L'Observatori del Paisatge està elaborant els dos documents de treball

El dossier per impulsar la candidatura a la Unesco perquè el paisatge agrícola de la comarca del Priorat sigui reconegut patrimoni mundial es lliurarà el gener del 2017. Així es va posar de manifest en la reunió que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va mantenir, ahir al matí, amb membres de l'entitat Prioritat, que treballa per impulsar la candidatura. L'Observatori del Paisatge està elaborant dos documents per completar el dossier de candidatura: el projecte de caracterització històrica del paisatge cultural Priorat-Montsant-Siurana, que ja està enllestit, i el pla de gestió del Priorat-Montsant-Siurana, que es troba en la fase final de redacció. Tots dos documents se sotmetran a la consideració dels ajuntaments i de les entitats implicades. I, el gener de 2017, tot el dossier es lliurarà a la Unesco.

Durant la visita al parc natural del Montsant, el conseller també va anunciar que recuperarà les dotacions pressupostàries necessàries per al bon funcionament dels 14 parcs naturals de Catalunya i els espais naturals protegits. “Cada euro invertit en un parc natural té un retorn de 9 euros”, va destacar.

La degustació de caves tindrà lloc aquest dissabte, 5 de març, a les 19h, al Saló Montsant de l’Hostal Sport

El Saló Montsant de l’Hostal Sport de Falset acollirà el Tast de caves. La durada d’aquest esdeveniment serà de dues hores aproximadament i tindrà un cost de 5 euros. El tast estarà impartit pel sommelier Xavi Nolla, del Grup Codorniu. Es tracta de referències singulars de quatre cellers que pertanyen al grup i són el primer enclavament vinícola en les respectives denominacions d’origen.

Repertori del tast

Els diferents tasts que es realitzaran seran:

• Reina Maria Cristina 2013. Cava Reserva 20 mesos. Codorniu. DO Cava.
• Jaume 2010. Cava Gran Reserva 50 mesos. Codorniu. DO Cava.
• Intramurs Blanc 2015. Abadia de Poblet. DO Conca de Barberà.
• Maturana Blanca 2014. Bodegas Bilbaínas. DOQ Rioja.
• 106 Barricas 2011. Reserva. Bodegas Bilbaínas DOQ Rioja.
• Pla dels Àngels 2015 (en exclusiva, mostra de dipòsit) Cellers Scala Dei. DOQ Priorat.
• Cartoixa 2010. Cellers Scala Dei. DOQ Priorat.

Sopar

Posteriorment, per qui vulgui quedar-se a sopar, s’oferirà un menú gastronòmic per 25€ per persona amb IVA inclòs. Aquest menú, sota el títol ‘Contrastos del Priorat’, permetrà escollir d’entrants escudella de mar amb algues de Galícia, Caneló de pinya i formatge de cabra caramel·litzat o croquetes de marisc al pebre vermell. De primer plat, hi haurà amanida de tomàquets confitats, tonyina fresca i oli de vainilla. Com a segon plat es podrà gaudir del plat de mar i muntanya de pollastre ecològic a la catalana amb llagostí. Finalment, de postres hi haurà ganache de xocolate flexible de gerds amb oli i pa d’espècies. El vi, l’aigua, el pa i el cafè estaran inclosos en el menú.

L’activitat gastronòmica tindrà un aforament limitat de 30 persones. Per això és necessari realitzar reserva prèvia a través de Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., tant pel tast com pel sopar.

Les actuacions es van dur a terme a la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

Durant el cap de setmana del 27 i 28 de febrer, la secció de conservació de carreteres de la Diputació de Tarragona va dur a terme treballs de vialitat hivernal per tal de mantenir un nivell adequat en la seguretat i confort de les vies de titularitat de la institució afectades per la nevada. En concret, es van mobilitzar un total de cinc equips llevaneu (tres de la base de Reus, un de Valls i un de Tortosa) per a la neteja i tractament amb sal fundent.
Pel que fa als efectius humans, es van mobilitzar 30 treballadors de carreteres, la dedicació dels quals va ser de les 6h a les 23:30h del dissabte dia 27, i de les 6h a les 14h del diumenge dia 28.

