A sobre d’un petit turó, que fa de mirador de Montserrat al nord, i d’observador de la petita plana d’Aiguaviva a sud.. La seva sortida natural la marca al territori, la riera que porta el seu nom, i que fa, en part, de límit provincial, desembocant a la gran plana del Penedès a la Masia de Can Morgades, ja terme de Castellví de la Marca.

Aquest diumenge s’hi ha celebrat el seu mil·lenari. mil anys d’existència humana, d’experiències vitals que encara no s’han esborrat dels seus carrers, ni de la memòria col·lectiva dels seus supervivents.

Escoltava avui, entre la gent gran, que seria al voltants del 1955, que el poble va quedar deshabitat. Les famílies es van anar reinstal·lant en d’altres indrets del terme del Montmell i dels pobles del Penedès, del Baix i de l’Alt.

Avui la gent ha tornat la vida a Marmellar, per un instant, més de 400 persones passejaven pels seus carrers sense asfalt, observaven el seu cementiri buit de tombes i una església sense sostre però amb el Sant Miquel ben lluent a sobre de l’altar.

Avui ha reviscut un poble, de la ma d’un Ajuntament i de voluntaris que s’han implicat en un projecte de recuperació e la memòria col·lectiva d’un lloc, i que han fet reviure la geografia humana marmellenca. Tot un orgull per la comarca del Baix Penedès.

Curiosament al voltat dels 70s i dels 80s del segle passat, al costat del poble de Marmellar, tocant als límits de Torrelles de Foix, Alt Penedès i del Pla de Manlleu, Alt Camp, s’hi va desenvolupar una urbanització que rep el nom de Pinedes Altes. Il·lustrant com aquesta comarca ha patit una revolució territorial i l’urbanisme residencial ha pressionat amb força les nostres contrades.

Aprofitem aquest mil·lenari per agafar el compromís de no oblidar Marmellar, la seva gent, i el que va representar i representa.

Visca Marmellar i visca el Penedès.