Són temps difícils, i hem de procurar no deixar ningú enrere. Com a responsables polítics, hem de posar, ara més que mai, les prioritats dels nostres municipis, de les nostres comarques per davant de qualsevol interès partidista, s’ha de fer territori, s’ha de fer Penedès.

Estic molt content d’haver conegut en persona mossèn Josep Maria Barenys perquè era d’aquestes persones obertes, properes, humils,agradables i afables amb qui la vida et fa coincidir en aquest tros del planeta.

Potser el títol d'aquest article podia semblar exagerat. Alguns economistes, col·legues de professió, fins i tot podrien recórrer a la desitjada teoria de la recuperació econòmica en forma de lletra ‘v’ per endolcir el relat de les meves paraules. Però la veritat és que Espanya, després de la irrupció i el canvi de paradigma que suposa la crisi de la Covid-19, s'enfronta al major desafiament econòmic de la nostra història. Estan en joc dos milions de llocs de treball durant els pròxims mesos, prop d'un milió de petites empreses i autònoms són a un pas del precipici i tots els sectors es veuen afectats (encara que no amb la mateixa magnitud).

Al fil de l’anunci fet als mitjans de comunicació, de que la gent del municipi de Vendrell que tingui 70 anys rebrà una de les 5.582 mascaretes per part del consistori local acompanyat de dues cartes, vull escriure aquest article confinat a casa meva, per mostrar el meu més profund rebuig a tal acció.

La setmana passada vàrem llençar una petita enquesta per twitter per veure de manera molt aproximada quina era la mobilitat i la interacció entre municipis de la franja marítima del Penedès, el que coneixem com a Penedès Marítim.

De ben segur, aquests dies complicats i durs, en els nostres pensaments d’adults, en les nostres preocupacions de “grans”, sovint ens haurem oblidat de tot l’esforç que estan fent els més petits de casa. Sí, per vosaltres, a tots els nens i nenes de Valls, aquestes línies que ara escric són per vosaltres.

L’anomenada propietat commutativa, de les matemàtiques, indica que “l’ordre dels factors no altera el producte”, quan s’aplica a la suma i la multiplicació. Però a la societat i en política no sempre es compleix, ni quan es parla d’unitat (de sumar, vaja).

En aquestes setmanes de confinament anem per casa vestits amb pijama o amb xandall mentre podem veure el món a través de la finestra de casa. Més enllà els nostres veïns de sempre que potser no coneixíem, però durant aquest mes fins i tot amb alguns ens saludem quan ens veiem a les vuit al balcó o a la finestra. Tornem a la convivència d’antuvi quan tot el veïnat es coneixia i sabia també moltes de les seves rutines. Avui en dia la modernitat ens fa viure a casa tancats en una muralla que només obrirem en casos puntuals.

Portem ja 40 dies de confinament aproximadament, i ja comencem a notar les conseqüències d’aquesta pandèmia. Per desgràcia per molta gent han estat dies de dolor i de pèrdua de familiars, per d’altres dies i dies de tancament en espais domèstics, i pel conjunt del territori una parada tècnica que ens dona temps per reflexionar sobre el col·lectiu i la comunitat que som i volem ser.

Demòstenes, al discurs “Sobre la corona”, contraposa les capacitats de Filip de Macedònia, de lideratge sobre la tropa i sobre el país, de prendre en tot moment la decisió que més li convé i amb la màxima celeritat, amb plens poders polítics i econòmics, sense discussió, a la seva pròpia capacitat com a general atenès, subjecte al criteri en el sí de la discussió democràtica a la Boulé.