El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) és un ocell relativament petit, mesurant uns 13 cm i amb una envergadura d’ala de fins a 23 cm.

El mascle és de tons grisos, amb el ventre una mica més clar, i té el pili (la part superior del cap) de color negre. D’aquí li ve el nom de tallarol de casquet, doncs sembla que porti un casc.

La femella té el cos una mica més marronós, i el seu casc és de color marró ataronjat, ben diferent del mascle.

Femella de tallarol de casquet (E.P.)

A Catalunya és un ocell resident, a moltes zones, i a l’hivern arriben més exemplars de la resta d’Europa.

Al Camp de Tarragona és present de forma permanent a les parts interiors de zones més boscoses i amb més vegetació. Indrets com els voltants de l’embassament de Riudecanyes, molts trams del riu Gaià i Francolí, la Mussara, ... La veritat és que a aquestes zones hi és molt freqüent.

A la resta de zones el tenim només com a hivernant, quan el podem trobar a qualsevol indret amb arbrat, des de parcs urbans fins a pinedes litorals.

Tallarol de casquet als afores de Reus (E.P.)

Aquesta espècie va molt vinculada als ambients forestals, sense anar lligada a un tipus concret d’arbres. El veiem a pinars, boscos de ribera, alzinars, ..., sempre que es tracti de zones amb força vegetació al sotabosc i també amb algunes zones obertes properes.

A l’hivern varia encara més d’hàbitats, ocupant sense problemes parcs i jardins, on si estem ben atents el podrem observar amb facilitat.

Femella oculta dins un pi (E.P.)

La seva alimentació pot anar variant al llarg de l’any. Normalment a la primavera i estiu està formada per invertebrats de mida petita.

A la tardor i hivern, on aquests tipus d’animals són més escassos, s’adapta per tal de menjar també fruits i baies, que en aquesta època és quan són més abundants.

Perfil d’un mascle, amb el seu “casc” negre (E.P.)

Són ocells força inquiets, que acostumen a moure’s pels arbres i arbustos, cosa que en dificulta una mica l’observació. Només cal que ens quedem quiets, una mica amagats, i tinguem paciència. D’aquesta manera ells aniran canviant de branca, quedant-se en molts moments al descobert.

A l’hivern és quan els trobarem amb més facilitat a prop nostre, a qualsevol parc urbà. Només cal que hi anem a primera hora del matí, quan encara no hi ha gaire gent, coincidint també amb el moment de més activitat dels ocells.

Femella de tallarol de casquet a la Torre d’en Dolça (E.P.)