Comarques afectades

Les actuacions es van dur a terme a la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que van ser les comarques afectades per la neu. En total, es van condicionar 249.74km de carreteres, el 25% de la xarxa total de la Diputació, i s’hi van espargir 72 tones de sal. Durant els treballs, els equips van haver de recórrer un total de 1.900 km.

L’ACA assegura que les mesures han estat sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i l’entorn

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha promogut les tasques de conservació de la llera del riu Montsant al seu pas per la Bisbal de Falset, al Priorat. Aquesta actuació, que pertany al Programa de Conservació de Lleres a Catalunya, ha suposat un cost de 19.898,76 euros i s’ha executat d’acord amb el conveni vigent entre l’ACA i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Les mesures s’han realitzat sota criteris de sostenibilitat i prevenció del medi ambient per no interferir amb el cicle de reproducció de l’àliga cuabarrada, espècie protegida per la directiva d’ocells i també per la normativa catalana i estatal. El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya –pendent d’aprovació– la considera una espècie en perill d’extinció. És per això que part de les tasques es van fer fins finals de desembre, seguint amb les recomanacions i mesures preventives proposades per l’ACA.

Els treballs de conservació de la llera han consistit en la poda selectiva d’arbustos, la majoria morts i caiguts a causa de les rierades i ventades, que ocupaven el centre del llit del riu i en la neteja de canyes i esbarzers. Les tasques s’han realitzat al llarg d’uns 770 metres del riu i prop de la Xarxa Natura 2000 i del Parc Natural de la Serra del Montsant, s’han fet a mà, sense l'ús de maquinària, per mirar de preservar aquest medi tan fràgil. Per aquesta mateixa raó no està previst cap tractament químic de la canya.

Temes com l’enoturisme i Tarraco Viva són els escollits per ampliar la relació que ja existeix entre tots dos municipis

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va rebre dimarts, 23 de febrer, a l’alcalde de Falset, Jaume Doménech, i a la regidora Maria Jesús Sánchez per estrènyer les línies de col·laboració entre els dos municipis. Els dos alcaldes han acordat ampliar la relació que ja existeix en temes com l’enoturisme i també Tarraco Viva. Falset ja es present al programa, “del que es tracta ara- explica l’alcalde Doménech- és d’estendre aquesta relació a tota la comarca”.

BCN World i els Jocs Mediterranis

A la reunió també s’ha parlat d’altres temes com el projecte de BCN World i els Jocs Mediterranis. “Són dos temes importants pel territori. Hem expressat a l’alcalde de Tarragona la nostra predisposició a sumar junts, perquè és normal que la capital estiri però el territori ha d’estar al costat”, ha afegit Domènech.

Al vespre tindrà lloc la tradicional cercavila davant la capelleta del sant

Falset celebra aquest dimecres la Festa de Sant Blai, protector dels mals de gola. La festa és coneguda, entre altres, pel tradicional cóc de Sant Blai, un cóc de recapte de gairebé 20 metres que al vespre és passejat pel poble fins a la capelleta del sant, la més antiga del poble i situada al barri del Malanyet, on es rifa entre els assistents.

Abans, el cóc, així com els 'guinaldos' i els bunyols de vent, seran beneïts a l’església de Santa Maria, solemne benedicció que tindrà lloc aquest migdia, a les 13.30 h. La part més lúdica de la Festa de Sant Blai tindrà lloc al vespre, davant la capelleta del sant, on s’hi arriba després del cercavila del cóc pels carrers del poble, amb l’acompanyament de la Banda de Música Vila de Falset.

Bunyols de vent, vins rancis i dolços

Un cop arribats al Malanyet, s’iniciarà la ballada de sardanes i tots els presents seran convidats a tastar bunyols de vent i vins rancis i dolços. En acabar, es farà la rifa del cóc entre els assistents. La festa es clourà un cop el cóc sigui dut fins a la casa de l’afortunat al compàs de la banda de música. La Festa de Sant Blai és organitzada pel Centre d’Estudis Falsetans i compta amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament.

