El mosquiter comú (Phylloscopus collybita) mesura uns 10 cm de longitud, amb una envergadura de fins a 21 cm.

Aquest moixó és petit, de tons marró clar a la part superior i més clars i groguencs a la part inferior, amb una petita cella groga per sobre de l’ull. Les potes són de color negre i el seu bec és prim i de color fosc.

Aquest ocell es pot diferenciar ben fàcilment de la majoria d’ocells, però ens pot portar a confusió amb els seus parents més pròxims: mosquiter de passa, mosquiter pàl·lid, mosquiter xiulaire o mosquiter ibèric.

Saber-ne identificar el cant i reclams en molts casos serà de gran ajuda.

A l’hivern és habitual fins i tot a parcs i jardins (E.P.)

Durant la primavera i l’estiu es desplaça cap al nord del país, moment en què al Camp de Tarragona és ben complicat de trobar. En canvi, a l’hivern és molt freqüent arreu, des de zones humides a boscos, i fins i tot a parcs urbans i jardins.

Mosquiter comú a la Séquia Major, a Vila-seca (E.P.)

Com ja he indicat a l’hivern, que és quan és més present a les nostres comarques, s’adapta a molts hàbitats diferents. No defuig de la presència humana i, per tant, segurament si anem a un parc arbrat al mig de la nostra ciutat el podrem observar. També el veurem a boscos de ribera, pinedes, camps d’oliveres, ...

Com que té preferències insectívores, a les zones humides hi és present, ja que és on queden més invertebrats durant l’hivern.

Mosquiter comú emprenent el vol (E.P.)

La seva alimentació és molt adaptable: té preferència per menjar invertebrats de diferents tipus, però quan manca aquest recurs també consumirà petits fruits, o fins i tot nèctar.

És molt inquiet i no para de volar d’una branca a una altra. Ben sovint el veurem fer moviments que ens recordaran a un colibrí, movent ràpidament les ales mantenint-se al mateix lloc uns pocs segons.

Mosquiter comú a terra, cercant menjar (E.P.)