L'evolució del sector avícola català durant l'any 2019 ha estat desigual per als subsectors de la carn d'aviram i dels ous. Per al sector de producció d'ous ha estat un any força positiu, en què no s'ha donat cap element intrínsec o extern que hagi afectat significativament l'activitat. En conseqüència, tant la producció com els preus han mantingut l'estabilitat assolida el 2018. El sector continua el seu procés de diversificació del sistemes de cria, substituint la gàbia per la cria al terra o pel sistema amb sortida a l'aire lliure. Els sistemes anomenats alternatius van guanyant pes de manera sostinguda, tot i que la seva quota és encara reduïda (un 4% el 2018 per als ous camperols i un 2,1% per als ecològics)1.
Els productors de carn d'aviram, a diferència del sector de l'ou, han hagut de fer front a una forta oscil·lació en els preus durant el 2019, que han estat dolents sobretot per al pollastre groc. Els preus van ser excepcionalment baixos a primers d'any, es van recuperar a la primavera i van tornar a caure fortament a l'inici de l'estiu per a recuperar-se novament i assolir nivells més avantatjosos entre l'octubre i el desembre. Tot i això, els costos dels pinsos s'han mantingut estables i relativament baixos i el balanç de l'any ha estat menys dolent per al pollastre blanc que no pas per al groc.
Les fortes caigudes dels preus han afectat especialment les empreses integradores de dimensió petita, que han tingut resultats negatius en la producció de pollastre groc. Les integradores de gran tamany han obtingut més bons resultats en ser menys vulnerables a les variacions en els preus. Això es deu al fet que treballen amb preus fixats amb antelació i els seus costos són més ajustats, així com a l'efecte de l'economia d'escala.
Pel que fa al consum dels productes avícoles, a falta de dades consolidades dels darrers mesos del 2019, tot sembla indicar que a les llars catalanes el consum d'ous haurà continuat el creixement dels darrers anys –entre el 2017 i el 2018 el consum d'ous per càpita va créixer un 6,5% a Catalunya2. El consum de carn fresca d'aviram a les llars manté la tendència a la disminució, compartida per la resta de carns fresques –el consum per càpita d'aviram es va reduir un 3,7% el 20182–, tot i que la carn d'au segueix essent la més consumida pels catalans i representa un 40,3% del consum total de carn fresca a les llars3.
El futur més pròxim
L'evolució del sector avícola en els anys vinents es veurà influenciada per la situació del mercat mundial de la carn de porc, que pateix els efectes de la pesta porcina africana (PPA), i que previsiblement causarà un increment en el consum i la producció d'aviram.A banda de l'esforç constant d'adaptació que fan els productors avícoles catalans per a donar resposta a les preferències dels consumidors, a través de la creixent diversificació dels seus productes, el sector haurà d'encarar altres reptes importants per a la seva continuïtat. En el futur immediat aquests reptes tenen a veure amb la relació de l'activitat avícola i ramadera amb el medi ambient. D'una banda, amb la creixent preocupació envers el canvi climàtic, l'activitat ramadera s'ha vist al centre d'un debat públic sobre la seva sostenibilitat i fins i tot s'ha qüestionat la seva viabilitat. El sector avícola, com altres sectors de la ramaderia, té el repte de transmetre a la societat la gran importància que té la nostra activitat en la preservació del territori i dels teixits socials. El model de ramaderia de la UE és l’eix vertebrador de les zones rurals. Admet un gran nombre de llocs de treball i indústries, contribueix a una economia circular, alhora que garanteix un subministrament constant i assequible d’aliments d'alt valor nutritiu, necessaris per a una dieta equilibrada. Per això des de la FAC defensemn el debat obert, equilibrat i constructiu al voltant d'aquesta qüestió, lluny de mites i estereotips, perquè la societat tingui accés a tots els arguments i pugui conèixer les conseqüències per a prendre decisions informades.
La sostenibilitat és precisament un dels puntals del desenvolupament del sector avícola en el futur pròxim. “Continuarem treballant per prestigiar la feina de tot un conjunt de professionals que des de diferents àmbits d’expertesa fan possible obtenir uns productes d’alta qualitat amb processos sostenibles i curosos amb la sanitat i el benestar animal", declara el seu president, Joan Anton Rafecas. "I continuarem divulgant entre els consumidors els valors nutricionals dels nostres productes i el seu paper primordial en el conjunt d’una dieta equilibrada i defensant la tradició culinària lligada a uns productes de proximitat que formen part indissoluble de la nostra cultura.”
Algunes dades del sector avícola de Catalunya | Any 2018
En el conjunt de l'Estat espanyol, Catalunya és la primera productora de carn d’aviram. El 2018 va produir 390,3 milers de tones de carn d’aviram, un 7% més que el 2017, de les quals el 79% era carn de pollastre i el 17% de gall dindi. Amb relació al conjunt de la producció càrnia a Catalunya, l’aviram representa el segon lloc amb un 16%, darrere del porcí (77%) i per davant del boví (5,5%).
Pel que fa al consum, els catalans mengen 15 kg de carn fresca d’aviram: pollastre (13 kg), gall dindi (2 kg) i altres aus (0,37 kg) per persona i any. Del total de carn fresca consumida a les llars catalanes, el 40,3% és d’aviram, i en primer lloc davant del porcí (30%) i el boví (14,5%).
Pel que fa als ous, Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb major producció d’ous de gallina (11% del total), després de Castella-La Manxa, Castella i Lleó, i Aragó, amb un cens total de 4,3 milions d’aus que el 2018 van produir 105 milions de dotzenes d’ous, un 5% més que el 2017.
Desterrat ja el mite del colesterol per diversos estudis científics, els valors gastronòmics i nutricionals de l’ou són indiscutibles. A més, la seva versatilitat el converteix en un dels aliments més omnipresents a la nostra cuina. Els catalans en consumeixen 82,5 milions de dotzenes d'ous l'any; és a dir, més de 140 unitats per persona.
El sector avícola per demarcacions | Any 2018
Per demarcacions, Lleida és la que produeix més carn d'aviram amb un 40% de la producció, seguida de Tarragona (30%), Barcelona (24%) i Girona (6%). De fet, la demarcació de Tarragona és la segona productora d'aviram de Catalunya, amb gairebé un terç de la producció, però la primera en gall dindi, ja que 82% de la carn d'aquesta au que es produeix a Catalunya prové de la Catalunya Sud.
Pel que fa a la producció d'ous, la demarcació té també un pes important en aquest subsector amb la producció del 38% dels ous que es fan a Catalunya.
