Malgrat que alguns s’han entestat a detractar l’edifici i la seva construcció, avui tenim aquest magnífic hospital gràcies al lideratge d’uns equips de govern amb idees i objectius clars a mitjà i llarg termini i amb la voluntat de convertir l’equipament en un model d’excel·lència assistencial i de referència en determinades especialitats. L’antic hospital funcionava es base a un model gestat als anys 70 que havia quedat obsolet. Calia, doncs, fer un gran salt endavant. El nou edifici ha permès créixer en serveis i en professionals. Ha permès millores tecnològiques i d’atenció al pacient. Més quiròfans, més àrees de consulta, més habitacions i més llits, més espai per a les ambulàncies i un accés més fàcil. I avui, també ha permès una bona adaptació a la pandèmia que estem patint, provocant una crisi sanitària sense precedents. Us imagineu com haurien estat les coses si la Covid hagués aparegut anys enrere, en època de l’antic hospital? De ben segur que les coses haurien estat molt més complicades.
La construcció del nou edifici també estava emmarcada en l’estratègia de desenvolupament del Tecnoparc, nascut per ser un espai tecnològic de referència en l’àmbit de la nutrició i la salut, amb l’hospital com a nucli principal i amb dos grans laboratoris al seu voltant. L’any 2008, Reus era un referent en innovació i recerca però els darrers anys s’han deixat perdre moltes oportunitats, com ara la posada en marxa del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, encara per estrenar, perquè es van deixar perdre els fons europeus i els del Instituto de Salud Carlos III per posar-lo en marxa. Allò que us deia abans: idees clares, objectius, estratègia de futur i lideratge, que convindria continuar emprant en els importants reptes de ciutat que ens toca desplegar en aquests moments.
Només un apunt per acabar aquestes reflexions entorn al nou hospital. Caldria recordar que les dimensions del nou edifici no van ser a capritx de l’Ajuntament de Reus, sinó determinades pels responsables del departament de Salut de la Generalitat. Per tant, i per tots els motius exposats més amunt, caldria tallar de soca-rel amb el mantra desafortunat que ha perseguit l’hospital durant una dècada i que alguns han alimentat de manera interessada. Tenim un excel·lent hospital, preparat no només pels reptes actuals sinó per les necessitats del futur, amb uns magnífics professionals i una qualitat assistencial excel·lent. I n’hem d’estar molt orgullosos. Felicitats a tots els que ho heu fet i ho feu possible.
