Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Infocamp | Opinió
Dimecres, 27 Mai 2015 00:00

Una altra mirada als resultats del 24M a Reus

Isabel Martínez

Diumenge passat, la ciutadania va escollir per desena vegada en democràcia els regidors i les regidores que ens representaran a l'ajuntament de Reus durant els quatre propers anys. La pluralitat i l'ascens vertiginós d'algunes forces dibuixen un panorama en què el diàleg i la generositat política seran essencials si es vol arribar a pactes o acords puntuals per tirar endavant les polítiques que necessiten els ciutadans. De ben segur, en les properes setmanes –o mesos- hi haurà temps per analitzar el procés d'aquests acords amb detall i avaluar els hipotètics compromisos entre formacions tan si són de llarg abast o esporàdics.

Queda, però, una anàlisi per efectuar sobre els resultats de diumenge des d'un enfocament estrictament de les dades objectives. Una anàlisi que no es basa en les sigles en si mateixes si no en el nivell d'incorporació de regidores al present mandat. Només d'aquesta manera podem saber quant camí hem recorregut i quant ens queda encara per recórrer a nivell de participació política femenina a la ciutat. Una anàlisi d'urgència podria ser el següent. Dels 27 edils del desè mandat a l'Ajuntament de Reus, 11 són dones que –a diferència de fa 4 anys- estan representades en totes les candidatures sense excepció (CiU, CUP, C's, PSC, ERC, PP i Ara Reus). Si no hi ha cap canvi de darrera hora, únicament un grup municipal, ERC, tindrà com a portaveu una dona, Noemí Llauradó, de manera similar al que va passar l'any 2011 en què un sol grup, aleshores el PP, tenia una portaveu, Alícia Alegret. Sabem que en política res està escrit però si prenem com a exemple el desenvolupament de la campanya electoral, el lideratge de Llauradó sembla, a priori, menys turbulent que el de la seva predecessora.

Globalment, la representació femenina al consistori ha baixat de les 12 passades regidores a les 11 actuals. D'aquesta xifra, 7 dones són regidores per primer cop (Montserrat Caelles, Marta Llorens, Mariona Quadrada, Pepa Labrador, Núria Borrell, Ana Isabel Martínez, i Noemí Llauradó). Aquestes 7 noves representants se sumen a les 31 dones diferents que fins a la data havien estat regidores reusenques. Un fet que significa que en 36 anys de democràcia municipal, el grup de dones que ha estat regidora a la ciutat no supera, encara, la quantitat de 40 dones.

Pel que fa a longevitat als escons municipals, Dolors Sardà (CiU) i Dolors Compte (PP) són les regidores més veteranes al consistori en encetar, ambdues, el seu tercer mandat mentre que Montserrat Vilella de CiU i Cori Fargas d'Ara Reus iniciaran el seu segon. En aquesta ocasió, clarament, l'aire fresc, també en clau de gènere, guanya la partida a l'experiència a la institució en sumar 7 noves cares femenines.

Dijous, 30 abril 2015 00:00

Precarietat és explotació. Primer de Maig.

Mar Vázquez Oliveros

Per què hem de manifestar-nos l'1 de maig? Perquè ho tenim tot...però en realitat no tenim res.

L'art. 35 de la Constitució Espanyola (CE) diu: 1.Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o d'un ofici, a la promoció mitjançant la feina i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats o/i de les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe. 2. La llei regularà un estatut dels treballadors (ET).

Analitzem:"...deure de treballar i dret al treball...": l'EPA tancava març amb el 23,78% de taxa d'atur a Tarragona: la quarta part de la població no troba feina perquè no existeix, però el President espanyol, a través d'un plasma, diu que tenim "brotes verdes". "...lliure elecció de professió o d'ofici...": Ofici, professió? Taxes universitàries desorbitades, pagament per accedir a cicles formatius, inaccessibilitat a beques... Volem formar-nos (un altre dret Art. 27 CE), treballar i no podem. PROU D'ATACAR A LA CLASSE TREBALLADORA.

"...promoció mitjançant la feina..." Feina? I els que tenen la sort de treballar es troben coaccionats per la Reforma Laboral 2012 (35.2 CE ET) del Govern del PP: acomiadaments a 20 dies/any, precarietat laboral, retalls en seguretat i salut, salaris baixos, contractes precaris, jornades parcials...I també parlem del personal de l'Administració Pública: continuen amb els salaris congelats i amb una pèrdua del poder adquisitiu del 20% en 4 anys. No tinc paraules.

