Mostrant articles per etiqueta: cinema

Simularan un àpat de casament a l'històric hostal del Senglar

L'emblemàtic hostal del Senglar de l'Espluga de Francolí serà el marc demà del rodatge d'un curtmetratge dels estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest està inspirat en la celebració d'un casament i, per aquest motiu, el saló del Rei Caçador i altres dependències de l'històric hotel es convertiran per un dia en plató de cinema i es recordaran els anys emblemàtics en què al restaurant s'hi havien fet anualment desenes de celebracions de casaments, comunions i altres esdeveniments.

Per fer possible el rodatge del curt, el grup productor de la pel·lícula ha fet una crida per mitjà de les xarxes socials per trobar el màxim nombre d'extres possible per omplir el menjador i simular com més bé millor un dinar de casament. Els aspirants a figurants es poden inscriure mitjançant correu electrònic (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.). El curtmetratge, que es rodarà en 16mm, s'enregistrarà durant tot el dia. Els extres han de tenir edats diferents i anar al rodatge vestits de gala, de la mateixa manera com anirien de convidats a un casament.

El Grup Boudjebel, propietari del Senglar, ha rebut la proposta del rodatge després que a l'estiu passat va reobrir les portes de les instal·lacions amb serveis d'allotjament hoteler i possibilitat d'ús dels seus salons i jardins. D'aquesta manera, l'històric hostal ha recuperat clients habituals i s'ha fet un lloc entre el turisme familiar a la Conca de Barberà amb el reclam de Poblet i les propostes turístiques de l'Espluga i Montblanc.

El Dia Internacional dels Museus tindrà lloc aquest dimecres 18 de maig

CaixaForum Tarragona s’adhereix, com cada any, a la Nit dels Museus, una ocasió per descobrir els centres d’exposició de la ciutat d’una manera molt especial. Amb motiu d’aquesta vetllada única a l’any, el centre social i cultural de l’Obra Social ‘La Caixa’ obrirà les seves portes fins a les 23.00h, organitzant visites especials a l’exposició del centre i dedicant el vespre al cinema d’animació. 

Nit dedicada al cinema

La programació especial per a la Nit dels Museus estarà dedicada al cinema, amb el cicle ‘Nous talents de l’animació’, que mostrarà algunes de les millors peces del gènere. Simultàniament, s’oferiran visites nocturnes a l’exposició ‘Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat 1929-1939’ i un viatge a la Constel·lació Museu.

Projeccions

Les projeccions es duran a terme el dia 18 de maig, a les 19.00h, a les 20:05h, a les 21:10h i a les 22:15h. En els ‘Nous talents de l’animació’, tots els personatges dels curts d’aquesta selecció tenen una personalitat molt marcada, igual que els seus mateixos autors. Aquestes enginyoses pel·lícules són una mostra dels nous talents de la millor animació contemporània. Es podrà comptar amb ‘Una petita estrella’, ‘A comptar ovelles’, ‘Les noves espècies’, ‘Que difícil que és ser un pardal’, ‘Wombo’, ‘One, two, three’, ‘El regal’, ‘Història d’una mare’ i ‘Tigres lligats a una corda’.

Exposició

‘Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat. 1929-1939’ es centra en quatre aspectes del treball fotogràfic de Gabriel Casas, un dels fotògrafs del país més importants dels anys trenta. Aquests quatre aspectes són la gent, homes i dones d’acció, dinàmics, disposats a intervenir en la vida pública; la realitat prismàtica del carrer; la connexió de la fotografia de l’autor amb el moviment internacional de la Nova Visió: espais, objectes, etc.; i l’atenció cap als desfavorits i els exclosos, els conflictes socials, que va abordar, càmera en mà, per obtenir imatges d’una potència extraordinària.

La nova comèdia ‘Oh, quina joia!' es filmarà també a Los Angeles i Barcelona

El director de cinema català Ventura Pons va ser ahir a Valls, on es fa una part del rodatge de la seva propera pel·lícula, Oh, quina joia!, protagonitzada per Teresa Gimpera i l'actor vallenc Ricard Farré. Al costat d'aquests noms, hi apareixeran, entre d'altres, Pedro Ruiz, Joan Pera, Amparo Moreno, Àlex Casanovas i Montserrat Carulla, que ahir també va ser al passeig de l'Estació de Valls en la filmació d'algunes de les escenes.

El director no va descobrir el paper de la capital de l'Alt Camp en la producció, però sí que va avançar que hi seran presents algunes de les seves icones, no només els calçots i els castells, sinó també el campanar i la mulassa.

Oh, quina joia! serà la 28a obra de la filmografia de Ventura Pons, que torna al gènere de la comèdia, amb el qual va aconseguir èxits com ara Què t'hi jugues, Mari Pili? i El vicari d'Olot. A més de Valls, el film es rodarà a Barcelona i Los Angeles.

'Timecode', produït per l'ECIR i dirigit per Juanjo Giménez, ha estat seleccionat entre més de 5.000 treballs

L'Escola internacional de cinema de Reus, l'ECIR, està d'enhorabona. El segon curtmetratge produït pel centre acadèmic, 'Timecode', ha estat seleccionat per competir al Festival de Canes. La peça, dirigida per Juanjo Giménez, ha estat inclosa a la fase final de la seva categoria després d'haver estat triada d'entre més de 5.000 curtmetratges. En declaracions a l'agència EFE, el realitzador s'ha mostrat satisfet per la distinció. "És sensacional", ha celebrat.

