Mostrant articles per etiqueta: URV

Ahir es va inaugurar el Màster Erasumus on Wine Tourism Innovation-Wintour a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV

Nombrosos alumnes d'un total de 19 països d'arreu del món estaran cursant durant els propers mesos a Vila-seca, a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, un dels màsters d'enoturisme més reconeguts del món, l’Erasmus Mundus Master on Wine Tourism Innovation-Wintour.

El rector de la URV, Josep Anton Ferré; l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; la directora ‎del Programa de Membres Afiliats de la World Tourism Organization (UNWTO), Yolanda Perdomo; la degana de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, Marta Nel·lo i el degà de la Facultat d’Enologia, Joan Miquel Canals van inaugurar ahir el curs acadèmic i van donar la benvinguda als alumnes.

Aquest Màster Erasmus, que es coordina conjuntament des de les seus universitàries de Vila-seca, Oporto i Bordeus ha estat inaugurat amb la conferència 'Creating wine experiences: World Tourism Organization (UNWTO) product development', a càrrec de Yolanda Perdomo, directora del Programa de Membres Afiliats de la Organització Mundial de Turisme.

Per a més informació sobre el Màster:

https://www.facebook.com/ftgURV/
https://www.facebook.com/WintourMaster/

El programa ‘Fem recerca’ arriba a la seva cinquena edició i s’organitzen també tallers experimentals

De l’11 al 20 de novembre té lloc la 21a edició de la Setmana de la Ciència. Enguany, vuit entitats i institucions diferents apleguen prop de 50 activitats arreu del territori. Una part d’aquests actes s’ha organitzat a través del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ofereix activitats a una desena de localitats com ara la Sènia, Móra d’Ebre o Cambrils, amb l’objectiu d’estendre la divulgació científica i d’incrementar les oportunitats de la societat per accedir-hi. A més, el campus de les Terres de l’Ebre ha organitzat el ‘Dia de la Ciència a l’Ebre’. Serà el 18 de novembre i comptarà amb diversos tallers científics dels àmbits de les ciències i la tecnologia i de les humanitats i les ciències socials.

Programació

El primer esdeveniment començava aquest dimarts, 8 de novembre, a les 11h, al Portal del Roser on es duia a terme una ruta científica sobre Antoni de Martí i Franquès. A les 20h, al Cafè La Cantonada, es seguirà amb una tertúlia on es reflexionarà sobre l’impacte de l’estil de vida en una ciutat com Tarragona.

A l’endemà, a les 11h, al Portal del Roser, es tornarà a produir la ruta científica Antoni Martí i Franquès i, posteriorment, a les 19h, al Caixaforum Tarragona, tindrà lloc una conferència sota el nom ‘Així, l’home de neandertal ja ho feia? Del reciclatge del sílex al del CO2’.

Dijous, 10 de novembre, a les 11h, es tornarà amb la ruta científica. Serà divendres, 11 de novembre, quan després de la ruta científica a les 11h es doni pas, a les 18h, a la Sala Costa Daurada del Tas, a un cafè científic on es desmuntarà el polígraf amb explicacions científiques tot passant per la cadira de la famosa màquina de la veritat.

Dissabte, 12 de novembre, a les 11h, a la Casa Canals es produirà un taller de química familiar. Serà diumenge quan es porti a terme un itinerari ‘Dels Munts a Tamarit’, a les 11h.

Ja de cara a la setmana vinent, el dilluns, 14 de novembre a partir de les 9:30h, al CRAI del Campus Sescelades de la URV, els alumnes podran realitzar activitats senzilles i atractives que il·lustraran diversos continguts científics en el marc de tallers d’activitat experimental. A les 10h el port de Tarragona ofereix una visita en golondrina per poder veure la biodiversitat al Port de Tarragona. També a les 10h, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) mostrarà com aconseguir un aliment que tingui un perfil nutricional saludable. Per la tarda, a les 17:30h, a la Casa Caritat, es proposa una activitat sobre robots mòbils on els participants podran programar un robot educatiu. I, a les 18h, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, tindrà lloc un taller per apropar als assistents a diferents reaccions que es produeixen en les nostres cuines mitjançant l’experimentació. Per finalitzar aquest dia, a les 19:30h, al Centre Cultural Infant Pere, es realitzarà una xerrada per entendre la llum i l’origen dels colors.