"...una remuneració suficient per satisfer les seves necessitat o/i les de la seva família..." Ni treballant moltes famílies poden sortir del llindar de la pobresa. Segons Amnistia Internacional més d'una quarta part de la població espanyola està en risc de pobresa i d'exclusió social, prop de 13 milions de persones, d'ells, 2.7 milions de nens/es espanyols/es que ni es poden alimentar mínimament, només ens guanya Romania a la UE.
"...sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe." La bretxa salarial entre dones i homes (entre d'altres temes). Una dona a igual situació laboral ha de treballar 66 dies més a l'any per aconseguir el mateix salari que un home. Ho deixo aquí.

Una petita pinzellada de tot el que ens han robat. Més de 5 milions de persones a Espanya porten més d'un any sense treballar. UGT lluita per aconseguir una renda mínima per aturar el cop dels més necessitats. La llei Mordassa: el dret d'expressió penalitzat amb presó.
No et quedis a casa, vine amb nosaltres. L'1 de maig a les 12h a la Pl. Imperial Tàrraco de Tarragona. Precarietat és explotació. Treball digne. La lluita continua!

Dissabte, 11 abril 2015 00:00

Per una Tarragona exponent en polítiques de protecció animal

Toni Teixidó

Només cal estar una mica pendent de l'actualitat informativa local per saber que els animals urbans seran, sens dubte, un dels temes recurrents d'aquestes eleccions municipals.

I prou que cal que ho siguin, doncs les Polítiques Públiques de Protecció Animal (PPPA) malauradament han estat, de sempre, inexistents a la ciutat. Venim d'una tenebrosa època en la que el simple proteccionisme (no estem parlant d'animalisme en termes amplis) a la ciutat era testimonial, protagonitzada pel voluntariat individual i, on el que haurien d'haver sigut els centres de referència en aquest deure legal, han resultat ser punts d'emmagatzematge, amb una gestió basada en la captura, la desatenció, el maltractament i l'extermini.

No serà fins el 2010 que a partir de les reunions i la pressió político-mediàtica exercida per l'Anna Carbonell al capdavant de l'associació animalista LiBERA! que es comença a plantejar aquest obligat proteccionisme administratiu en detriment de la penible tasca que encara perdura. Des que va començar el seu activisme, sempre l'ha treballat en 2 línies: una és la d'investigació i acusació, i l'altra la del lobby polític, donant com a resultat les conegudes denuncies contra «l'Última Llar», «l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona» (APAPT) i el «Servei Mascota Domingo López». Les administracions que haurien de ser competents no han actuat encara davant aquests fets quan han estat denunciats al DAMM o al mateix ajuntament en el cas de l'APAPT. Cal un concurs públic (atenció perquè fa 10 anys que no es realitza) per foragitar a les actuals responsables del centre i que entri una societat realment protectora que realitzi una gestió ètica, solvent i legal, tot assumint prepositivament el protocol de gestió que hem redactat.

Tot s'ha de dir en política i, malgrat que aquesta ha estat la índole d'on provenim, des que la regidoria responsable de la cartera de proteccióanimal la capitaneja el sr.Villamayor, hem avançat positivament perquè hi ha hagut predisposició, aconseguint que aquest tema estigui present a l'agenda política. I les agendes no estan mai tan plenes com en campanya electoral, així que ja farà 7 setmanes que les activistes de LiBERA! a Tarragona vàrem encetar el nostre tour preelectoral particular en relació a unes propostes programàtiques bàsiques sobre el que haurà de ser la gestió, la convivència i la protecció de la resta d'animals urbans que conviuen amb nosaltres.

Durant les entrevistes que hem estat realitzant, vam demanar sinceritat, i d'haver-la rebut, els postulants de totes les organitzacions polítiques que es presentaran a les properes eleccions -excepte la CUP que no n'ha volgut saber res-, van entendre que és un tema molt important, transversal i d'urgent assumpció i aplicació. En les nostres converses amb els alcaldables, cap d'ells va tenir un «però» excloent a cap del punts programàtics. En aquesta primera fase, però, les paraules se les endur el vent.

És d'aquesta manera que ha quedat confirmada l'assistència dels candidats a la Jornada de PPPA que organitzen les companyes de GAIA Tarragona aquest dissabte, que es realitzarà amb la total comoditat de signar les línies vermelles que donaran forma i contingut a la nova ordenança municipal que, de materialitzar-se, inclouria un articulat en acord i a disposició dels preceptes, sentits i justificacions de la Llei Catalana de Protecció Animal. Dit d'una altra manera, l'ordenança específica com l'eina que la ciutat necessita per tal de fer complir ni més ni menys que la llei; res revolucionari, simplement fer complir la llei. En aquesta segona fase les paraules escrites ja pesen una mica més, però encara es podria girar llevantada.

Sabem que s'ha creat el primer esborrany del que serà l'articulat orgànic, fet que ens emociona tot reculant en el temps, recordant el primer cop que vàrem proposar la imperiosa necessitat de crear-la. Continuarem treballant, ara conjuntament amb la Secció de Dret Animal de l'ICAT per tal que aquesta ordenança sigui una realitat abans de les eleccions. Perquè els fets ja no se'ls pugui endur el vent.

Aspirants a la batllia: ara poden ser partícips de la construcció d'aquesta nova ordenança com un gran pacte de ciutat, una Tarragona que estimi la vida, que pugui ser exponent i exemple en PPPA.

Dimarts, 03 Març 2015 00:00

Desplegament de la LOMCE a Catalunya: venda de fum i aplicació subtil.

Jesús Martín Rivera

La consellera Rigau torna a vendre fum respecte l'aplicació de la LOMCE. Ha dit amb claredat que l'aplicarà, tot i presentant idees sobre futurs decrets. Puntualitzo que aquests s'estan gestant sense consultar el professorat i els professionals que tant costat li hem fet contra la llei Wert.
El que sí que podem afirmar amb rotunditat és que el Departament farà un Desplegament curricular de la LOMCE maquillat, però aplicant-lo d'una manera que inicialment és lesiu per als centres en particular i la comunitat educativa en general, ja que s'està fent d'esquenes a ella.

D'entrada, diria que més que una proposta seriosa ens trobem davant d'una pluja d'idees de la consellera més que no pas d'una possibilitat oberta a canvis i consensuada entre totes les parts implicades. Sembla ser que en els propers dies ens visitaran pels centres per a vendre'ns les excel·lències de la darrera ocurrència.

Al meu entendre, per allò que puc deduir del que he llegit en la presentació que s'està enviant als instituts i escoles, és que es poden generar interferències importants en el currículum dels centres. Tot seguit us faig uns quants apunts i reflexions:

Limitació de l'autonomia curricular de centres

El projecte de decret, si es pot anomenar així ja que s'ha anunciat en conferència de premsa, però del qual les organitzacions sindicals no en tenim cap còpia, limita clarament l'autonomia de centres, ja que segons han informat fonts periodístiques: «la Generalitat retira temps de lliure disposició dels centres (en els quals cada col·legi o institut desplegava les àrees addicionals que establia el seu projecte educatiu) per reforçar l'àrea de matemàtiques i llengua estrangera.»

Considero que des del Departament han de ser més clars i precisos en les propostes: si s'augmenten les hores de matemàtiques, en detriment de quina assignatura o activitat serà? De les que cada centre disposava en funció del seu projecte? Què vol dir això, que ens carreguem de cop l'autonomia curricular i l'optativitat de les matèries a secundària amb l'increment de les 35 hores?

La sisena hora és una eina vàlida, cal recuperar-la!

El que ens haurien d'explicar és com ara es volen incrementar les hores de matemàtiques a primària en 175 hores i es vulgui vendre com una cosa magnífica quan aquest govern és el que va suprimir la sisena hora que tant d'esforç va originar per a ser aplicada. Justament aquella hora diària servia per atendre les necessitats educatives de l'alumnat, sense limitar-la a l'almoina del SEP.

Cal millorar la formació contínua del professorat abans d'imposar-los obligacions

Un altre punt molt fosc de tot plegat, és el de la formació del professorat, indispensable per a promoure canvis significatius. El govern tripartit en el seu dia va fer una aposta clara per ella i va crear el Pla de l'Impuls de les llengües estrangeres, fomentant les estades en països de llengua anglesa, amb un nombre important de beques. Les retallades de CiU van minimitzar els cursos de formació, limitant a més les possibilitats del professorat a rebre formació i actualitzar-se.

El camí paradoxalment és l'oposat: s'exigeix més al professorat sense donar-li ni les eines ni les possibilitats de formació.

Com es pretén que el 2019 el màxim d'alumnes assoleixi el B1, quan la gran majoria dels seus professors no el tindran perquè no els han donat l'oportunitat ni de matricular-se en una EOI? Això només es pot aconseguir si es fan plans de formació als centres per a tenir el B1 i B2 de les llengües estrangeres que formin part del projecte educatiu de cada centre. És clar que per art de màgia ningú no aprendrà cap llengua que no li ensenyin prèviament.

Els objectius segons la consellera és que els alumnes rebin 35 hores d'alguna assignatura en llengua anglesa. Com s'arribarà, doncs, a donar el 12% del currículum en llengua estrangera? Hi estic totalment d'acord, però per fer-ho possible, caldrà primer que el professorat assoleixi el nivell adequat format per la pròpia empresa, no en el seu temps lliure i pagant-s'ho de la seva butxaca, especialment després d'haver regalat el sou d'una any des que s'iniciaren les retallades!

En el món liberal que tan agrada a CiU, les empreses tenen cura en formar i pagar els cursos de formació dels seus treballadors. Per què no fa el mateix el Departament i incrementa el nombre de cursos i places en les EOI? Tenim els centres, tenim els professionals per a impartir els cursos i alumnes! Només ens cal una voluntat ferma i clara dels polítics per a prioritzar aquest punt des del servei de llengües i els plans de formació de zona, centre o intensius d'estiu o extensius durant tot l'any.

Com s'explica que més de 50.000 alumnes que volien entrar a les EOI es quedin fora i no es contracti més professors d'idiomes?
Ell professorat ens haurem d'esperar que ens toqui la rifa de les places com si es tractés de la rifa de cap d'any? O tindrem una bona oferta que s'ajusti a les necessitats del sistema i del país?

La doble via per anar a batxillerat o cicles formatius

En la presentació -ppt se'ns diu que la doble matèria compactada «aquest escenari és viable des de centres d'una línia». Què entén per viabilitat?
Al nostre entendre l'increment de les dues matèries per tal que els alumnes puguin optar per les dues possibilitats pot presentar un problema d'organització horària de l'alumne en particular i del centre en general. Quan es faran aquelles dues hores addicionals?

Quan i com rebrà les assignatures extres? Què faran més hores cada dia? Es contractarà més professorat? Com afectarà l'horari marc? Això ens pot tornar un altre cop a l'autonomia de cada centre respecte el seu horari escolar.

És realista pensar que un alumne a l'edat de 15 anys voldrà fer dues hores extraordinàries en l'itinerari de la suposada tercera via que l'habiliti per optar per anar a batxillerat o cicles Formatius? Sincerament ho veurà més aviat com un càstig que no pas com a una oportunitat si això implica que ha de venir una tarda per a fer aquelles dues hores.

Si ha de venir una tarda, què passa amb la jornada continuada? Hi haurà servei de menjador per a aquests alumnes? I el tema del transport escolar? Com afectarà?

Els consells escolars podran prendre alguna decisió al respecte? O tot vindrà imposat a l'estil Wert però des del Departament?

Hi ha, al meu entendre, uns quants punts que necessiten debat per tal d'arribar al consens que necessitem. El model català, ha de marcar una diferència real amb del model que tots diem que ens en volem desprendre, el del senyor Wert, i la seva LOMCE.

Parlem-ne! En el MUCE, amb els sindicats, amb el professorat, amb la FAPAC, però no pas només amb els sectors afins que ballen al so que toca la nostra gralla!

Divendres, 06 Febrer 2015 00:00

Sumar sinèrgies

Mercè Dalmau i Mallafré

Amb l'arribada del mes de febrer comença l'activitat gastronòmica a Cambrils.

Un any més,les Jornades de la Galera, que enguany arribaran a la seva 11ª edició, encetaran un cicle d'activitats culinàries on, cada mes, els productes de la mar i la seva fusió amb les receptes més tradicionals i avantguardistes seran el teló de fons perfecte per posar en valor la tasca conjunta feta per l'associació de restauradors del municipi i el consistori, amb la inestimable col·laboració de la Confraria de Pescadors, la Cooperativa Agrícola i l'Escola d'Hoteleria i Turisme.

Així és i aquest continua sent l'objectiu: sumar sinèrgies entre les diferents iniciatives de caire privat i l'Ajuntament per consolidar Cambrils com la capital gastronòmica de la Costa Daurada.

