Segons dades Idescat, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles ,un 42,5 % de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta més de 175.000 persones grans. Aquesta pandèmia ha visualitzat aquesta soledat en el nostre entorn. El fenomen de la soledat i el seu impacte perjudicial sobre la salut, la situació de dependència, l’envelliment de la població amb un increment, la cronicitat de les malalties, l’esperança de vida acompanyada a canvis a nivell social, familiar, cultural, econòmics, trastorns mentals, manca de suport, fa vulnerables a abús de tot tipus.
Un maltractament no tan sols inclou violència física, sinó també psicològica ,abandonament, desatenció, vulneració de drets, maltractament econòmic, abús sexual, edatisme, infantilisme, exclusió, abús de contencions, sobremedicació i bretxa digital.
Portant a situacions d’abús, de confiança i el patiment de les conseqüències de l’omissió en els àmbits de la seva vida.
Existeix una falta de consciència sobre els maltractaments, una realitat oculta on es poden trobar moltes barreres per a la detecció tant de la víctima, com del responsable del maltractament, on moltes vegades es viu dins de l’entorn més pròxim de la persona gran que per por, negació, culpabilitat, vergonya, impotència o el desconeixement difícil denunciar. El 80% del maltractament a gent gran es dona en l’àmbit familiar.(Segre.com)
El maltractament no és un problema del nostre país, sinó a nivell internacional. L’OMS (Organització Mundial Salut ) el defineix com una de les formes de violència més oculta, silenciada, desconeguda, detectada i tractada.
És necessària una responsabilitat política, pública, d’entitats, privada i d’administració local la més propera a la ciutadania, per garantir mitjans econòmics e intervencions multidisciplinàries (serveis sanitaris/socials i serveis de suport)
Cal que enfortim la nostra determinació de posar fi aquesta problemàtica, assegurar mitjans per a la detecció, prevenció,atenció i un sector de Cures enfortit. A portes de constitució de alcaldies demano sensibilitat aquest tema, voluntarietat, compromís per part de polítics i de la societat per oferir una vida digna per a la gent gran. Molt cansada de bones paraules i millors intencions , pot ser que cal que recordi que tots per sort haurem d’envellir i el que escrivim avui serà el nostre demà. A més d’afegir que el nostre silenci ens converteix en còmplices.
