Passa sovint, en els moments en què el cap necessita més serenitat per fer una anàlisi profunda de les coses que ens afecten, tant en l’àmbit personal com en el social, és quan tendim a fer més ús de la víscera i ens deixem emportar per reaccions que no tan sols no ajuden a solucionar el problema, sinó que moltes vegades l’empitjoren.
La nostra societat està cada dia més marcada com la d’antuvi i no ens estem adonant que les coses estan canviant, ens entossudim cada dia a seguir com abans, però de mica en mica les coses van canviant. Els nostres polítics segueixen la visió de parcs temàtics per als nostres municipis. Organitzem les festes majors com sempre: balls tradicionals, havaneres, sardanes, castells de focs i que no ens falti ni la cercavila ni els castells.
No cal pas recordar qui som ni d’on venim. No cal començar una llista d’incalculables greuges i humiliacions nacionals, culturals, socials, mediambientals i econòmics. El mal ja està fet i la major part de danys són irreparables.
Ningú no podrà retreure al regidor de Cultura de Tarragona, Josep Maria Prats, que no sigui valent.
He dit i repetit en diverses ocasions que no crec en l'existència d'intel·lectuals tal com eren vistos i definits per les esquerres marxistes als seixanta i setanta del segle passat. Crec i penso que cada una de nosaltres té prou capacitats per mirar, pensar, opinar, dir i debatre.
Fa uns dies, dos nois, que es diuen Mohamed i Youssef, van anar a comprar diversos matxets a una ferreteria de Tarragona. Es veu que això va ser dijous, cap a dos quarts de set de la tarda. I es veu que aquests dos nois es mouen sovint per la part Alta de Tarragona i l’entorn de la catedral.
Avui, amb el record de la sang dels atemptats encara molt fresc, avui, que aquesta barreja de dolor, pena i ràbia que no té nom encara em cou, se’m fa difícil seure davant de l'ordinador i posar-me a escriure.
El salafisme és un moviment tradicionalista musulmà nascut a Egipte a final del segle XIX. Els seus objectius inicials anaven encaminats a tornar a l'Islam dels Salaf (Mahoma i els seus companys), que qualificaven com a «purs», davant les següents generacions que l'haurien perdut per la «contaminació cultural amb altres pobles», l'oblid de les fonts de l'Alcorà i l'auge de les supersticions. Alhora, buscava reformar la doctrina islàmica per adaptar-la a la seva contemporaneïtat sense occidentalitzar-la.
Estimat Jaume Marí:
Tan sols puc donar-te mil gràcies per la teva amistat i no exagero. Ho saps molt bé. Cada dia, en el meu interior, tinc un pensament cap a aquestes persones que heu deixat una empremta inesborrable amb el vostre testimoni.
Estos días seguramente habrán oído hablar de Salou o lo habrán visto por la televisión. No se ha hablado ni de las turísticas playas de Levante y Poniente, ni de la agreste playa Larga, ni de la pintoresca playa de Capellans; ni de ninguna de sus escarpadas y atractivas calas. Tampoco se ha hablado de Salou por sus emblemáticos e históricos edificios abiertos al público como son la Masía Catalana y su mercadillo de manualidades, la Torre Vella, la estatua de Jaume I el conquistador o del Faro de Cap Salou y sus espectaculares vistas al Mar Mediterráneo.