No té ni idea de què passarà a partir d’ara, però està disposat a enfrontar-s’hi. Aquest dissabte s’han tancat les portes del Museum Cafè, un dels locals més veterans de la Part Alta de Tarragona, un dels bars més veterans de la nit tarragonina, només superat pel Totem. Amb 27 anys, el local ha tancat portes definitivament aquest cap de setmana –com moltes estrelles del rock que van desaparèixer precisament quan tenien aquesta edat– i ho ha fet amb una celebració a la seva mida: amb una festa que ha aplegat tots els coneguts i amics que han ballat i gaudit de grans moments en aquest local.
Perquè 27 anys són molt de temps. “Aquest ha estat un espai que forma part de la història de molta gent”, explica l’ànima del local, Juan Carlos Vidal, que durant aquest temps ha plantat guàrdia darrere la barra, nit rere nit, fins que el seu cicle, com ell mateix explica entre les caixes que formen part de la clausura d’un bar ple d’objectes únics, s’ha acabat. “Durant molt de temps he mantingut un model de negoci que va funcionar, però amb la crisi vaig haver de reinventar-me”, explica Vidal, que detalla que durant el temps, el cafè ha estat també un espai per fer un mos a l’hora de sopar i també ha ofert vermuts, un model que, segons ell mateix explica, “no ha acabat de reeixir”.
Després de moltes estones, de nits i de propostes que han fet únic aquest espai –concerts, presentacions de llibres, exposicions, sopars i, fins i tot, casaments– el Museum tanca portes definitivament. “Suposo que no ha estat possible connectar amb la gent jove que comencen a sortir i que el model de negoci del barri ha canviat”, explica Vidal, que destaca que “també els clients de tota la vida s’han anat fent grans i han anat venint menys”. El canvi generacional i la transformació del model d’oci d’aquesta zona de la ciutat són l’escenari en què es mou aquesta transformació en la vida de Juan Carlos que, lluny de resignar-se, admet que ara com ara, “encara no sap com definir els seus sentiments, ja que l’hora de la veritat serà quan hagi de donar les claus”.
Mentre es tanquen les portes d’un dels locals mítics del nucli antic, el Juanca –histriònic i càlid alhora– ja pensa en un futur que, tot i que no sap on el durà, segur que, com ell mateix diu, li donarà “l’oportunitat de descansar i de tenir estones per ell”. A la seva salut.