D'altra banda, Falset també té preparada una festa que tindrà lloc el dissabte, a partir de les 17.00 h, hora en la qual partirà la rua des de la plaça de la Quartera en direcció al pavelló poliesportiu, on hi haurà sorpreses i berenar per a tots els assistents. Arribada la nit, el Carnaval prosseguirà amb les actuacions dels dj’s Ismael Cantos, Alba Roso, Toni B. i Xavi Art.

Una taula rodona organitzada a Falset debat sobre el present i futur de les sèries de ficció com a fenomen mediàtic

Silenci. El silenci es fa present al menjador o a l’habitació, mentre la pantalla emet emocions i acció en còmodes dosis i en fraccions de temps que, per alguns, es transformen gairebé en una addicció que només finalitza quan surten els títols de crèdit i que, en moltes ocasions, ens deixa amb l’ai al cor fins al següent capítol.

Si aquesta situació forma part del vostre dia a dia, o almenys l’heu experimentat alguna vegada, no us espanteu. Formeu part del tant per cent d’espectadors que segueixen de manera assídua alguna sèrie, un dels fenòmens audiovisuals més potents de la darrera dècada que gairebé ha desbancat en força audiovisual i guions potents la còmoda primera posició que, fins ara, encapçalava el cinema.

Conscients d’aquesta realitat, cada vegada són més els teòrics i professionals del sector que s’asseuen a reflexionar sobre la força d’aquest fenomen, com és el cas de la taula rodona que va acollir aquest dissabte l’Hostal Lotus de Falset, un local amable de parets gruixudes on es va dur a terme una conversa-vermut amb públic formada per estudiosos, actors, guionistes i periodistes, que va centrar-se en aspectes de la cuina de les sèries, però també en comparar semblances i diferències de la producció local amb la gran fàbrica de ficció que són els Estats Units.

La taula rodona va comptar amb la participació del productor i guionista Santi Suárez, el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca -que va centrar la seva tesi doctoral en l’adaptació de produccions americanes al mercat espanyol- el periodista i escriptor Tori Orensanz i els actors David Bagès i Alma Alonso. L’encarregada de moderar el debat va ser la periodista Sílvia Sagalà, en una convocatòria organitzada conjuntament per l’Hotel Restaurant Lotus, Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio, InfoCamp i Ràdio Falset.

Què ha de tenir una sèrie per enganxar-nos?

Els personatges i el guió són dos aspectes fonamentals que ajuden a ‘enganxar-nos’ davant d’una pantalla i a no treure’n la mirada de sobre fins que no surten els títols de crèdits, que enllaçaran fins al pròxim capítol. Aquest és un fet en el qual van conicidir tots els participants a la taula rodona, que es van manifestar fans confessos de moltes sèries d’actualitat com Fargo, Borguen, Happy Valley o Big Bang Theory, entre altres.

Aleshores, les sèries americanes gaudeixen de molta audiència perquè tenen millors guions que les altres? “La història i els personatges són la base”, coincidien a afirmar Orensanz i Canovaca, que van encetar la taula rodona, on es va destacar la bona qualitat de moltes sèries americanes, però també la qualitat indiscutible d’altres produccions vingudes de mercats interessants com el nord d’Europa, per exemple. La conversa va derivar cap a altres qüestions més relacionades amb la mecànica del dia a dia de producció d’una sèrie i, sobretot, de la precarització d’aquest mercat de treball.

Ficció nacional versus americana, un partit desigual

L’opinió que van exposar els ponents és clara: a la ficció catalana i espanyola encara li queda molt per caminar al mateix ritme i qualitat que el gegant americà. “L’estat de salut de la nostra indústria encara és molt precari, però per sort hi ha exemples, com el recent de ‘Merlí’, i altres que són bons exemples de productes cuidats a casa nostra”, declarava, contundent, l’actriu Alma Alonso.