Dimarts, 15 de novembre, a partir de les 9:30h, al CRAI del Campus Sescelades de la URV tornarà a tenir lloc el taller d’activitats experimentals; i a les 10h, la ruta en golondrina pel Port de Tarragona. A les 11h es repetirà la ruta científica d’Antoni de Martí i Franquès i, paral·lelament, al Teatre Bartrina, es durà a terme la fase final del quart concurs de ‘Vols saber què investigo?, en el qual sis estudiants de doctorat de la Universitat explicaran què estan investigant en un llenguatge entenedor i atractiu.

Dimecres, 16 de novembre, a part de les activitats ja tradicionals en aquests dies, també es realitzarà un taller de química experimental sota el nom ‘Química en Família’ a les 18h, a l’Auditori de l’Institut Català d’Investigació Química; un taller sobre què cal per ser un bon directriu; una ponència sobre com divulgar ciència a través de les xarxes socials; una conferència sota el nom ‘Les societats en xarxa: del foc a internet’; i una xerrada sobre la confiança que es diposita en la compra de segons quins aliments.

Dijous, 17 de novembre, a banda de la ruta pel Port de Tarragona i del taller de química, també s’incorporarà l’activitat ‘Clàssics a escena: Les metamorfosis d’Ovidi’, on a través d’un enfilall d’històries mitològiques es presentarà una visió cosmològica de l’evolució i la llarga aventura humana. Paral·lelament també es produirà una conferència sobre les 39 regles per estalviar i invertir millor; i una xerrada per poder entendre quins materials provoquen un significatiu abocament de CO2 a l’atmosfera.

Dia de la Ciència a l’Ebre

De cara al cap de setmana, divendres, 18 de novembre, serà el Dia de la Ciència a l’Ebre on l’objectiu és divulgar i acostar la recerca que es realitza a la Universitat als estudiants de batxillerat de les Terres de l’Ebre de manera lúdica i entenedora, i contribuir a fomentar les vocacions científiques entre el jovent.

Dissabte, 19 de novembre, entre els actes tradicionals també s’incorporarà un joc de taula per explorar l’impacte social i ambiental de les activitats bancàries, les inversions i els negocis, i per aprendre a prendre decisions més responsables sobre la gestió dels diners.

Finalment, com a cloenda del diumenge, 20 de novembre, es comptarà amb una Jornada de Portes Obertes a tots els centres dependents del MNAT, a les 10h. A la mateixa hora es realitzarà una visita lliure a l’exposició temporal ‘Re-descobrint Centcelles’ i, per la tarda, a les 18h, una visita científica a l’exposició ‘Sorolla. Apunts a la sorra’.

‘Fem recerca’

El programa ‘Fem recerca!’ pretén apropar l’activitat dels centres i grups de recerca de la Universitat i del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) als estudiants dels instituts de secundària, per mostrar-los in situ com es treballa i quines són les bases de la recerca científica. Aquesta activitat està adreçada a despertar vocacions entre els joves i a incentivar-los l’interès per la ciència i la investigació, així com pels estudis universitaris que la fan possible.

Entrades

Les activitats són gratuïtes però en algunes d’elles es necessari realitzar una inscripció prèvia. Per a més informació es pot consultar la web de la Setmana de la Ciència.

Els projectes, liderats pel Dr. Joan Vendrell i la Dra. Sonia Fernández-Veledo, investiguen la diabetis i altres malalties metabòliques associades

Dos investigadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII, el Dr. Joan Vendrell, investigador i cap de servei d’Endocrinologia del Joan XXIII, i Sonia Fernández-Veledo, investigadora del Joan XXIII, reben 600.000 euros de la Marató de TV3 per investigar sobre la diabetis i altres malalties metabòliques associades.

El Dr. Joan Vendrell-Ortega, Investigador Responsable del Grup d'Investigació en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, Cap de Secció d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, membre del CIBERDEM i Professor de la Universitat Rovira i Virgili, conjuntament amb el Dr. Luís Fajas Coll, de la Université de Lausanne de la Faculté de Biologie et de médecine, coordinaran el projecte Anàlisi global de l'activitat kinasa en teixit adipós per trobar diferències moleculars entre subjectes obesos metabòlicament sans i obesos diabètics. Descobriment de noves dianes terapèutiques, dotat amb un finançament de 300.000 Euros.

La Dra. Sonia Fernández-Veledo, Co-Investigadora Responsable del Grup d'Investigació en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV membre del CIBERDEM i Professor de la Universitat Rovira i Virgili, conjuntament amb el Dr. Antonio Zorzano Olarte, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, Coordinador del Programa de Medicina Molecular de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), i Cap del Programa de "Mecanismos celulares y moleculares implicados en el desarrollo y la progresión de la diabetes de tipo 2" del CIBERDEM, coordinaran el projecte concedit amb un finançament de 300.000 Euros, per l’estudi sobre Mecanismes responsables de la deficient capacitat de diferenciació de les cèl·lules mare derivades del teixit adipós en l’obesitat.

L’acte de lliurament de Premis (Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears) va ser conduit pels periodistes Ana Boadas i Toni Cruanyes, presentadors de l’edició 2015 de La Marató. En el recull de premis el Dr. Joan Vendrell, ha agraït en nom dels investigadors premiats la injecció de recursos que la Fundació destina a la recerca en diabetis i obesitat. Vendrell ha destacat que iniciatives com La Marató "posen de manifest que vivim en un país que té molt clar que per viure millor s'ha de fer una aposta clara per la recerca" i ha subratllat que per avançar, "al talent científic li calen recursos" i que "La Marató contribueix a retenir aquest talent".

Fons per a la recerca

Els fons de La Marató 2015 destina a la recerca els 9,4 milions recaptats en l’última edició del programa. Un total de 57 equips de recerca dels principals centres de recerca de Catalunya, en agluns casos coordinats amb equips espanyols i internacionals, duran a terme els 34 projectes premiats (18 unitaris i 16 coordinats) en trobar noves vies de prevenció, diagnòstic i tractament de la diabetis i obesitat, que són les dues malalties metabòliques més freqüents a Catalunya, durant els pròxims tres anys. Aquestes malalties metabòliques tenen una gran incidència entre la població catalana, ja que les tenen 1 de cada 4 persones.

Els factors que han determinat la distribució dels fons aconseguits en la passada edició de La Marató de TV3 són la viabilitat de cada projecte, la qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social i el valor innovador.

L'organització anuncia que l'any vinent, l'edició número 25 de les jornades, serà especial

Terra Teatre presenta l’obra d’Antoni Rovira i Virgili, aquest dijous 3 de novembre, a l’Aula Magna del Campus Catalunya

Tindrà una durada de dos dies i inclourà una sortida de camp al riu Francolí

Els universitaris realitzen aquests dies excavacions arqueològiques al conjunt monumental de Centcelles

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) col·labora, un any més, amb el Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), una col·laboració que es va iniciar l’any 2013.

Així, durant la darrera setmana d’octubre s’estan duent a terme excavacions arqueològiques a un dels centres dependents del MNAT, el conjunt monumental de Centcelles (Constantí) amb la participació d’una quinzena d’estudiants del Màster com a part de les seves pràctiques. Els treballs s’estan centrant en l’excavació de l’àmbit situat a l’est de la sala quadrilobulada, un espai que es caracteritza per la presència d’un pilar central i el pas de la canalització que conduïa les aigües sobrants dels banys de l’edifici tardoromà.

Els objectius principals són, per una banda, la formació pràctica en arqueologia clàssica que reben els alumnes i, per l’altra, l’obtenció de dades que permetin resoldre la cronologia i funcionalitat d’aquesta estança en el context del conjunt monumental de Centcelles.

