Vagi per endavant doncs el meu petit però grandíssim reconeixement a tots vosaltres. Segur que ja us ho han dit els vostres pares i mares, Vosaltres sou herois confinats, autèntics herois també. De fet, entre tots els herois d’aquest dies, vosaltres sou, els més petits d’entre els grans herois.

Des del 13 de març, les vostres vides han canviat també, i molt. La vostra rutina s’ha vist alterada com la de ningú, deixant l’escola, obligats a quedar-vos a casa, sense sortir ni un moment. Sense veure amics ni amigues, sense els jocs al pati, sense classe, sense els vostres mestres. Espero que aviat es pugui organitzar la manera què pugueu sortir, encara que només sigui a estones, però en tot cas, el cert és que alguns potser, en especial els que sou els més petits entre els més petits, esteu a casa sense acabar d’entendre-ho del tot.

O potser tot el contrari: sou els que ho enteneu més que ningú.

Penseu que aquests dies, encara que no aneu a escola, esteu aprenent també molt. D’una altra manera, és clar, però també esteu aprenent. Més enllà dels deures que us puguin fer arribar de la vostra escola o els que us posen els pares perquè feu a casa, aquests dies esteu descobrint també què vol dir i què significa això d’ajudar-nos els uns als altres, el que significa l’autèntica solidaritat que no és altra cosa que pensar també amb els demés. A l’escola també n’apreneu de tot això, i molt, però en els últims dies, a casa, ho esteu fent com mai.

Voldria felicitar, és clar, a tots els pares i mares. En aquests dies de confinament, alguns havent d’anar a la feina, fent equilibris i combinatòries, posant per davant sempre la família. I també a tots els professors i professores, docents, comunitat educativa en general, amb ganes de poder arrencar de nou, però organitzant-vos per mantenir el contacte amb els vostres alumnes.

En tot cas, a tots els nens i nenes, ja us ho han dit els vostres pares i mares: quedeu-vos a casa, confinats, per vosaltres i la vostra salut, però sobretot per la dels vostres familiars, els vostres avis i àvies que estimeu, trobeu a faltar i heu de protegir… per tots els que us envolten, per tots i totes.

No em digueu que això no és ser uns autèntics herois.

A tots i a totes, herois i heroïnes, tot anirà bé.