El segon curt produït per l'escola reusenca

La trajectòria de Giménez inclou tres llargs i una desena de curts. De fet, i segons ha apuntat el barceloní a EFE, es considera "un curtmetratgista". 'Timecode', una història "de secrets i descobriments" tal i com l'ha definida Giménez, és el segon treball produït per l'ECIR que ha estat realitzat pels alumnes de l'escola, després del curt 'Intenciones', d'Ivan Casajús.

El director de l'ECIR, Daniel Villanueva, ha indicat a Reusdigital.cat que feia "set anys que Canes no havia inclòs un curtmetratge de producció estatal" a competició, un fet que demostra la dificultat de ser seleccionat. Villanueva ha assenyalat que la inclusió de l'obra de Giménez a Canes evidencia "que estem fent les coses bé" i que "ajudarà l'ECIR a posicionar-se i a convertir-se en el referent que volem ser".

Un any de postproducció

"Tot ha anat molt de pressa", ha afegit Villanueva. La llista dels curts finalistes a Canes s'ha fet pública aquest dimecres i, des de llavors, el telèfon del responsable de l'ECIR treu fum. "Ha estat un projecte amb gairebé un any de postproducció", ha destacat. 'Timecode' ha tingut un pressupost aproximat d'uns 10.000 euros i serà presentat properament al cicle Phenomena, que té lloc a Barcelona.

'Timecode' serà exhibit al certamen gal, que se celebrarà entre els dies 11 i 22 de maig.

Aquí podeu veure el making of de 'Timecode': 

Els actes començaran el 14 d’abril i finalitzaran el 7 de maig a l’Auditori Sala Santa Llúcia de Reus

El proper dijous, 14 d’abril, a les 20:30h, al Teatre Auditori-Sala Santa Llúcia, es donarà el tret de sortida als diferents actes organitzats pel grup de teatre El Trole. El primer acte serà ‘Àligues Vençudes’, un muntatge teatral que aplega textos de diferents escriptors del nostre país com Joan Oliver, Miquel Martí Pol i Joan Colomines, entre d’altres. Coincidint amb l’aniversari de la proclamació de la Segona República, es tracta d’un passeig per la memòria històrica del nostre passat més recent a través de la poesia, la prosa, les imatges i la música. És un reconeixement i homenatge a tots els qui van morir, patir exili, presó o repressió per creure i defensar els seus valors democràtics i de llibertat alhora que és el testimoniatge del compromís de molts dels nostres escriptors amb els anhels i la voluntat d’un poble que volia i vol viure en pau i llibertat.

A l’endemà, el divendres, 15 d’abril, a les 20:15h, a la Cafeteria Bar Els Pagesos, es durà a terme un muntatge teatral a partir de textos, procedents de l’obra ‘Temps estranys’, sota el títol ‘No hi havia res a dir’ (Els homenets de Xavier Amorós). Aquest acte porta, amb la ironia i bon humor de Xavier Amorós, a un Reus trist i fosc i alhora, divertit.

Divendres, 22 d’abril, a les 20:15h, a la Sala d’Exposicions de Santa Llúcia, es podrà gaudir d’una exposició audiovisual titulada ‘El Trole una mica d’història’ per a donar a conèixer a la ciutadania els orígens i la gènesi d’aquest grup teatral.

El 25 d’abril, a les 20:15h, al Teatre Auditori-Sala Santa Llúcia, es realitzarà la projecció de la pel·lícula ‘Capitanes de Abril’ de Maria de Medeiros. Es tracta dels 42 anys de la Revolució del Clavells a Portugal, que va ser el moviment revolucionari que el 1974 va posar fi a 48 anys d’un règim conservador i antidemocràtic amb l’objectiu de construir un estat modern i posar punt i final al conflicte colonial.

Dimarts, 26 d’abril, a les 20:30h, al Teatre Auditori-Sala Santa Llúcia, es presenciarà l’obra titulada ‘Guernica’ de Fernando Arrabal amb versió catalana de Ramon Llop. L’obra transcorre en el període de temps que dura el bombardeig de Gernika. Un matrimoni vell és sorprès per l’atac aeri. La dona és atrapada al vàter mentre llegeix. El vell intenta endebades alliberar-la, mentrestant dialoguen i discuteixen de l’amor, la rutina, entre d’altres. Finalment, incapaços de comprendre l’objectiu de la guerra, moren enterrats pels enderrocs.

El 29 d’abril, a les 20:15h, a la Cafeteria Bar dels Pagesos, es realitzarà una petita mostra del recull de les cançons que han format part dels muntatges del grup de teatre El Trole. Aquest acte s’emmarca sota el nom ‘Mini Cafè-Concert-Literari’.

El dia següent, 30 d’abril, a les 20:15h, al Teatre Auditori-Sala Santa Llúcia, es realitzarà un concert-recital de les cançons del Trole.

Mes de maig

El 6 de maig, a les 20:15h, al Teatre Auditori-Sala Santa Llúcia, tindrà lloc un muntatge teatral realitzat a partir de textos literaris i testimonials sobre els camps d’extermini nazi. Una selecció de textos en prosa, poemes i cançons d’autors diversos com Primo Levi, Neus Català, entre d’altres. Es tracta d’un homenatge als qui van pagar amb la vida o amb el captiveri als camps d’extermini nazis per raons polítiques o ètniques.

