Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs han sigut les platges que han renovat la certificació de qualitat

Les platges de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs, al Vendrell, han revalidat un any més la certificació internacional de la certificadora TüvRheiland per a la renovació de l'ISO 14001 de gestió mediambiental i de l'ISO 9001 de gestió de la qualitat. El regidor de Platges, Josep Marrasé (ERC), ha manifestat que “la renovació d'aquestes ISO avala la bona gestió que es realitza a les platges del municipi, a la qual cal sumar les banderes blaves que tenen totes tres”. La norma ISO és un sistema de gestió d'àmbit internacional que reconeix la forma de gestionar els serveis i les activitats que es desenvolupen a la zona de bany i a la sorra de les platges, amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament sostenible local. Al Vendrell està implantada des del 2012.

Tretze dotacions dels Bombers van remullar la zona per evitar noves revifades del foc, sota control des de dissabte

Els Bombers de la Generalitat van aconseguir extingir, ahir, minuts abans de les sis de la tarda, l'incendi de la Pobla de Montornès. Segons l'última actualització de l'afectació feta pel cos d'Agents Rurals, el foc ha cremat una superfície de 465,70 hectàrees. Tretze dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat van estar durant el dia remullant tota la zona per aconseguir refredar el terreny, així com supervisant que no hi hagués cap revifalla. Això, després que dissabte a la nit es donés el foc per controlat. Malgrat la declaració de l'extinció del foc, ahir encara va quedar un retén de tres dotacions terrestres fent tasques de vigilància fins a la posta de sol.

Cal recordar que Protecció Civil va mantenir, ahir de nou, l'alerta per risc d'incendi i va demanar extremar la precaució a 16 comarques –entre elles les tarragonines, amb un risc elevat, tot i que no extrem, per la combinació de factors com ara el vent, les altes temperatures, la poca humitat en la vegetació i la mobilitat a les carreteres. Des de divendres, el telèfon d'emergències ha atès més de 1.300 trucades de veïns que alertaven dels incendis del cap de setmana a Catalunya.

L'anterior govern republicà està acusat d'atorgar una subvenció al club de futbol Joventut Bisabalenca que no complia la llei de subvencions

El govern de la Bisbal del Penedès (CDC i PSC) ha decidit denunciar a Antifrau l'anterior govern d'ERC per l'atorgament d'una subvenció al club de futbol local que suposadament no complia la llei de subvencions. L'actual alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferrer (CDC), va anunciar la decisió del govern en l'últim ple celebrat dimecres, quan va fer públic el resultat d'una auditoria sobre les subvencions concedides durant l'anterior mandat, en què el govern estava en mans d'ERC. Segons l'alcaldessa, l'auditoria conclou que almenys una de les subvencions presenta indicis de delicte i es basa en un conveni entre l'Ajuntament i el club que va ser declarat nul per la Generalitat. Es tracta d'una subvenció al club de futbol Joventut Bisbalenca, entre els anys 2010 i 2014, que puja en total a 233.000 euros.

El foc ha afectat 465,70 hectàrees

Els Bombers de la Generalitat han controlat, cap a dos quarts de nou del vespre, el foc que crema, des d’ahir al migdia, a la Pobla de Montornès (Tarragonès). L’incendi, que està estabilitzat des de primera hora del matí, ha afectat 465,70 hectàrees, segons les dades facilitades pel Cos d’Agents Rurals.

Al llarg de la nit, quatre camions d’aigua dels Bombers de la Generalitat aniran resseguint el perímetre i vigilant la superfície afectada per evitar revifalles.
Val a dir que els veïns que van ser desallotjats preventivament ahir, han pogut tornar a casa cap a les set del vespre, segons ha informat la Direcció General de Protecció Civil.
D’altra banda, l’incendi que afecta les poblacions de Saus, Camallera i Llampaies i Vilopriu, a l’Alt Empordà, continua estabilitzat. El foc, l’avís del qual s’ha rebut a les 02.37 hores, s’ha donat per estabilitzat al matí i ha cremat 76,80 hectàrees.

El foc ha obligat a tallar diverses vies locals les quals, segons les darreres informacions, estan ja obertes.

Els Bombers de la Generalitat continuaran treballant a la nit amb una desena de dotacions terrestres.

Saurí és un grup musical format per cinc joves del Baix Penedès i el Camp de Tarragona que es distingeix per la seva original sonoritat, creada a partir d’un còctel de sons de diferents cultures musicals de tot el món. L’agrupació, que s’ha convertit en una de les quatre finalistes del concurs Sons de la Mediterrània 2016, actuarà el proper 10 d’agost a les 22h a la plaça del Tívoli del Vendrell en el marc del cicle Música a la Vila. Infocamp.cat parla amb Enric Rovira i Jordi Torrents, vocalista i percussionista del grup respectivament.

Qui és Saurí?

Enric Rovira: Saurí és un grup format pel Jordi Torrents, que toca percussió mediterrània; el Pau Josa al baix i al bombo; l’Albert Medina, que toca el fagot i la tarota; el Sergi Clofent a l’arpa, el violí, l’acordió i els cors; i jo, l’Enric Rovira, que porto la veu i toco la guitarra acústica, el bouzouki i l’ukelele.

Estilísticament ens definim com un grup que fa música positiva. És a dir, a nivell de lletres tractem tot una temàtica social tot enfocant la part positiva. Hi ha molts grups que es centren en anar en contra dels polítics o parlen de situacions amb certa agressivitat. Nosaltres agafem la part més hippie: parlem de l’amor, de la llibertat, de l’empatia, de ser lliure de fer el que et sembli sempre respectant... Musicalment donem suport a aquest imaginari des la música d’arrel. Ens ens agrada molt la música de diferents parts del món i bevem de moltes fonts. Per exemple, incloem el riq, que és un instrument marroquí, o la tarota, més de la tradició catalana, i utilitzem molts patrons rítmics i sons que venen de l’índia. De tota aquesta barreja de les diferents cultures musicals del món fem el so de Saurí.

