Estem al mig dels tres principals eixos de Catalunya, Barcelona, Tarragona i Lleida. Qui vulgui anar d’un lloc a un altre presenta molts punts per passar per les nostres contrades o buscar camins aliens que no són tan ràpids ni planers.
El Vendrell és la capital i està composta per 13 municipis més. En total tenim una població que supera els 105.000 habitants amb una capital Vendrell que arriba quasi a la meitat d’aquesta població. Aquí tenim una mica de tot o més ben dit teníem perquè cada dia tenim menys coses i anem perdent en qualitat de vida i nivell. El gran tret peculiar que hi ha és la gran quantitat de persones del voltant de Barcelona que han decidit venir a viure entre nosaltres. Potser per simpatia per Pau Casals, per tenir més proper el Riuet de Coma-ruga o pujar les Ventoses en bicicleta, però crec que molts han vingut aquí precisament perquè és el més econòmic que han trobat on crear una nova llar amb unes bones comunicacions amb les grans ciutats i una gentilesa d’Adif que encara no ha posat els torns a l’estació de tren del Vendrell i tot just l’any passat els va posar a Sant Vicenç de Calders.
Doncs aquesta comarca amb una densitat superior als 354 habitants per quilòmetre quadrat té un greu problema que fa anys que porta sobre i encara no hem fet gaire gran coses per posar-hi remei: Hi ha una clara mancança d’identitat entre la població alguns de sempre i altres perquè quatre dies que estan aquí i se senten més de Cornellà que no pas del Vendrell.
Dins el Vendrell hi ha un seguit de moviments o tendències que en cap moment afavoreixen aquesta capitalitat vendrellenca. Primer de tot, el Vendrell molt poques vegades ha organitzat coses en una perspectiva comarcal. Com a molt d’àmbit local i poca cosa més. Però coses comarcals és difícil trobar-ne en el dia a dia de la localitat. A banda, ja té prou feina perquè molts cops les coses que organitza en prou feines passen del nucli històric de la localitat i no arriben ni a Coma-ruga, ni la resta de barris de la localitat. A banda, un seguit d’equipaments que s’han construït darrerament com la Lira o la famosa Escola de Música no deixen de tenir una filosofia local. En cap moment pensada per atendre una població de més de 100.000 habitants amb puntes que dupliquen en els mesos d’estiu i cap de setmana.
Dins la comarca tenim altres municipis que frisen per tocar el dos. Un és Cunit que cada dia està més proper a Vilanova i la Geltrú que no pas al Vendrell perquè els seus vincles amb la capital del Garraf són molt més forts que amb el Vendrell que no passa per una de les seves millors èpoques històriques i passa per una clara etapa de retrocés que no l’afavoreix de cap de les maneres. Doncs si Cunit mira al nord, Calafell cada dia mira més en aquest sentit tenint en compte les potencialitats de Vilanova al costat del Vendrell que en encara viu amb una clara consciencia de poble que fa el trist paper de capital de comarca.
No oblidem altres localitats com Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès i l’Arboç que cada dia miren més cap a Vilafranca del Penedès perquè els ofereix moltes mes avantatges que no pas el Vendrell.
Doncs quedem la resta que cadascú fa la seva guerra i estem allí al mig sense ordre ni concert, traient les castanyes del foc d’aquelles temes que couen més a cada localitat, però no hi ha una política conjunta. El màxim que hem arribat ha estat amb Carnaval i perquè darrera hi ha molts interessos sinó ni això. Doncs res aquí estem al mig d’aquest Penedès amb una capital que no tira ni amb càrrecs de confiança, ni amb banderes blaves a les platges. Sort en tenim de les festes majors que és allí on estem tots més units i arreplegats en una mateixa identitat no gestionada per cap polític.
