En la segona meitat de setembre el Kenneth Martínez va arribar a ser nomenat candidat del PSC per l’alcaldia del Vendrell després d’un procés innecessari perquè tothom sabia qui ho seria i per més inri no va tenir, segons diuen, cap vot en contra ni en blanc o sigui tot a la una com passava a les grans “democràcies” del bloc de l’Est fins fa unes poques dècades que han anat derivant en nous projectes més participatius.

Normalització

La nostra vila es troba avui en una situació d’impàs.

En aquests mesos és quan realment es realitza el canvi de l’any.

Els tarragonins coneixem bé la nostra ciutat. Sabem com estan els carrers, veiem la brutícia acumulada, la Rambla decrèpita, estem vivint el progressiu abandonament del centre històric, els problemes diaris dels veïns de la part baixa...

L’1 d’octubre de 2017, ara fa un any i dos dies, va passar el que va passar.

Aquests dies de festes han estat empostissat amunt, empostissat avall, fent i desfent escenaris i col·locant elements ornamentals en diversos espais de la ciutat per tal que els tarragonins i tarragonines poguèssim gaudir de Santa Tecla. Són els operaris de la Brigada Municipal de Tarragona, adscrita a la conselleria d’Espais Públics, un dels serveis més eficients del nostre Ajuntament.

Una dels problemes que tenim a casa nostra és que molts polítics no trepitgen el carrer. Viu en una realitat paral·lela a la resta de veïns. El més greu d’aquesta política ficció és que a vegades arriba un punt en què no saps a quina banda estàs de la realitat. De tantes vegades que ho repeteixen i escoltant les joies dels seus discursos dubtes seriosament si estem parlant de municipis ben diferents.

Dir bon dia al personal, tornar a obrir la porta del despatx, engegar l’ordinador, repassar l’agenda... Sembla un dia com un altre, però no és ben bé així. Han passat gairebé nou mesos des del darrer cop. I ara hi tornem.

El passat dilluns al matí ens vam despertar amb les destrosses causades a les estàtues de la Font del Centenari. Amb molta tristesa i enuig, vam poder constatar com un cop més, com l'incivisme afecta un patrimoni que és de tots, de forma injustificada i impactant.