La mesura del Consell de Govern pretén captar més estudiants internacionals, especialment de grau

El Consell de Govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va acordar ahir modificar la normativa de les dobles titulacions internacionals, amb la qual cosa, els alumnes d’universitats estrangeres que vulguin acabar un grau o un màster a la URV ja podran fer-ho. El rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha afirmat que la mesura pretén “captar més estudiants internacionals”, especialment de grau, ja que aquest curs ha començat amb 11.376 alumnes matriculats, un centenar menys que l’any anterior. En canvi, els matriculats per fer un màster han estat 1.207, setanta més que el curs passat. Pel que fa als resultats acadèmics, el rector va destacar que, dels gairebé 2.000 alumnes que es van titular el curs passat, dos terços ho van fer en el temps previst.

El consell també va donar llum verda a la creació de la Càtedra URV, per a l’estudi del fet casteller, dirigida per Josep Sánchez Cervelló, i que té com a partners la Generalitat, la Diputació i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, encara que està oberta a altres agrupacions.

Ferré també s'ha referit al manifest signat pels rectors catalans en què, entre altres coses, es demana al Govern que incrementi en cent milions el pressupost cap a les universitats. Segons Ferré, això permetria “baixar un 10% les matrícules, però també pujar un 10% el nostre pressupost”.

El degà de la Facultat d’Enologia anima els alumnes a seguir els passos de Torres cap al camí de l’emprenedoria

És el primer cop que la Universitat Rovira i Virgili (URV) investeix com a doctor honoris causa a un empresari. La universitat ha investit avui l’enòleg i empresari vitivinícola Miguel A. Torres, de Bodegues Torres. Tot i tractar-se d’un empresari, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha explicat que “entenem l’enologia com una ciència. Es va proposar al consell de govern i tots hi van estar d’acord”.La investidura coincideix amb els 25 anys que celebra la URV. L’apadrinament de l’acte ha anat a càrrec del degà de la Facultat d’Enologia, Joan-Miquel Canals Bosch, qui ha destacat que un dels motius que el van portar a proposar a Torres com a honoris causa va ser “l’emprenedoria que el caracteritza”. El degà ha recordat que la URV també fa aquesta tasca “de transmetre l’esperit emprenedor als alumnes i aquest n’és un bon exemple”.

Miguel A. Torres ha dit que aquest reconeixement “representa un abans i un després perquè tota la experiència que he anat agafant, per mi, és una ocasió extraordinària d’aportar-la a la universitat”.

Empresa familiar

Miguel A. Torres ha explicat que el negoci familiar ja està en mans de la cinquena generació i ell, com a president de l’empresa, segueix vinculat però no participa en el dia a dia.
Els Cellers Torres va començar l’any 1870 i fins al dia d’avui. Estan presents a 150 països i, com explica el propi Torres, “potser això va esdevenir que notéssim menys la crisis, perquè ens compensaven els països que no la patien tant”. A dia d’avui, l’enòleg ja ha afirmat que volen créixer de cara a productes d’alta gama. Compten amb un equip de professionals del vi i això, com destaca el rector de la Universitat, és una de les claus del seu èxit.

L'acte tindrà lloc el divendres, 21 d’octubre, a les 12h, al Rectorat

L’enòleg Miguel A. Torres serà investit com a nou doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. L’acte tindrà lloc aquest divendres, 21 d’octubre, a les 12h, al Rectorat, al carrer de l’Escorxador. El padrí de l’acte serà Joan-Miquel Canals, professor del departament de Bioquímica i Biotecnologia i degà de la Facultat d’Enologia. A l’acte estaran convidats els membres de la comunitat universitària i també és obert a tothom.

La càtedra es basarà en l'excel·lència de la recerca històrica i en la difusió del fet casteller

La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona dirigirà la càtedra de recerca històrica i documentació del fet casteller, que ha estat promoguda conjuntament pel Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb la finalitat de generar i socialitzar en l'àmbit de la cultura catalana la història del fet casteller des d'una perspectiva centrada en l'excel·lència de la recerca històrica i la seva difusió.

