El president de l’associació cultural Etcètera, amb seu a Altafulla, Òscar Ramírez, s’ha sumat aquest dimecres a la vaga de fam iniciada per Mario Sanna, una de les víctimes del terratrèmol que l’agost del 2016 va acabar amb la vida de quasi 300 persones al petit poble italià d’Amatrice, al nord de Roma. A la vaga de fam també s’hi ha sumat el president del Movimento Cultural Spiragli, Bartolomeo Smaldone.

El motiu d’aquesta dràstica protesta, i que torna a la primera línia informativa aquella tragèdia, són les lleis italianes que generen greuges entre la població de manera constant i perjudiquen a part dels qui han estat víctimes de terratrèmols i han perdut a éssers estimats a més, lògicament, de tot allò que tenien com ara la casa i les pertinences.

La llei italiana no té en compte els llogaters

Actualment, a Itàlia en cas d’una tragèdia com pot ser un terratrèmol, els qui tenen una casa en propietat que s’esfondra en aquell sisme, tenen dret a construir-se un nou habitatge sense haver de pagar els impostos d’urbanització ni les taxes de l’arribada de serveis bàsics com l’aigua, la llum o el clavegueram. Però en canvi, si la persona que ha patit el terratrèmol estava de lloguer en aquella casa, no té els mateixos drets i ha de pagar-ho tot. En el cas de Mario Sanna i la seva dona Stefania, ells van perdre al terratrèmol al seu fill gran Filippo i ara els hi demanen 42.000 euros pels impostos esmentats abans si volen començar una nova vida perquè ells eren llogaters de la casa esfondrada pel terratrèmol.

Segons Òscar Ramírez, president d’Etcètera, “per culpa d’aquest marc legal, ells per l’Estat Italià no existeixen. Aquesta és ara una família que a més de patir el dolor de la pèrdua d’un fill i en un intent de refer la seva vida, està afectada per una llei discriminatòria feta sense cap ni peus que fa avergonyir a tots els italians menys a la classe política”.

La vaga de fam iniciada per Mario Sanna, Bartolomeo Smaldone i Òscar Ramírez es mantindrà fins que la situació es capgiri i es donin els mateixos drets a totes les persones. Els tres tenen clar que "no hi ha d’haver morts de primera i morts de segona perquè tothom ha de tenir els mateixos drets".