialment les persones més vulnerables, les dones, els joves, els aturats de llarga durada i les persones immigrades, i que posen en risc els drets que tant ha costat aconseguir en matèria laboral i d’igualtat, és més necessària que mai la nostra lluita per defensar els drets de tots els treballadors. Defensar una contractació que no sigui temporal i precària, que no es tradueixi en una ciutadania que, malgrat tenir feina, és pobra i veu perpetuades les dificultats per arribar a final de mes. Defensar un augment dels salaris i que s’estableixi un salari mínim de mil euros, per recuperar el nivell adquisitiu perdut i poder sortir de la crisi amb una reactivació real del consum. Reclamar la derogació de les successives reformes laborals i restablir una regulació que impedeixi els excessos en els acomiadaments, que incrementi la protecció i la cobertura de les prestacions d’atur, i que garanteixi la creació de treball digne.

Alhora, en un context que es criminalitza el dret de vaga, que companys i companyes són imputats i jutjats pel fet de reclamar elsdrets i les llibertats, aquest Primer de Maig ha de ser també una mostra de solidaritat amb totes les persones treballadores i sindicalistes que, encara avui, pateixen agressions, persecucions i són detinguts.

Per tot això, aquest Primer de Maig no és tan diferent dels altres, és més vigent que mai l’esperit reivindicatiu d’aquesta data. Serem altre cop al carrer, amb el lema 'Contra la pobresa laboral i social: treball digne i drets', per lluitar, reivindicar i defensar els drets dels treballadors i les treballadores, el temps de treball, laqualitat de vida i el progrés social. En definitiva, per recuperar drets.

Ja fa uns mesos que estan en funcionament les comissions legislatives del Parlament de Catalunya i tinc la responsabilitat de ser el portaveu del grup parlamentari Junts pel Sí a la Comissió d’Acció Exterior, Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència.

Després d’una quantes sessions d’aquesta comissió, m’han quedat clars dos entossudiments que vull compartir amb la ciutadania.

El primer entossudiment és dels 2 grups parlamentaris independentistes en el suport a l’acció del Govern a l’exterior. Entossudits pel convenciment que aquesta presència a l’exterior és per a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, impulsar la internacionalització de les empreses, difondre la cultura i la llengua catalana, atraure inversions i incentivar el turisme. És a dir, per garantir que Catalunya continuï sent un dels motors més importants d’Europa.

Però entossudits també perquè el nostre Govern té l’obligació d'explicar al món el què està passant a Catalunya, de fer saber a tothom que ho vulgui que un petit país europeu vol decidir el seu futur lliurement i esdevenir pacíficament i democràtica un nou estat, un país normal.

Aquest és el mandat rebut de la ciutadania el passat 27S.

El segon entossudiment és el de PP i Ciutadans, que reiteradament creen un front on, alternativament, ara tu ara jo, van presentant propostes de resolució sobre l’acció del Govern a l’exterior , en una obsessió sobre la internacionalització del procés d’independència de Catalunya.

I estan entossudits pel nom de les coses: que si el conseller Romeva no es pot dir minister a l’estranger perquè només se’n pot dir el de l’estat, que si el Representant Permanent de la Generalitat davant la Unió Europea no es pot dir “permanent” perquè només el de l’Estat ho pot ser, que si la conselleria no es pot dir d’Afers Exteriors perquè Afers Exteriors corresponen a l’Estat. Ells voldrien que tinguéssim una conselleria de la “Señorita Pepis”.

Jo ja els dic que no toquen de peus a terra, que qui vaga per l’espai exterior és l’unionisme espanyolista, que nosaltres no els destorbarem en aquesta tasca, que ja ens va bé que estiguin entretinguts en aquests “temes d’estat”.

Per il·lustrar tot això només cal comparar els dos models d’acció exterior. El model exterior català és prudent, racional, auster, dimensionat a les necessitats estratègiques que tenim com a país, sense delegacions a tot arreu, que mira de fer una diplomàcia del segle XXI, moderna, al servei de la ciutadania. En canvi, el model de l’Estat espanyol és del segle XIX, anacrònic, grandiloqüent, amb residències al Marroc que costen 6 milions d’euros. És també un model que ha de cessar l’ambaixador de Bèlgica per absentisme i abús d'autoritat i que, segons un informe dels advocats de l’Estat espanyol, permet que les ambaixades espanyoles funcionin de manera habitual amb una ‘caixa B’ que serveix per a pagar despeses personals.