La nova càtedra pretén, entre altres objectius, impulsar un espai per a la recerca històrica i el debat científic sobre el fet casteller per tal de popularitzar-lo entre la ciutadania, i divulgar entre les escoles i els instituts els seus valors. Al mateix temps, es vol crear un espai de formació per a futurs investigadors del fet casteller, que segueixin els criteris d'excel·lència que marca el món universitari, així com d'altres activitats folklòriques similars que es facin en altres països, i també organitzar cursos, entre d'altres.

Amb la càtedra també es vol promocionar l'estudi, inventari, catalogació i difusió dels arxius de les colles castelleres i dels arxius particulars. Es planteja dividir el treball en tres grans àmbits: el científic (es promourà l'elaboració de tesis doctorals i llibres), el casteller (promoció de l'accés a la història de les colles per part dels seus integrants) i el ciutadà.

'En busca del futuro perdido' és un viatge al passat què recorre quatre continents tot cercant les claus del futur de la humanitat

L’arqueòleg Eudald Carbonell, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), codirector del Projecte Atapuerca i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili és coprotagonista del documental de la productora catalana Turkana Films “En busca del futuro perdido”, dirigit per Alfons Par i Luis Quevedo. Aquest treball es podrà veure divendres dia 30 de setembre a les 21 h a l’espai 'Somos documental' de La 2 de TVE. Prèviament, aquest dijous, a les 20.30 h, es projectarà a Cineteca, a la zona Matadero de Madrid. El treball ha comptat amb l’assessorament científic de l’IPHES i és un viatge al passat què recorre quatre continents tot cercant les claus del futur de la humanitat.

Aquest és el segon documental que Eudald Carbonell protagonitza juntament amb el periodista Luis Quevedo per TVE. En aquesta ocasió s’hi afegit també una jove de 18 anys, Carlota, que els acompanya en l’aventura que recorre quatre continents a la recerca de les claus que han d’obrir les portes del futur de la humanitat. L’anterior entrega titulada 'En busca del primer europeo' ha rebut nombrosos premis internacionals.

Trobar respostes del futur en el passat

'En busca del futuro perdido' pren com a punt de partida a la Carlota, que com molts joves d’avui dia no sap què fer amb el seu futur. Mentre s’ho rumia accepta la invitació del seu oncle (Luis Quevedo) d’unir-se a ell i a Eudald Carbonell per realitzar un viatge al passat amb la idea de trobar respostes al futur de l’Homo sapiens. Aquest recorregut comença a l’Àfrica per anar desprès a Lapònia i segueix pel Fèrtil Creixent turc per arribar finalment a la Península del Yucatán.

La selecció natural i la cultural, el pas de les societats caçadores i recol·lectores a les primeres poblacions agrícoles, ramaderes i sedentàries; el naixement dels imperis amb tota l’estructura jeràrquica que comporten i una civilització en crisi i en ple canvi climàtic són algunes de les qüestions que es tracten.

Aquest documental està produït per Turkana Films en coproducció amb TVE amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa”, la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología), Turisme de Turquia i Visit Finland.

Segons un estudi de la patronal Cepta, cal un “projecte territorial sòlid” que permeti “vendre el territori amb una única veu”

Posar fi a l'endèmic dèficit de les infraestructures de comunicació, i també assolir “un projecte territorial sòlid”, que se solucionaria amb la creació d'un lobby econòmic al Camp de Tarragona, són les dues principals reclamacions dels empresaris del territori, segons es desprèn de l'enquesta de competitivitat comarcal encarregada per la patronal Cepta i elaborada pel gabinet Ceres, que ahir es va presentar a la Diputació de Tarragona.

