amb lo vent gelat i fred, / permet que aquest pobret / te puga picar la panxa! // Ja ma flauta es desenganxa, / pensant amb ton bell teclat. / Diràs-me que és desbarat, / però, si em dones lo punt, / per bemoll i contrapunt / te sonaré requintat
Això diu una dècima eròtica de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, que encapçala el projecte del nou orgue per a la ciutat de Reus que l’associació Amics de l’Orgue de Reus vol aconseguir de (re)situar a l’església prioral de Sant Pere, que és on s’instal·larà quan enllestit (r)estarà.
La cita vallfogonesca té tot el sentit del món en relació amb el projecte organològic reusenc atès que, d’una banda, s’hi esmenta, d’una manera divertida i sàvia, l’orgue (i l’òrgan); i, d’altra banda, bona part de la documentació de la rectoria de Vallfogona de Riucorb (la bella vila de la Conca de Barberà) es troba dipositada a l’Arxiu (Històric) Comarcal del Baix Camp, a Reus (car algú va voler salvaguardar-hi aquest patrimoni, en perill per la Guerra d’Espanya del 1936 al 1936): entre d’altres papers valuosíssims, el revelador testament del nostre escriptor nat a Saragossa però criat a Tortosa.
L’orgue barroc de la prioral de Sant Pere de Reus (1706) i el capcer i la torreta modernista de cal Navàs (1907) eren (i encara ho són, en part) assignatures pendents de restitució del patrimoni arquitectònic, artístic i cultural destruït durant la guerra civil de 1936 – 1939. D’una banda, certes fonts afirmen que el 21 de juliol de 1936 escamots revolucionaris descontrolats malmeten l’església prioral de Sant Pere, on hi havia l’orgue barroc, i la converteixen en un mercat; d’altra banda, segons altres fonts, un bombardeig feixista del començament de l’any 1938 n’hauria destruït els components que se n’haurien pogut conservar en un magatzem del Museu Municipal, al número 9 del carrer d’Enric Prat de la Riba, amb dos locals annexos que donaven al carrer i/o la travessia de Sant Pau. I el 26 de març de 1938 un bombardeig de l’aviació feixista malmet cal Navàs i esfondra cal Pedrol. Ha estat la iniciativa privada, la propietat de la casa, qui ha aconseguit, de moment, restaurar el capcer de cal Navàs i qui ja ha muntat la bastida que permetrà de poder tornar-ne a admirar l’any vinent la filigrana de la torreta, de Lluís Domènech i Montaner. L’orgue és, de moment, un projecte d’una entitat de nova i expressa creació: els Amics de l’Orgue de Reus.
Parlem, doncs, de patrimoni cultural malmès per la revolució i per la guerra, de quan el poeta, gamberro i savi Gabriel Ferrater tenia catorze anys i dos mesos i descobria Les Fleurs du Mal, i això volia dir la poesia, mentre el país espetegava de revolta i contra-revolta i els cafres de la FAI pelaven gent innocent pels carrers només perquè anaven a missa i resaven el rosari. De cases i de coses que encara no han estat restituïdes. Però també d’elements del nostre paisatge urbà que fan cua a la llarga llista d’espera de la restauració, molts d’ells mancats de protecció (com les masies malmeses que ens mostra la coratjosa Marta Lloret, caçadora de masies). Tot plegat per la desídia dels governs locals, mancats de voluntat de respectar i de valorar com es mereix el nostre passat històric (a Reus, per exemple, només consta com a protegit al catàleg municipal un 3% del total que hauria d’estar-ne); o per impotència del govern nacional català, perquè, com que no fas la independència, no tens ni poder polític ni recursos econòmics per a emprendre la tasca pendent (al cap i a la fi, ara manen els mateixos que aleshores, disfressats amb pell de demòcrates, amb la inestimable contribució dels col·laboracionistes): preservar i recuperar allò que et va fer nació. O, directament, ja no en tens ni la propietat, perquè no ets Estat, com en el cas, per exemple, del Reial Monestir de Poblet, en mans de l’Estat espanyol (d’ençà de la desamortització) i, és clar, el borbó hi fa parada i fonda quan vol.
