1. Art
Fins al 31 d’octubre d’enguany, a ca l’Esquerré(r) https://calesquerre.com/ de Cervià de les Garrigues, hi podem veure l’exposició de l’artista plàstic Manuel Solà: «Graffitis 1988-1990». A l’entrada on abans hi havia el safareig i les sàrries del ruc de la casa pairal (te’n recordes, Jordi, de quan ens enfilàvem a l’altell de l’estable, que ara fa de garatge, per abocar-li la palla a la menjadora per un forat?), on preníem la fresca al capvespre durant els estius al paradís de la nostra infància i on trencàvem els ametllons quan la tardor ja anunciava els primers freds, ara hi ha exposats els 12 olis http://www.manuelsola.cat/pintura.html raonablement distribuïts a tres dels quatre panys de paret del vestíbul de la casa rural.
La tesi que defensa la historiadora de l’Art, mestressa de la casa i impulsora d’aquesta primera exposició, Olga Sauquet Estrada, és que l’activitat artística no és patrimoni exclusiu de les ciutats. Una idea que comparteix amb el crític d’Art Abel Figueres Milà, que també la defensava a la ressenya de l’exposició «Les dones i els dies», a la Pahissa del Marquet, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb motiu de l’Any Gabriel Ferrater que es va desenvolupar el 2022 https://tempsarts.cat/arts-visuals/les-arts-les-lletres-i-la-natura-es-donen-cita-a-la-pahissa-del-marquet/. I que també és del tot aplicable a La Vinya dels Artistes de l’extraordinari celler Mas Blanch i Jové https://www.masblanchijove.com/la-vinya-dels-artistes/ de la Pobla de Cérvoles (on a l’església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera s’hi conserva un preciós orgue barroc amb el qual cada estiu s’hi fan concerts: https://www.acorgue.cat/pages/orgues/lleida/garrigues/la-pobla-de-cervoles/mare-de-deu-de-la-jonquera), ben a la vora de Cervià a dins encara de la comarca de les Garrigues.
Durant aquests mesos, doncs, en aquest massa poc conegut poble del rerepaís, no només hi podrem anar a admirar l’ermita romànica de Santa Maria de les Besses, a guaitar la modernista Casa de la Vila, a passejar per l’urbanisme ben trenat dels carrerons de davall plaça o a esbrinar el passat i el futur de la Sala de cal Gassol o cal Flores (ara, retolada com a Sala de la Germana Josepa, en mans de l'Arquebisbat de Tarragona, (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Gassol), sinó que també ens podrem endinsar en l’obra d’aquest artista català contemporani, sobre les pintures del qual el crític d’Art Francesc Miralles ens diu que «no fa graffitis, sinó que ens dona una lliçó; no som davant d’un mur, sinó davant d’una pissarra: ens dona l’explicació de la seva preocupació, de com veu la situació general del món [...]» https://elcervol.cat/2023/05/31/connectant-cultures/.
