El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s'han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.

Fa unes setmanes vaig escriure un article titulat " La llavor del canvi". Hi parlava sobre les llavors del canvi, fent referència al petit grup de persones que tenien a les seves mans la possibilitat de formar una llista conjunta dels partits independentistes, una llista unitària. Unitat! Unitat! Unitat!, com es reclamava i es reclama a les grans manifestacions independentistes.

Quan van començar les obres de construcció del Corredor Mediterrani que porta anys sense ser una realitat, la primera cosa que vaig pensar sobre aquest tema, va ser els problemes de soroll que generaria la construcció d'aquesta infraestructura ferroviària, una vegada estigués acabada l'obra i comencessin a passar els trens de mercaderies. La raó principal de la meva primera percepció, va ser el fet que el 2015 les veïnes i veïns que viuen al costat de la via de tren al Vendrell, ja es queixaven del soroll que suposava el pas dels trens, que actualment passen per la via.

Pot semblar estrany però el que més pot costar en un article d'opinió com el que ens ocupa és definir un títol correcte i coherent, ja que de fet.... de què estem parlant?, per la seva ubicació no hi hauria d'haver dubte, la carretera C-241 d és la carretera que travessa bona part de La Conca de Barberà, que va de La Guàrdia dels Prats i acaba a Santa Coloma de Queralt, una carretera amb un trànsit rodat intens de cotxes, camions i tractors, i que comunica geogràficament la Baixa Segarra amb l'anomenada Conca estricta.

L’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili celebra el seu 25è aniversari i per commemorar-ho ha programat diversos actes especials, com per exemple un ajut per a la creació escènica o unes jornades de teatre i pedagogia. És un projecte transversal que representa la Tarragona de pensament lliure i plural, que és exemple de dinamisme i de solidesa.

La nostra històrica vegueria fins ara té tots els ingredients per estar en el núvol sense que ens la podem descarregar per anar per casa. Tenim un president que casualment coincideix amb l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès que no és la ciutat més poblada, però si on s’ha viscut més aquest sentiment de vegueria perquè al Vendrell els cau una mica lluny i a Vilanova és una cosa que no els afecta perquè tenen la capacitat de ser bastant independents en tot aquest món polític de la vegueria.

Sempre he cregut i he defensat que la tasca de servei públic, representar la ciutadania, s’enforteix quan un assumeix d’entrada no només que és una situació temporal, sinó que aquesta és una tasca que s’ha de regir sempre per la voluntat de regeneració. Així ho he entès sempre i així m’ho he autoexigit a mi mateix. He tingut l’immens honor de ser alcalde de Valls des de 2008 i regidor des de 2003 i, en tot aquest temps, he tingut ben present que hi estava de pas perquè, no només jo, sinó tot l’equip amb el que he tingut el goig de treballar, no som d’aferrar-nos a cap cadira.

Fa un dies sortia publicat en diversos mitjans digitals un article d’opinió del Sr. Antonio López, alcaldable del PSC a l’Ajuntament del Catllar.

Encara hi ha alguna nit que em desperto perquè m’ha semblat sentir una de les màquines que durant 20 dies van formar part de la banda sonora de la UCI Pediàtrica. El 31 de desembre vaig arribar a Urgències de Joan XXIII amb la creença que era una mare exagerada i que el meu fill –llavors d’un mes i mig- només estava refredat. Però havia errat en la diagnosi i de seguida ja em van informar que el nen tenia una bronquiolitis, que era més greu del que semblava, i que aquella nit l’havíem de passar a la UCI. Encara recordo la trucada que vaig fer a casa on la meva parella s’havia quedat amb les altres dues filles. Es va quedar glaçat!

Al fil de la reforma de l’aparcament de l’hospital Comarcal de Vendrell, m’agradaria escriure aquest article, per ara que comença la precampanya electoral per les eleccions locals, ens trobem als grups municipals del govern de l’Ajuntament de Vendrell, estan explicant les millores amb l’àmbit sanitari de manera negligent, com ja van fer a l’any 2011 amb el CAP del Botafoc, que va trigar 7 anys en començar a ser una realitat infraestructural, que encara a data d’avui esta en construcció.