Continuant amb el cicle de debats dins de la primera edició de ‘Les Setmanes de l’aigua PortTarragona’, aquest divendres 26 d’abril, el Tinglado 1 del Moll de Costa va acollir el tercer debat sobre el cicle de l’aigua. Aquest tercer acte ha portat per títol “El riu Ebre - La connexió de conques: beneficis i perills. Fins on pot donar aigua l’Ebre?.
El debat també va ser dirigit pel periodista i president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Esteve Giralt. Tots els debats són oberts al públic i són retransmesos posteriorment per TAC 12. Es tracta d’un cicle on es vol tractar sobre els aspectes més rellevants que afecten la gestió dels nostres rius: el Siurana, l’Ebre, el Francolí i el Gaià.
Alliberar el riu de pressió i consum
El riu Ebre es considera un dels rius més importants de la península Ibèrica i el seu cabal és vital per a l'agricultura, la indústria i el proveïment d'aigua potable en moltes regions. Durant el debat, es va fer palesa la necessitat de buscar fonts alternatives d’abastament per alliberar de pressió i consums el riu Ebre en un context de sequera i emergència climàtica.
Narcís Prat i Carles Ibáñez, dues de les veus de referència quan es parla de gestió hidrològica i medi ambient, van posar damunt la taula dades científiques que evidencien que el cabal que arriba al tram final del riu Ebre és “del tot insuficient”. Ambdós coincideixen en el fet que “no té cap sentit plantejar la interconnexió de la xarxa del mini transvasament de l’Ebre a Tarragona, gestionada pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), amb el sistema Ter-Llobregat (ATLL). Tot el contrari, plantegen la necessitat de reduir els consums i la dependència del Camp de Tarragona amb el riu Ebre.
La seva visió va tenir el contrapunt durant gairebé tot el debat amb el posicionament defensat per Albert Vilalta, membre destacat del grup promotor de l’Observatori Intercol·legial de l'aigua, grup que treballa per trobar solucions al voltant de la sequera estructural actual. Per Vilalta, mentre no es puguin construir noves dessaladores i incrementar l’aigua regenerada a l’àrea metropolitana de Barcelona, la interconnexió de xarxes ha de ser una solució provisional per poder abastir tota aquesta part centre i nord del país si persisteix la sequera.
Vilalta ho va plantejar com una resposta a la crisi, reversible en uns quatre anys, fins que ja hi hagi més aigua dessalada i regenerada de les depuradores.
Prat i Ibáñez van insistir, davant d’aquesta reclamació, que s’ha de canviar de model i no pensar en solucions a curt termini, que cal un canvi en el model de gestió del riu Ebre i de les xarxes d’abastament. També en altres rius i sistemes, com el Ter, a l’àrea de Girona i Barcelona. Per Prat cal pensar en la gestió hidrològica de forma local i no a través de transvasaments d'aigua entre conques.
Durant el debat es va evidenciar que la sequera també representa greus perills per al riu Ebre i les seves regions adjacents. Quan els nivells d'aigua descendeixen significativament, la capacitat de reg disminueix, afectant negativament la producció agrícola i posant en risc les ocupacions associades amb aquesta indústria.
A més, la falta d'aigua pot portar a problemes de qualitat, com l'augment de la salinitat. El debat va girar també entorn del delta de l'Ebre. Hi va haver consens en aquest sentit: és fonamental implementar estratègies de gestió sostenible per a protegir l'Ebre i garantir la seva capacitat de suportar períodes de sequera sense conseqüències catastròfiques. La mobilització dels sediments, retinguts ara als grans embassaments, és la solució estructural que van reivindicar Prat i Ibáñez.
El Riu Gaià, el següent
Les jornades al voltant dels rius clouran el divendres 3 de maig amb el debat “El riu Gaià. Aprendre del passat i preparar el futur”. Com és habitual, serà un acte obert al públic.