Com neix la idea de crear aquest grup de música?

Enric Rovira: Jo tenia molts temes, ja que fa molts anys que estic en el món de la música, i la banda va néixer de la voluntat de fer una investigació sonora musical en grup, ja que m’agrada molt arranjar els temes. Llavors va sorgir l’oportunitat de treballar amb aquests quatre companys i investigar com podíem trobar una profunditat en la música i el so amb la combinació de diferents timbres partint d’unes músiques, unes estructures i uns temes.

Quin tipus de música toqueu?

Enric Rovira: Partint de la música d’arrel i tradicional, bevem de les diferents fonts i tradicions culturals i musicals del món, a partir de les quals destriem el so que a Saurí ens agrada. El concepte que també hem volgut molt dins de Saurí és el pop, és a dir, fer música ballable amb patrons que entrin bé al públic i siguin digeribles dins de la nostra investigació musical. Aquest concepte de música popular també es reflecteix en la presència de la guitarra i en l’estructura dels temes, que sol ser lletra i tornada. Intentem buscar l’equilibri entre la investigació i aquest concepte pop.

Perquè vau decidir anomenar-vos Saurí?

Enric Rovira: El saurí antigament era una persona que buscava aigua amb una vareta o un pèndol a través de la vibració i la connexió amb la terra. Allò interessant del Saurí és que intueix que hi ha una cosa que no veu: ell sent una vibració i el pèndol es mou però no veu l’aigua. Dins del nostre grup de música jo crec que hi ha aquesta recerca a tots nivells, dins de les lletres i de la música. Des de la nostra intuïció arribem a trobar aquest so, aquesta lletra i aquest pla no real o no tangible que també hi és i al qual ens anem apropant.

Dieu que el vostre grup troba el seu so a través de la recerca de músiques ancestrals i ritualístiques presents en la majoria de pobles i cultures del nostre planeta, la Pachamama. Podríeu explicar aquest concepte?

Enric Rovira: La Pachamama és un concepte que utilitzen els pobles de sud-amèrica i de la zona dels Andes per referir-se a la mare Terra entesa com un ens viu i espiritualment potent del qual els humans, com els elements naturals i tots els éssers vius, en formem part. És una manera d’anomenar la connexió que tenim amb la Terra i ser conscients que realment és ella qui ens alimenta. Ens agrada aquest concepte perquè la nostra música també està lligada a la mare Terra. La majoria d’instruments que toquem venen d’elements naturals: hi ha una fusta, unes cordes en el cas dels metalls, unes pells en la percussió... Per tant hi ha una connexió molt directa amb tots aquests elements naturals que nosaltres podem utilitzar per crear una vibració sonora. En el fons doncs, la Pachamama també està implícita en la projecció del so.

Quines temàtiques tracteu en els vostres temes?

Enric Rovira: Les lletres de Saurí tracten temàtiques socials. Parlen d’aquesta consciència amb la mare Terra, de la problemàtica dels refugiats, de l’amor, de la consciència del present, d’estar aquí i ara gaudint d’aquest precís instant... També parlen de la llibertat individual i de la llibertat dels pobles, com Síria o Sud-àfrica, ja que sembla mentida que al segle XXI mig món estigui oprimit per grans estats, dictadors o empreses.

Així doncs, la finalitat de les vostres lletres, a més de fer que la gent s’ho passi bé, és conscienciar d’aquestes problemàtiques?

Enric Rovira: Directament no, perquè a mi amb Saurí m’agradaria poder anar per tot el món. A vegades ens sembla que cantant en català no es pugui sortir de Catalunya i jo trobo que això és una aberració enorme. Nosaltres cantem en català perquè som d’aquí, és la nostra llengua materna i amb la que ens expressem, però entendre la lletra no és una condició sin equanon per gaudir de Saurí. Si entens la lletra, et pares a comprendre-la i et fa reflexionar és un punt afegit. Hi ha un discurs fort darrere, tot i que si no l’entens però t’arriba la música i la gaudeixes, perfecte també.

Quina és la vostra font d’inspiració per composar músiques i melodies?

Enric Rovira: Quant a les lletres, la inspiració ve de la reflexió de les coses que passen dia a dia, de la nostra realitat. Jo crec que és com un bullir constant del cap que no para de preguntar-se perquè passen moltes coses i el món va com va. Tot això és canalitza en conceptes que després expressem artísticament. Per altra banda, també hi ha algunes lletres més metafísiques que parlen i qüestionen una realitat no tangible. Musicalment, la nostra font d’inspiració ve d’escoltar diferents músiques i voler fusionar estils per tal d’arribar a la gent amb una música que no estigui del tot trillada. Sempre hi ha una investigació i una voluntat d’allunyar-se de molts cànons, perquè sinó sembla que tots anem repetint sempre els mateixos patrons.

Actualment esteu treballant en la creació de noves cançons. Teniu pensat treure un disc?

Jordi Torrents: Doncs sí. Portem un parell de mesos enregistrant nous temes i ja en teníem altres de gravats de feia temps. Ara hem fet una maqueta com a carta de presentació que consta d’un recoplilatori de 6 temes, la qual la presentarem i vendrem als concerts a partir del proper dia 10 d’agost al Vendrell. També tenim intenció de treure un disc complert més endavant.

Enric Rovira: La maqueta és pràcticament auto produïda, ja que un company del grup, el Pau, ha estudiat per tècnic i té un estudi a casa seva on hem pogut enregistrar els temes d’aquesta maqueta. El disc no sabem si el farem d’aquí un any, un any i mig... El temps dirà.

Saurí s’ha convertit en un dels finalistes del Concurs Sons de la Mediterrània. Com valoreu aquest fet?

Enric Rovira: Estar seleccionat en un concurs sempre és positiu, ja que et dóna motor i et permet presentar-te i mostrar allò que fas. Tot i que he de dir que personalment no m’agraden especialment els concursos perquè trobo que és molt complicat fer un judici posant en el mateix sac grups completament diferents. Però per altre costat són unes eines molt potents per als grups, ja que el guanyador té la difusió dels mitjans de comunicació, a més de l’oportunitat de gravar un disc i fer una sèrie de concerts. Estem molt contents i treballem molt per fer un bon paper. Si creuen que hem de ser guanyadors perfecte i sinó nosaltres seguirem continuant endavant amb el nostre treball.

Jordi Torrents: A mi sí que m’agraden els concursos. És cert que hi ha estils molt diversos, però està bé perquè tampoc pots ajuntar grups que siguin iguals, perquè no existeixen. Per tant, és una posada en comú que serveix perquè la gent pugui arribar a grups nous. Jo crec que això és molt positiu tant per la gent que descobreix els grups com pels grups que són descoberts.

Quin dia es celebrarà la final i a on?

Jordi Torrents: La final tindrà lloc el 6 d’octubre a la fira de la Mediterrània a Manresa, on els quatre finalistes actuarem en un directe de 20 minuts o mitja hora. El jurat es basarà en aquest mateix directe per fer una valoració i decidir el guanyador.

El proper 10 d’agost, a les 22h, oferireu un concert al Vendrell en el marc del cicle Música a la Vila. Com definiríeu el vostre directe?

Enric Rovira: Nosaltres definim el nostre concert com un viatge sonor en el qual convidem al públic a entrar dins del nostre imaginari. Per exemple, el primer tema és Saurí, que és la carta de presentació en què expliquem què és el saurí que busca aigua i el concepte d’investigació de la nostra música, que és un tema molt tribal i fort. A partir d’aquí anem fent el viatge per cançons més compromeses, més alegres, més ballables, més d’escoltar... anem entrant en diferents ritmes i sons i fem que l’espectador vagi viatjant amb nosaltres.

També oferireu un concert familiar de les 20h.

Enric Rovira: A la tarda vespre hi ha una animació que la faré jo, ja que vinc del món del teatre. Primer volíem fer un treball cap a l’animació des de Saurí, però la veritat és que ens suposava molt d’esforç fer un espectacle amb cara i ulls i ja teníem molta feina a fer la maqueta, fent els nous temes i preparat el directe. Jo fa anys que treballo en teatre i tinc una animació que tracta sobre la cançó popular infantil que va vestida d’un personatge còmic i uns titelles que representen els personatges de les cançons, com el gegant del pi, el gall i la gallina o la mosca Ramona, i vam creure que encaixava dins d’aquest festival de música tradicional.

Com afronteu aquest concert a casa?

Enric Rovira: Amb molt de respecte, moltes ganes i volent-ho fer molt bé. Portem uns mesos treballant moltíssim, treballant nous temes i hem afegit nou material. Volem que aquest concert adopti el concepte d’espectacle, que no només sigui una cançó rere una altra, sinó que hi hagi uns ponts musicals en què viatgis d’un tema fins a una altra posant petits textos, per exemple...

Jordi Torrents: També hem volgut crear una imatge. Estem fent unes banderes per l’escenografia ja que, a més de la banda musical, també volem tenir una imatge amb un vestuari, una posada en escena... Fer un espectacle complert.

Quins són els propers concerts que teniu programats?

Jordi Torrents: Els propers concerts són el dia 10 d’agost a les 22h a la plaça del Tívoli del Vendrell en el marc del cicle Música a la Vila; el dia 12 al Camp de Mart de Tarragona a les 00.25h per la Imaginada dins les festes de Sant Magí; i el dia 13 a les 22h a la Plaça del Mirador de Creixell per la Nit de Foc. També estem mirant de lligar altres actuacions de cara a l’estiu.

El foc ha cremat més de 465 hectàrees repartides entre Bonastre, la Pobla de Montornès, Creixell i Vespella de Gaià

Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat a les 08.24 hores l’incendi de la Pobla de Montornès. En aquests moments, treballen a la zona 60 dotacions terrestres i 7 mitjans aeris. Segons la darrera actualització del Cos d’Agents Rurals, l’incendi ha afectat una superfície de 465,7 hectàrees. D’aquestes, 232,5 Ha pertanyen al municipi de Bonastre; 106,8 Ha són de Creixell; 115,5 Ha, a la Pobla de Montornès i 10,7, a Vespella de Gaià. Per tipus de vegetació, el 73,29% de la vegetació cremada és arbrat; 19,98% és matoll, 5,69% és conreu i la resta, pastura, terreny improductiu i vegetació urbana.

El foc, va ser alertat ahir a les 14.02 hores, es va desenvolupar a l’oest de la carretera TV-2041 i del nucli de Bonastre. La trentena de persones que varen ser evacuades ahir com a mesura preventiva encara no poden tornar als seus domicilis. Segons informa la Direcció General de Protecció Civil, vuit persones han passat la nit al Centre Cívic de Bonastre i la resta, en cases de familiars.

