L'amfiteatre romà de Tarragona recuperarà l'accés original a l'arena per als visitants durant el 2024. És una de les intervencions que es faran al monument durant l'any que ve, segons ha explicat en una entrevista a l'ACN el conseller de Patrimoni de la ciutat, Nacho García. En els pròxims mesos també es redactarà el pla director del monument, que ha de marcar les directrius de la seva gestió. García també confia que ben aviat se signi un nou conveni de col·laboració amb la Generalitat pel qual cadascuna de les dues administracions aportarà 100.000 euros anuals durant quatre anys que es destinaran a projectes de conservació del patrimoni romà inclòs en la declaració de Patrimoni de la Humanitat.
Per Garcia el manteniment i la gestió de l'amfiteatre és una de les prioritats de la legislatura. Explica que "és a punt" de publicar-se la licitació del pla director, que ha de "marcar el full de ruta a nivell de manteniment i obres que es puguin fer en els pròxims anys", així com el "discurs museogràfic". Per dur-lo a terme hi ha una subvenció de la Generalitat i el conseller espera que estigui enllestit a finals del 2024.
Paral·lelament durant l'any que ve hi ha una partida municipal de 150.000 euros que servirà per recuperar l'accés original a l'arena i retirar la passarel·la actual, així com per fer millores en el sistema d'evacuació de les aigües pluvials a l'entorn de la porta Triumphalis. El responsable de Patrimoni municipal també afegeix que el públic "no podrà tornar a pujar a les grades" i no fixa un termini perquè això pugui tornar a passar. De tota manera, assegura amb fermesa que "mai hi va haver cap problema de seguretat per als visitants" quan se'n va clausurar l'accés, ja fa uns anys, tot i els informes tècnics que advertien de la fragilitat de la zona.
L'amfiteatre és un dels monuments que es podria veure beneficiat en el futur del conveni que l'Ajuntament i la Generalitat estan acabant d'enllestir, pel qual cada administració aportarà 100.000 euros anuals durant quatre anys que es destinaran a la conservació dels monuments inclosos en la declaració de Patrimoni de la Humanitat. L'acord actual expira a finals d'any i García afirma que "la voluntat de les dues parts és renovar-lo". Per ara hi ha entesa en els temes essencials, però el conseller apunta que s'estan fent ajustaments. Amb la Generalitat, i en concret amb l'Incasòl, també estan en converses per reprendre els treballs a la muralla, en concret al tram que afecta el pas de ronda i el Fortí Negre, en ple Passeig Arqueològic.
Obres i cessions
Durant el 2024 des de la conselleria de Patrimoni s'abordaran altres projectes, com el de Ca l'Agapito. Després d'unes primeres obres que van permetre arreglar la façana i part de l'interior de l'antic beateri medieval, el següent pas és consolidar els pisos superiors i decidir la seva funció. El consistori té una partida de 100.000 euros per redactar el projecte durant l'any vinent i el responsable de Patrimoni confia poder optar a una subvenció per fer les obres. "El tema és saber què hi posem, són tres pisos completament diàfans", detalla.
En l'àmbit del patrimoni medieval també es posarà fil a l'agulla a Ca la Garsa. Amb una inversió de 150.000 euros García espera poder fer els treballs de reforç de l'estructura necessaris per poder treure la bastida que hi ha i reobrir el carrer d'en Talavera. "Hem de fer una intervenció a nivell estructural perquè sigui segur passar per allà", indica. De cara al 2025 i 2026 l'objectiu serà "posar en valor aquest espai".
Paral·lelament, aquest pròxim dilluns començaran els treballs a Casa Castellarnau. En una primera fase es duran a terme uns sondejos per comprovar l'estat de conservació de les bigues i per fer una primera diagnosi de l'edifici. Posteriorment, segons el resultat de les comprovacions, es procedirà a dur a terme el projecte de restauració més adient.
Finalment, respecte el cementiri dels Jans, d'origen britànic del segle XVIII, García manifesta que el consolat britànic encara no l'ha cedit a l'Ajuntament. "Hi ha el conveni damunt la taula. He demanat una reunió amb el cònsol perquè tal com està redactat, no m'agrada", manifesta. El document el van pactar el consolat britànic -propietari del cementiri i on hi ha enterrats soldats anglesos que van participar en la guerra de Successió- i l'antic equip de govern de la ciutat.
El conseller accepta que l'Ajuntament es faci càrrec de les despeses de manteniment però no està d'acord en que també hagi de sufragar les obres de reforma per adequar-lo a l'entrada de visitants. "Farem la reunió amb el consolat per mirar si hi ha altres possibilitats", indica. I avança que si no hi ha acord buscaran una fórmula "per posar-ho en valor i explicar que allà hi ha un cementiri". "S'ha d'explicar perquè forma part de la història de la nostra ciutat, però es pot fer sense obrir-lo", finalitza.