L'àmplia participació per part de la ciutadania i el continu creixement de restaurants que volen sumar-se a aquest seguit d'accions en l'àmbit culinari són l'encaix idoni per compartir un dia en família i posicionar, encara més, el municipi al mapa turístic gastronòmic a nivell estatal.

El maridatge de cuina, sensació i il·lusió per la gastronomia segueixen sent l'ADN de tot un seguit d'activitats que seguiran al març amb l'Encarxofa't i acabaran la propera tardor amb la fira del vi o les Jornades dels Fideus Rossos. Cambrils un any més, capital gastronòmica de la Costa Daurada.

Dilluns, 26 Gener 2015 00:00

A la recerca de la sanitat perduda

Ángel Juárez Almendros

El març de 2014 vaig publicar un article titulat 'Mi reino por una manta', en què vaig explicar el via crucis que vaig afrontar quan per un problema de salut vaig haver d'anar a diversos serveis d'urgències. En aquell escrit vaig narrar la caòtica situació en què es trobaven els centres sanitaris, i us asseguro que en les meves paraules no hi havia ni una mica d'exageració, per més fama que tinguem els andalusos. Aquesta setmana he tornat a llegir l'article. I què voleu que us digui: si canviés la data d'edició i el publiqués avui, ningú s'estranyaria, perquè (gairebé) un any després, els problemes de la sanitat pública continuen sent (gairebé) els mateixos. I remarco el que posa en els parèntesis, perquè la història que vaig a explicar és la crònica de com vam aconseguir aquest 'gairebé', que malgrat tot sap a glòria.

Uns dies abans d'acabar el 2014, en plena voràgine festiva, vaig acudir a la meva farmàcia habitual per comprar uns analgèsics (i és que, com gairebé tothom a Espanya, estava refredat). Allà em vaig topar amb un rètol que sempre espanta: 'Tancat per defunció'. En aquell moment vaig tenir un mal pressentiment, una intuïció carregada d'energia negativa. L'endemà, allò que no volia escoltar va arribar a les meves oïdes: la persona que havia mort era Enrique Gheron, un farmacèutic molt conegut, respectat i estimat del barri de Torreforta, a Tarragona.

Vostès creuen en la 'Llei de Murphy' ? Jo sí, i el pobre Enrique la va haver de patir: va tenir la mala sort de caure malalt en el pitjor moment, quan la Unitat d'Hemodinàmica de l'Hospital Joan XXIII estava baixant la persiana, i per això va haver de ser traslladat a Barcelona. La seva torrada va caure a terra del costat de la mantega. És molt trist pensar que si la seva malaltia hagués arribat una o dues hores abans, podria haver estat atès a Tarragona, i potser encara hi seria aquí, amb tots nosaltres...

Arran d'aquest succés, Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d'Entitats de Tarragona, entitats que presideixo, van denunciar el cas i van iniciar una campanya frenètica per demanar l'obertura durant les 24 hores de la Unitat d'Hemodinàmica a Tarragona. No era ni de bon tros la primera vegada que ho reclamàvem. No obstant això, per coses del destí, en aquesta ocasió el cas es va mediatitzar especialment, i va saltar als mitjans de comunicació no només locals, sinó també autonòmics i estatals. Això ens va ajudar molt en la nostra campanya de denúncia, que es va gestar al costat d'entitats socials, partits polítics i altres forces vives de la ciutat, i que va concloure amb una concentració. Tres dies després, el responsable de Salut a Tarragona va confirmar l'ampliació horària total d'aquest servei.

Hem guanyat la batalla. Com a societat hem arribat al nostre límit i hem cridat prou. I ens han fet cas. Però... a quin cost ? Podem estar satisfets quan la mort d'un home s'ha hagut de mediatitzar per aconseguir el nostre objectiu ? A més, quants casos com el d'Enrique Gheron hauran tingut lloc durant aquests anys però no han saltat a l'agenda política ? I és cert que hem aconseguit la Unitat d'Hemodinàmica a temps complet, però encara queda molt per recuperar del que ens han robat de la nostra sanitat pública (que és nostra, perquè nosaltres la paguem), de la qual fa uns anys tots ens sentíem molt orgullosos. El surrealisme 'berlanguià' continua present: votem a uns senyors per tal que gestionin el nostre sistema de sanitat, ells ho retallen i es lucren amb ell, i encara trobaran a un boc expiatori per treure's el mort (per desgràcia, de manera literal) de sobre.