Finalment, com a cloenda, el 7 de maig, a les 19.00h, a la Cafeteria Bar dels Pagesos, es farà una xerrada col·loqui a càrrec d’Ariadna Sotorra titulada ‘Auschwitz i el judici final’.

La plaça de la Llibertat acull una carpa amb una exposició que repassa l'obra d'un dels pares del cinema

La màgia del cinema és a Reus. I s'hi quedarà fins al proper dia 20 de març quan la carpa instal·lada a la plaça de la Llibertat i que acull l'exposició 'Senyores i senyors, comença l'espectacle. George Méliès i el cinema de 1900' s'acomiadarà del públic de la capital del Baix Camp. La mostra, presentada a finals del mes passat i impulsada per L'Obra Social 'la Caixa', se centra en la trajectòria del cineasta gal, considerat un dels pares del cinema i, més en concret, de la ciència ficció al setè art.

Visites guiades

Els dilluns al vespre, a més, l'exposició pot visitar-se de franc amb guia. La Irene és una de les encarregades de rebre les visites i apropar-les al món de somni del francès. Envoltada d'una colla de nens i nenes i els seus pares, la jove narra els episodis més celebrats de la vida de Méliès i els relaciona amb el context de l'època. "Els Lumière tenien un projector però no li van voler vendre", revela la guia. "Per això se'n va anar a Anglaterra, en va comprar un i el va convertir en càmera per rodar les seves pròpies pel·lícules", afegeix entre les cares de sorpresa de la canalla.

Cartells de projeccions, dibuixos i audiovisuals són alguns dels reclams de l'exposició. A l'apartat en què s'explica el mètode de treball de Méliès a l'hora de planificar les seqüències de les seves pel·lícules, apareixen a la pantalla realitzadors del panorama estatal, com Borja Cobeaga, J.A. Bayona i Javier Ruiz Caldera. Tots ells el descriuen "com uns dels pares del cinema, tal i com el coneixem avui" i celebren la màgia del film més popular del gal, 'Viatge a la lluna', que pot veure's a l'exposició. "Es va inspirar en un parell de relats de Verne i també en H.G. Wells", diu la Irene.

Il·lusió, màgia, creativitat

La mostra també recorda episodis no tan feliços de la carrera del director. Si bé a principis del segle XX Méliès era respectat i popular, l'aparició de les primeres sales d'exhibició i la Primera Guerra Mundial van destruir el seu imperi. Méliès, un amant de la màgia i l'il·lusionisme, es va refugiar en una botiga de joguines que li va permetre anar fent durant uns anys, al Montparnasse parisenc. No obstant això, els cineastes francesos el van rescatar de l'oblit i el director va ingressar en una residència a Olry. "Que trist", diu una de les nenes del grup de la Irene.

'Senyores i senyors, comença l'espectacle. George Méliès i el cinema de 1900' seguirà a la plaça de la Llibertat de Reus fins al proper diumenge. L'exposició, realitzada amb la participació i el suport de La Cinémathèque française, permet descobrir la figura d'un dels pioners del cinema d'entreteniment. Il·lusió, creativitat i un dolç sentit de l'humor van els trets distintius de històries de Méliès. Qui vulgui descobrir-los i gaudir-ne encara hi és a temps.

El curtmetratge d’animació rus 'Mi ne mozhem zhit bez kosmosa' de Konstantin Bronzit va resultar el guanyador del FEC 2016

A la gala de lliurament de premis, celebrada dissabte a la nit, presentada per l’actriu Anna Barrachina i el periodista Jordi Gil, es van donar a conèixer els curtmetratges guanyadors en la competició europea i la secció Panorama CAT, a més dels guanyadors del concurs de Microfilms, el premi al millor Mini-Drugmetratge i el Premi del Públic. En l’apartat del concurs europeu a banda del curt rus , va obtenir el segon premi al millor curtmetratge la búlgara ’Getting fat in a healthy way’ de Kervork Aslanyan que, alhora, va rebre el premi Bigas Luna a la millor història. Finalment, el tercer premi en aquesta categoria va ser per la francesa ’Edmond’ de Nina Gantz. El jurat, a més, va fer una menció especial a Ses Souffles de Just Philippot, la qual també va ser mereixedora del premi del públic.

Pel que fa al premi al millor curtmetratge de producció catalana va ser per : ’Café para llevar’ de Patricia Font. En relació al concurs de Microfilms, ’Compartiendo’ de Ricard Cabanyol va rebre el primer premi de 800 euros mentre que el segon guardó en aquesta categoria va recaure en ’Limondead’ de Cristian Font. El premi al millor Mini-Drugmetratge va correspondre a ’Preparant la festa’ de Lluc Lafuente. En total, el FEC va acollir fins ahir la competició de vint-i-quatre curts provinents de dotze diferents països.

Un dia centrat en el públic infantil

El Teatre Bravium va ser ahir l’epicentre de dues de les activitats en què el FEC ha buscat apropar-se al públic infantil . Si a les 11 del matí es van presentar els films d’animació creats pels nens que van assistir al taller previ al festival al migdia el públic més menut assistia a una selecció de set curts d’animació. L’amistat, la diferència i la superació, la por,...van ser algunes de les temàtiques que aquests films van abordar a través d’unes imatges belles i tendres que van entusiasmar als assistents.

