En aquest món d’avui en dia ja no necessitem miracles. Ja tenim les noves tecnologies que ens permeten poder comunicar-nos a l’instant amb l’altra banda del món. Només volem que tot sigui una mica més racional i humà. No ens calen tenir els supermercats oberts els diumenges per la tarda, perquè aquest dia que algú va crear per al repòs humà ha perdut la seva gràcia essencial i ja s’ha tornat una jornada normal com la resta de la setmana.

Jo no sé si a la impremta aquesta de Constantí que vigila la Guàrdia Civil s’hi estava imprimint o no material per al referèndum de l’1 d’octubre. Però no em negaran que és allò que una imatge val més que mil paraules.

Més professors a les escoles amb la clara voluntat de reforçar els centres amb major complexitat.

Estem il·lusionats i agraïts.

Passa sovint, en els moments en què el cap necessita més serenitat per fer una anàlisi profunda de les coses que ens afecten, tant en l’àmbit personal com en el social, és quan tendim a fer més ús de la víscera i ens deixem emportar per reaccions que no tan sols no ajuden a solucionar el problema, sinó que moltes vegades l’empitjoren.

La nostra societat està cada dia més marcada com la d’antuvi i no ens estem adonant que les coses estan canviant, ens entossudim cada dia a seguir com abans, però de mica en mica les coses van canviant. Els nostres polítics segueixen la visió de parcs temàtics per als nostres municipis. Organitzem les festes majors com sempre: balls tradicionals, havaneres, sardanes, castells de focs i que no ens falti ni la cercavila ni els castells.

No cal pas recordar qui som ni d’on venim. No cal començar una llista d’incalculables greuges i humiliacions nacionals, culturals, socials, mediambientals i econòmics. El mal ja està fet i la major part de danys són irreparables.

Ningú no podrà retreure al regidor de Cultura de Tarragona, Josep Maria Prats, que no sigui valent.

He dit i repetit en diverses ocasions que no crec en l'existència d'intel·lectuals tal com eren vistos i definits per les esquerres marxistes als seixanta i setanta del segle passat. Crec i penso que cada una de nosaltres té prou capacitats per mirar, pensar, opinar, dir i debatre.

Fa uns dies, dos nois, que es diuen Mohamed i Youssef, van anar a comprar diversos matxets a una ferreteria de Tarragona. Es veu que això va ser dijous, cap a dos quarts de set de la tarda. I es veu que aquests dos nois es mouen sovint per la part Alta de Tarragona i l’entorn de la catedral.