També l’actor David Bagès -conegut a moltes llars catalanes com a Joan Antón Balló a la sèrie ‘La Riera’- va destacar que una dificultat afegida per la salut anèmica de la producció catalana és el fet que “som un país petit” i que, en àmbit estatal, es vol seguir un model americà “quan no hi ha ni diners ni experiència per fer-ho”.

Però el model dels EUA és un clarobscur ple de llums i ombres. Almenys així ho destacava el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca, que apunta que als Estats Units “també es produeixen moltes sèries de baixa qualitat que no arriben fins aquí, és a dir, que el sistema també absorbeix molt de producte nefast que no veiem”. Una altra clau de tot el procés és el canvi del model de publicitat, un dels factors que segons el productor Sant Suárez, serà “la clau de volta de moltes de les produccions del futur”.

Una moda o estil de vida?

Tots els assistents a la taula es van mostrar aficionats devots de moltes sèries de diferents formats i van exposar una de les principals conclusions de la sessió: el fenomen de les sèries està en ple auge i, de moment, encara li queda aire per temps. De moment, cada cop són més els espectadors que s’atreveixen a experimentar amb diferents formats i propostes vingudes de diferents països. Cada dia veiem més propostes diferents, sumem més minuts visionats i ens transformem més en uns experts. Ara només queda descartar les perles que s’amaguen en la immensa oferta que cada dia llisca per les nostres pantalles.

L'ens supramunicipal ha destinat més de 60.000 euros a aquesta actuació i a d'altres zones malmeses del poble

La Diputació de Tarragona, a través de la unitat de Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria Municipal i Territori del SAM, ha dut a terme la redacció i direcció de diferents actuacions a la Morera de Montsant, entre les quals destaca l'adequació d'un mur que presentava perill de despreniment de terres. En aquest, situat al carrer de la Font, a l'entrada de la població, s'ha construït un nou tram aplacat amb pedra del país per encaixar els dos murs existents.

A la part superior s'ha realitzat l'esbrossat i anivellament del talús estenent una capa de formigó per evitar l'erosió, i s'ha col·locat una barana d'acer entroncada amb l'existent sobre el mur de pedra, per evitar caigudes. Així mateix, per solucionar l'acumulació d'aigua pluvial al vial superior, s'ha instal·lat un nou col·lector i reixes interceptores en els punts baixos.

D'altra banda, la Diputació també ha redactat i dirigit la reparació de zones malmeses de l'interior de la població, on el paviment de formigó era més defectuós. Aquestes actuacions, juntament amb l'adequació del mur del carrer de la Font, han tingut un pressupost de 63.791,12 euros, dels quals 60.601,28 finançats per la Diputació a traves del PAM, i la resta a través de l'Ajuntament.

Dins d'un projecte de zonificació s'analitzen les característiques de cada varietat en funció d'on es produeix

Tècnics del Parc Tecnològic del Vi (VITEC), enòlegs i elaboradors de la DO Montsant han participat aquest dilluns en un tast de 19 microvinificacions de garnatxa i carinyena. Un tast que s’emmarca en l’estudi d’aquestes dues varietats i que està lligat al projecte de zonificació d’aquesta denominació d’origen. L’objectiu d’aquest estudi, que recau en mans de VITEC, és seguir treballant en la zonificació de la DO Montsant en base a les característiques del vi. Així ho ha explicat la presidenta de la DO, Pilar Just, que ha detallat que la iniciativa els portarà a "conèixer-nos millor" i a saber explicar la gran varietat que presenta la denominació d'origen i "per què som el que som".

Partint de la delimitació de la DO en sis zones que estipulava un primer estudi realitzat per l’INCAVI, es vol conèixer com les diferències climàtiques i de sòls influeixen en els vins, per poder així establir un vincle entre el tipus de vi i les diferents zones, cada una d’aquestes amb característiques pròpies.