En tot cas, vaig a posar unes gotetes d'optimisme perquè no m'acusin de veure el got sempre mig buit. Si alguna cosa ha quedat demostrada en tota aquesta història, és que si el poble s'uneix i camina en la mateixa direcció, la classe política no té més remei que fer-li cas. Per això mateix, espero que la injusta mort d'Enrique Gheron i tot el que ha passat després serveixi perquè la societat entengui que ningú regala res, i que hi ha vegades en què no hi ha més remei que sortir al carrer i protestar. Al cap i a la fi, malgrat tot, la força resideix en el poble, i seguim sent els amos del nostre destí.

Amb aquesta convicció, que sempre hauríem de tenir present, cal iniciar una croada que serà llarga i dura, a la recerca de la sanitat perduda. Ara que sabem que és possible, hem de recuperar tot allò que ens han tret.

Jo ja estic preparat. I tu... et quedaràs a casa o t'uneixes a nosaltres ?

Dimecres, 21 Gener 2015 00:00

A tu que has vist ‘Ciutat morta’ i penses que és excepció...

Jordi Martí i Font

El dijous, 17 de gener del 2015, una part de la societat 'catalunyesa' s'ha pogut mirar el mirall i s'ha vist morta, un pur cadàver. Ni procés, ni espanyolitat de baix voltatge, ni prucés. Cadàver en descomposició, camí de la putrefacció. Una ciutat que és un país on cadàvers amb vestit jaqueta afirmen que la policia, que deia Pi de la Serra, està al servei del ciutadà i, davant la por, dóna tot el poder de la violència, per tal que el monopolitzi, a la seva gent menys formada (perquè acatin, no pensin i executin), sovint poc preparada a nivell humà i massa sovint entestada a descarregar porres i el que calgui damunt qui sigui si qui mana els ho mana. I qui mana, en temps de crisi, sempre mana pegar fort, fer por, incrementar el terror, esdevenir element desactivador de qualsevol protesta per les diverses opressions que el poder establert deixa anar dia sí i dia també. I que consti en acta que la formació, si no és humanística, no val de res aquí...

El cas 4F és el centre argumental de Ciutat morta, la pel·lícula documental de Xavier Artigas i Xapo Ortega. No m'estendré sobre el seu argument perquè és sobradament conegut, però si que em sembla bàsic pensar i dir que si som aquí, si vam arribar a aquests fets i d'aquesta manera, és perquè vosaltres, els i les qui us anomeneu "bona gent" i que per això mai no us poseu en política, heu deixat la violència en mans d'inqüestionables, heu deixat en mans de persones sense escrúpols part de la vida de totes i tots. Sovint no us toca el rebre però si mai us toca, aleshores els coneguts tombaran el cap tal com feu vosaltres i semblarà que no us vegin, perquè, ho repetiu, "la policia està el servei del ciutadà" però és mentida. Avui, una pel·lícula, censurada en cinc minuts en l'últim moment, però vista col·lectivament entre milers i milers de persones, obre la finestra a pensar i dir que potser els qui mai no dieu res davant de tot això a què em refereixo us equivocat. Sí, vosaltres que mai poseu en dubte qui mana i menys encara qui pega en nom de qui mana.

Senyores i senyors, la corrupció policial que narra Ciutat morta no és excepcional, és conseqüència de la por, de la por que porta molts ciutadans i ciutadanes a omplir de càmeres carrers, places i centres escolars, perquè tothom ho fa...; de la por que us fa donar poder a gent que mai n'hauria d'haver tingut; que us fa acceptar com a "normals" els colps de porra donats obeint ordres contra gent que defensa casa seva contra els bancs, per exemple; que us fa pensar que qui va mudat o amb uniforme sempre té la raó; que us fa agafar la bossa de mà fort quan qui s'apropa és un pobre i relaxar-vos quan és un banquer...

Avui la Patricia Heras deu estar feliç d'haver trastocat el sopar que dissabte a la nit havia de precedir l'esmorzar de diumenge matí a una colla de bona gent que mai no es posa en política. Llàstima que per fer-ho l'haguem hagut de perdre,haguem hagut d'assistir a la seva mort, al seu assassinat, ordenat i organitzat metòdicament per qui mai on acceptarà ningú que sigui diferent a com s'ha de ser segons ell. Avui, la poeta morta segur que ha rigut de gust entre les pàgines del seu llibre mentre a algun callat se li ha omplert la boca de saliva per intentar parlar i dir que no pot ser... Avui, s'ha trencat el mirall i darrere, sense cap mena de dubte, hi hem trobat un munt de cadàvers. I molt possiblement la seva mort té a veure amb la vostra vida. Res no s'ha acabat avui, si de cas per a algunes i alguns ha començat i el desig d'altres busca que aquest començament no tingui final.

