«Un mas i una guerra que perdura»
Quin sentit pot tenir la frase adversativa “però naltros continuarem cantant Què li darem en el noi de la mare”? Doncs dependrà de la proposició anterior de l’oració del text i del context, és clar. Si, per exemple, és l’epifonema, és a dir, la frase que l’escriptor posa en boca del narrador o d’un personatge, […]
«Cutillas: Nova Història per a la Nova Política»
Si Abel Cutillas és capaç de formular tot un seguit de propostes polítiques raonables i desacomplexades per al futur de Catalunya i d’Europa, és perquè és bon sabedor de la Història i del Pensament de Catalunya i d’Europa. És del tot justificat, doncs, que enguany participi, convidat pel seu director, Jordi Bilbeny, a la 13a […]
«La pàtria traïda segons Enric Gorgues Farré»
Venint de Reus, en acabat d’unes quantes corbes que neixen a Vinaixa, amagada entre camps d’olivers assedegats i coratjosos ametllers que conviuen amb humils i útils barraques de pedra seca, apareix la vila de Cervià de Les Garrigues. Avançant cap a La Manxa de l’Albi i deixant a l’esquerra els ceps de La Pobla de […]
«La veritat a la biblioteca: els textos (2/2)»
Potser encara no som prou conscients de la força que pot arribar a tenir la veritat un cop ha estat dita, escrita, impresa, publicada, escampada, sembrada, arrelada, regada, feta créixer i feta poder per a l’alliberament. Ho deien Abel Cutillas al seu darrer vídeo sobre la necessitat d’emprar la llengua catalana per a dir la […]
«La veritat a la biblioteca: els contextos (1/2)»
A quina lleixa de la nostra biblioteca aniran a parar l’interessant assaig La comtessa sanguinària. Erzsébet Báthory, realitat o llegenda? (Viena, 2024) (https://vienaedicions.com/book/la-comtessa-sanguinaria), de Maria Lluïsa Latorre; i la sàvia traducció amb estudi introductori d’Abel Cutillas de De principatibus i Discurs sobre la nostra llengua de Niccolò Machiavelli (Edicions Sidillà, 2025) (https://www.edicionssidilla.cat/els-nostres-llibres/busca-raons/1052-de-principatibus,-de-niccol%C3%B2-machiavelli) en acabat d’haver-los […]
«Amb la independència, una escola nostra com cal»
A Catalunya, suprimir uns 937 barracons i construir escoles d’una línia (de 21 aules i 3.200 m2) són 4,6 dies de dèficit fiscal; abaixar la ràtio a 20 nens per aula als instituts públics, entre 1 i 2 dies de dèficit fiscal; mantenir el grup estable de substitucions a l’escola de 2.100 professionals, 2 dies […]
«Un univers ben trenat, aplegat i editat»
Enmig de tanta desídia ferroviària de l’enemic de fora i de dins, de tants trens descarrilats a gratcient per la maldat organitzada, de tantes mentides interessades disfressades de veritats enverinades, hem d’estar molt agraïts al curador d’aquest ‘Univers Bilbeny a consciència’ (https://www.librooks.es/producte/univers-bilbeny/) per la feinada que ha fet per tal de trobar, d’aplegar, d’endreçar i […]
«Veles i vents, Toda i Bilbeny, Malta i l’Alguer… i Gaudí»
Si no fas la independència, passen aquestes coses:
«Tres punyalades: de la vella cançó a l’assaig musicològic»
El poeta Màrius Torres va deixar escrita una gran veritat: «Un home i un poble només són derrotats quan accepten internament la derrota que els és proposada».
«Per una sana vida social»
No accepto invitacions ni reconeixements de part de polítics espanyolistes neofalangistes ni de col·laboracionistes botiflers.
«12 milions de francs francesos»
¿Quina interessant relació té la commemoració demà, 24 d’octubre de 2025, de la creació de l’ONU, fa 80 anys, amb nosaltres, els catalans, i amb la independència de Catalunya, en aquella conjuntura tan propícia de l’acabament de la Segona Guerra Mundial?