En aquest sentit, Just ha incidit que "si som capaços de millorar el coneixement que tenim del nostre territori i les nostres vinyes, això ens servirà per al dia a dia al camp i al celler, però també a l’hora de traslladar a professionals i consumidors qui som en base a un argumentari molt ben fonamentat". Així, "un mateix distribuïdor pot tenir tres vins de la DO", ha afegit, "i saber explicar perquè en té tres, perquè estem parlant de zones diferents que ens aporten un producte diferent".

L’elecció de prosseguir l’estudi en base a les característiques dels vins amb garnatxa i carinyena es deu al fet que aquestes són les varietats més conreades a la DO Montsant i, en conseqüència, les que predominen en els vins sota la seva empara. De fet, el 94% de la vinya conreada a Montsant correspon a varietats negres, on la garnatxa en suposa un 34% i la carinyena un 30%.

L’estudi centrat en aquestes varietats es va iniciar el 2015 i es durà a terme durant els propers tres anys. El procediment seguit en aquesta fase de l’estudi ha consistit en la selecció d’unes vinyes en plena producció i plantades segons els sistemes de conducció, densitat i portainjert predominants. Aquestes vinyes es troben en parcel·les que, per climatologia i sòls, són representatives de cada una de les sis zones definides.

A partir d’aquesta selecció, doncs, és farà el seguiment i les vinificacions de cada vinya, vinificacions que se sotmetran a anàlisis de laboratori i, com ha estat el cas d’aquest dilluns, a anàlisis sensorials per part d’experts.

El periodista Toni Orensanz descobreix la veritat sobre la llegenda del nazi de Siurana, Jan Buyse

“Pot haver-hi bones històries en el lloc més petit del món”, afirma l’escriptor i periodista Toni Orensanz, que acaba de publicar ‘El nazi de Siurana’ (Ara Llibres), una apassionant recerca periodística sobre la història de Jan Buyse, un nazi belga fugitiu que des dels anys 60 fins al 2002 va residir al poblet de Siurana on popularment era conegut com el nazi o el belga. Tot i aquest renom, els habitants de la vila no coneixien el tèrbol passat d’aquest belga que va ser líder de les Algemeene SS a Brussel·les, va formar part de la Waffen SS i va combatre amb els hitlerians al front de l’Est.

Estirant del fil d’una trobada casual amb la vídua de Buyse, Anita Selden, Orensanz anirà desgranant al lector totes les seves descobertes sobre uns personatges històrics, Jan Buyse i la seva dona, que van ser condemnats per l’Estat belga a causa de la seva col·laboració amb el III Reich i que van aconseguir fugir de la justícia refugiant-se a l’Espanya franquista on van començar una nova vida. De fet, Jan Buyse va arribar a ser en la seva maduresa un alpinista reconegut que va liderar l’equip que va inventariar els cims dels tres mils metres dels Pirineus. “Arribes a la conclusió que moltes vegades els vellets venerables menteixen”, afirma Orensanz que torna a tractar un relat relacionat amb la memòria històrica, com ja va fer amb L’òmnibus de la mort: parada Falset (2008).

Estructurada en dues parts (L’ascens i el cim), l’obra va resseguint pas a pas la descoberta del veritable passat de Buyse i Selden a través de les entrevistes a testimonis, la consulta dels arxius i la interpretació de totes les dades, una trajectòria literària i moral en la qual l’autor també aborda tant els seus dubtes ètics com les seves reflexions sobre el passat recent d’Europa. “Arribes a la mateixa realitat mirant-te-la via satèl·lit o mirant-te-la a través d’un microscopi en un lloc petit”, comenta Orensanz redundant, un cop més, en la necessitat d’afinar la vista en tot allò que ens és més proper, gairebé quotidià, i que a vegades ens és, en realitat, tremendament desconegut.

