Mostrant articles per etiqueta: URV

Una setantena d’investigadors d’arreu del món es trobaran, del 3 al 5 de febrer, al CaixaForum de Tarragona

Més de 70 experts de diversos països del món, com Finlàndia, França, Estats Units, Itàlia, Sud-àfrica o Anglaterra, participaran a la Conferència Internacional sobre respostes socioecològiques de la inestabilitat climàtica a la conca del Mediterrani entre el període tardiglacial i principis de l’holocè (MEDINES), organitzada per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i l’Obra Social la Caixa, del 3 al 5 de febrer, al CaixaForum de Tarragona.

Entre els investigadors, cal destacar la presència dels professors Graeme Barker (Universitat de Cambridge), Michael Barton (Universitat d’Arizona), Eleni Asouti (Universitat de Liverpool) i Jean Françoise Berger (Universitat de Lió), que impartiran ponències sobre l’impacte dels canvis climàtics abruptes sobre les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors i d’agricultors en la Prehistòria mediterrània, especialment pel que fa als processos de resiliència i d’adaptació. Aquests dos temes es debatran a més en dues taules rodones que inclou la trobada i en les quals participaran alguns d’aquests científics de prestigi internacional.

Altres aspectes que es tractaran a MEDINES són l’ascens del nivell del mar i l’aridesa, així com els canvis en la distribució de la flora i la fauna.

Un marc de referència

El congrés internacional té per objectiu establir un nou marc de referència per a investigar les interaccions ambientals dels humans a la conca de la Mediterrània, des del final del Paleolític Superior al Neolític – dels 17.000 als 6.000 anys a.C. -. Aquest escenari inestable va ser testimoni d’alguns dels canvis més significatius de la prehistòria humana, com ara la desaparició de les tradicions culturals del Paleolític Superior i dels estils de vida dels caçadors recol·lectors per donar pas a l’expansió de l’agricultura.

La URV i la UAB són les universitats catalanes que més alumnes han acollit del Programa de Garantia Juvenil

El Programa de Garantia Juvenil de la URV és una iniciativa europea que vol reduir l’atur juvenil mitjançant la incorporació de joves en l’àmbit de recerca a la universitat. Un total de 26 joves de diverses disciplines ja s’han incorporat al programa i, al llarg dels propers mesos, ho faran tres més.

En el transcurs de l’acte d’acollida celebrat aquest dilluns al Campus Sescelades, el cap d’àrea d’Investigació, Transferència i Innovació de la URV, Ignasi Salvadó, ha explicat que “darrera d’aquest programa hi ha una formació específica amb l’objectiu que els alumnes aprenguin” . L’objectiu és que, al finalitzar el programa, els alumnes accedeixin al mercat laboral amb més capacitats i habilitats perquè siguin més competitius.

Per optar a aquestes ofertes, els joves seleccionats han de tenir menys de 30 anys i estar en situació d’atur, així com no estar rebent cap acció formativa ni educativa. “He estudiat un grau d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE) i considero que aquesta és una oportunitat perfecte per projectar el meu futur laboral a nivell internacional”, explica Maitane Najarro, una de les alumnes del programa.

Amb aquest programa, que ha rebut una subvenció d’un milió d’euros del Ministeri d’Economia i Competitivitat, els estudiants gaudiran d’un contracte laboral a temps complert en pràctiques per dos anys amb una retribució anual bruta d’entre 17.000 i 22.000 euros.

Els joves treballaran en vuit els grups de recerca de la URV. En concret, ho faran en els departaments de Bioquímica i Biotecnologia, de Ciències Mèdiques Bàsiques, d’Economia, d’Enginyeria Mecànica, de Dret Públic, de Química, d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques.

Les activitats es realitzaran fins a Setmana Santa amb una programació gratuïta i oberta a tota la ciutadania

L’Antena del Coneixement de la URV a Cambrils coordinada des del Museu d’Història de Cambrils, ja té enllestida la programació del segon trimestre del curs 2015/2016. Les activitats que es van iniciar ahir es realitzaran fins a Setmana Santa. Es tracta d’una programació gratuïta i oberta a tota la ciutadania.

Dilluns es va donar el tret de sortida a les activitats amb la realització d’un Club de Lectura especial, a la Biblioteca Pública Municipal, que va comptar amb la presència de l’escriptor Jordi Ledesma que presentarà el seu últim llibre ‘El diabló en cada esquina’ . Les matèries a tractar en aquests primers mesos de l’any són ben diverses com la literatura, la música, la gestió cultural, la biologia i la història. Es continua amb el procés de programar en diferents espais i s’incorpora el Centre Cívic de Vilafortuny on es realitzarà una nova sessió de ‘Veus cambrilenques’ a càrrec d’Ester Magrinyà, actual directora del Museu d’Alcover, el dimarts 9 de febrer a les 20h.

Diumenge, 14 de febrer, a les 11h i 12h, a la Torre del Port es projectarà el conte ‘Exploradors del fons Marí’. Una activitat familiar amb aforament limitat per endinsar-se en un viatge imaginari al fons del mar i descobrir on viuen les galeres.

Dilluns 29 de febrer, a les 19h, a la Biblioteca Pública Municipal, es realitzarà un club de lectura adult amb Maria del Mar Valls per parlar de la novel·la ‘Strappo’ de Martí Gironell.

El dimarts, 8 de març, a les 20h, s’inaugurarà una exposició sota el nom ‘Itineraris de vida: dones compromeses a Catalunya’ a l’Ateneu Juvenil produïda per l’entitat Dones per la Llibertat i Democràcia. Coincidirà amb el dia Internacional de les Dones.

Destacar també la presència d’un concert extraordinari a càrrec de la Coral de la URV a la Cripta de l’Ermita en motiu del 25è aniversari d’aquesta de la coral universitària dirigida per Montse Rios que es celebrarà el dissabte 12 de març, a les 20h.

En motiu de la commemoració dels 200 anys de la mort d’Antoni Gimbernat i Arbós, el divendres 18 de març, a les 20h, a la Sala d’actes del Centre Cultural, es farà una conferència titulada ‘Antoni de Gimbernat: el seu entorn familiar i social’ a càrrec de Laureà Pagarolas i Sabaté, director de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

Una programació ben diversa i enfocada a tots els públics

El regidor de cultura, Lluís Abella, assegura que: ‘Des de l’Antena del Coneixement busquem realitzar una programació ben diversa i enfocada a tots els públics. Des de l’Ajuntament de Cambrils apostem i ho continuarem fent per fomentar la descentralització de la Universitat Rovira i Virgili en el territori’.

El catedràtic de la URV, entre els científics més citats del món científic

El mes de desembre, José Luis Domingo Roig (Tortosa, 1951) va destacar per ser un dels investigadors més citats pel Highly cited Researchers 2015, que elabora el Thomson Reuters. Domingo és el director del departament de Toxicologia i Salut Mediambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Es va sorprendre?

Sí, però aquest és el segon cop que l’estudi m’inclou entre els investigadors més citats.El primer va ser al juny del 2014.

En què consisteixen aquests rànquings?

L’empresa Thomson Reuters s’encarrega de fer estadístiques bibliomètriques de totes les publicacions de l’àmbit científic. Com és normal, les universitats tenen un gran interès en participar en aquests rànquings.

Quants investigadors participen en aquest àmbit?

A la meva branca, hi ha 126 investigadors a tot el món. A Espanya n’hi ha cinc i a Catalunya tan sols estic jo.

Representa molta feina arribar a aconseguir aquesta projecció ?

Sóc fundador del departament de Toxicologia i Salut a la URV, que actualment dirigeixo. He escrit 561 articles i he dirigit 30 tesis doctorals.

En què se centra el seu estudi?

Investigo quines conseqüències pot tenir en el consumidor tonyina que conté mercuri o la carn vermella processada.

Com veu la situació de la investigació a Catalunya i a l’Estat espanyol?

A la investigació hi ha més caps que barrets. Hi ha dues alternatives pels investigadors. Apostar per les convocatòries publiques o picar porta a porta per captar recursos.

Quin ha estat el seu camí?

Vaig veure que hi havia un buit científic important. He apostat per captar els meus propis recursos i finançar la meva pròpia línia d’investigació. Em vaig plantejar com contribuir a les empreses privades i públiques amb les meves investigacions.

S’ha fet d’alguna manera imprescindible?

Considero que sí. Puc afirmar que tinc una llarga trajectòria però, si tingués trenta anys, no sé que faria.

Quina és l’alternativa pels joves investigadors catalans?

A la manca d’inversió en el món de la investigació, s’afegeix que la joventut busca el guany fàcil. En l’àmbit de la investigació, aquí no veig futur.

La pel·lícula original, rodada el 1922 a Tarragona, es basa en un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha recuperat la recreació del film Heroísmos, en què es pot veure la construcció d'un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc, amb la col·laboració de la burgesia de Tarragona. Va ser el 1922 quan es va proposar a la Secció de Dames de Creu Roja i a la Junta Local de Tarragona recollir fons per rodar la pel·lícula. El rodatge es va fer en llocs característics de la ciutat, però cal destacar que el resultat final és una recreació en què van participar els mateixos metges i malalts. Del film original, de cent minuts, s'han pogut recuperar, fins ara, uns 40 minuts.

La trobada s'ha fet gràcies a una dècada de treball de recopilació d'imatges fílmiques de la demarcació de Tarragona a través de la unitat d'investigació del cinema del departament d'història de l'art de la URV. El projecte té un cost de 75.000 euros, que inclou les tasques de restauració, les còpies de qualitat i la projecció posterior. D'aquesta quantitat, la URV n'ha aportat 22.000 euros i la Filmoteca de Catalunya, uns 50.000. Cal destacar que les imatges es projectaran a Canal Reus TV, Més TV i TV3.

Durant la presentació d'ahir a la sala de graus de la URV, el propietari de les pel·lícules, José Banús Barberà, va explicar que “després de la trobada de les tres bobines, el 2014, el primer pas va ser dipositar el material a la Biblioteca de Catalunya”. Barberà va subratllar “el deplorable estat” en què es trobaven els arxius.

La problemàtica de la preservació

Del material rodat des dels inicis del cinema –1895– fins a l'arribada del cine sonor, als anys trenta del segle passat, s'estima que han desaparegut prop del 85% de tots els films que es van realitzar arreu del món. Els estudis efectuats per la filmoteca espanyola estableixen que s'ha perdut el 95% de la producció de l'Estat espanyol. La indústria cinematogràfica va adoptar des del seu començament tècniques per millorar la seva rendibilitat, com ara la pràctica de l'emulsió de còpies. Mantenir l'equilibri que garanteixi la pervivència de l'obra fílmica és un dels reptes de les filmoteques i institucions culturals. En l'àmbit internacional, la Federació Internacional d'Arxius Fílmics, formada per més de 120 institucions, vetlla per perpetuar les obres cinematogràfiques.

A través d’un conveni, s’estableix i es regularitza la formació i les pràctiques dels estudiants de Ciències de la salut, dins les activitats sociosanitàries de GiPSS

L’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), representada pel seu president, Josep Ramon Fuentes, i la Universitat Rovira i Virgili, representada pel rector, Josep Anton Ferré, han signat un conveni específic de col·laboració el divendres, 15 de gener al rectorat. En l’acte han estat presents el gerent de GiPPS, Pere Àngel Montserrat, el director assistencial Albert Pons, i el delegat territorial de Salut de la Generalitat i
gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Josep Mercadé. Per part de la URV, ha assistit la vicerectora d’Avaluació de la Qualitat, Montserrat Giralt.

En l’acord s’estableix la utilització conjunta de tota aquesta estructura assistencial en la docència de grau i postgrau dels futurs professionals sanitaris, per complir les disposicions legals de l’àmbit de formació en ciències de la salut. L’objectiu del conveni és, doncs, utilitzar al màxim els serveis hospitalaris sociosanitaris, els d’atenció ambulatòria i els recursos humans i materials, en la docència universitària dels diversos ensenyaments sanitaris, per afavorir-ne l’actualització i la millora continua de la qualitat. Així, cada any es formen i hi fan pràctiques més d’un centenar d’estudiants de Medicina, Fisioteràpia, Nutrició Humana i Dietètica i Infermeria de la URV.

També es vol potenciar la recerca, coordinant les activitats de la URV amb els diferents serveis assistencials de GiPSS per tal d’aconseguir la millor utilització dels recursos humans i materials i estimular les vocacions investigadores. En el conveni s’assenyalen les places docents i assistencials vinculades a GiPSS, del professorat associat mèdic de la URV amb plaça assistencial.

El conveni té una duració de cinc anys, i tant GiPSS com la URV volen incloure en el conveni, en el futur, els ensenyaments de l’àmbit que es puguin implantar a la URV. Ambdues entitats ja treballen conjuntament des de l’any 2005, en què es va signar un acord marc de col·laboració.

Francisco Huera guanya la beca Isabel P. Trabal amb un projecte destinat aconseguir nous prototips de propulsió marina

La Fundació Caixa d’Enginyers ha atorgat la tercera beca Isabel de P. Trabal a Francisco J. Huera-Huarte. El guardó destaca ‘l’esforç, el treball i l’excepcionalitat’ d’aquest professor titular d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili. La beca és un premi individual que s’atorga amb l’objectiu de promoure l’excel·lència en la investigació científica amb component social.

El projecte que ha destacat la Fundació Caixa d’Enginyers consisteix en intentar desenvolupar sistemes de propulsió que millorin els actuals, d’hèlixs principalment. Es tracta d’entendre, des del punt de vista de la física, perquè els peixos aletegen d’una manera determinada, per poder-ne fer una simulació.

Francisco Huera-Huarte

Francisco Huera-Huarte és líder i principal investigador del grup de recerca LIFE (Laboratory for Fluid-Structure Interaction) de la Universitat Rovira i Virgili. És enginyer industrial i el 2006 es va doctorar al Departament d’Enginyeria Aeronàutica d’Imperial College de Londres. Ha rebut una de les Marie Curie IOF Individual Fellowships de la Comissió Europea al 2008, amb què va poder fer una estada de gairebé dos anys a Caltech, EUA; fins que va tornar l’any passat.

Les seves publicacions acumulen unes 500 cites en els últims cinc anys i ha fet ponències en uns 40 congressos internacionals, dues d’elles com a conferenciant plenari convidat. Al 2014 va rebre el premi Jove Investigador de la Real Academia de Ingeniería per la seva trajectòria científica.

Beca Isabel de P. Trabal

La Beca Isabel de P. Trabal representa l’aportació econòmica més gran que fa la Fundació Caixa d’Enginyers, -10.000 euros- i s’ha constituït en homenatge a la primera presidenta d’Honor de Caixa Enginyers, des del 1991 fins el 2007. Isabel P. Trabal va ser la primera de la seva promoció, la segona dona enginyera d’Espanya i la primera de l’Escola de Barcelona.

Les dues primeres edicions van guardonar el treball de Pau Marc Tores, que es dedica a la Investigació Bioinformàtica; i a Carles Sánchez, doctor en biologia molecular de la universitat La Sapienza, a Roma.

Fundació Caixa d’Enginyers

La Fundació Caixa d’Enginyer és una entitat privada sense ànim de lucre que sorgeix de la transformació de l’antiga Agrupació Sociocultural i Tecnològica dels Enginyers, constituïda al 1980. La motivació principal de l’entitat respon a la necessitat de prendre responsabilitats socials i adoptar una actitud solidària.

També hi forma part d'aquest grup l'investigador de l'ICIQ Antonio M. Echavarren

El llistat Highly Cited Researchers 2015, publicat per Thomson Reuters, ha inclòs el catedràtic de toxicologia de la URV, Josep Lluís Domingo, entre els investigadors més influents del món en l'àmbit de les ciències agrícoles, per segon any consecutiu. L'investigador de l'ICIQ i professor de la URV, Antonio Echavarren, també ha estat inclòs en la llista per l'impacte de la seva recerca en l'àmbit de la química.

El llistat dels que es poden considerar els científics més influents de cada camp d’estudi es confecciona tenint en compte els articles signats per cada investigador que s’han situat entre l’1% d’articles més citats. Es basa en les dades de l’Essential Science Indicators (ESI) de la Web of Science, elaborada per Thomson Reuters i que és acceptada com a referència internacional sobre les revistes científiques indexades.

El llistat complert del 2015 inclou 3.126 investigadors de 21 camps científics, dels què 52 treballen a centres de recerca de l’Estat espanyol. Enguany, el catedràtic Josep Lluís Domingo és un dels 128 investigadors de l’àrea de Ciències Agrícoles que figuren aquest llistat, un camp en el qual hi ha cinc investigadors de l’Estat espanyol.

Josep Lluís Domingo (Tortosa, 1951) és doctor en Toxicologia per la UB (1982) i professor de la URV des de l’any 1991, on exerceix la docència a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. És fundador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV i Professor Distingit de la URV (any 2006). És autor de 550 publicacions que han rebut 12.159 citacions i el llistat de Thomson Reuters li atribueix un h-índex de 53.

El llistat també inclou l’investigador de l’ICIQ i professor de la URV Antonio M. Echavarren. És un dels cinc investigadors de l’Estat que figuren en el camp de la química que inclou 430 científics de tot el món.