El certamen reusenc arriba a la seva recta final, aquest dissabte, amb diverses activitats paral·leles al passi de films

La pel·lícula s'està acabant. La 18a edició del Festival Europeu de Curtmetratges de Reus, el FEC, entra aquest dissabte a la seva recta final. Aquest divendres s'ha celebrat, potser, la jornada més intensa de l'esdeveniment, que ha aplegat al Teatre Bartrina centenars d'aficionats al cinema amb ganes de gaudir de les dues sessions a concurs programades. Aquest dissabte a les, 21.00h, se sabrà el palmarès de l'edició d'enguany, i abans diferents espais de la ciutat acolliran activitats en paral·lel al passi de films.

La tarda d’aquest dijous va arrencar amb la projecció de ‘Novembre’, una animació francesa en què els animals esdevenen protagonistes a la vora d’un rierol. Sense diàlegs, la peça retrata com l’arribada de la tardor afecta la fauna de l’indret, que comença a preparar-se pel llarg hivern que ha de venir. La jornada ha seguit amb ‘No me quites’, de la catalana Laura Jou. La platea del Bartrina ha visionat expectant la història que d’una parella que passa per moments difícils. D’entrada pot semblar una narració convencional, però les profundes contradiccions entre els personatges i la interpretació de l’actriu Laia Costa mantenen la tensió al llarg del relat.

La família, protagonista de la jornada

Una tarda i un vespre de curtmetratges que homenatgen la família i, més especialment, la comunicació entre pares i fills. ‘La coullie’ ('El testicle') parla del Laurent, un jove que torna a casa dels pares després que el deixi la xicota. Per si les coses no podien anar a pitjor, a la llar paternal descobreix que té càncer de testicle. És aleshores quan la seva visió de la vida i les seves prioritats comencen a canviar. Còmica i a estones trista, la pel·lícula francesa ha estat de les més aclamades pel públic reusenc.

El curt que ha despertat més rialles, però, ha estat ‘Die Badewanne’ ('El bany'), de l’austríac Tim Ellrich. En ell, tres germans intenten capbussar-se de nou en la seva infantesa a través d’una vella foto familiar a la banyera. Després ha aparegut l’animació i, de nou, amb els animals com a protagonistes. A ‘Isand’ ('Senyor'), de l’estonià Riho Unt, un gos i un mico esperen que el seu amo torni a casa, però no ho fa. A partir de l’aleshores han d’aprendre a conviure dos personatges totalment oposats. Una narració que no deixa indiferent ningú.

L’última projecció també ha estat de les més simpàtiques. La búlgara ‘Auf wiedersehen’ ('Adéu') se centra en la relació d’una mare i una filla adolescent que, de viatge al Sunny Beach de Bulgària, perden de vista el pare. Tot apunta a què el patriarca ha desaparegut a causa d’una aventura amorosa i ambdues decideixen divertir-se una mica.

Ja al vespre, i després de la primera sessió de la jornada a concurs, la següent tanda de films a competició ha comptat amb la presència d'una producció nacional, 'H', de Lluís Galter, que ha obert la vetllada. Amb una excel·lent ambientació, el curt ha fet viatjar el públic fins als fets de 1714, en ple setge borbònic. En segon lloc s'ha programat un film francès, 'Ses souffles' ('El seu alè'), del realitzador Just Philippot, en què es mostren els desitjos que una nena vol que es facin realitat quan faci anys.

Una sessió amb tocs britànics

'Piknik', un film arribat des de Croàcia i signat per Jure Pavlovic, ha dut la platea del Bartrina fins a Sarajevo per mostrar el viatge d'un adolescent i el seu cuidador social fins que el trànsit els impedeix fer el que tenien previst. En acabat s'ha projectat el curt britànic 'Edmond', a càrrec de Nina Gantz. Es tracta d'una de les set de les 24 peces del FEC d'enguany a concurs que són treballs d'animació. Narra, sense diàlegs, la història d'un personatge que busca que se l'estimi.

Les dues darreres propostes del vespre han estat la gal·la 'Belle gueule' ('Cara bonica'), d'Emma Benestan, una acurada aproximació a l'adolescència a través dels ulls d'una noia que ven menjar a la platja i coneix algú ben especial. Finalment, una segona producció arribada del Regne Unit ha estat la cloenda de la secció a concurs del FEC 2016 de Reus. Ha estat 'I'm sorry to tell you' ('Em sap greu dir-te'), de Ben Price, en què un metge anuncia un diagnòstic terminal.

Les activitats d'aquest dissabte

Posteriorment, ja ben entrada la nit, els més valents han pogut desafiar el fred tot veient més curtmetratges a la Carpa Moritz del Festival amb la projecció dels films inclosos a la secció Panorama CAT, en què s'han programat pel·lícules com 'El cerdo', de Pau Durà, o 'El adiós', de Clara Roquet. A la programació d'aquest dissabte s'ha inclòs la celebració de l'activitat 'Nice to meet you' ('Encantat de conèixer-te'), una trobada entre realitzadors i el públic reusenc, que tindrà lloc al migdia. 

A la tarda, la mateixa sala projectarà més films inclosos Panorama i Microfilms. La gala de lliurament de premis tindrà lloc al Teatre Batrina, a partir de les 21.00h, i l'endemà el Bravium oferirà la Marató FEC, a partir de les 19.00h, per tancar els actes inclosos al programa de la divuitena edició del FEC.