Està tot dit.

Iniciatives com aquesta ens permeten consolidar-nos com a destí turístic complert

Cambrils és una ciutat acollidora, dinàmica i singular. El ric teixit comercial li dóna en part aquest caràcter. Ho pensava durant la presentació de la quarta edició de Comerç de Nit #Cambrils.

Més enllà d’una jornada de compres, la proposta del dissabte 30 suposa una experiència especial i única. Conjugar música, dansa, espectacles amb comerç i restauració -en definitiva, ingredients tots de la nostra cultura¬¬ mediterrània- en un únic programa ens permet no només atreure visitants amb una proposta lluïda sinó, sobretot, explicar qui som i com volem ser com a ciutat.

El comerç de proximitat fa ciutat cada dia de l’any, cohesiona. Dissabte tindran l’ocasió de presentar les novetats per a la primavera/estiu 2016, de fer gala dels seus serveis i de l’atenció que ens dispensen a diari. El Comerç de Nit suposa, doncs, una oportunitat de situar l’oferta de proximitat al mapa comercial i difondre, els valors de la proximitat.

Indubtablement, ens ajuda a promocionar la ciutat com una destinació turística complerta. L’atractiu de la proposta, combinada amb altres actes com la Setmana de la Vela, fa que resulti adequada tant pels propietaris de segona residència, com els visitants de ciutats de l’entorn o els turistes de la Costa Daurada. I perquè no, és també l’ocasió de retrobar-nos tots al carrer i sentir-nos orgullosos dels nostres valors com a municipi.

La marca Cambrils la generem entre tots i totes. Crec fermament que com a administració hem de donar suport a les iniciatives sorgides de la societat civil, com és el Comerç de Nit, i en especial, ho hem de fer encara amb més intensitat si aquestes iniciatives ens permeten crear sinergies de treball conjunt.

Així passa amb el Comerç de Nit, en què Promoció econòmica, comerciants de la UB i la Xarxa el Port, a més de Petits luxes, organitzadors de les activitats culturals, i l’empresa Cambrils/Hyundai ens hem arromangat per preparar aquesta nit, la quarta que celebrarem.

Veient el programa, no tinc dubte que, visitants i vilatans, gaudiran dissabte d’una vivència extraordinària passejant pels nostres carrers, acompanyats pel so de la música o el moment únic d’una representació en viu, tastant la nostra oferta gastronòmica, xafardejant en botigues i delectant-se amb el nostre paisatge. I si generem un bon record, segur que acaben tornant.

L’escriptor i pacifista israelià, Amos Oz, una de les veus més crítiques amb l’ocupació va dir en un acte oficial: "No crec en els boicots perquè fan la gent més feble. Jo no compro en els assentaments des del principi, des dels anys seixanta i setanta, perquè no comparteixo la seva existència, però el boicot, com s'està donant, és un error perquè enforteix els que estan en contra de la pau". Treballar per la pau, aquest és l’objectiu i, si volem aconseguir-lo, haurem d’esforçarnos buscant solucions pacífiques, per tal que els pobles palestí i israelià puguin viure junts i en pau, i això no passa per establir campanyes de Boicot, Desinversions i Sancions.

No compartim la política d’assentaments portada a terme pel govern conservador d’Israel, de la mateixa manera que tampoc podem compartir algunes de les formes emprades pels governants del poble palestí. Creiem en els homes i dones de tots dos pobles que esperen una pau que fa molts anys que no arriba. I que de cap manera arribarà sota el paraigües de campanyes sectàries que tanquen vies de negociació per aconseguir la desitjada convivència.

No podem erigir-nos en executors d'una justícia injusta que es porti per davant a culpables i innocents amb la mateixa sentència. La via no és fer més mal i provocar més patiment amenaçant el dret de tota persona a la llibertat d'expressió, a no patir discriminació i a no revelar l'origen, raça, religió i opinions personals. I malgrat l'opinió personal de cada un de nosaltres, no podem compassar campanyes que inciten a la violència, l'odi i la marginació dels homes i dones que es veurien afectats per un boicot injust.Vivim en un estat de dret i les nostres decisions i actuacions han d'estar ajustades a dret,d'una altra manera no tindríem raó ni moral ni social per exigir alsaltres compromisos de justícia.

Hem de treballar des del diàleg per aconseguir la pau entre Israel i Palestina. Hem de treballar per la Pau des de la Pau. No hi cap altre manera!