L’Ajuntament de Valls posarà en marxa el protocol contra les agressions sexistes en l’oci i la festa la propera Festa Majora de Sant Joan, sota el lema “La festa en pau!”, per tal d’assegurar que en els espais on es desenvolupin els actes nocturn tothom pugui expressar-se lliurement i amb seguretat.

Salou posa a prova el trànsit de persones en un dels carrers més concorreguts del municipi en temporada alta.

Volem parlar de Salut a Reus. Aquest dimecres, 14 de juny, tenim una cita a les 19:30h a la plaça de la Llibertat.

Incluso los grandes municipios turísticos, cuyas playas, agua y paisaje atraen a miles de visitantes cada año, tienen también sus rotos y descosidos. Salou es un ejemplo de ello, y un recorrido por sus Calas, revela la desidia institucional hacia uno de los parajes más bellos de la Costa Dorada.

Molta gent, de fora, em pregunta, amb goig, com és, que Tarragona és una ciutat fantàstica però a la vegada es una ciutat tan desconeguda. Certament em tremola el cos quan escolto, segons qui, menyspreant, amb boca petita, el privilegi que suposa viure i pertànyer a aquesta ciutat.

Com que el corredor mediterrani va per llarg, fem un tercer fil que permeti tenir, a curt termini, una connexió ferroviària d’ample internacional amb el centre d’Europa. Però, sobretot, que sigui una opció provisional.

Fa dies que em tomba entre les mans un llibre especial, un llibre de còmics que trasbalsa mentre el llegeixes perquè, més enllà de la història que explica, és ple a vessar d'humanitat, de sentiments i d'emocions.

Fa dies que això del procés va deixant rastres de canvis que podrien ser determinants per a tot el que vindrà, de la mateixa manera que podrien no voler dir res més que un allargament que no seria el primer cop que es dona ni molt menys. De fet, l'única lògica del procés fins al dia d'avui és aquesta: passar i esperar. Anem per punts, per exemple, deu:

Reus ha posat fil a l’agulla per intentar trobar alternatives que revitalitzin el comerç al centre de la ciutat i es posi fre a la llista, cap cop més llarga, de locals amb la persiana abaixada.

Sens dubte, els historiadors qualificaran el segle XXI, com el segle deshumanitzat. Enllà de les guerres del segle XX, que mal justificaven en la consciencia col·lectiva les morts i el dolor, l’actual crisis dels mals anomenats refugiats -ja que ningú els refugia-, i dels migrants de l’Àfrica que moren cada dia al mar Mediterrani, no admet cap justificació ni consol.