Aquest projecte d’un orgue nou per a la la ciutat a cal sant patró planteja el qui (n’impulsa l’acció i qui s’hi hauria de comprometre), el què (quina mena d’instrument: un orgue de funcionament mecànic), el perquè (amb quina finalitat: la funció litúrgica i, sobretot, la concertística), l’on (allí on no hauria hagut de ser mai malmès), el com (mitjançant quina mena de captació de fons), el quan i el quant (amb quin ritme i amb quines aportacions) de la recuperació de l’orgue històric de l’església prioral de Sant Pere de Reus. De fet, la rehabilitació integral que es va impulsar i realitzar de l’església prioral de Sant Pere l’any 1985 ja preveia, en la darrera fase, la recuperació de l’orgue, però que, a gratcient o a la insabuda, no es va dur a terme. Aleshores, es va realitzar una reparació general de l’instrument que, d’ençà dels anys 1960, es va instal·lar al cor del temple, promoguda per l’Ajuntament de Reus, a fi de poder ser utilitzat adequadament. Així, es van iniciar uns cicles anuals de concerts amb el patrocini de l’ Ajuntament de Reus, convidant organistes i altres músics d’alt nivell internacional, com els organistes de les catedrals de París, Brussel·les, Ginebra, Berna, Zúric, Basilea, Hamburg, Munic, Florència, Sevilla, d’Estats Units, entre d’altres. Aquests cicles s’han portat a terme sense interrupció des de fa gairebé 40 anys fins ara, impulsats pel professor Josep Maria Mas Bonet, catedràtic d’Orgue al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i organista titular de l’església prioral de Sant Pere de Reus.
Amb el pas del temps i el progrés en la construcció d’orgues, hom constata que l’instrument actual, de tracció electricopneumàtica, és de baixa qualitat i, en els seus elements de fusta, deteriorat. A fi de realitzar-hi concerts, calia fer-hi constants reparacions. Musicalment, no permet una execució fidel al repertori organístic, tot i que compleix una funció bàsica en el camp litúrgic. L’orgue actual s’ha deteriorat amb el pas del temps car no passa debades tant pel que fa als tubs sonors (fets amb material de baixa qualitat) com pel que fa als mecanismes d’execució. Sense anar més lluny, el sistema electricopneumàtic no permet una execució musical precisa i falla molt sovint. I és per això que, actualment, l’orgue del cor només s’empra per a funcions litúrgiques i cal llogar un orgue positiu (de magnífica factura i de bell so, obra de l’orguener Isidre Vallès i Vallès) per als concerts que s’hi programen. Atès l’estat de deteriorament irreversible de l’orgue actual situat al cor del temple gòtic, requereix de ser substituït per un nou instrument.
Dels diversos textos essencials per a comprendre l’evolució de la història de l’orgue històric a la Prioral, des de la seva construcció fins a la seva destrucció, destaquem el de la filòloga Fina Anglès i de l’organista Jordi Vergés, corresponent a la notícia de l’orgue reusenc al llibre Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, en què es narra la presència de diversos orgues a la Prioral des dels inicis fins que fou construït un orgue nou el 1706 pel prestigiós orguener flamenc Andreu Bergeró. Pel que fa a aquest orguener, la notícia més completa, la dona l’historiador Josep Bosch al blog “Històries de Vilafranca del Penedès”: natural de Brussel·les, molt probablement originari de Saint Gilles (Flandes), residí a Barcelona, on es casà el 1692; també va viure a Tarragona i a València. Va construir un orgue per a la catedral de Tortosa (1698-1699): tenia més de 2.200 tubs i tres teclats; en l’actualitat se’n conserva part de la façana barroca però no els tubs, que es van perdre durant la Guerra Civil. També els de les esglésies de La Selva del Camp (1701), Sant Joan de València (1699), Santa Catalina d’Alzira i Sant Pere de Reus (1706). A més, recompongué els orgues de Santa Maria del Mar de Barcelona (1691), de la catedral de València i de Sant Martí de València i el de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (1689-1692).
L’opció triada en relació amb l’orgue nou consistiria a recuperar l’orgue històric en l’indret on originalment estava situat, en un mur lateral, com mana la tradició de l’orgueneria catalana, estudiada i descrita per Gabriel Blancafort, que ja va establir que, al llindar del 1600, l’orgue català ja havia assolit la seva pròpia identitat, havia adquirit la majoria d’edat, plantant-se en una ubicació, unes proporcions i unes mides definitives, que conservarà fins als nostres dies. Certament, la recuperació o rehabilitació d’orgues històrics catalans s’ha anat produint en els darrers anys de manera continuada, com per exemple el de la basílica de la Mercè de Barcelona, el de la catedral de Tarragona o el de Sant Joan de Valls. Ara és, doncs, l’hora de Reus, que reclama un tractament proporcional a la seva condició de capital cultural del Camp. Avaluades tres propostes, el grup impulsor ha estimat el projecte presentat pel taller de l’orguener occità Frédéric Desmottes, que planteja la instal·lació d’un orgue nou al mateix indret on hi havia l’històric i seguint la tradició de l’orgueneria catalana i alhora un criteri modernitzador: amb Cadireta d’Esquena segons el model de l’orgue de Montblanc; Principal de 16’ del teclat del Pedal, als laterals del cos principal, com a les catedrals de Tarragona i València; Orgue Major inspirat en l’antic orgue de Valls; Tercer teclat Expressiu a l’“Àtic”, segons la Catedral de Tarragona, amb frontó retallat per evitar un aire massa auster. L’orgue nou tindrà un total de 3.020 tubs (petits, mitjans i grans interiors; petits, mitjans i grans de façana), distribuïts en 46 registres, repartits en tres teclats manuals i un de pedal. El projecte es presenta dissabte, 30 de novembre de 2024, a les 12 del migdia, al Centre d’Amics de Reus: la música, immaterial, que neix i mor en el silenci, és l’esperit materialitzat en el so, en el vent que, sorgit de les manxes de l’orgue, sona (i Santa Cecília l’afina!).
La prioral ha esdevingut, ultra el seu ús com a indret consagrat al culte i a la litúrgia, un espai d’activitats culturals, especialment orientades a la música: s’hi celebren tot sovint recitals de corals de Reus i d’arreu, concerts de conjunts instrumentals ben diversos i concerts d’orgue de rang internacional… Per tant, a fer possible aquest repte consistent a recuperar l’orgue històric no només hi és cridada la comunitat religiosa sinó també la ciutadania en general. El impulsors del projecte potser no sabem ben bé d’on sortirà el milió d’euros que val l’operació. Potser l’haurien de reclamar als hereus ideològics dels cafres de la FAI o als hereus ideològics dels franquistes i dels falangistes de l’Estat espanyol, que, conxorxat amb el feixista italià, va bombardejar les catalanes viles de Reus, Tarragona i d’altres. “Què ens atrau de les campanyes col·lectives i dels seus reptes? Per què s’aporta esforç, energia i recursos a iniciatives que superen, fins i tot, la nostra pròpia vida o les nostres necessitats individuals?”, es preguntava, amb raó, la periodista Isabel Martínez a propòsit d’aquest propòsit (d’aquest somni, d’aquesta quimera? No! D’aquest projecte, d’aquesta decisió). De la voluntat dels reusencs (tant de les institucions com dels ciutadans, de les entitats i de les empreses), en depèn la conversió d’aquest projecte espiritual, ecumènic i humanístic, en realitat tangible, artística i arquitectònica. L’interès per una cultura a l’abast de tothom, de tots els ciutadans, ha d’afavorir la posada en marxa, el desenvolupament i la culminació de la idea. Fer-ho possible tots plegats, agnòstics i gnòstics, pel bé de la música, de l’art, de la cultura i del patrimoni col·lectiu material i espiritual de la ciutat i del país és el repte que, amb l’amor i el favor a la petita pàtria reusenca i a la gran pàtria catalana, caldrà assolir. Donec perficiam!