Dimarts, 20 Gener 2015 00:00

Ramon Ferran, local i universal

Josep Poblet i Tous

Els qui estimem la cultura ens sentim orfes cada cop que desapareix un artista. Tanmateix, les seves creacions esdevenen immortals, com si d'aquesta manera intentessin compensar el buit cultural que deixa l'autor. En el cas de Ramon Ferran, la seva obra ja era immortal molt abans de la seva mort. Fortament arrelat a la història recent de la seva ciutat, Reus, el reconegut escultor i gravador és un exemple clar de la fina línia que separa el que és local i el que és universal, tan fina que sovint acaba confonent tots dos mons en un de sol, la sàvia dualitat a què va referir-se Joan Miró. L'obra de Ferran no només va entrar de ple en la universalitat, sinó que s'hi va instal·lar de manera permanent, per sempre més. Per això, continua vigent malgrat el pas dels anys o les diferències culturals i geogràfiques dels països que han pogut admirar-la.

Els qui vam tenir el privilegi de conèixer Ferran vam poder endinsar-nos també en la seva faceta més personal i humana. La senzillesa i la generositat van ser dos dels seus trets més destacats, dues característiques que ens ajuden a entendre la magnificència del seu art, més enllà de la dimensió física de les seves obres escultòriques, algunes de les quals són certament gegantines. L'autor va estar vinculat a la Diputació de Tarragona en diferents moments de la seva vida: de jove va ser becat per la institució, i anys més tard, el 1979, va ocupar el càrrec de director de l'Escola Taller d'Art de Reus –avui Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus–, la qual va contribuir a crear. Així mateix, a principi de la dècada dels vuitanta va ser nomenat director de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona.

La contribució de Ramon Ferran al món cultural i social va anar encara molt més enllà: la seva etapa com a regidor de Cultura de l'ajuntament reusenc va representar l'obertura de noves portes i formes d'expressió cultural que contribuirien a refermar el caire de la ciutat com a focus artístic de primer ordre. D'altra banda, el seu compromís amb Reus i amb el conjunt del territori va continuar ferm amb el pas dels anys, en què va realitzar obres urbanes tan emblemàtiques com el Monument a la Sardana, La Dona Treballadora, El Llapis, o diverses parelles de gegants reusencs, referents d'aquesta tradició arreu de Catalunya. Una de les seves creacions més recents va ser la medalla commemorativa de l'Any Prim, esdeveniment en el qual la Diputació també ha estat vinculada.

La innovació i la recerca cap a noves formes d'art va ser una altra característica destacada de Ramon Ferran, el qual va dotar les seves peces d'un estil molt personal que les fa inconfusibles. Petites o de grans dimensions, particulars o públiques, en sales d'art o a cel obert, les seves obres obsequien la vista i el cor de qui les contempla, sense que hi hagi espai per a la indiferència. Només els més grans aconsegueixen la plena comunió entre l'art i el seu espectador. Creador, mestre, humanista, amant de la seva terra... Ferran va ser, és i serà un dels grans. És així com ha de ser recordat, i sobretot, reivindicat.

Dilluns, 12 Gener 2015 00:00

Un islam en construcció

Jordi Moreras

Aquests dies tothom em pregunta sobre què han de fer els musulmans a Europa per evitar situacions com les viscudes a París. Crec que la pregunta l'han de respondre els seus representants, i no jo. Però sí que m'agradaria dir quelcom en relació a la forma en que ens referim a les comunitats musulmanes europees.

Des de ja fa dècades que l'islam europeu es troba en construcció. Una construcció que va més enllà de mantenir vius els referents religiosos propis de la societat d'origen (tal com varen fer les primeres generacions de treballadors immigrats), i que es projecta vers la voluntat de trobar un encaix propi a les societats europees (tal com plantegen les noves generacions de musulmans europeus). Ara bé, aquest procés de construcció no s'ha fet mai d'una manera autònoma o autosuficient, ja que les diferents comunitats musulmanes reben la influència d'actors estatals diversos que, amb agendes particulars i concurrents, intenten projectar sobre ells uns concrets patrons d'orientació.

En aquest escenari d'influències hi intervenen tres actors principals: els estats europeus que tenen aquests col·lectius en el seu territori, els estats dels països d'on aquests provenen originàriament i els estats d'altres països musulmans, també interessats a poder intervenir en la matèria. Tots tres desitgen un model d'islam per a les comunitats musulmanes: els primers volen un islam europeu, els segons un islam a Europa, i els tercers un islam a seques. És evident que aquesta categorització simplifica els matisos existents entre uns i altres, però ens serveix per a situar la forma i contingut d'aquestes orientacions que són proposades per tots tres actors estatals. En essència, allò que persegueixen és posar a prova la seva capacitat d'influència sobre aquests col·lectius, sobre la base dels arguments que proposen.

Tots tres actors suggereixen models diferents que podrien sintetitzar-se en termes d'adaptació, continuïtat o sublimació, respectivament. I per tal de concretar aquests principis, formulen patrons normatius que serveixen per a situar el manteniment de les observances religioses distintives en el marc de l'espai públic europeu. És també significativa de la coincidència entre tots tres actors estatals per a determinar allò que és substantiu de la singularitat islàmica a Europa siguin les pràctiques religioses.

És evident que d'aquesta manera tots tres exclouen (el que no vol dir que no els tinguin en compte) a aquells individus que, nascuts en el si d'una família musulmana, es desmarquin de qualsevol observança religiosa i es declarin com a no practicants. Si hem d'acceptar el que suggereixen aquests actors estatals, les pràctiques religioses són les que defineixen les formes de les pertinences entre els col·lectius musulmans. I en virtut d'aquestes, es concreten els models que es consideren preferents per esdevenir uns bons musulmans europeus, uns bons marroquins, turcs, pakistanesos (i musulmans) a Europa o, simplement, musulmans fidels a la tradició islàmica.

I la qüestió segueix pendent: qui pregunta, doncs, als musulmans que viuen a Europa sobre el que volen fer ?

Divendres, 12 Desembre 2014 00:00

La nàutica, una afició per a tots

Rodolf Guasch

Un dels tòpics que el sector nàutic del nostre país ve arrossegant des de sempre és el que diu que navegar és una afició molt cara, sols possible per a butxaques adinerades.

Per trencar aquesta idea fixa és suficient amb apropar-se a una empresa nàutica i preguntar. El primer pas és perdre la por a conèixer totes les possibilitats que engloba aquest apassionant hobby. Llavors, sempre de la mà d'un especialista, un es pot fer una idea clara que es tracta d'un món accessible, amb infinitat de variants que permeten gaudir de la mar, i navegar segons les nostres possibilitats.

A Hermanos Guasch portem 20 anys subministrant embarcacions als nostres clients, molts d'ells nous, que accedeixen per primera vegada a aquest món de tan grates sensacions. I és que, com hem assenyalat, les possibilitats són quasi infinites. No importa que ens agradi navegar a vela o a motor, o que la nostra afició se centri en la pesca o simplement en fer alguna sortida de tant en tant. I si encara no ho tenim clar, podem optar per llogar una embarcació. A més, per a les eslores inferiors a 5 metres no fa falta una titulació específica.

És molt important, però, tenir una bona empresa com a assessor en les primeres passes que donem. Una nàutica que ens ajudi en totes les nostres dificultats, dels primers dubtes a l'elecció final, passant per al finançament i que ens ofereixi garanties en el servei. En definitiva, si hem decidit comprar una embarcació, que es cuidi de tot el necessari per a què únicament haguem d'ocupar-nos d'embarcar quan ho decidim.

És molt important per a nosaltres, com a empresa referència en el sector, fer un esforç com diu el titular de l'article: es tracta d'una afició per a tothom i que una vegada ho has pogut comprovar, difícilment l' abandones.

A poc a poc es van recuperant les vendes en el nostre sector i tot fa pensar que aquesta línia a l'alça continuarà, gràcies sobretot, als nous aficionats que veuen que, efectivament, no es tracta sempre d'una afició cara. A la nostra empresa ens apassiona contagiar als aficionats tot el que aquest món pot oferir. I en aquesta tasca estem des de fa 20 anys.

Pàgina 122 de 123

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

cinema banner 300x250 2Advertisement

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..