L'absència d'un projecte territorial fort que aglutini els interessos de tots els representants del món empresarial és una de les mancances transversals més importants. “Hi ha una preocupació sobre la visió territorial; cal una col·laboració amb els agents d'una manera supracomarcal per fer un lobby econòmic fort” al Camp de Tarragona, que permetria “vendre el territori amb una única veu”. Així ho va indicar ahir Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “Estem parlant de governança, no de pressupostos; d'una altra manera de fer les coses i prendre les decisions”, segons Duro, que creu es tractaria de “canviar el sistema de governança”. Hildebrand Salvat, responsable del grup Ceres, va reblar: “hi ha una falta de lideratge territorial”, que seria clau per millorar el desenvolupament econòmic i empresarial del Camp de Tarragona.

Polígons industrials

Un altre dels problemes que es repeteixen en la majoria de les comarques és el que afecta els polígons industrials. Segons els empresaris, cal una millor dotació per als polígons i “una gestió integrada territorial”: “Cal fer una gestió de promoció econòmica més global, que no sigui estrictament comarcal”, segons el catedràtic de la URV, que va posar com a exemple, l'Alt Camp i la Conca de Barberà: “Les dues haurien de fer una promoció integrada del seu sòl empresarial”, segons Duro, que va insistir en la necessitat de trobar més mecanismes de coordinació.

Altres dades que s'extreuen de l'enquesta –en què han pres part més de 250 empresaris– són que un 24% dels empresaris del Camp de Tarragona valoren com a “bona” o “molt bona” la situació econòmica de la seva comarca i un 55% creuen que en el futur millorarà encara més. Es detecten com a punts forts de la demarcació el turisme, la situació geogràfica o la indústria agroalimentària. I es plantegen com a principals reptes empresarials: la innovació, la diferenciació de la competència i l'obertura a nous mercats.

Es tracta de dos nous rècords meteorològics mundials: el llampec de més durada i el de recorregut més llarg

El comitè d’avaluació de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), del qual forma part el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV representat per la coordinadora, la investigadora Manola Brunet, ha identificat que la distància més llarga del món detectada per un sol llampec es va produir sobre una distància horitzontal de 321 quilòmetres. L’esdeveniment va tenir lloc el 20 de juny 2007 a l’estat d’Oklahoma (Estats Units). El mateix comitè ha validat també la durada més llarga del món detectada per un sol llampec com un sol esdeveniment que es va allargar de forma contínua durant 7,74 segons sobre el sud de França el 30 d’agost del 2012.

Aquesta investigació posa en relleu el fet que, a causa de les contínues millores en la tecnologia i l’anàlisi de la meteorologia i la climatologia, els experts en clima poden supervisar i detectar els fenòmens meteorològics com llampecs amb molt més detall del que mai s’havia pogut fer abans.

El comitè d’investigació està format per experts en clima i llampecs dels Estats Units, França, Austràlia, Espanya, Xina, Marroc, Argentina i el Regne Unit, entre els quals hi ha el C3, de la Universitat Rovira i Virgili. Com a part de la seva avaluació, el grup d’estudiosos també va acordar per unanimitat que la definició formal de “descàrrega del llamp” s’ha d’adaptar a una “sèrie de processos elèctrics que es produeixen contínuament” en lloc de l’interval de temps prèviament determinat “d’un segon”, com fins ara. La tecnologia i l’anàlisi han millorat fins al punt que els experts poden detectar i vigilar llampecs individuals amb vides molt més llargues que un sol segon.

La validació d’aquests nous extrems i la millora de les xarxes de detecció de llamps mostra que un llampec pot viatjar grans distàncies i, per tant, pot haver-hi perill fins i tot molt lluny de la tempesta originària. Els resultats d’aquest treball de recerca s’han publicat al butlletí de la Societat Americana de Meteorologia. Les millores en la detecció i el seguiment d’aquests esdeveniments extrems han d’ajudar a incrementar la seguretat pública.

Aquesta ha estat la primera vegada que els llampecs s’han inclòs a l’arxiu oficial de fenòmens climàtics i meteorològics extrems, del qual es fa càrrec la Comissió de Climatologia de l’OMM i documenta els detalls dels registres de calor, fred, velocitat del vent, pluja, entre altres.