El litoral de la costa tarragonina era, ja fa molts anys, un lloc on eren freqüents les zones humides. Sense anar més lluny, la Pineda, Salou o Cambrils disposaven d’un bon grapat d’aquests hàbitats que, de mica en mica, van ser eliminats per a construir apartaments i hotels.
A la Séquia Major s’ha conservat una petita part d’aquests aiguamolls, ubicats ara dins un camp de golf. Es tracta d’una zona artificial, amb presència de molta gespa i diverses espècies d’arbres i plantes autòctons i exòtics, però que ha mantingut diversos estanys, de mides diferents, i amb presència de vegetació pròpia d’aquests ambients.
Bitxac comú (E.P.)
Una ubicació clau
La presència d’una zona humida de considerables dimensions al litoral del Camp de Tarragona ha fet que molts ocells l’ocupin al llarg de tot l’any, alguns com a zona de cria, altres com a zona d’hivernada i molts altres com a residents al llarg tot l’any. La seva ubicació, a mig camí entre el Delta de l’Ebre i el Delta del Llobregat, també afavoreix el moviment d’ocells entre aquestes zones durant les migracions.
Precisament també és un dels racons on més podem gaudir durant la migració. En aquesta època molts ocells passen pel nostre territori i s’aturen només per agafar forces de nou, per reemprendre el seu viatge. Són moixons que els veiem només durant uns pocs dies a l’any, ja que ni crien aquí ni tampoc passaran aquí l’hivern. La conjunció d’hàbitats de la Séquia Major fa que sigui un gran lloc on aturar-se, reposar i alimentar-se.
Mascle de morell cap roig (E.P.)
Gran presència d’ocells aquàtics
Els seus diversos estanys, de dimensions considerables, l’han convertit en un molt bon lloc per veure ocells aquàtics. És especialment important la presència d’ànecs de moltes espècies, com el xibec, l’ànec collverd, l’ànec cullerot, l’ànec griset, el xarxet, el morell de cap roig o el morell de plomall, per citar-ne només alguns.
Fotges i ànecs collverds, dues de les espècies aquàtiques més habituals (E.P.)
Molts altres ocells aquàtics hi són presents, com les fotges, les polles d’aigua, els cabussets o els cabussons emplomallats, a qui s’afegeixen els corbs marins grossos a l’hivern o diverses espècies de gavines i gavians de forma intermitent.
També hi trobarem bernat pescaire, capó reial, becadell, tètols, gamba roja, xarrasclet, agró blanc, cabussó collnegre o morell xocolater, tot i que de manera més ocasional, en molts casos.
Balquer, una espècie que només veiem a la primavera i estiu (E.P.)
El canyissar, la clau de l’èxit
La gran presència de plantes que creixen a la vora de l’aigua, com el canyís, la boga o les canyes, provoquen un millor estat d’aquest hàbitat respecte altres zones humides d’aquestes comarques. Són imprescindibles per a que hi criïn molts moixons, com el martinet menut, el balquer o la boscarla de canyar, però també serveixen d’amagatall per molts altres ocells: boscarla dels joncs, boscarla mostatxuda, rascló, martinet ros, polla blava,...
Boscarla mostatxuda, ben amagada (E.P.)
Arbres de diferents tipus
En algunes parts de la Séquia Major hi trobem arbres, i fins i tot petits boscos. Des de pins i oliveres fins a tamarius i arbres propis d’un bosc de ribera, com també petits arbusts. Un gran lloc on trobar tallarols de diverses espècies, teixidor, mosquiters de tot tipus, mallerengues, pinsans, caderneres, gafarrons, picots, ...
A més a més, molts ocells aprofiten el fet de tenir tots aquests micro-hàbitats diferents en un sol lloc: estanys, prats de gespa, canyissar, pineda, zones inundables,... Els permeten tenir recursos alimentaris de diferents tipus, i també molts amagatalls.
Àguila calçada, molt habitual a l’hivern (E.P.)
Gran quantitat de menjar
Les zones humides tenen sempre la presència de molts invertebrats, necessaris per l’alimentació de petits ocells de diverses famílies. Per aquest motiu s’hi aturaran ocells migrants, com el mosquiter de passa, el mosquiter xiulaire, diversos tipus de tallarols, capsigrany i també acostuma a ser el lloc d’aturada de les primeres orenetes cada temporada. Aquests ocells busquen llocs on alimentar-se just quan toquen terra, després de sobrevolar el Mediterrani.
No només s’hi aturen a menjar els petits ocells. A l’hivern és un molt bon lloc on gaudir de rapinyaires com l’àguila calçada, l’aligot comú, l’arpella comuna o el xoriguer. Hi poden caçar conills, ratolins, grans invertebrats o fins i tot altres ocells.
També hi ha presència d’arbres amb llavors, algues, gramínies, invertebrats aquàtics, peixos, ... oferint una diversitat d’alimentació que s’adapta a quasi qualsevol espècie d’ocell.
Teixidor, un ocell que cria a la Séquia Major (E.P.)
Visites a la Séquia Major
La Séquia Major és un espai natural protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya, des de l’any 1992.
L’accés a la Séquia Major està regulat i guiat durant els mesos en els que les aus no nidifiquen, d’agost a febrer. Per aquest motiu, l'accés és restringit i no s'hi pot entrar sense autorització,
Les visites a la Séquia Major són gratuïtes i aptes per a totes les edats. En elles s’expliquen la història de l’indret i els seus valors naturals, s’interpreten les rastres d’activitat animal a través de les petjades, les plomes, els nius i les restes de menjar, i s’observen ocells amb prismàtics i espècies protegides de l’espai.
Cal reservar amb antelació al tel. 977 37 30 37 (d’agost a setembre) i 977 39 03 62 del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca la resta de l’any. Per als grups escolars hi ha un programa d’educació ambiental específic.
Aquest reportage compta amb el suport de:
