Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Pendents dels títols de crèdit fins al següent capítol

Una taula rodona organitzada a Falset debat sobre el present i futur de les sèries de ficció com a fenomen mediàtic

Silenci. El silenci es fa present al menjador o a l’habitació, mentre la pantalla emet emocions i acció en còmodes dosis i en fraccions de temps que, per alguns, es transformen gairebé en una addicció que només finalitza quan surten els títols de crèdit i que, en moltes ocasions, ens deixa amb l’ai al cor fins al següent capítol.

Si aquesta situació forma part del vostre dia a dia, o almenys l’heu experimentat alguna vegada, no us espanteu. Formeu part del tant per cent d’espectadors que segueixen de manera assídua alguna sèrie, un dels fenòmens audiovisuals més potents de la darrera dècada que gairebé ha desbancat en força audiovisual i guions potents la còmoda primera posició que, fins ara, encapçalava el cinema.

Conscients d’aquesta realitat, cada vegada són més els teòrics i professionals del sector que s’asseuen a reflexionar sobre la força d’aquest fenomen, com és el cas de la taula rodona que va acollir aquest dissabte l’Hostal Lotus de Falset, un local amable de parets gruixudes on es va dur a terme una conversa-vermut amb públic formada per estudiosos, actors, guionistes i periodistes, que va centrar-se en aspectes de la cuina de les sèries, però també en comparar semblances i diferències de la producció local amb la gran fàbrica de ficció que són els Estats Units.

La taula rodona va comptar amb la participació del productor i guionista Santi Suárez, el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca -que va centrar la seva tesi doctoral en l’adaptació de produccions americanes al mercat espanyol- el periodista i escriptor Tori Orensanz i els actors David Bagès i Alma Alonso. L’encarregada de moderar el debat va ser la periodista Sílvia Sagalà, en una convocatòria organitzada conjuntament per l’Hotel Restaurant Lotus, Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio, InfoCamp i Ràdio Falset.

Què ha de tenir una sèrie per enganxar-nos?

Els personatges i el guió són dos aspectes fonamentals que ajuden a ‘enganxar-nos’ davant d’una pantalla i a no treure’n la mirada de sobre fins que no surten els títols de crèdits, que enllaçaran fins al pròxim capítol. Aquest és un fet en el qual van conicidir tots els participants a la taula rodona, que es van manifestar fans confessos de moltes sèries d’actualitat com Fargo, Borguen, Happy Valley o Big Bang Theory, entre altres.

Aleshores, les sèries americanes gaudeixen de molta audiència perquè tenen millors guions que les altres? “La història i els personatges són la base”, coincidien a afirmar Orensanz i Canovaca, que van encetar la taula rodona, on es va destacar la bona qualitat de moltes sèries americanes, però també la qualitat indiscutible d’altres produccions vingudes de mercats interessants com el nord d’Europa, per exemple. La conversa va derivar cap a altres qüestions més relacionades amb la mecànica del dia a dia de producció d’una sèrie i, sobretot, de la precarització d’aquest mercat de treball.

Ficció nacional versus americana, un partit desigual

L’opinió que van exposar els ponents és clara: a la ficció catalana i espanyola encara li queda molt per caminar al mateix ritme i qualitat que el gegant americà. “L’estat de salut de la nostra indústria encara és molt precari, però per sort hi ha exemples, com el recent de ‘Merlí’, i altres que són bons exemples de productes cuidats a casa nostra”, declarava, contundent, l’actriu Alma Alonso.

També l’actor David Bagès -conegut a moltes llars catalanes com a Joan Antón Balló a la sèrie ‘La Riera’- va destacar que una dificultat afegida per la salut anèmica de la producció catalana és el fet que “som un país petit” i que, en àmbit estatal, es vol seguir un model americà “quan no hi ha ni diners ni experiència per fer-ho”.

Però el model dels EUA és un clarobscur ple de llums i ombres. Almenys així ho destacava el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca, que apunta que als Estats Units “també es produeixen moltes sèries de baixa qualitat que no arriben fins aquí, és a dir, que el sistema també absorbeix molt de producte nefast que no veiem”. Una altra clau de tot el procés és el canvi del model de publicitat, un dels factors que segons el productor Sant Suárez, serà “la clau de volta de moltes de les produccions del futur”.

Una moda o estil de vida?

Tots els assistents a la taula es van mostrar aficionats devots de moltes sèries de diferents formats i van exposar una de les principals conclusions de la sessió: el fenomen de les sèries està en ple auge i, de moment, encara li queda aire per temps. De moment, cada cop són més els espectadors que s’atreveixen a experimentar amb diferents formats i propostes vingudes de diferents països. Cada dia veiem més propostes diferents, sumem més minuts visionats i ens transformem més en uns experts. Ara només queda descartar les perles que s’amaguen en la immensa oferta que cada dia llisca per les nostres pantalles.