El Conseller d’Interior, Jordi Jané, ha seguit in situ l’evolució de l’incendi al Centre de Comandament, instal·lat a prop de la zona esportiva de la Pobla de Montornès. Jané ha estat acompanyat del director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Juli Gendrau.

Després d'un treball intens a la nit, ara els bombers aprofiten que no bufa gaire vent a la zona

Tot i l’evolució favorable de l’incendi de la Pobla de Montornès, que continua actiu, una setantena de dotacions terrestres (de les quals 45 són bombes rurals pesades) van treballar intensament durant tota la nit per tal que amb el reforç dels mitjans aeris que s’han incorporat a primera hora del matí l’actuació dels bombers sigui més contundent.

Protecció Civil de la Generalitat informa que de les persones evacuades per aquest incendi, deu veïns han dormit al Centre Cívic de Bonastre habilitat per l’Ajuntament i la Creu Roja de Catalunya i nou més han passat la nit a casa d’amics i familiars.

Segons les dades provisionals dels Agents Rurals , del perímetre provisional de 225,5 hectàrees afectades per aquest incendi, el 90% són de forestal i el 10% de vegetació agrícola. Dins del municipi de Bonastre s’haurien cremat 110,2 hectàrees, 84,2 dins de La Pobla de Montornès, 18 hectàrees al municipi de Creixell i les 3,09 restants a la Vespella de Gaià.

Els Bombers de la Generalitat mantenen operatiu el Centre de Comandament de Bombers des d’on es fa la coordinació operativa de l’incendi, amb representants d’altres cossos de seguretat que col·laboren en les tasques d’extinció, el Conseller del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, el Director dels Serveis Territorials d’Interior a Tarragona, Joan Carles de la Monja, i els alcaldes dels municipis afectats, entre d’altres.

Aquest matí han continuat les tasques amb una seixantena de vehicles dels Bombers que estan treballant en el flanc dret de l'incendi. Els efectius aprofiten que no bufa gaire vent a la zona per intensificar l'acció.

El cost d'aquesta obra oscil·la entre els 400 i els 1.000 euros

L'Ajuntament de Calafell està decidit a unificar els guals que hi ha a tot el municipi i per això acaba d'aprovar una moratòria de cinc anys perquè els propietaris construeixin una rampa a la vorera per facilitar l'accés del vehicle. El cost d'aquesta obra, que pot oscil·lar entre els 400 i els 1.000 euros, l'ha d'assumir el propietari de cada gual, tal com estableix l'actual normativa municipal. No obstant, molts propietaris s'han aprofitat de la vista grossa que feia fins ara l'Ajuntament i han optat per solucions provisionals o pedaços, com ara posar un tauló de fusta per guanyar el desnivell entre la vorera i l'accés del gual.

Sense aquesta obra o adaptació, el gual incompleix la normativa i no pot regularitzar-se, recorda el consistori. “El preu pot ser un obstacle per assolir l'objectiu principal que és que tots els guals del municipi quedin regularitzats”, explica el tinent d'alcalde de Serveis Econòmics i Urbanístics, Adrià Seras. Els titulars de guals que durant aquests cinc anys demanin llicència municipal per construir o adaptar-lo, podran acollir-se a beneficis fiscals. Els cinc anys de termini s'introdueixen amb una disposició transitòria de l'ordenança de convivència ciutadana i ús dels espais públics, que ha estat aprovada en el ple d'aquest mes d'agost.

El conseller Josep Rull accepta que és l'opció de consens al territori mentre no es desdobli l'N-340

El govern de la Generalitat se sumarà a la reclamació dels alcaldes tant de les Terres de l'Ebre com del Pacte de Berà (format per municipis del Tarragonès i el Baix Penedès) i plantejarà al Ministeri de Foment que l'autopista AP-7 passi a ser gratuïta mentre no s'enllesteix el desdoblament de l'N-340. Així ho va anunciar el conseller de Territori, Josep Rull, després de la reunió que va fer ahir al matí a Barcelona amb diversos alcaldes i presidents de consells comarcals dels punts afectats pel col·lapse i l'accidentabilitat de l'N-340.

“L'Estat té els recursos per poder prendre aquesta decisió”, va assegurar ahir el conseller Rull, que considera que l'opció de bonificar tot el trànsit de forma transitòria és la millor opció “en benefici de la seguretat”, per reduir el col·lapse i per assolir també “l'activació econòmica” del territori.

A la sortida de la reunió, Josep Rull també va reconèixer que el Ministeri de Foment hauria posat sobre la taula la possibilitat d'aplicar la mateixa mesura provada amb èxit a l'N-II a Girona, i que suposa la limitació del trànsit de camions per l'N-II i el desviament obligatori per l'AP-7. Els alcaldes del territori, però, han rebutjat sempre aquesta mesura, que en la legislatura passada ja es va posar sobre la taula al Congrés, ja que creuen que no resol el problema de col·lapse de l'N-340. Rull va reconèixer que aquesta opció no genera “consens” als municipis afectats. “És el territori el que sap la solució”, va afirmar.

Tot i el compromís del govern, els alcaldes participants van sortir poc satisfets de la trobada. Així, l'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, va reivindicar en un comunicat que el govern “assumeixi el lideratge” per aconseguir mesures correctores per a la situació de l'N-340 de forma immediata. Segons Alonso, la trobada va fer evidents tant les coincidències com les “diferències” del territori amb el govern de la Generalitat. “No hi ha cap fet clar, no esperava més”, va lamentar.

L'alcalde del Vendrell Martí Carnicer, va rebutjar la bonificació per a camions i va recordar que pel seu municipi hi passen cada dia 30.000 cotxes, segons va recollir ACN.

