L’església de Sant Andreu de la Selva del Camp ha tornat a ser l’escenari aquest 14 i 15 d’agost de la màgia de l’Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al cel. Una tradició que se segueix al municipi des de finals de segle XIV i representa el text original del Misteri de la Selva.

Com ja és habitual durant el dia de l'Assumpció, la representació d'aquest dimarts va estar precedida per la processó de tots els actors i actrius que participen en la posada en escena des del Portal d'Avall fins a la plaça de Sant Andreu, amb l'acompanyament de la Colla Infantil de Diables de la Selva.

A més, les obres d'aquest 43è cicle del Misteri de la Selva han comptat amb la presència de diverses autoritats religioses, socials i polítiques, com ara l'arquebisbe tarragoní, Mons. Joan Planelles, a més de diversos regidors de municipis del Camp de Tarragona, representats comarcals i del Parlament.

La Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria és anterior al misteri de València (fragmentari), datat en el primer terç del segle XV, o al misteri d'Elx. Des que es va recuperar, l'any 1980, ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s'ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma, Jerusalem, Mallorca o la Sagrada Família de Barcelona.

Noves generacions

Les representacions d'aquest 2023 han comptat amb diverses noves incorporacions que permeten assegurar el relleu dels principals papers protagonistes. En aquest cas, cal destacar el de la Verge Maria, que en la representació del dia 14 va ser interpretat per la debutant Judit Agràs, o el de Sant Joan, que el dia 15 es va encarregar de representar per primera vegada Albert Cid.

Primera peça teatral completa en català

El drama assumpcionista selvatà, el més antic d'Europa conservat de forma íntegra i la primera representació teatral completa que es conserva en català antic, repassa els darrers instants de la vida terrenal de la Verge Maria, la seva dormició i posterior assumpció al cel i coronació. El text original anònim destaca per la seva decidida voluntat literària, transmet la frescor del català de la segona meitat del segle XIV així com el refinament del lèxic trobadoresc. Pel que fa als cants, tots a cappella, són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original i pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.