2. Cultura
Un ampli menjador amb cuina americana i dues habitacions amb bany i eixida al balconet del damunt del pati interior, des d’on abans s’hi albirava el corral amb els conills arraulits a les gàbies, conformen el primer pis de la casa; en acabat, a dalt de tot, on hi havia el galliner, ara, a més de dues habitacions més i un lavabo, hi ha la biblioteca, amb bons llibres de tots els gèneres, que dona pas a la terrassa exterior que mira devers les muntanyetes que algun hivern són blanques i blanes de les Neus Per ramon caigudes del cel garriguenc (el topònim de les quals us dirà, de grat, el savi Catarí, bon veí) i devers el poble antic amb el bell campanar: tant el dedins com el defora són bons refugis per a la lectura en silenci de llibres d’autors d’arreu i de la comarca de volada universal, com, per exemple, les interessants Proses de Ponent de Josep Vallverdú https://www.editorialfonoll.cat/llibre/proses-de-ponent/ o el lúcid assaig del filòsof i historiador de Vinaixa, resident ara a París, Abel Cutillas, Desànim de lucre. Crítica de la ideologia cultural https://www.bonport.cat/ebooks/p/desnim-de-lucre:
«La cultura es planteja, des de la teoria crítica, com un element de resistència al poder quan, per definició, n’és i n’ha de ser un dels seus principals exponents. [...] Durant massa temps hem acceptat ritualment que perdre ennobleix. [...] És un convenciment profund que la justícia en la història emana dels desemparats, dels caiguts, dels vençuts, aquells que ressorgiran plens de pols d’entre les runes i que, en el dia del judici, tornaran a ser els primers. Això segueix sent cristianisme reescalfat, de la pitjor espècie. L’arrel d’aquesta moral està colgada tan profundament que no es pot arrencar sense matar el pacient. A opinió meva, aquesta hauria de ser una de les funcions bàsiques de la crítica. Mentre escrivim això, l’època es cauteritza». Cap lectura millor, doncs, per aixecar la moral de la tropa (i ho dic sense ni un bri d’ironia) i per a sortir a fer un victoriós tomb pel poble amb coneixement i ganes de viure plenament i lliurement, no sense, abans, haver sortit al magnífic balcó de ca l’Esquerré(r) del número 40 del carrer de l’Albi, a proclamar la independència moral i econòmica, espiritual i material de tots i cadascun dels cervianencs i catalans, de tota la sincera nació sencera, òbviament!
Havent ben dinat a Lo Nou Casal https://www.instagram.com/lonoucasal/ o per tal de fer gana per a ben dinar, el triatló de futbolí, billar i dards al bar Clavé és el més adequat perquè és tot un clàssic contrastat, matinal o tardoral: de menjar bona cuina catalana, amb el braç de gitano com a joia de la república cervianenca, us en podeu fer un fart, a Lo Nou Casal, acollidor i amb servei excel·lent, gràcies al bon ofici del Josep Maria de cal Cartxano i la seua muller Mònica, i que té de veïna de replà la dinàmica biblioteca pública municipal, que organitza clubs de lectura per a totes les edats, gustos i estats a tort i a dret.
El riu Set, afluent del Segre, és al vostre abast a poques passes del nucli urbà i el camí, farcit de cabanes de pedra seca, de Cervià a l’Albi, que un bon dia se’ns va acudir de fer amb mon enyorat cosí germà Joan, us permetrà de trescar per un paisatge prou pla https://elcervol.cat/2022/01/19/ruralitat-mirades/. Però, és clar, no tot són flors i violes en aquest racó del país: la Coordinadora Les Garrigues per una eòlica i solar sostenibles ho explica a la xarxa prou bé https://garrigues-sostenibles.org/ i la perplexitat de la broma plana de l’escriptor Ignasi Revés també http://bplana.blogspot.com/2023/04/perplexitat.html.
3. Empresa
Quan Josep Pla va anar a visitar Joan Fuster a Sueca, al País Valencià, es veu que va passar-se tota l’estona elogiant-ne el paisatge i repetia: «És bonic! I és bonic perquè és ric!». Aquesta descripció econòmica i emotiva alhora de la realitat també la trobem en Gabriel Ferrater, que ja va deixar ben clar al postfaci del seu primer poemari, Da nuces pueris, de l’any 1962, que es va haver de pagar de la seva butxaca, que el títol, que en català de Reus i de Cervià s’ha de traduir «Dona nous als xiquets», ell l’entenia «com un principi ètic, i ho és altament, car es fa càrrec del fet que als nens els agraden les nous. És una frase que parla a favor de la felicitat», que és el que van cercar-hi, malgrat tot, els avantpassats que la van habitar, la casa de l’esquerrer (escrit, el topònim, sense abreujar), els estimats oncles Josep i Elvira, i és el que, al cap i a la fi, busquem els clients de ca l’Esquerré(r) també; el savi Ferrater, a més, hi escriu que «una vida no es conserva si no és ben atenta a les lleis del diner i als moviments dels homes i de les dones». És clar.