Seguiment de la negociació i les propostes

Els alcaldes afectats per l'N-340 i el govern de la Generalitat van acordar ahir la creació de dos grups de treball: el primer centrat en el tram nord de l'N-340 a la demarcació (és a dir, el territori inclòs en el Pacte de Berà), i el segon per al tram ebrenc. En tots dos casos, en formaran part els respectius delegats del govern, i es farà un seguiment de la negociació amb Foment i de les propostes que es puguin plantejar.

La jornada, que comptarà amb la presència de personatges coneguts, tindrà lloc el 6 d’agost

La Penya Barcelonista de Coma-ruga organitza un any més el Torneig de futbol Platja Eduard Manchón, que enguany arriba a la seva dinovena edició. L’esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte 6 d’agost a la platja de Coma-ruga i comptarà amb diverses activitats esportives, homenatges a jugadors i persones vinculades a Can Barça i la presència de personatges de renom.

L’esdeveniment s’iniciarà, a les 16h, amb el partit de l’equip Amics Manchón contra els Veterans del Barça +55. Acte seguit la batucada Picarol i les cheerleaders del Barça oferiran una actuació, mentre que també es realitzarà l’homenatge a Manchón. A les 17h, tindrà lloc un homenatge-memorial a Manel Vich, speaker del Barça durant 60 anys que ens va deixar fa pocs mesos. En els homenatges hi seran presents tant la família de Manchón com la de Vich. Cal dir que en aquest acte hi participaran els Nens del Vendrell, presents en totes les edicions.

A les 18h, es jugarà el partit entre el P.B. Coma-ruga i l’Equip de les Estrelles, format per personatges coneguts i de renom com l’humorista i imitador Pep Plaza, el guanyador del Rally Dakar Marc Coma o el nét de Manchón, Marc Beldruch. De les 16 a les 19h, també se celebrarà el 2n Torneig Manchón de Bitlles Catalanes, alhora que la quatre cops campiona del món de petanca resident a Calafell, Rocío Inés Lizón, oferirà una exhibició.

Cal dir que cada any el torneig té una vessant solidària. Enguany, de 15h a 20h, hi haurà instal·lada en la zona una carpa solidària de la ONG Duchenne Somriures Valents, una associació muntada per la mare d’un nen de 5 anys que pateix Duchenne, una malaltia rara de distròfia muscular. En aquesta parada es vendrà material artesanal i tots els diners recollits es destinaran a la recerca d’aquesta malaltia.

La festa acabarà amb un sopar oficial a la pista poliesportiva amb 250 persones confirmades, entre les quals hi ha representants de les Penyes del Barça de tota Catalunya i tots els personatges reconeguts que participaran en el torneig. Es realitzaran actuacions del cantant de Los Diablos, Agustín Ramírez; el cantant de Los Mustang, Santi Carulla; i la cantautora Maria Fortuny, a més de reproduir uns vídeos recordatori dels tres homenatjats.

Un acte esportiu i lúdic de referència

El regidor d’Esports de l’Ajuntament del Vendrell, Ferran Trillas, ha afirmat que el Torneig de futbol platja Eduard Manchón és “un dels actes referència de la temporada d’estiu tant en aspectes esportius com lúdics” a més d’afirmar que també és una atracció turística, ja que “aplega personatges de renom i futbol de qualitat”. En aquest sentit, el president de la Penya Barcelonista de Coma-ruga, Josep Maldonado, ha afirmat que aquest és “un dels esdeveniments esportius, culturals i solidaris més importants de la Costa Daurada”.

Per la seva banda, l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, ha expressat el seu agraïment a les diverses entitats de la capital del Baix Penedès, en aquest cas concretament a l’organitzadora del torneig, ja que “fan que Vendrell es vagi coneixent des del punt de vista de la bona organització i la qualitat dels actes”.

La policia local de Calafell obre diligències contra la família propietària

Tres gossos van morir diumenge passat després de passar hores tancats en un cotxe a ple sol a Segur de Calafell (Baix Penedès). La policia local de Calafell va obrir diligències contra la família propietària dels animals i les va traslladar al jutjat del Vendrell perquè sigui el jutge qui decideixi si actua contra els amos.

Els fets van passar diumenge a mitja tarda. Quan la família va anar a recollir el cotxe on havia deixat tancats els animals, ja va trobar dos dels gossos morts, i el tercer, en estat molt greu, va morir poc després. Els crits de la família van alertar els veïns de la zona, alguns dels quals van acudir al lloc dels fets per veure què passava. En comprovar que dos dels tres animals estaven morts, alguns veïns van recriminar als amos que els haguessin deixat tancats dins un cotxe a ple sol. Els retrets van generar un fort enfrontament verbal entre els veïns i la família propietària dels animals, fins al punt que la policia local de Calafell va haver d'intervenir.

Un cop allà, els agents del cos van interrogar els amos dels animals per saber exactament què havia passat i com havien mort els animals. La família va admetre que havia deixat els animals dins del vehicle però que en cap cas va pensar que perillava la seva vida.

Els animals van haver de suportar altes temperatures a l'interior del cotxe. Els primers indicis apunten que els gossos van morir asfixiats. Els agents de la policia local de Calafell van obrir diligències contra els propietaris i l'endemà les van traslladar al jutjat de guàrdia del Vendrell perquè sigui el jutge qui decideixi si imputa la família per un delicte de maltractament animal. Algunes fonts periodístiques han indicat que la família ja estaria imputada. La llei de protecció dels animals prohibeix explícitament que els animals estiguin en llocs que puguin afectar la seva salut física o psicològica.

