En el ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona del passat 16 de juny de 2017, durant una estona vaig haver de sortir del Saló de Plens perquè hi ha coses que ni es poden ni cal aguantar. Com a exemple, les paraules-escombraria de la portaveu “socialista” del Govern, Begoña Floria, defensant l’exgerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), Mario Cortés, que el grup de Ciutadans havia portat a la Fiscalia. El meu cos va reaccionar com ho fa quan necessita expulsar del seu interior quelcom que li produeix malestar o que li és tòxic. I vaig vomitar com un personatge qualssevol dels de Luis Martín Santo a “Tiempo de silencio”.

La Diputació de Tarragona s’ha adherit a la Declaració de Tarragona per un turisme sostenible i compartit. Una mostra més de la hipocresia i poca vergonya que es gasta en aquesta institució. Sense miraments. Ignorant per complet que la seva pràctica diària va diametralment en contra dels valors que pretén promoure el document aprovat.

Cuando los años pesan, y desgraciadamente mucho en la mayoría de los casos, no se trata de una buena señal. No me refiero a los años biológicos de los políticos, ¡líbreme el cielo!, sino a los años que estos dedican a lo que debería de ser entendido como un honor: servir a los ciudadanos para intentar mejorar y hacer más justa esta sociedad en la que vivimos.

La hiperventilació perpètua en què habiten alguns independentistes perjudica greument la salut dels afectats i acaba per afectar l’ànim general del moviment d’alliberament nacional. Aquesta hiperventilació es caracteritza per, entre d’altres coses, un qüestionament compulsiu i precipitat de la sinceritat i el compromís del govern amb el referèndum. Són, recuperant una expressió ja antiga, una autèntica quinta columna del procés.

Hace unas semanas, pude participar en una jornada de voluntarios para recoger residuos de las playas de cambrils enmarcada en la iniciativa Let’s clean up europe. Según un artículo de la revista Retema, 8.140 voluntarios de 168 municipios de Cataluña reunimos la nada despreciable cantidad de 75 toneladas de residuos en playas, arroyos, ríos o bosques. Buena parte de estos residuos consistían en envases de plástico, latas, bricks, papel, cartón y envases de vidrio.

Al llarg de la nostra història les persones amb orientacions afectives, sexuals i expressions de gènere diferents a les normatives han patit l’estigma, la burla, la repressió i múltiples discriminacions. Justament perquè la societat ens vol imposar uns models normatius que fan de l’heterosexualitat l’única opció possible.

Sempre faig servir la mateixa anècdota per explicar com ha evolucionat la consciència ecològica en la nostra societat.

En el ecuador de esta legislatura, y a lo largo de estos dos años de mandato municipal, Ciutadans ha hecho preguntas, ruegos y propuestas, con el fin de intentar aportar mejoras para el municipio, a un equipo de gobierno que siempre ha contestado con las mismas respuestas: ‘esto ya está en nuestro programa’ o ‘ya estamos trabajando en ello’.

Allà on fins a mitjans dels anys noranta hi havia el degradat barri de l’Esperança de Tarragona –que es va crear l’any 1976 com una solució provisional a aquells barraquistes afectats per una riuada del Francolí– ara s’hi aixeca el que serà el gran complex d’esport i lleure de la ciutat.

Des de l’any 2006 que l’inici de la Festa Major de Sant Joan a Valls ve marcat pel reconeixement a la trajectòria festiva, rebatejat darrerament com a Santjoaner. Aquest títol serveix per homenatjar persones que al llarg de la seva vida han fet una aportació transcendental, destacada, a la nostra festa major.