“En el fons un dels temes del llibre és com de difícil continua sent abordar a Europa el passat que mai acaba de passar”, especialment –afegeix Orensanz- “quan parles de persones o coses concretes que no són abstraccions”. De fet, el mateix autor explica que la importància de la història es troba no tant en la talla del personatge sinó en les reflexions i ensenyances que ens transmet conèixer la veritat i les seves implicacions reals. “Jan Buyse potser no seria el nazi més important que s’ha amagat a Espanya però a partir d’aquestes històries acabes arribant a les mateixes reflexions humanes que si ho fos”, conclou el periodista falsetà.

Un altre dels atractius de l’obra és que, paral·lalelament al desenmascarament de la biografia de Buyse, es recorda que en el mateix minúscul espai, Siurana, va residir l’editor i escriptor Joan Sales, autor d’’Incerta glòria’. “Em va semblar super atractiu que dos personatges antitètics i amb una personalitat fortíssima coincidissin en aquest escenari de Siurana”, explica Orensanz. Un escenari que defineix com a “bucòlic” i “de postal” però, com mostra l’autor, relacionat amb un dels drames més importants del segle XX i de la història de la humanitat.

La taula rodona sobre les sèries de ficció, prevista per al 12 de desembre, a l’Hotel Restaurant Lotus de Falset, i suspesa per la mort del periodista Joan Marc Salvat, se celebrarà el pròxim dissabte, 30 de gener, a les 13.00 hores.

El món de les sèries de ficció i els aspectes de la seva producció, els diferents formats, la seva influència i les claus del seu possible èxit, seran els temes destacats d’aquesta taula rodona. Hi pendra part, l’actor David Bagés, l’actriu Alma Alonso, el periodista i escriptor Toni Orensanz, el periodista i especialitzat en la realització de continguts audiovisuals, Santi Suárez, i el doctor en Comunicació i expert en sèries de ficció, Enrique Canovaca.

L’acte, obert al públic, serà presentat per la periodista Sílvia Sagalà, i està organitzat per l’Hotel Restaurant Lotus, Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio, Ràdio Falset i Infocamp.cat.

Les mines de Bellmunt del Priorat tenen galeries situades 620 metres sota terra

Si es vol conèixer la història minera del país, el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat és de visita obligada. L'activitat inclou, entre d'altres, una passejada per la mina Eugènia, la més important del conjunt miner, que té un total de vint nivell subterranis, 620 metres de profunditat i un entramat de 15 quilòmetres de galeries. A més, la visita –té un cost general de 7 euros tot i que hi ha la possibilitat de beneficiar-se d'una tarifa reduïda o fins i i tot gratuïta segons l'edat– també inclou la visita a la colònia minera dels anys vint.

Cada any entre 11.000 i 12.000 persones passen pel conjunt miner de Bellmunt del Priorat, un equipament industrial que forma part de la Xatic des de la fundació de la xarxa, el 2006. “Un 70% dels nostres visitants és públic familiar i la resta, la immensa majoria, són grups escolars”, explica Gemma Barceló, coordinadora del museu.

Per Barceló, el fet de formar part de la xarxa de turisme industrial de Catalunya els ha permès guanyar notorietat a tot el país, però especialment al voltant de l'àrea metropolitana de la capital catalana. “Ara ens ve més gent de Barcelona, del Vallès... Gràcies a la Xatic hem obtingut una promoció que nosaltres no hauríem pogut fer”, afegeix la coordinadora del centre, que espera que enguany puguin augmentar encara més els visitants. “Aquest és l'objectiu.”

Activitats per a tots els gustos

Créixer també és l'objectiu del Centre d'Interpretació de l'Aigua de Tavascan (Pallars Jussà), un altre dels equipaments que forma part de la xarxa de turisme industrial del país. L'espai es troba situat al voltant de la central hidroelèctrica del municipi i disposa d'un dels salts d'aigua més importants d'Europa, així com una extensa xarxa de túnels que connecten rius, llacs i centrals subterrànies. La visita és oberta a tothom a partir de cinc anys per un cost general de set euros.

