Tothom és testimoni de l’estranya deriva que afecta l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona. Obsessionat amb una única fita, fer els Jocs del Mediterrani com sigui i de la manera que sigui, és incapaç de definir altres objectius de ciutat que engresquin veïns i veïnes, que els apleguin al voltant de causes que ajudin a superar la fragmentació històrica que patim, ja sigui geogràfica o social. Esclaus del pensament màgic, potser es pensen que uns quants dies de proves esportives l’any que ve resoldran els nostres problemes i ens obriran un nou horitzó.

Estem farts de la manca d’inversió al territori i sobretot, en infraestructures. Una vegada més, des d’Esquerra Republicana sortim al carrer, per reivindicar la manca de finançament a les nostres carreteres i per això, reclamarem fins el darrer cèntim pendent d’inversió a l’Estat espanyol.

El passat dilluns 10 de juliol el Govern de la Generalitat de Catalunya va obrir el sobre B (Sobre. B. Ai las!) del concurs d’allò que es coneixia com a BCNWorld, i el govern en ple va sortir a aplaudir-ho. També membres de les territorials del PDCat i d’ERC han sortit en defensa del projecte per construir dos macrohotels i un macrocasino.

Este mes dejamos atrás los dos primeros años de mandato y lo hacemos con la sensación de avanzar dando pasos hacia atrás.

L'alcalde Pere Granados (CiU) va tornar a enredar en el darrer Ple de l'Ajuntament de Salou celebrat el passat dimecres 5 de juliol. Aquest cop, es va mostrar al mateix temps favorable i contrari al referèndum previst per a l'1 d'octubre. Una contradicció flagrant i una mostra més d'incoherència política. Va votar en contra de la moció del Partit Popular que demanava rebutjar el referèndum independentista i es va negar a facilitar que els salouencs puguem votar.

Ens trobem a l’equador del mandat municipal 2015-2019. Han passat dos anys del pacte antinatural a Mont-roig del Camp entre PSC, PLAMIMO i ARA.

El proper 21 de juliol, el plenari municipal de l’Ajuntament de Tarragona debatrà una moció del Grup Municipal del PSC que, segons la nota de premsa que l'acompanya i les declaracions de la portaveu del Govern Municipal, Begoña Floria, pretén que Tarragona rebutgi «el referèndum il·legal» previst per l'1 d'octubre de 2017 i, per tant, esdevingui el cap i casal del «no» al procés independentista que està vivint aquest tros de país que és Catalunya, posant-ho tot tan difícil com sigui possible per tal que el poble de Catalunya –i dic «poble» perquè el cent per cent de la població que en anteriors comicis és cridada a votar- no puguem exercir el nostre dret a decidir entre si volem continuar dins del Regne d’Espanya en forma de comunitat autònoma, tal com ara, o bé volem construir una República Catalana que pugui fer el que li doni la gana un cop esdevingui independent: federar-se amb qui vulgui, mantenir-se soleta enmig del món o viatjar per la galàxia sense cordes que la subjectin enlloc.

L'altre dia llegíem la següent frase "Si vols veure l'arc de Sant Martí, has d'aguantar la pluja". Fa unes setmanes va ploure i molt a Cambrils. Ni una gota al carrer o a les rieres. Cap paraigüa a les mans però sí a les xarxes socials i a tots els mitjans de comunicació després de la trista i dolorosa notícia que, segons totes les investigacions, vincula l'expromotor del FIM Cambrils a una estafa piramidal. Va ploure tristesa al veure com el nom d'un projecte tan important, potent i únic al territori es veia tristament afectat per la mala gestió.

A la vida sovint t’has de mullar per alguna causa justa. Som persones, tenim consciència i valors. Ens mullem per algú a qui estimem, ens mullem per una fita política com el referèndum de l’1 d’octubre i el sí a la independència de Catalunya, i ens mullem pels altres quan creiem que els hem d’ajudar. Aquest diumenge, 9 de juliol, ens demanen que ens mullem. Se celebra a tota Catalunya el ‘Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple’. A Valls ens solem mullar cada any, som gent de mullar-nos per les bones causes.

Va començar amb una guitarra d’Eric Clapton i va continuar com a propietària d’una de les col·leccions més importants del món d’objectes de valor commemoratius d’icones de la música, que exhibeix als seus locals de culte repartits per tot el món.