Per això Ca l’Esquerré(r) és un equip de 4 persones amb tasques ben definides per tal de dur a terme el seu model de negoci amb experiència dintre del sector turístic i empresarial: a més de l’Olga Sauquet Estrada, el seu fill Ian Marca Sauquet, graduat en Turisme per la CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy de la Universitat de Barcelona, també s’ocupa eficientment de la gestió, amb la valuosa col·laboració logística del Sergi Tost, de cal Sastre, fill d’un dels batlles contemporanis més importants de la vila, i de la seva muller Anna Mas. Arribats a Cervià, els hostes vivim l’experiència de (re)conèixer el territori per tal de poder valorar i estimar els elements culturals patrimonials de la comarca. Que ca l’Esquerré(r) pugui ser, pels vincles que estableix amb les persones i les empreses del territori, un revulsiu per a la reactivació econòmica del poble, de la comarca i de la nació és un altre dels objectius. Comunicació i interacció, coneixement i emoció, doncs, hi són essencials perquè tothom hi pugui guanyar.
4. Arrels
Abans d’anar-nos-en, haurem de comprar el fantàstic pa de ronyó al forn de pa i pastisseria de ca la Mariana https://www.ccma.cat/catradio/catalunya-al-dia/pa-de-poble-en-perill-dextincio/noticia/3185228/ i, tal vegada mentre el tastem ben sucat, amarat i perfumat del millor oli del món https://campdecervia.com/, llegir el poeta de la vila que més bé ha sabut expressar l’albada garriguenca i els polsims de vida de totes les altres hores d’una jornada al secà, Enric Gorgues Ferré https://www.facebook.com/enric.gorguesfarre: «Vinc d’una terra eixuta / amb set d’aigua i de saviesa».
També abans, mentrestant i en acabat, consultarem Josep Maria Rué, Salvadoret, Mingatxo i els altres col·laboradors de la revista de l’Associació Cultural El Cérvol perquè, com deia el poeta, tindrem set de saviesa, ganes de saber tantes coses d’aquest indret que un foraster desagraït gosarà titllar de cul de món però que és on neix tot un món de lluites de cada dia per a poder romandre-hi i ser-hi feliçment https://elcervol.cat/category/revista/.
Aristòtil conclou que l’home és un animal polític perquè és un animal que parla, que enraona, la qual cosa vol dir que la condició lingüística i política de l’home són indestriables. Doncs ben lluny de l’enganxosa i molesta xafogor del litoral i gràcies, doncs, a la calor eixuta del clima, ca l’Esquerré(r) també és un bon castell per a fer un acte de dignitat política nacional aquest estiu en què tota cuca (mal)viu: abstenir-se de votar a les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol vinent i anar-hi a passar un bon cap de setmana sol, amb la parella, amb els amics o amb la família, en homenatge al Primer d’Octubre, quan vam votar i vam guanyar la independència de Catalunya, a Cervià de les Garrigues, també, és clar, on, segons una bella i sàvia font de la Fonda de les Noies (Ausiàs March ho digué a la seua medieval faisó: Lliri entre Cards i Plena de Seny), va anar així:
«Volíem votar a la Casa de la Vila, però va arribar la Guàrdia Civil. L'urna no la van trobar i van marxar. Com que era el diumenge de la festa major, la cobla va baixar de la plaça cap al davant de l'Abadia vella i ens vam posar a ballar sardanes. L'urna era tres cases més a munt, a l' entrada de cal Racó. I allí, entre els curts i els llargs, vam anar passant a votar». Quin poble més ferm i més bonic, Cervià de les Garrigues (i que traïdorets els politicastres que havien de rematar la jugada i ens van deixar tirats)! Perquè, com va deixar ben escrit el poeta més imponent del Ponent català, Màrius Torres, a «La ciutat llunyana»: ‘Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir’.