El grup demana la dimissió de la regidora de Cultura Eva Serramià i s’oposa al procés d’acollida de refugiats

El grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) al Vendrell ha fet una valoració negativa del primer any de legislatura del govern tripartit de la capital del Baix Penedès, format per PSC, CDC i ERC. El seu portaveu, August Armengol, ha afirmat que PSC, CDC i ERC “ni tan sols ha estat capaços d’arribar a acords per tal de conformar un govern amb majoria i segueixen governant precàriament amb minoria”.

Armengol també critica el pressupost municipal de 2016, contra el qual el PxC va votar en contra el passat mes de febrer. El portaveu al·lega que el seu partit polític no està d’acord amb l’exercici fiscal i pressupostari per la “desmesurada” alça de l’IBI després de l’alça del 40% en el mandat anterior i per la “insuficient partida de serveis socials que no pot garantir els drets de les classes populars i treballadores”. També al·lega que les inversions no tenen en ni compte l’Esplai d’Avis del Tancat, a mig fer des de fa 6 anys, ni el pla especial de la Cooperativa Agrícola de la carretera de Valls. També afirma que les inversions són “una burla” per als barris marítims, als quals només es destinen 50.000 euros de 50 milions insuficients per arreglar les inundacions, el cine-teatre Brisamar i el Tabaris o assolir el projecte de la glorieta del passeig Marítim de Masia Blanca, que des de fa 6 anys no compta amb cap cúpula.

Per altra banda, el regidor Joan Carrasco ha denunciat que encara no s’ha realitzat cap acció per millorar el “deplorable” estat dels Pisos Planas tot i haver-se aprovat la seva proposta de resolució del PxC el 24 de desembre. El membre del partit polític exposa que el barri viu entre clavegueres, aigües fecals, males olors, plagues de paneroles i filtracions que arriben fins als habitatges, situació que van donar a conèixer a través del programa España Directo de TV1 el mes de febrer. També van denunciar l’Ajuntament del Vendrell a la Fiscalia el març per presumpte delicte contra la Salut Pública, tot i que encara no n’han obtingut resposta.

En desacord amb la política cultural i de refugiats 

Un altre tema en el qual el PxC ha volgut mostrar el seu desacord és la gestió de la crisi dels refugiats. El partit critica que s’hagi passat per ple dues vegades declaracions de suport als refugiats, ja que consideren que la seva entrada en massa a Europa ha estat “un coladero d’immigrants econòmics i terroristes islamistes”. La formació creu que després dels tràgics esdeveniments “el govern hauria de rectificar perquè ningú s’empassa que siguin casos aïllats i les nostres vides perillen”. Per altra banda, August Armengol ha afegit que “el PxC ja va dir que no se’ls donaria mai la benvinguda mentre hi hagués un sol vendrellenc necessitat i sense ajuts socials”.

El portaveu de PxC al Vendrell també ha demanat la dimissió de la regidora de cultura, Eva Serramià, al·legant que no ha fet arribar “ni en temps ni forma” les subvencions a les entitats culturals i moltes s’han hagut de finançar amb els seus propis diners. També apunta a una pèssima gestió de la regidora en l’òpera al carrer “Cavalleria Rusticana” que la Coral Polifònica del Vendrell havia de representar a la població l’11 d’agost i finalment l’haurà de posar en escena a l’Arboç. Armengol ha assegurat que Serramià “és la pitjor responsable de Cultura que hagi tingut mai l’Ajuntament” i l’ha convidat a marxar “abans que acabi amb tot el teixit cultural del Vendrell”.

Situada a Calafell, la planta ha guanyat 3.000 m² de superfície de treball, en plena campanya turística

L'ampliació de la planta comarcal de transferència de residus, situada a la partida de la Rafela de Calafell, ha entrat en funcionament coincidint amb la temporada d'estiu, quan els municipis del Baix Penedès registren els índexs més elevats de població. L'obertura de les segones residències a la zona i l'ocupació d'apartaments turístics i hotels deixa un important rastre a la comarca, que es nota sobretot en els índexs de consum energètic i en la producció de brossa. Amb aquesta ampliació, que ocupa 3.000 m², la planta millora la capacitat de gestió i recollida de deixalles de tots els municipis adherits al projecte comarcal de recollida de residus del Baix Penedès.

L'objectiu d'aquesta ampliació és guanyar punts de càrrega de residus i espai per a l'aparcament de vehicles de transport de les escombraries, però el projecte ha inclòs també la pavimentació d'una part del camí d'accés a la planta. Les obres han costat 210.000 euros, que es finançaran amb una subvenció de l'Agència Catalana de Residus, i s'han fet en uns terrenys que l'Ajuntament de Calafell va expropiar per 65.000 euros.

Amb aquestes obres, la planta ha passat de tenir quatre punts de càrrega i recollida a tenir-ne set. A més de l'ampliació d'espai d'estacionament, també s'hi ha fet un túnel de rentatge per als vehicles que s'utilitzen en el procés de recollida de la brossa.

Després de la visita a la planta que van fer responsables del Consell Comarcal del Baix Penedès i de l'empresa EcoBP, fa uns dies, l'administració comarcal està valorant la possibilitat d'executar accions de millora a la zona, com ara la possible regeneració paisatgística de l'entorn, que permeti completar l'ampliació de la planta des del punt de vista visual.

La planta de transferència de residus és un centre intermedi en la cadena de gestió de les escombraries que permet donar resposta a les necessitats de recollida sobretot durant la temporada d'estiu. A la planta hi arriben les escombraries recollides pels camions als carrers. Quan arriben allà són compactades i embarcades en vehicles més grans per traslladar-les a la destinació final (abocador, planta de tractament, planta de reciclatge, etc.). L'objectiu de la planta de transferència de residus és optimitzar i abaratir el cost del trasllat de la brossa a la comarca.