Ja s'han projectat sis dels 24 curtmetratges a concurs

Les bobines ja giren. La divuitena edició del Festival Europeu de Curtmetratges s’ha inaugurat aquest dimecres al vespre al Teatre Bartrina de Reus, amb un sentit homenatge a l’actriu Rosa Novell. Abans que comencés la primera sessió a concurs oficial s'ha projectat el curt ‘Escudella’, de Lluís Miñarro i protagonitzat per la traspassada actriu. Expectant, el públic ha gaudit d’una narració íntima rodada quasi íntegrament en un pla seqüència en què Novell apel·la el subconscient col·lectiu a partir d’un relat macabre dels Germans Grimm.

Una màgica proposta búlgara

Després de recordar la gran dama del teatre, ‘Amore d’inverno’, de la basca Isabel Herguera, ha encetat la competició del FEC, una de les seccions més tradicionals i esperades del festival. La pel·lícula d’animació, protagonitzada per una parella que passeja pel riu, uns caçadors que observen un cervató al bosc, i uns amics que recorden la ballarina de Clavesana, esdevé metàfora de l’amor lliure que s’esvaeix en el paisatge. La sessió ha continuat amb la projecció de la peça francesa ‘Tout va bien’, de Laurent Scheid, que ens narra com un jove s’enfronta a una condemna de presó curta sense haver explicat res a la seva família i a la seva xicota.

La nit de cinema ha seguit amb ‘Getting fat in a healthy way’, un film búlgar ben peculiar on la gravetat és feble i la gent massa prima s’enlaira cap al cel. Oníric, còmic a estones i poètic, ha estat un dels treballs més aplaudits per la platea del Batrina. Acte seguit, ‘Kollegen’, de l’alemany Damian Weber, ha estat una de les cintes més simpàtiques de la jornada, però segurament també de les més reivindicatives. El curtmetratge mostra al públic una relació sexual poc habitual i de vegades tabú a la gran pantalla: la de dos lil·liputencs en cadira de rodes.

'Sexe per compassió'

Tot seguit, l'animació ha tornat a ser protagonista de la vetllada a través de ‘Tick Tack’, un curt dirigit per l’estonià Ülo Pikkov i que ha fet pensar als espectadors sobre el temps i el seu caràcter efímer. Rodat amb la tècnica de l''slow motion', la història ens presenta un ratolí entremaliat i un vell rellotger. En aquest sentit, i a la presentació prèvia a la sessió d'aquest passat vespre, la periodista Anna-Priscil·la Magriñà ha avançat que un dels plats forts del FEC d'enguany serà l'animació.

‘Säälistajät’, de Hannaleena Emilia Hauru, ha estat l’encarregada de tancar la primera sessió a concurs. Irònica i crítica amb la suposada idíl·lica societat finesa, la proposta té bon ritme però el seu desenllaç és irregular. La narració presenta un grup de dones que treballen en una oficina per a aturats a Finlàndia però que, en realitat, formen un club secret que ofereix "sexe per compassió" als joves marginats, tot prevenint així futurs tirotejos a les escoles.

La secció Panorama CAT enguany esdevé competitiva gràcies al patrocini de Vermuts Miró

Aquest dimecres s’ha presentat la divuitena edició del FEC Festival, una proposta que ha crescut al llarg dels anys i que reuneix a Reus bona part de realitzadors i personalitats europees vinculades al cinema. Una iniciativa que, tal com subratlla la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Montserrat Caelles, “esdevé l’únic festival de cinema exclusivament dedicat als curtmetratges de ficció europeus”.

Amb tot, Caelles ha afegit que el FEC ja és “una plataforma de llançament de curts a Europa, al país i a les nostres comarques”. Precisament, el comitè de selecció ha hagut d’escollir 24 curtmetratges dels 2.500 inscrits que s’han rebut d’arreu d’Europa. Una tasca acurada i ben difícil, però que alhora demostra l’interès dels realitzadors europeus en projectar les seves obres al FEC. Tots els realitzadors dels 24 films triats en la categoria de Competició –que provenen de dotze països diferents– han estat convidats a les sessions del festival amb l’objectiu que presentin la seva feina. Una iniciativa que, segons ha comentat un dels codirectors del festival, Christian Inaraja, “diferencia el FEC d’una projecció de curts convencional”.

I és que, al cap i a la fi, el festival esdevé un punt de trobada que compta amb peces que ofereixen visions que conviden al debat. Amb tot, Inaraja ha destacat que, tot i haver adquirit aquesta gran projecció, el festival sempre havia tingut una espineta clavada: poder premiar els curtmetratges catalans. Aquesta és una de les novetats que més ressona enguany, ja que la secció Panorama CAT començarà a ser competitiva i atorgarà, per primera vegada, el Premi al Millor Curtmetratge de Producció Catalana.

La divuitena edició del Festival Europeu de Curtmetratges serà del 9 al 13 de març. Entre el programa es troben també altres seccions paral·leles com la Retrospectiva Euroshorts o la Retrospectiva FEC, a més de sessions i activitats dedicades a públics específics com l'Aula de cinema (per estudiants de batxillerat), la sessió Drugmetratges (pels joves de Reus), la jornada sobre curtmetratges polonesos O!Pla i la sessió infantil (per als més petits).

Per a consultar totes les activitats relacionades i els curtmetratges que s’hi projectaran podeu accedir al web del festival.

