Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus, vol ampliar el públic jove en una dissetena edició que recupera la plena normalitat després de la pandèmia. Enguany, s'han programat catorze pel·lícules, de les quals quatre competeixen a la secció oficial i quatre més estan incloses en la secció de MemoriReus. Aquest dijous, el certamen arriba a l'equador amb el curtmetratge 'Alésh', dels directors Laia Rutman i Kilian Saldaña, el qual parla sobre un jove transgènere amb autisme i la necessitat de trencar tabús. També s'ha projectat 'L'espill', de Mario Pons, un documental que "destapa el franquisme sociològic" a través de la biografia d'Hilaire Arasa, fill d'exiliats catalans que torna al delta de l'Ebre en ple procés sobiranista.
La proposta cinematogràfica del Memorimage projectarà fins aquest divendres catorze curts i documentals que giren entorn als drets humans, la memòria històrica i la perspectiva de gènere. La directora artística del certamen, Anna Petrus, ha posat èmfasi en la bona acollida per part dels espectadors, en el seu primer any “normal” des de l’esclat de la pandèmia.
“La meva ambició és que a banda de cuidar el públic fidel que ve sempre, intentem ampliar i abraçar perfils diversos”, ha assenyalat. En aquesta línia, la voluntat de la direcció és atreure el jovent a la secció oficial, més enllà de les projeccions pensades específicament per aquest col·lectiu i que es fan en sessions matinals. A un dia de tancar la dissetena edició del Festival Internacional de Cinema de Reus, la valoració de l’organització és “molt bona” tant pel que fa a la programació de "qualitat" com per la resposta dels espectadors.
Una de les propostes projectades aquest dijous ha estat el documental 'Alésh'. Aquest curtmetratge és un retrat íntim d’Aleix Cantón, un jove transgènere diagnosticat amb autisme. El protagonista de la història s'ha convertit en una figura pública gràcies al seu perfil de Tik Tok. Els seus directors, la Laia Rutman i Kilian Saldaña, dos joves estudiants de comunicació audiovisual, expliquen que volen trencar amb els tabús socials al voltant de les persones transgèneres i de l'autisme. "A la societat hi ha molts de prejudicis cap a les persones trans i autistes i l'Aleix ens porta a trencar-los perquè malauradament molts dels tabús encara estan presents en la nostra societat", ha expressat Rutman.
Els directors estan molt agraïts de formar part d'aquesta edició del Memorimage perquè, diuen, els motiva a seguir treballant. El film s'havia projectat als DocsBarcelona. A partir d'ara, preparen el treball de final de grau i tenen previst vincular-lo a un taller ocupacional amb usuaris amb discapacitat diverses. "Volem seguir en la mateixa línia narrativa per poder enderrocar tabús i prejudicis en vers determinats col·lectius", ha dit la jove.
En la secció MemoriReus s'ha projectat la pel·lícula 'L’Espill'. Un documental que narra la història d’Hilaire Arasa, fill d’exiliats catalans que retorna a Camarles, el seu poble natal després de 60 anys vivint els barris obrers de Narbona. L'home torna per conèixer de primera mà "la repressió" derivada de l'1 d'octubre i per parlar sobre el llegat repressiu de la postguerra. "Faig el documental per la necessitat de destapar el franquisme sociològic, de saber que hi havia o hi ha darrere del 'A por ellos', que fa que un Estat se senti amb el deure de reprimir part de la seva població", ha afirmat el seu director Mario Pons.
Alhora, ha explicat que el documental també tracta com es va viure la postguerra a la demarcació de Tarragona i posa de relleu que els "codis de la por i del terror" continuen vigents als municipis del territori. "Encara tenim molt de règim soterrat sota ajuntaments democràtics, i jo que sóc de l'Ebre, i vinc d'un riu on encara conservem el monument feixista més gran de Catalunya i segon d'Espanya, és bo reflexionar-hi perquè cal saber que l'acer feixista continua allargant la seva ombra al riu Ebre", ha reblat el director.
"No és la feina del documental tancar ferides, però ajuda"
El festival va arrencar dimarts amb "Urraca. Caçador de Rojos". El documental de Pedro Echevare i Felip Solé, que a través de la veu critica de la neta del policia Pedro Urraca, explica la història fosca i desconeguda d'aquest home que va servir al règim franquista per capturar republicans, com el president Lluís Companys a la França ocupada. La pel·lícula parla sobre el desig de reparació franquista i explora el procés personal i psicològic que ha de fer la protagonista, Loreto Urraca, quan descobreix que el seu avi era el responsable de morts d’innocents.
"No és la feina del documental tancar ferides, però ajuda, fem trossets de memòria històrica, i aquests trossets poden arribar a molta gent i desvetllar altres inquietuds. Podem callar veritats quan no les podem demostrar, però sobretot no diem mai mentides", ha asseverat Solé. Després de la inauguració del Memorimage, on el documental es va preestrenar, es va emetre pel programa Sense Ficció de TV3. A partir d'ara, el seu director explica que el film començarà el seu recorregut pels circuits internacionals.
El Memorimage clourà aquest divendres amb l’entrega de premis, incloent el premi de nova creació, Premi d’Honor, i la projecció del film 'D’Ombres', que comptarà amb la presència del director, Joan Tisminetzky, i membres de l’equip, els quals participaran en un col·loqui.
