Explicat així pot donar la impressió que estem davant d’un moviment cultural febril que transforma Tarragona cada any. I podria ser-ho perquè mai com ara la nostra ciutat havia comptat amb una generació amb tant de talent en la creació, interpretació i gestió en gairebé tots els camps artístics i culturals. Tanmateix hi ha la sensació compartida que alguna cosa falla, que Tarragona va amb el fre de mà posat.

La veritat és que la part que correspon a la ciutadania funciona, és l’administració la que no està a l’alçada. Els continus canvis de rumb en les prioritats del govern municipal fan que no s’hagi traçat cap mena d’estratègia en relació als festivals, que haurien de ser la vessant cultural de més projecció pública de la ciutat. Sovint sembla que per l’Ajuntament els festivals siguin como una mena d’herència pesada que s’ha d’assumir. Acaben essent els seus respectius impulsors qui, enfrontant-se a tots els obstacles, acaben aportant el grau de vitalitat cultural que tant ens enriqueix.

L’Ajuntament ha de liderar la mediació, la interacció entre agents, i la seva correcta difusió si volem que els festivals siguin catalitzadors d’energies ciutadanes, projectin una bona imatge de Tarragona i compleixin una de les seves funcions complementàries, la del dinamisme econòmic.

Tarragona ha de tenir una estratègia concreta pel que fa als festivals, que valori quina dimensió ha de tenir cadascú, quin àmbit d’influència, com connectar amb els públics potencials, de quina manera s’impliquen altres agents de la ciutat i quin retorn econòmic i d’imatge se’n pot obtenir de cadascun.

En aquest sentit, Tarraco Viva és l’exemple de festival més aconseguit al sumar-hi a l’empenta i claredat d’objectius dels seus promotors, el treball impagable de totes les persones voluntàries, la implicació de moltes institucions tan diverses com museus, entitats culturals, escoles, restaurants i un llarg etcètera.

He de reconèixer però que hi ha altres festivals amb una llarga trajectòria, amb un pes molt rellevant en la dinamització del seu sector d’influència, que em fan patir perquè cada edició l’afronten amb una evident manca de suport municipal.

Hem de definir un model de ciutat de festivals. Per sort, les iniciatives cíviques al respecte són moltes, molt diverses i totes aporten valors. Li toca a l’Ajuntament fer la seva feina i estar a l’altura amb els festivals que impulsa, com el d’estiu, del qual no és fàcil esbrinar-ne el sentit.