L'ampliació d'aquesta planta s'ha fet necessària a mesura que més municipis del Baix Penedès hi han començat a portar els residus urbans. La situació es fa més peremptòria a l'estiu, quan la comarca multiplica el nombre d'habitants pel fet de ser una zona turística. La planta forma part del projecte de gestió de residus impulsat pel Consell Comarcal del Baix Penedès i diversos ajuntaments, mitjançant l'empresa mixta EcoBP, creada fa tres anys entre el Consell Comarcal del Baix Penedès i l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas.

Precisament, el Baix Penedès ha obert un intens debat sobre la gestió dels residus i el reciclatge. El Vendrell i Calafell són els municipis que són a la cua quant als índexs de reciclatge. El Vendrell ja ha iniciat campanyes de conscienciació per millorar aquest aspecte i a Calafell tenen previst fer-ho a la tardor.

El servei L’Eina ajuda als ciutadans a trobar feina, millorar la seva formació i emprendre un projecte propi

Des de l’any 1998, el Vendrell compta amb L’Eina, un ens creat per la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del municipi que desenvolupa els serveis d’ocupació i emprenedoria al territori del Baix Penedès. La importància d’aquesta tasca, rellevant per qualsevol territori, s’intensifica al Vendrell i tota la comarca, ja que el Baix Penedès, tot i haver aconseguit millorar aquesta xifra, registra la taxa d’atur més alta de tota Catalunya –un 19’42%-. Aquesta situació va ser provocada el 2008 per l’esclat de la crisi econòmica i la caiguda de la construcció, sector econòmic amb un gran pes al Vendrell que va atraure molta gent i que ha deixat a l’atur un col·lectiu difícil d’inserir per la seva baixa qualificació. L’Eina treballa dia a dia per pal·liar aquesta situació, formar els ciutadans, assessorar als emprenedors i aconseguir inserir al món laboral el màxim de persones possibles.

Tal i com explica l’Esther Cañís, tècnica responsable de l’Eina, en els inicis aquest ens oferia uns serveis molt bàsics de borsa de treball, formació ocupacional i orientació a l’emprenedoria que han anat evolucionant al llarg dels anys. En aquest sentit, han augmentat tant el nombre de serveis com de personal tècnic i s’han desenvolupat projectes molt més específics en tots els àmbits. “Portem un recorregut de 18 anys en els quals hem evolucionat fins a ser el punt de referència més important de la comarca en polítiques actives d’ocupació i especialment en l’àmbit de l’emprenedoria”, afirma Cañís.

Aquesta renovació i millora contínua dels serveis es reflecteix en l’augment de persones que confien i s’inscriuen a l’Eina i en les xifres aconseguides. En matèria d’ocupació i formació aquest 2015, el servei ha atès 186 empreses i realitzat un total de 180 insercions laborals, a més de formar 120 alumnes amb 8 cursos i 75 persones més en el programa de formació de joves. Pel que fa a l’emprenedoria, ha atès 420 emprenedors i s’han obert 73 noves empreses que han creat 90 llocs de treball. Així doncs, en total s’han aconseguit prop d’unes 270 insercions l’any 2015. “El suport a la creació d’empreses també és una mesura social, ja que els emprenedors creen el seu propi lloc de treball i en generen d’altres”, afirma la responsable.

El servei d’ocupació: orientació, formació i borsa de treball

El servei d’ocupació es sustenta en tres potes: el servei d’orientació, la formació i la borsa de treball. En primer lloc, els usuaris que es donen d’alta passen pel servei d’orientació, en el qual es fa una entrevista individualitzada i un itinerari personalitzat d’inserció amb tutories de seguiment. A partir d’aquí els usuaris ja poden inscriure’s en els diferents cursos de formació i en les ofertes. Actualment l’Eina també compta amb ofertes orientades col·lectius específics, com dones, joves o aturats de llarga durada.

Per tal de donar-se d’alta al servei, els interessats només cal que es presentin a l’Eina amb la vida laboral, el currículum, una fotocòpia del DNI i certificat de discapacitat en els casos que n’hi hagi. José Luis Espina, tècnic de comunicació i de l’observatori de mercat laboral de l’Eina, remarca que el servei també ajuda a persones que ja tenen feina a millorar la seva formació o a elaborar un currículum més atractiu, tot i que “donada la situació la major part de persones que s’inscriuen són aturades”.

Pel que fa específicament a la borsa de treball, l’Eina fa una tasca d’intermediació amb les empreses que publiquen ofertes de feina al seu portal. “Nosaltres seleccionem aquells currículums que s’ajusten més al perfil buscat i els enviem a les empreses”, afirma Espina. Per tal que les ofertes es publiquin a la web de l’Eina només cal que les empreses interessades es posin en contacte amb el servei i omplin una documentació detallant totes les especificitats del lloc de treball a cobrir. Per altra banda, aquest servei també té una borsa interna on dóna a conèixer l’oferta pública i la de la mateixa Eina.

Una formació variada per a tot tipus de públic

Pel que fa a la formació, el servei ofereix cursos d’interès a partir de les necessitats detectades a través de la borsa de treball i l’observatori del mercat laboral. Alguns dels àmbits importants sobre els quals es fa formació són la logística, la gestió de magatzems i el comerç. Cal dir que de cara al 2017 s’engegarà la formació orientada als oficis, com per exemple carnisseria, comerç i operari industrial, ja que Cañís exposa que “s’han detectat problemes a la borsa de treball a l’hora de cobrir aquest tipus d’ofertes”.

En els cursos formatius de l’Eina s’hi poden inscriure tots els usuaris que es trobin en l’atur. Tot i així, com en la borsa de treball, el servei també disposa de programes específics centrats en diferents col·lectius. En són un exemple el “Joves per l’ocupació”, dirigit a menors de 25 anys, o el “Treball als barris”, orientat a les persones que resideixen en el nucli d’intervenció, que és el nucli antic del Vendrell. També s’ofereixen cursos d’informàtica i idiomes com rus, francès, anglès o alemany, ja que es consideren una necessitat transversal. De cara al setembre s’introduiran classes de català i castellà per a immigrants.

Una ajuda molt útil per als més emprenedors

L’Eina també compta amb l’Espai Empresarial, un servei d’atenció a l’emprenedoria i a l’empresa. Aquella persona que busca l’ajuda de l’Eina per engegar un projecte propi segueix un itinerari molt definit, tal i com explica Susanna Blasón, tècnica de creació d’empresa. En primer lloc els interessats han d’assistir a una sessió informativa on se’ls expliquen els passos a seguir per crear la seva pròpia empresa, com per exemple què és i com s’elabora un pla d’empresa, quines ajudes i subvencions tenen a l’abast i quines són les fonts de finançament. Després l’emprenedor fa una entrevista individualitzada i personalitzada. “La nostra feina en les entrevistes és orientar i ajudar l’emprenedor perquè s’adoni si el projecte és o no viable -explica Blasón-. Per això treballem amb ells el seu pla d’empresa, que és l’eina que utilitzem per analitzar el negoci”.

Aquest servei també comunica als emprenedors les informacions d’actualitat referent a ajudes o subvencions. A més, des del 2015 l’Eina, a través de l’Ajuntament, ofereix una bonificació per aquelles persones que s’hagin de donar d’alta d’autònom el mateix any, siguin del Vendrell i compleixin una sèrie de requisits. L’ajuda consisteix en una bonificació de la quota d’autònom del 80% durant un any o un màxim de 1.272 euros.
Per altra banda, l’Espai Empresarial de l’Eina compta des del 2004 amb un viver d’empreses amb tres modalitats de sessió d’espai adaptades a les necessitats. Així, els emprenedors poden llogar un despatx de forma permanent durant un any -prorrogable a tres-, llogar un espai d’ús compartit durant 20 hores al mes o demanar una sala per a reunions en moments puntuals. Actualment els tècnics estan treballant per ampliar els serveis i oferir un espai de coworking, que possiblement es posarà en marxa aquest mateix 2016. “Estem treballant en el disseny funcional. És un projecte definit, però s’engegarà com a prova pilot i s’haurà d’anar avaluant i reajustant si és necessari”, exposa Esther Cañís.

Un servei que s’adapta a les necessitats de cada època

L’Eina és un servei que està sotmès als ritmes cíclics de l’economia. Així ho explica l’Esther Cañís, que afirma que “hem d’escoltar el comportament del mercat de treball i la situació empresarial i en base a això engegar un pla de treball amb un conjunt de projectes que varien cada any”. En aquest sentit, el seu company José Luis Espina assegura que l’esclat de la crisi el 2008 va suposar un punt d’inflexió. “Ens vam veure en la necessitat d’adaptar el servei a situació que ens va agafar a tots de sobte –explica Espina-, ja que vam tenir un flux molt important de nous emprenedors, alguns forçats per la situació, i moltes persones es van inscriure al servei d’ocupació amb situacions molt complicades”. Cañís recorda que les prioritats, que fins llavors eren millorar la qualitat de l’ocupació, van passar a ser donar una resposta immediata als milers d’aturats.

Actualment, la situació ha canviat, i amb ella també el plantejament de l’Eina. “Sembla que es comença a veure una mica la llum al final del túnel”, afirma Espina. La responsable del servei afegeix que en aquests moments el servei “es troba en la fase de treure el cap i ser proactius alhora de buscar oportunitats pel territori”. Tot i que Espina afirma que s’ha vist una millora en aquest àmbit, ha remarcat que cal tenir en compte que el model laboral ha canviat. “L’oferta continua sent en un 90% de treball temporal i el 60% d’aquests contractes són de menys de 6 mesos”, indica el tècnic.

Satisfacció pels reptes aconseguits i esforç per tirar endavant nous projectes 

La tècnica responsable del servei, Esther Cañís, valora molt positivament la tasca que desenvolupa l’Eina: “Crec que és un servei molt útil que està ajudant a molta gent a trobar feina i millorar el seu perfil. Jo penso que les dades ens avalen, ja que 270 insercions a l’any és una xifra molt rellevant”. A més, la tècnica ressalta que la progressiva posada en marxa dels serveis al llarg dels anys ha implicat “una millora qualitativa i un augment dels usuaris inscrits, ja que l’oferta és més àmplia”.

Pel que fa als reptes de futur, l’Eina té definits diversos objectius i projectes estratègics per al 2016-2017. A més d’estar ultimant els darrers detalls per engegar l’espai de coworking, aquest servei també està treballant per posar en marxa una nova línia de subvencions, aquest cop orientada a donar suport a les empreses que contracten treballadors. Un altre dels seus objectius estratègics és l’emissió inversa, un projecte de captació d’inversions que té com a objectiu que empreses d’altres països vinguin a instal·lar-se a la comarca del Baix Penedès. Aquest any l’acció es realitzarà a Alemanya i la fi és captar empreses del sector de l’automoció. “L’objectiu és engegar nous motors i generar noves oportunitats pel territori”, conclou Cañís.