Volem un transport que sigui públic, digne i de qualitat. Aquesta és l'aposta que volem des de Cambrils i constantment reivindiquem per aconseguir un municipi cohesionat i ben comunicat amb el territori. El tren actualment és una prioritat que cal exigir per la nostra ciutat, ja que és una reclamació històrica, per aconseguir desfer-nos de les barreres arquitectòniques i la perillositat i garantir la seguretat de totes i tots els convilatans.

No sé si es tracta de donar arguments als guionistes d’una nova entrega d’Ice Age, o potser té a veure amb una altra revisió, l’enèsima, de la Reina de les Neus, darrerament popularitzada per Disney com a Frozen (ho dic per continuar amb la línia happy del consistori, apta per a tots els públics), però aquest hivern estranyament llarg ha deixat un panorama glaçat en el comerç tarragoní, que dormita com hibernant enmig d’una ciutat entumida, a l’espera de dies millors que no arriben. Només hi cal fer una passejada.

Al ple de dilluns 26 de febrer, l’Ajuntament de Tarragona va donar suport unànime a la moció d’ERC-MES-MDC, per la qual s’anul·laran els expedients de depuració de què havien estat víctimes els funcionaris de l’Ajuntament represaliats pel franquisme l’any 1939.

Estem construint la República, certament des d'unes condicions molt adverses, però ho estem fent.

Aquesta és la gran dualitat de les nostres vides. Estem en una comarca on l’atur és el més alt de Catalunya i també tenim un nivell molt elevat de fracàs escolar.

A hores d’ara es fa una mica feixuc haver de recordar que tots els intents per enterbolir la immersió lingüística han deixat en evidència els seus promotors.

Este 9 de febrero fue encontrada muerta Carolina, una conocida sin techo de la ciudad de Tarragona. La encontraron en el interior de un cajero de la esquina Rambla Nova con Carrer Unió, donde acostumbraba a pasar las noches para resguardarse del frío. Estamos hablando de una persona muerta en mitad de las fiestas de Carnaval.

Esquerra Republicana fa 87 anys que treballa al servei de la democràcia i del país, del conjunt del país.

Passat l’equador del mandat municipal, i quan falta poc més d’un any (i només un pressupost, el del 2019) per a les properes municipals, és just i necessari començar a fer balanç.

El calendari de la taula del despatx, l’agenda del correu electrònic amb les reunions de la setmana i els mitjans de comunicació d’arreu amb els seus especials informatius recorden que aquest 17 de febrer no és una dia més. El punt vermell amb les anotacions i actes del dia tornen aquella fiblada a la pell i a la respiració entre tallada de just fa 6 mesos. És aviat encara però només el temps, l’acceptació dels fets i l’esforç col·lectiu de seguir amb la normalitat i la calma, faran que torni a l’anonimat i es dilueixi en la memòria col·lectiva de tots.