Els dos programes amb els que competirà seran ‘Sense Ficció’ i ‘This is opera’

Els dos capítols realitzats fins ara, ‘Ciudades’, dedicat a Tàrraco, i ‘Acueductos’, de la sèrie de RTVE, i ‘Digivision Ingeniería romana’, són finalistes als XXI Premis Zapping a l’oci audiovisual de qualitat en la modalitat de programa cultural, divulgatiu i documental que se celebrarà, el proper 17 de març, al CaixaForum de Barcelona.

Aquest premi l’atorga l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (TAC) i competirà amb el programa ‘Sense Ficció’ (TV3) i ‘This is opera’ (TVE-Brutal Media). A partir de la votació popular que ha seleccionat els finalistes, serà un jurat integrat per referents de la cultura i la comunicació qui emetrà el seu veredicte per decidir els guanyadors de cada categoria.
El primer capítol de la sèrie, produïda per RTVE i Digivision, i que ha comptat amb el suport de la Fundació Tarragona SmartMediterranean City i l’Ajuntament de Tarragona, dedicat a Tàrraco, es va preestrenara la ciutat el passat 20 d’octubre, quatre dies abans de l’emissió dels dos capítols a La 2 de TVE.

‘Marits i mullers’, ‘Flores de otro mundo’ i ‘Pago Justo’ seran les projeccions que es realitzaran a la sala d’actes de l’IEV

El Cine Club Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la regidoria de Participació Ciutadana i Igualtat de l’Ajuntament de Valls organitzen el cicle ‘Cinema de Gènere’. El nou cicle s’inicia aquest dijous amb la projecció de la pel·lícula ‘Marits i Mullers’. Continuarà el dia 25 de febrer amb ‘Flores de otro mundo’ i el 10 de març amb ‘Pago Justo’. Les tres projeccions seran, a les 21:30h, a la sala d’actes de l’IEV, en l’horari habitual de les projeccions que organitza el Cine Club Valls. En acabar el llargmetratge hi haurà un col3loqui obert i debat amb el públic assistent.

Les pel·lícules d’aquest cinefòrum han estat escollides amb l’objectiu precisament de debatre i posar al descobert alguns dels estereotips i mites al voltant del gènere i com aquests es traslladen al cinema. Així es vol obrir un debat amb els espectadors per superar la visió androcèntrica que imposa un enfoc i organització de la realitat a partir de referents masculins i, a la vegada, donar visibilitat i projectar l’experiència i coneixements femenins. El cicle neix doncs amb la voluntat de consolidar-se any rere any d’acord amb els objectius de la regidoria de desplegar un programa d’activitats, cada vegada més ampli, de sensibilització al voltant de les polítiques d’igualtat i gènere.

‘Marits i mullers’

La primera de les pel·lícules, ‘Marits i mullers’ presenta les dificultats de la vida en parella i els tràngols que suposa una superació. Aquest film es projectarà avui, dia 11 de febrer, just abans de l’estrena d’aquest proper dissabte al Centre Cultural Municipal de l’obra de teatre inspirada en aquesta pel·lícula de Woody Allen. Així, la primera de les projeccions del cicle de cinema forma part també de les activitats paral·leles que organitza Xarxa de Cultura al voltant dels espectacles de la cartellera teatral.

‘Flores de otro mundo’

Aquest film, dirigit per Icíar Bollaín, serà la segona de les pel·lícules del cicle i s’emetrà el dijous 25 de febrer. En aquest film es segueixen les agredolces històries de convivència que es generen arran d’una festa per trobar parella organitzada per solters d’un poble sense dones en la que hi confluiran una dominicana immigrant il·legal, una cubana que somia recórrer món i una bilbaïna que viu en la més completa solitud.

‘Pago Justo’

El cicle es tancarà el dijous 10 de març amb ‘Pago Justo’, dirigida per Nigel Cole. Aquesta pel·lícula narra com l’any 1968 prop de 200 costureres de la planta Ford de Dagenham de Londres van organitzar una vaga per reivindicar la igualtat de salaris respecte els homes.

Una taula rodona organitzada a Falset debat sobre el present i futur de les sèries de ficció com a fenomen mediàtic

Silenci. El silenci es fa present al menjador o a l’habitació, mentre la pantalla emet emocions i acció en còmodes dosis i en fraccions de temps que, per alguns, es transformen gairebé en una addicció que només finalitza quan surten els títols de crèdit i que, en moltes ocasions, ens deixa amb l’ai al cor fins al següent capítol.

Si aquesta situació forma part del vostre dia a dia, o almenys l’heu experimentat alguna vegada, no us espanteu. Formeu part del tant per cent d’espectadors que segueixen de manera assídua alguna sèrie, un dels fenòmens audiovisuals més potents de la darrera dècada que gairebé ha desbancat en força audiovisual i guions potents la còmoda primera posició que, fins ara, encapçalava el cinema.

Conscients d’aquesta realitat, cada vegada són més els teòrics i professionals del sector que s’asseuen a reflexionar sobre la força d’aquest fenomen, com és el cas de la taula rodona que va acollir aquest dissabte l’Hostal Lotus de Falset, un local amable de parets gruixudes on es va dur a terme una conversa-vermut amb públic formada per estudiosos, actors, guionistes i periodistes, que va centrar-se en aspectes de la cuina de les sèries, però també en comparar semblances i diferències de la producció local amb la gran fàbrica de ficció que són els Estats Units.

