«Poblet i una pregunta (im)pertinent»

9fa58b07804a38eb558fbd3a70686fa8 - InfoCamp

La pregunta, en acabat. Abans, els tastets sobre Poblet i el cuiner que els ha apariat.

Com el filantrop Eduard Toda o l’abat Joan Beltri, l’historiador Jordi Rius i Jové (el savi cuiner dels saborosos tastets) va néixer a Reus: un any abans que jo, el 1961. De fet, ell i jo ens coneixem d’ençà que vam coincidir en aquella escola tardofranquista de Reus on ara, en ple neofalangisme i en buit processisme, ell hi treballa amb la màxima llibertat possible de què disposem avui dia els qui ens dediquem a l’ensenyament (ell, professionalment actiu; jo, activament jubilat).

I, doncs, resulta que el seu darrer llibre, que és el motiu d’aquest article, que l’hi ha publicat l’heroica Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles (https://www.tosquelles.org/) i que es diu 150 tastets de Poblet, no és pas un llibre de receptes de cuina casolana, sinó d’imprescindible Història de Catalunya, i el vam (re)presentar com cal a Montblanc, la bella vila ducal emmurallada, el proppassat 5 de març de 2025, en horari europeu, 2/4 de 7 de la tarda, a la Biblioteca Comarcal de la Conca de Barberà Conanglas i Fontanilles, gràcies a l’acte que va organitzar amb molt d’encert i èxit de públic la bona gent de l’Associació Montblanquina d’Història i Pensament.

Per això el guany dels exemplars que se’n venen són a benefici d’aquesta entitat reusenca sense finalitat de lucre que es dedica a millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de Salut Mental i les seves famílies d’acord amb la divisa de l’il·lustre psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles, que era partidari, abans de res, de curar les institucions a fi que la seva feina consistís efectivament «[…] que cada persona sigui allò que és, allò que pugna per ser, allò que millor pot ser», com molt bé ho explica Joana Masó al llibre Tosquelles. Curar les institucions (https://www.arcadia-editorial.com/llibres/tosquelles/).

Acabada la carrera, Jordi Rius va obtenir una beca FPI que li va permetre investigar a la British Library i al Public Record Office de Londres sota la Direcció del professor Christopher Thomas Allmand (traspassat, malauradament, l’any 2022). Posteriorment, obtingué el grau de Doctor per la Universitat Rovira i Virgili amb la tesi La mort segons les anotacions dels llibres parroquials de l’església de Sant Salvador de Picamoixons (1769-2000).

A més d’una dotzena llarga de llibres com a autor o coautor, o com a director, per exemple, de la Miscel·lània Ribetana-I, és a dir, de la vila on ara mateix viu, la Riba, on els majestuosos molins paperers històrics voregen el riu Brugent que davalla des de la Font de la Llúdriga de Capafonts, Jordi Rius també s’ha dedicat a la divulgació històrica fent conferències com a professor de les Aules d’Extensió Universitària. I al seu mur de Facebook: els apunts sobre Poblet que hi anava publicant són l’origen del seu darrer llibre. Seguiu-lo perquè hi publica gairebé cada dia interessants notes sobre Història de Catalunya i d’arreu.

El llibre està cartesianament endreçat en 10 apartats que fan zoom: 1 els orígens del monestir (1151); 2 l’església del monestir (Arquitectura i Absolut); 3 el plet i els suborns relacionats amb el retaule renaixentista de l’església; 4 a l’entorn del claustre gran, la cuina i el celler; 5 la biblioteca (espoliada); 6 la muralla i l’exterior, la porta reial i el pou de gel; 7 el palau del rei Martí (primer duc de Montblanc); 8 abats (Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet i president de la Generalitat de Catalunya), monjos, conversos i familiars; 9 els reis (Alfons el Cast, Alfons el Magnànim…) i la noblesa (els Cardona, els Berguedà…); i 10 vida quotidiana, fets (la destrucció de Poblet) i gent (Marià Fortuny…).

Ben il·lustrat amb fotografies a tot color, del primer dels 150 tastets o capítols breus, intitulat “Sant Benet de Núrsia”, fins al darrer, “Einstein a Poblet”, proposa un documentat passeig per l’espai i pel temps, per les diverses estances monacals i pels diversos fets històrics viscuts pel Reial Monestir.

I vet aquí, tot seguit, la meua pregunta (im)pertinent, la meua reflexió políticament (in)correcta. Va ser Joan Fuster qui va deixar escrit que els llibres, els bons llibres, són màquines per a pensar. I, havent llegit i rellegit aquest esplèndid llibre de Jordi Rius, he rumiat i he formulat pensament que, certament, els llibres d’Història que més ens interessen són els que ens parlen del present. Sí, del present! I, n’he inferit, de la lectura, que tot el que conté el llibre es projecta del passat al present. Entre altres raons, perquè no parlem pas d’un monestir qualsevol, sinó d’un Reial Monestir. Com bé diu Josep Pla, “Poblet és un món. Així com Ripoll fou el bressol de la Confederació catalano-aragonesa en iniciar-se la conquesta de la Catalunya Vella, Poblet en fou el centre. Si Ripoll fou la tomba dels nostres comtes sobirans, Poblet ho fou dels nostres reis”.

En aquest sentit, Agustí Altisent admet que “el visitant […], després de fruir de l’espectacle de la pedra i la llum, sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició d’edificis i d’estils? Quina institució i, amb quines vicissituds, va anar produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i històrica?”.

Certament, totes aquestes preguntes són pertinents i, en bona mesura, troben resposta al llibre de Jordi Rius. Tanmateix, jo crec que en falta una, de pregunta, que és la que connecta més clarament i directament el passat de Poblet amb el present del país i que és de caire polític, sí, perquè tot objecte històric és un fenomen polític. Jo afegiria aquesta pregunta, que es pot formular, però, de maneres diverses: Tota aquesta expressió de bellesa i de poder que hi ha al Reial Monestir de Poblet, a qui pertany a hores d’ara? De qui és tot això que descriu el llibre de Jordi Rius? Qui n’és l’amo i senyor, actualment, d’aquest Reial Monestir on hi ha enterrats Jaume I i tants d’altres dels nostres comtes-reis catalans? Qui n’és l’actual propietari?

Doncs vet aquí la resposta i el comentari corresponent. I la resposta és prou clara i molt trista: el Reial Monestir de Poblet passà, arran del decret de Desamortització de Mendizábal de 1835, a ser propietat de l’Estat espanyol. Les tombes dels nostres reis són, doncs, encara avui, en mans d’Espanya i del Borbó, sí.

I això és així encara avui perquè, tot i haver guanyat el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017, amb què hauríem pogut restituït als catalans el que fou dels catalans, els nostres polítics no van fer i no han fet encara la independència, no n’han aplicat el mandat, no han escoltat el clam del poble català. I, si no fas la independència, passen aquestes coses. I passa que el Borbó hi pot fer parada i fonda quan li plagui perquè n’és l’amo i senyor.

La darrera visita, havent aterrat a l’aeroport de Reus, de l’espanyolíssima empresa AENA, fou dilluns, 20 de juliol de 2020. Però també hi hauria pogut arribar via l’espanyolíssima empresa ADIF, que, per cert, encara no ha enllestit l’execució del corredor mediterrani per la imperialista estratègia de dificultar les comunicacions entre el Principat de Catalunya i el País Valencià, que Jaume I conquerí en acabat d’haver assolit la sobirania de les Illes Balears. Vet aquí com tot està connectat, com d’estretament relacionats estan passat i present!

Aleshores, una bona colla de bona gent, es va aplegar al davant del Reial Monestir per tal de manifestar el seu rebuig a la presència del Borbó. Debades, és clar. Les manifestacions contra el Borbó són inútils. Més val concentrar les forces a edificar l’alternativa al processisme per tal de fer la independència aplicant el mandat del Primer d’Octubre.

De fet, la importància geopolítica del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és evident des del primer moment. És interessant constatar com, el que havia nascut com una escissió dels benedictins perquè els crítics dissidents consideraven que havien traït l’essència de la regla per l’opulència en què vivien, es converteix en una eina de legitimació territorial del poder polític de la nació catalana i, doncs, Poblet, amb l’orde del Cister, assoleix, primer, la categoria de monestir estratègicament situat a la Catalunya Nova per tal de consolidar els nous territoris conquerits als sarraïns, i, en acabat, panteó reial, símbol del màxim poder.

Jordi Rius ho explica molt bé als cinc primers tastets del llibre: “Fundar Poblet va significar, per al comte Ramon Berenguer IV, un element clau de la conquesta dels territoris que, en poder dels sarraïns, seran coneguts com la Catalunya Nova. La intenció del comte-rei de donar les terres de l’Hortus Populeti de l’abat de Fontfreda del Llenguadoc per a fer-hi arrelar l’orde monàstic més prestigiós d’aquell moment tenia una doble intenció: convertir la seva obra política en un fet tant espiritual com de repoblament, és a dir, els monjos del Cister havien de convertir el nou monestir de Santa Maria de Poblet en un focus de treball, de pregària i d’estudi. Aquest monestir seria per a Ramon Berenguer un espai que donava a la conquesta militar un acabament espiritual i humà atès que els cistercencs del s. XII eren alhora monjos i pagesos enormement destres”.

Quanta bellesa i quant de poder ens hem deixat furtar per la traïció dels nostres líders polítics! Frisem per recuperar la bellesa i el poder que expressen Poblet, amb la independència, per a tots nosaltres, catalans, a fi de bé. I comencem a fer-ho amb aquest llibre tot inferint-ne una idea, un propòsit regenerador i alliberador del passat al present. Per tot això, compreu-lo, llegiu-lo i regaleu-lo, el llibre 150 tastets de Poblet, del bon amic i Dr. Jordi Rius i Jové. Bona lectura, bon profit i bon propòsit!

RELACIONAT
No Content Available
Logo Oxary - InfoCamp
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore