La nostra societat ja no és capaç ni te cap ganes de buscar solucions reals als seus problemes endèmics com la manca de feina, falta de cohesió social, marginació social i moltes altres coses que estem veient cada dia a casa nostra amb més intensitat. Encara que alguns mitjans de comunicació no ho vulguin reconèixer cada dia vivim una mica pitjor que abans.

Aquesta és la meva reflexió, sobre els problemes que sorgeixen a les persones dels col·lectius especialment protegits definides pel Codi de Consum de Catalunya, quan arriben a l'estació de Rodalies i es troben que els ascensors no funcionen. Us convido a llegir-la i a opinar.

L’ incendi que afectà la comarca de la Ribera l’Ebre, del 26 al 30 de juny passat i que cremà més de 3.600 ha de bosc, conreus, masos i bestiar és la darrera manifestació d’un fet important que es fa palès en tots el àmbits rurals i agrícoles en formes més o menys dramàtiques. Es tracta de la gran dificultat que té la planificació territorial per a gestionar el no urbà més enllà de la servitud de les ciutats, que si bé esdevenen els motors del territori això no es fa amb equivalència i harmònica simultaneïtat, sinó mitjançant una relació de submissió del que és rural a l’urbà.

Un dels pobles que més interès ha mostrat per la seva història, pel seu passat, present i futur és Cunit. Jo sóc una de les persones que creuen que la feina de formiga d’aquesta localitat costanera ha de servir molt per altres municipis amb unes característiques similars.

L'alcalde Pau Ricomà (ERC) la va embolicar una mica fa uns dies amb la polèmica sobre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, però malgrat equivocar-se en com ho va enfocar, té raó en el plantejament de fons, la paraula "nacional" és molt important. De fet, sempre hem defensat, (jo mateixa en primera persona) que el Museu Nacional Arqueològic de Catalunya és i ha de ser el de Tarragona i que la resta han de ser extensions, no cal que tot estigui a Barcelona i Tarragona té prou força per defensar aquest posicionament.

En aquesta legislatura al Vendrell ja li toca adoptar un model de vila independentment si estem un parell o tres de setmanes a repartir les responsabilitats entre els nous regidors.

Al fil del primer ple de la nova legislatura, m’agradaria escriure aquest article, on posar de manifest la meva inquietud, per al cami que esta prenent el nou govern, amb aspectes principals del funcionament municipal a traves d’aquest proposta aprovada per al nou govern, de poder fer despesa en contractes, obres o cessió sense passar-lo per al ple.

L’altre dia vaig anar a comprar una barra de pa en una fleca del centre del Vendrell i estaven discutint de la manera de com avisar a la gent que el dilluns dia de Sant Joan tindrien tancat. Jo els vaig comentar que el més senzill era col·locar un cartell al vidre informant d’aquest fet. Llavors la noia responsable de la botiga em va mirar amb certa incredulitat i em va deixar anar que la gent avui en dia no llegeix.

Actualment es palesen molt importants, molts i diversos i, inqüestionables els beneficis d'una gestió dels nostres boscos mitjançant una explotació responsable d'aquest ingent recurs natural a la Catalunya més mediterrània.

Tenim els consistoris constituïts, en alguns llocs la cosa ha costat moltes hores i durant aquestes tres setmanes d’àrdues negociacions ningú ha dit res ni s’ha vist cap polític implicat dient o fent alguna cosa que trenques el silenci còmplice. Tot s’anava cuinant a foc lent amb pactes més o menys interessats.