La taula rodona va comptar amb la participació del productor i guionista Santi Suárez, el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca -que va centrar la seva tesi doctoral en l’adaptació de produccions americanes al mercat espanyol- el periodista i escriptor Tori Orensanz i els actors David Bagès i Alma Alonso. L’encarregada de moderar el debat va ser la periodista Sílvia Sagalà, en una convocatòria organitzada conjuntament per l’Hotel Restaurant Lotus, Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio, InfoCamp i Ràdio Falset.

Què ha de tenir una sèrie per enganxar-nos?

Els personatges i el guió són dos aspectes fonamentals que ajuden a ‘enganxar-nos’ davant d’una pantalla i a no treure’n la mirada de sobre fins que no surten els títols de crèdits, que enllaçaran fins al pròxim capítol. Aquest és un fet en el qual van conicidir tots els participants a la taula rodona, que es van manifestar fans confessos de moltes sèries d’actualitat com Fargo, Borguen, Happy Valley o Big Bang Theory, entre altres.

Aleshores, les sèries americanes gaudeixen de molta audiència perquè tenen millors guions que les altres? “La història i els personatges són la base”, coincidien a afirmar Orensanz i Canovaca, que van encetar la taula rodona, on es va destacar la bona qualitat de moltes sèries americanes, però també la qualitat indiscutible d’altres produccions vingudes de mercats interessants com el nord d’Europa, per exemple. La conversa va derivar cap a altres qüestions més relacionades amb la mecànica del dia a dia de producció d’una sèrie i, sobretot, de la precarització d’aquest mercat de treball.

Ficció nacional versus americana, un partit desigual

L’opinió que van exposar els ponents és clara: a la ficció catalana i espanyola encara li queda molt per caminar al mateix ritme i qualitat que el gegant americà. “L’estat de salut de la nostra indústria encara és molt precari, però per sort hi ha exemples, com el recent de ‘Merlí’, i altres que són bons exemples de productes cuidats a casa nostra”, declarava, contundent, l’actriu Alma Alonso.

També l’actor David Bagès -conegut a moltes llars catalanes com a Joan Antón Balló a la sèrie ‘La Riera’- va destacar que una dificultat afegida per la salut anèmica de la producció catalana és el fet que “som un país petit” i que, en àmbit estatal, es vol seguir un model americà “quan no hi ha ni diners ni experiència per fer-ho”.

Però el model dels EUA és un clarobscur ple de llums i ombres. Almenys així ho destacava el periodista i doctor en Comunicació Enrique Canovaca, que apunta que als Estats Units “també es produeixen moltes sèries de baixa qualitat que no arriben fins aquí, és a dir, que el sistema també absorbeix molt de producte nefast que no veiem”. Una altra clau de tot el procés és el canvi del model de publicitat, un dels factors que segons el productor Sant Suárez, serà “la clau de volta de moltes de les produccions del futur”.

Una moda o estil de vida?

Tots els assistents a la taula es van mostrar aficionats devots de moltes sèries de diferents formats i van exposar una de les principals conclusions de la sessió: el fenomen de les sèries està en ple auge i, de moment, encara li queda aire per temps. De moment, cada cop són més els espectadors que s’atreveixen a experimentar amb diferents formats i propostes vingudes de diferents països. Cada dia veiem més propostes diferents, sumem més minuts visionats i ens transformem més en uns experts. Ara només queda descartar les perles que s’amaguen en la immensa oferta que cada dia llisca per les nostres pantalles.

El també reusenc Oriol Tarragó s'ha endut el premi al millor so pel seu treball a 'Anacleto, agente secreto'

'Game over', de la reusenca Alba Sotorra (1980), ha estat guardonada com a millor pel·lícula documental en la VIII gala dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. La cinta, produïda per Loto Films, Promarfi Futuro 2010, Televisió de Catalunya, Gaia Audiovisuals, Televisió Espanyola i Dirk Manthey Films UG, se centra en el personatge de Djalal Banchs, un jove de 25 anys i de Santa Coloma de Farnes, que sota el pseudònim de LordSex, està considerat un dels majors especialistes en AirtSof, un joc basat en la simulació militar.

Djalal s'acaba allistant a l'exèrcit espanyol amb la passió de convertir AirSoft en realitat i acaba descobrint que la guerra, viscuda a Afganistan, poc té a veure amb el món de la ficció. Diu "avorrir-se" al front. Quan torna a casa, però, es trobarà que la crisi econòmica ha tocat de ple la seva família i ell haurà d'afrontar una situació límit.

Una emocionada Sotorra ha recollit el premi de mans dels actors Susana Barranco i Miky Esparbé, i ha volgut dedicar-lo al seu equip i a la família Banchs, els protagonistes del documental per "ensenyar la seva intimitat". 'Game over' competia amb d'altres produccions com 'Gabo, la creación de Gabrial García Márquez', de Justin Webster; 'La Granja del Pas', de Sílvia Munt, o 'Un día vi 10.000 elefantes', d'Àlex Guimerà i Juan Pajares.

La reusenca està actualment afincada a Berlín i s'autodefineix com una feminista que centra les seves històries en una perspectiva de gènere, tractant temes com la llibertat, l'islam i les dones, la maternitat, la cultura popular, la cooperació internacional o el canvi climàtic, entre d'altres. Sotorra va guanyar l'any 2011 una beca de 3.000 euros que dona Cal Massó i un any després va presentar una exposició interactiva sota el títol 'War games'.