«Anhels amazics entre jacobins i il·lusionistes»
Durant els més de 30 anys que vaig exercir com a professor de Llengua Catalana i Literatura i com a tutor d’Aula d’Acollida en instituts públics catalans del Camp i de l’Ebre, sempre em vaig interessar per saber d’on venien, d’on eren els meus alumnes: primer, de pobles de la comarca i ciutats del país; […]
«L’estafa de la Catalunya bilingüe: el documental»
Aquest curs que s’ha acabat 2024-2025 ha estat el primer en què el rus ha deixat de ser llengua d’ensenyament a Estònia.
«El camí de la independència passa per Cardona (i II)»
A les imatges que he trobat a la xarxa de la biblioteca de Can Cardona (https://www.lamira.cat/visions/1577/la-casa-de-lindependentisme-vibrant), a Sant Just Desvern, no hi he vist l’obra L’harmonia del Parnàs (1703), de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona (el segle XIX, se’n feren deu reedicions), però s’hi observa prou bé la darrera tragèdia escrita per Shakespeare, Coriolà, […]
«El camí de la independència passa per Cardona (I)»
No, no és l’indret, sinó l’Homenot. No vull dir el topònim, parlo de l’antropònim.
«Contra els distrets, el nostre Salvador Estrem i Fa»
Per a desmitificar el president Francesc Macià ha calgut que Frederic J. Porta (https://www.eltemps.cat/article/61634/els-textos-de-daniel-cardona-eren-duna-puresa-nacionalista-total) tingués cura de l’edició de Daniel Cardona. Obra escrita completa (https://rafaeldalmaueditor.cat/cataleg/obra-varia/daniel-cardona-obra-escrita-completa/). Per a desmitificar el president Lluís Companys ha calgut l’assaig Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs, d’Enric Vila (https://www.bonport.cat/ebooks/p/companys). I per a desmitificar l’homenot Salvador Estrem i Fa cal […]
«Poblet i una pregunta (im)pertinent»
La pregunta, en acabat. Abans, els tastets sobre Poblet i el cuiner que els ha apariat.
«D’Arenys de Munt al Primer d’Octubre: i ara què?»
La batalla més important d’una guerra és la darrera. La definitiva.
«Camins nets i aigües brutes»
«No t’hi banyis, riu avall, passat el poble: l’aigua hi és bruta!», em digué un bon dia tot trescant plegats per viaranys desbrossats una sàvia veu que neteja els camins de la vall del riu Brugent de Capafonts, a la part alta de la comarca del Baix Camp, a les Muntanyes de Prades, a la […]
«Jubileu d’ensenyar i aprendre?»
M’ha trucat per a fer-me saber que s’ha jubilat.
«Tecla que sones amb manxa»
amb lo vent gelat i fred, / permet que aquest pobret / te puga picar la panxa! // Ja ma flauta es desenganxa, / pensant amb ton bell teclat. / Diràs-me que és desbarat, / però, si em dones lo punt, / per bemoll i contrapunt / te sonaré requintat
«El Sant Francesc sense censura de Jordi Bilbeny»
«Per Sant Francesc, / (a)gafa el reclam / i a caçar vés» i «Per Sant Francesc, / el dia és fresc»
«Fer Història amb Abel Cutillas»
El pas del temps, com el vivim com a individus i com a ciutadans, com a catalans, constitueix un repte sobre el qual cal reflexionar. I vet aquí com Abel Cutillas n’ha fet una matèria d’estudi amb una conclusió que podria ser aquesta que ell mateix escriu contra la nostàlgia: «Qui en el canvi i […]
«El vi fa sang (i II): la intercooperació al Priorat»
Certament, la interessant novel·la L’hereu Noradell (1889) de Carles Bosch de la Trinxeria té moltes virtuts, però no reflecteix prou imparcialment molts dels aspectes de la complexa crisi agrària d’aleshores a l’Empordà, al camp català, i els que hi apareixen són descrits, és clar, des de la perspectiva pairalista que en té l’autor.