A Terrassa, municipi referent de la revolució industrial al país, es poden visitar diversos equipaments adherits a la xarxa, entre els quals la Casa Alegre de Sagrera, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i la masia Freixa, una antiga residència familiar modernista construïda sobre l'estructura d'una antiga fàbrica tèxtil. En total, la Xatic posa a disposició dels visitants més de 2.000 activitats en museus, centres d'interpretació i empreses del territori. A banda dels 26 municipis que formen part de l'entitat també s'han adherit a l'associació diversos equipaments i recursos de municipis no adscrits encara a la xarxa. Un dels més reconeguts és el Museu Agbar de les Aigües de Cornellà de Llobregat.

Falset ha viscut amb intensitat i gran èxit de públic la segona jornada de la festivitat de l’Encamisada

En total, 58 carruatges i 21 animals de munta han fet possible aquesta cita festiva, que actualment és reconeguda com a Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya. En el marc d’aquesta trobada festiva, unes 150 persones han participat en l’esmorzar popular que també s'ha celebrat aquest diumenge al matí, segons dades dels organitzadors de la festa, el Centre d’Estudis Falsetans. Enguany, a la celebració de la Missa Major a la localitat, han assistit els regidors i autoritats municipals vestits de catalans com marca la tradició. Posteriorment,s'ha ballat la Jota de Falset i es van beneir els Panets de Sant Antoni.

Orígens de la festa

La festa de l’Encamisada de Falset combina la commemoració històrica amb la celebració local dels Tres Tombs, en què es beneixen les cavalleries com a la resta de poblacions de la geografia dels Països Catalans

Concretament, els inicis de l’Encamisada cal buscar-los en un episodi històric que es va produir pels volts de l’any 1800 a causa de la victòria dels falsetans enfront de les tropes franceses que assetjaven la vila. En aquell temps, l’exèrcit francès tenia la vila sotmesa i els veïns de Falset van decidir enfrontar-se amb l’enemic en un atac sorpresa en el que van fer gala d’una gran astúcia. Els falsetans esperaren la boira baixa, després de dies de fortes nevades i quan va arribar el moment, sortiren cap a l’atac camuflats en les seves camises blanques de fil per tal de reconèixer quins eren dels seus. La batalla va ser un èxit i en commemoració d’aquest fet la tradició pròpia de Sant Antoni s’emmarca, a Falset, en un context llegendari de celebració de la victòria militar.

D’acord amb la tradició, la formació de la primera Encamisada té lloc el dissabte al vespre i la segona, el diumenge al matí. L’organització dels actes de la festa és a càrrec del Centre d’Estudis Falsetans, entitat que vetlla perquè la celebració conservi els elements característics i perquè els participants vagin vestits amb el vestit típic català.

Falset viurà aquest cap de setmana, 16 i 17 de gener, una de les seves festivats més representatives, l’Encamisada. Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya, l’Encamisada va lligada a la festivitat de Sant Antoni, però a diferència d’altres festes similars, aquesta rememora també una llegenda que es remunta a la Guerra del Francès. Segons la tradició, els falsetans van aprofitar una nit de boira per vestir-se de blanc, passar inadvertits i alliberar-se del setge al que estaven sotmesos.

Així doncs, al llarg del cap de setmana els falsetans i falsetanes tornaran a vestir-se amb les robes tradicionals i recorreran els carrers del poble amb cavalleria i carruatges. Les desfilades, que encapçalaran la Colla de Dimonis i la Banda de Música Vila de Falset, s’iniciaran a les 19.30 hores del dissabte i a les 11.00 hores del diumenge. Partiran des del Celler Cooperatiu.

A banda de les rues, entre els actes destacats d’aquest cap de setmana festiu cal destacar el pregó que tindrà lloc dissabte al vespre a la plaça de l’Església, la benedicció dels animals del diumenge al matí i la Missa Major de diumenge al migdia, en la qual es ballarà la Jota de Falset i es beneiran els Panets de Sant Antoni, els quals es posaran a la venda un cop finalitzi la missa. En aquest enllaç es pot consultar el detall de la programació.