Oriol Tarragó, premiat pel millor so

Sotorra no ha estat, però, l'única presència reusenca a l'edició dels Gaudí d'enguany. Oriol Tarragó s'ha endut el premi al millor pel seu treball al film 'Anacleto, agente secreto', del cineasta Javier Ruiz Caldera, que ha compartit amb els seus companys d'equip Sergio Bürmann i Marc Orts. Aquest no és, de fet, el primer gran premi a la seva trajectòria. Farà tres anys, el reusenc va fer-se amb el Goya al millor so per 'Lo imposible', el gran èxit a la taquilla de J.A. Bayona. A més, ha participat als rodatges de títols com 'El cuerpo', d'Oriol Paulo, o 'Mientas dormías', de Jaume Balagueró.

'Truman', la gran vençedora

'Truman' s’ha alçat com la gran vencedora dels VIII Premis Gaudí després de recollir sis dels onze guardons als quals optava. La cinta, dirigida per Cesc Gay, s'ha endut l'estatueta a la millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió (Cesc Gay i Tomàs Aragay), millor protagonista masculí (Ricardo Darín), millor actriu secundària (Dolores Fonzi) i millor actor secundari (Javier Cámara). 'El camí més llarg per tornar a casa', dirigida per Sergi Pérez i escrita pel mateix director amb Eric Navarro i Roger Padilla, ha estat la guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula de l'any.

Les altres triomfadores de la nit han estat 'El Rey de la Habana' i 'Anacleto: Agente secreto', amb quatre estatuetes cadascuna. La comèdia 'Truman' se centra en la història de Julian, un actor malalt que comença a organitzar la seva mort i que rebrà durant quatre dies la visita del seu millor amic, que acabarà ajudant-lo a trobar una nova llar per a la seva mascota. La setena pel·lícula de Gay s'ha fet amb els principals premis de la nit i ha destacat, especialment, per haver-se endut tres de les quatre estatuetes a les millors interpretacions.

L'última pel·lícula d'Agustí Villaronga, que partia com a favorita amb més nominacions juntament amb 'Anacleto: Agente secreto', ha recollit finalment quatre dels dotze premis als que optava. En concret, el de millor muntatge, millor música original, millor fotografia i millor vestuari. El drama és una adaptació de la novel·la homònima de Pedro Juan Gutiérrez, que s'ambienta en La Habana de finals dels anys 90, una dècada de decadència a Cuba.

De la seva banda, 'Anacleto: Agente secreto', la comèdia d'acció que es basa en un dels personatges clàssics de Bruguera, Anacleto, dirigida per Javier Ruíz Caldera s’ha endut quatre de les dotze estatuetes a les quals optava, la de millor direcció de producció, millor direcció artística i millor so i millors efectes especials/digitals.

En una gala dirigida per Rossy de Palma a l'Auditori del Fòrum, Laia Costa s'ha erigit com la millor protagonista femenina pel seu paper a 'Victoria' per damunt d’Inma Cuesta ('La Novia'), Natalia de Molina ('Techo y comida') i Nora Navas ('L’adopció'). El premi a la millor actriu secundària ha estat per Dolores Fonzi pel seu paper a 'Truman'.

Quant a les interpretacions masculines, Ricardo Darín ha estat escollit com a millor protagonista masculí per la seva interpretació a 'Truman', per davant de Borja Espinosa ('El camí més llarg per tornar a casa'), Francesc Garrido ('L’adopció') i Sergi López ('Un dia perfecte per volar'). Ha estat precisament el seu company de repartiment, Javier Cámara, qui ha recollit el guardó a la gala i que prèviament ja havia pujat a l'escenari per recollir el premi al millor actor secundari.

La millor pel·lícula per a Televisió d'aquest any ha estat '13 dies d'octubre', dirigida per Carlos Marques-Marcet, mentre que el millor film d’animació 'Atrapa la bandera', dirigida per Enrique Gato, escrita per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau i produïda per 4 Cats Pictures, Ikiru Films, Telecinco Cinema, Telefónica Studios, Los Rockets La Película AIE i Lightbox Animation.

'Nobody Wants the Night' ('Nadie quiere la noche') ha rebut el premi al millor maquillatge i perruqueria, mentre que la millor pel·lícula europea dels Gaudí ha estat per 'Mandariinid' ('Mandarines'), un film georgià escrit i dirigit per Zaza Urushadze i produït per Allfilm i Georgian Film.

Films nominats als VIII Premis Gaudí com 'Barcelona, nit d'hivern', dirigida per Dani de la Orden, i que segueix l'esquema de la seva seqüela de 'Barcelona nit d'estiu'; 'Un dia perfecte per volar', de Marc Recha; ‘L'adopció’ de Daniela Féjerman; o la coproducció catalana 'La novia' de Paula Ortiz, una adaptació de 'Bodas de sangre' de Federico Garcia Lorca, no han aconseguit finalment recollir cap guardó.

Un premi d'Honor per a Rosa Maria Sardà

Rosa Maria Sardà ha estat distingida amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter a tota la trajectòria, un premi que anteriorment ha reconegut les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014) i Ventura Pons (2015). L'actriu no ha pogut assistir a la gala per una indisposició i ha recollit el premi en nom seu Pol Mainat, el seu fill. "Mare, ets molt gran!", li ha etzibat en rebre'l.

Una gala conceptual

La gala, de dues hores i mitja, ha estat conduïda per Rossy de Palma, que ha ofert actuacions poètiques i basades en el surrealisme i la música. El seu conceptualisme i versatilitat s'han combinat amb uns lliuradors que han fet gala del seu humor al lliurar les estatuetes.