L'Hostal Lotus de Falset va aplegar nombrosos amants de les sèries de ficció i del cinema. L'Hostal Lotus de Falset va aplegar nombrosos amants de les sèries de ficció i del cinema. AGNÈS LLORENS.

Una taula rodona organitzada a Falset debat sobre el present i futur de les sèries de ficció com a fenomen mediàtic

Silenci. El silenci es fa present al menjador o a l’habitació, mentre la pantalla emet emocions i acció en còmodes dosis i en fraccions de temps que, per alguns, es transformen gairebé en una addicció que només finalitza quan surten els títols de crèdit i que, en moltes ocasions, ens deixa amb l’ai al cor fins al següent capítol.

Si aquesta situació forma part del vostre dia a dia, o almenys l’heu experimentat alguna vegada, no us espanteu. Formeu part del tant per cent d’espectadors que segueixen de manera assídua alguna sèrie, un dels fenòmens audiovisuals més potents de la darrera dècada que gairebé ha desbancat en força audiovisual i guions potents la còmoda primera posició que, fins ara, encapçalava el cinema.

Conscients d’aquesta realitat, cada vegada són més els teòrics i professionals del sector que s’asseuen a reflexionar sobre la força d’aquest fenomen, com és el cas de la taula rodona que va acollir aquest dissabte l’Hostal Lotus de Falset, un local amable de parets gruixudes on es va dur a terme una conversa-vermut amb públic formada per estudiosos, actors, guionistes i periodistes, que va centrar-se en aspectes de la cuina de les sèries, però també en comparar semblances i diferències de la producció local amb la gran fàbrica de ficció que són els Estats Units.

La taula rodona va comptar amb la participació del productor i guionista Santi Suárez, el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca -que va centrar la seva tesi doctoral en l’adaptació de produccions americanes al mercat espanyol- el periodista i escriptor Tori Orensanz i els actors David Bagès i Alma Alonso. L’encarregada de moderar el debat va ser la periodista Sílvia Sagalà, en una convocatòria organitzada conjuntament per l’Hotel Restaurant Lotus, Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio, InfoCamp i Ràdio Falset.

Què ha de tenir una sèrie per enganxar-nos?

Els personatges i el guió són dos aspectes fonamentals que ajuden a ‘enganxar-nos’ davant d’una pantalla i a no treure’n la mirada de sobre fins que no surten els títols de crèdits, que enllaçaran fins al pròxim capítol. Aquest és un fet en el qual van conicidir tots els participants a la taula rodona, que es van manifestar fans confessos de moltes sèries d’actualitat com Fargo, Borguen, Happy Valley o Big Bang Theory, entre altres.

Aleshores, les sèries americanes gaudeixen de molta audiència perquè tenen millors guions que les altres? “La història i els personatges són la base”, coincidien a afirmar Orensanz i Canovaca, que van encetar la taula rodona, on es va destacar la bona qualitat de moltes sèries americanes, però també la qualitat indiscutible d’altres produccions vingudes de mercats interessants com el nord d’Europa, per exemple. La conversa va derivar cap a altres qüestions més relacionades amb la mecànica del dia a dia de producció d’una sèrie i, sobretot, de la precarització d’aquest mercat de treball.

Ficció nacional versus americana, un partit desigual

L’opinió que van exposar els ponents és clara: a la ficció catalana i espanyola encara li queda molt per caminar al mateix ritme i qualitat que el gegant americà. “L’estat de salut de la nostra indústria encara és molt precari, però per sort hi ha exemples, com el recent de ‘Merlí’, i altres que són bons exemples de productes cuidats a casa nostra”, declarava, contundent, l’actriu Alma Alonso.

També l’actor David Bagès -conegut a moltes llars catalanes com a Joan Antón Balló a la sèrie ‘La Riera’- va destacar que una dificultat afegida per la salut anèmica de la producció catalana és el fet que “som un país petit” i que, en àmbit estatal, es vol seguir un model americà “quan no hi ha ni diners ni experiència per fer-ho”.

Però el model dels EUA és un clarobscur ple de llums i ombres. Almenys així ho destacava el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca, que apunta que als Estats Units “també es produeixen moltes sèries de baixa qualitat que no arriben fins aquí, és a dir, que el sistema també absorbeix molt de producte nefast que no veiem”. Una altra clau de tot el procés és el canvi del model de publicitat, un dels factors que segons el productor Sant Suárez, serà “la clau de volta de moltes de les produccions del futur”.

Una moda o estil de vida?

Tots els assistents a la taula es van mostrar aficionats devots de moltes sèries de diferents formats i van exposar una de les principals conclusions de la sessió: el fenomen de les sèries està en ple auge i, de moment, encara li queda aire per temps. De moment, cada cop són més els espectadors que s’atreveixen a experimentar amb diferents formats i propostes vingudes de diferents països. Cada dia veiem més propostes diferents, sumem més minuts visionats i ens transformem més en uns experts. Ara només queda descartar les perles que s’amaguen en la immensa oferta que cada dia llisca per les nostres pantalles.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Baner ROM 300x250px 1 Advertisement
No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: