La crisi del coronavirus ha portat la tapisseria Nilcar de Vila-seca a canviar els treballs d'interiorisme hoteler per la producció de mascaretes. La gerent de l'empresa, Montse Herrera, es va proposar confeccionar unes 3.000 unitats amb el material que tenia en estoc i distribuir-les entre els centres sanitaris. Després d'haver obtingut el permís per treballar com a servei essencial, ja n'ha fabricat unes 12.000 de forma altruista. Les proteccions s'han lliurat a l'Institut Català de la Salut (ICS), geriàtrics, comissaries i particulars. Ara, el seu repte és aconseguir finançament per poder cosir bates i granotes per als sanitaris. Aquest equipament té un cost més elevat i l'empresa no el pot assumir.
Una desena de treballadors de la Tapisseria Nilcar treballen sense descans al taller situat al polígon industrial de Vila-seca (Tarragonès). El que es va plantejar com una iniciativa solidària puntual s'ha convertit en un veritable centre de producció d'unes 2.000 mascaretes al dia. "M'han remogut les històries que m'han explicat, les necessitats que he vist, gent coneguda que està infectada i professionals que treballaven en condicions precàries. Som una empresa petita que tenia els mitjans per fer-ho", subratlla Herrera a l'ACN.
Amb la intermediació de l'Institut Català de la Salut (ICS) la tapisseria va obtenir el permís per treballar com a servei essencial i, des d'aleshores, ja ha fabricat 12.000 mascaretes. De fet, les cosidores en podrien haver produït fins a 18.000, però a petició dels sanitaris van decidir que en farien menys, però que serien més gruixudes. Segons Herrera, un cop les tenen fetes sempre se'n guarden entre 500 i un miler per si arriba alguna petició urgent com la de la residència Vila-seca, amb almenys set residents morts i una seixantena de contagiats.
Crida per poder fabricar roba de protecció per als professionals sanitaris
A partir de la setmana que ve, els esforços també se centraran en la confecció de roba per als sanitaris, com ara bates o granotes, ja que s'han trobat amb "la desesperació" que no només falten mascaretes sinó també aquesta mena d'equips. "En necessiten moltíssimes, només a l'hospital Joan XXIII de Tarragona en gasten unes 2.000 a la setmana", assegura Herrera.
Fins ara, l'empresària ha assumit tots els costos -des del material als salaris dels empleats, malgrat que té aturada la seva activitat-, però no té capacitat per assumir el cost de fabricar la vestimenta. Per aquest motiu, ha demanat ajuda als establiments hotelers pels quals treballa i a entitats bancàries per tal d'aconseguir donatius, que es gestionarien a través de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC). "El meu taller està a la seva disposició. Tenim localitzat els teixits i l'únic que ens fa falta és l'empenta econòmica per poder cobrir-ho, perquè els costos són molt elevats", assenyala la gerent.
Si s'aixequen les restriccions de confinament, diu Herrera, destinaria la meitat de la plantilla- una vintena- a seguir treballant en la confecció de bates i granotes. Malgrat que no ha calculat amb exactitud les que podria fer, espera poder assolir entre 5.000 i 6.000 peces.
Més de 4.000 mascaretes per als centres sanitaris
Aquesta setmana l'empresa ha lliurat unes 3.000 mascaretes a l'ICS, que se sumen a les 1.200 que ja va entregar la setmana passada. El material s'ha repartit, segons les necessitats, en diferents centres sanitaris del Camp de Tarragona, com ara els Centres d'Atenció Primària (CAP) de Reus, Salou, Torreforta, Bonavista, Montblanc, l'Espluga de Francolí o Mont-roig del Camp, entre d'altres.
"És molt lloable i s'ha d'agrair l'esforç que aquesta empresa està fent per ajudar-nos", valora David Sabaté, director del Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) de Reus i de la Unitat d'Atenció Continuada i Urgències de base territorial (ACUT). Sabaté també recorda la importància que els ciutadans es quedin a casa per evitar el contagi. "Amb la responsabilitat de tots, podrem guanyar contra la virulència del coronavirus", tanca.
