Saurí és un grup musical format per cinc joves del Baix Penedès i el Camp de Tarragona que es distingeix per la seva original sonoritat, creada a partir d’un còctel de sons de diferents cultures musicals de tot el món. L’agrupació, que s’ha convertit en una de les quatre finalistes del concurs Sons de la Mediterrània 2016, actuarà el proper 10 d’agost a les 22h a la plaça del Tívoli del Vendrell en el marc del cicle Música a la Vila. Infocamp.cat parla amb Enric Rovira i Jordi Torrents, vocalista i percussionista del grup respectivament.

Qui és Saurí?

Enric Rovira: Saurí és un grup format pel Jordi Torrents, que toca percussió mediterrània; el Pau Josa al baix i al bombo; l’Albert Medina, que toca el fagot i la tarota; el Sergi Clofent a l’arpa, el violí, l’acordió i els cors; i jo, l’Enric Rovira, que porto la veu i toco la guitarra acústica, el bouzouki i l’ukelele.

Estilísticament ens definim com un grup que fa música positiva. És a dir, a nivell de lletres tractem tot una temàtica social tot enfocant la part positiva. Hi ha molts grups que es centren en anar en contra dels polítics o parlen de situacions amb certa agressivitat. Nosaltres agafem la part més hippie: parlem de l’amor, de la llibertat, de l’empatia, de ser lliure de fer el que et sembli sempre respectant... Musicalment donem suport a aquest imaginari des la música d’arrel. Ens ens agrada molt la música de diferents parts del món i bevem de moltes fonts. Per exemple, incloem el riq, que és un instrument marroquí, o la tarota, més de la tradició catalana, i utilitzem molts patrons rítmics i sons que venen de l’índia. De tota aquesta barreja de les diferents cultures musicals del món fem el so de Saurí.

Com neix la idea de crear aquest grup de música?

Enric Rovira: Jo tenia molts temes, ja que fa molts anys que estic en el món de la música, i la banda va néixer de la voluntat de fer una investigació sonora musical en grup, ja que m’agrada molt arranjar els temes. Llavors va sorgir l’oportunitat de treballar amb aquests quatre companys i investigar com podíem trobar una profunditat en la música i el so amb la combinació de diferents timbres partint d’unes músiques, unes estructures i uns temes.

Quin tipus de música toqueu?

Enric Rovira: Partint de la música d’arrel i tradicional, bevem de les diferents fonts i tradicions culturals i musicals del món, a partir de les quals destriem el so que a Saurí ens agrada. El concepte que també hem volgut molt dins de Saurí és el pop, és a dir, fer música ballable amb patrons que entrin bé al públic i siguin digeribles dins de la nostra investigació musical. Aquest concepte de música popular també es reflecteix en la presència de la guitarra i en l’estructura dels temes, que sol ser lletra i tornada. Intentem buscar l’equilibri entre la investigació i aquest concepte pop.

Perquè vau decidir anomenar-vos Saurí?

Enric Rovira: El saurí antigament era una persona que buscava aigua amb una vareta o un pèndol a través de la vibració i la connexió amb la terra. Allò interessant del Saurí és que intueix que hi ha una cosa que no veu: ell sent una vibració i el pèndol es mou però no veu l’aigua. Dins del nostre grup de música jo crec que hi ha aquesta recerca a tots nivells, dins de les lletres i de la música. Des de la nostra intuïció arribem a trobar aquest so, aquesta lletra i aquest pla no real o no tangible que també hi és i al qual ens anem apropant.

Dieu que el vostre grup troba el seu so a través de la recerca de músiques ancestrals i ritualístiques presents en la majoria de pobles i cultures del nostre planeta, la Pachamama. Podríeu explicar aquest concepte?

Enric Rovira: La Pachamama és un concepte que utilitzen els pobles de sud-amèrica i de la zona dels Andes per referir-se a la mare Terra entesa com un ens viu i espiritualment potent del qual els humans, com els elements naturals i tots els éssers vius, en formem part. És una manera d’anomenar la connexió que tenim amb la Terra i ser conscients que realment és ella qui ens alimenta. Ens agrada aquest concepte perquè la nostra música també està lligada a la mare Terra. La majoria d’instruments que toquem venen d’elements naturals: hi ha una fusta, unes cordes en el cas dels metalls, unes pells en la percussió... Per tant hi ha una connexió molt directa amb tots aquests elements naturals que nosaltres podem utilitzar per crear una vibració sonora. En el fons doncs, la Pachamama també està implícita en la projecció del so.

Quines temàtiques tracteu en els vostres temes?

Enric Rovira: Les lletres de Saurí tracten temàtiques socials. Parlen d’aquesta consciència amb la mare Terra, de la problemàtica dels refugiats, de l’amor, de la consciència del present, d’estar aquí i ara gaudint d’aquest precís instant... També parlen de la llibertat individual i de la llibertat dels pobles, com Síria o Sud-àfrica, ja que sembla mentida que al segle XXI mig món estigui oprimit per grans estats, dictadors o empreses.

Així doncs, la finalitat de les vostres lletres, a més de fer que la gent s’ho passi bé, és conscienciar d’aquestes problemàtiques?

Enric Rovira: Directament no, perquè a mi amb Saurí m’agradaria poder anar per tot el món. A vegades ens sembla que cantant en català no es pugui sortir de Catalunya i jo trobo que això és una aberració enorme. Nosaltres cantem en català perquè som d’aquí, és la nostra llengua materna i amb la que ens expressem, però entendre la lletra no és una condició sin equanon per gaudir de Saurí. Si entens la lletra, et pares a comprendre-la i et fa reflexionar és un punt afegit. Hi ha un discurs fort darrere, tot i que si no l’entens però t’arriba la música i la gaudeixes, perfecte també.

Quina és la vostra font d’inspiració per composar músiques i melodies?

Enric Rovira: Quant a les lletres, la inspiració ve de la reflexió de les coses que passen dia a dia, de la nostra realitat. Jo crec que és com un bullir constant del cap que no para de preguntar-se perquè passen moltes coses i el món va com va. Tot això és canalitza en conceptes que després expressem artísticament. Per altra banda, també hi ha algunes lletres més metafísiques que parlen i qüestionen una realitat no tangible. Musicalment, la nostra font d’inspiració ve d’escoltar diferents músiques i voler fusionar estils per tal d’arribar a la gent amb una música que no estigui del tot trillada. Sempre hi ha una investigació i una voluntat d’allunyar-se de molts cànons, perquè sinó sembla que tots anem repetint sempre els mateixos patrons.

Actualment esteu treballant en la creació de noves cançons. Teniu pensat treure un disc?

Jordi Torrents: Doncs sí. Portem un parell de mesos enregistrant nous temes i ja en teníem altres de gravats de feia temps. Ara hem fet una maqueta com a carta de presentació que consta d’un recoplilatori de 6 temes, la qual la presentarem i vendrem als concerts a partir del proper dia 10 d’agost al Vendrell. També tenim intenció de treure un disc complert més endavant.

Enric Rovira: La maqueta és pràcticament auto produïda, ja que un company del grup, el Pau, ha estudiat per tècnic i té un estudi a casa seva on hem pogut enregistrar els temes d’aquesta maqueta. El disc no sabem si el farem d’aquí un any, un any i mig... El temps dirà.

Saurí s’ha convertit en un dels finalistes del Concurs Sons de la Mediterrània. Com valoreu aquest fet?

Enric Rovira: Estar seleccionat en un concurs sempre és positiu, ja que et dóna motor i et permet presentar-te i mostrar allò que fas. Tot i que he de dir que personalment no m’agraden especialment els concursos perquè trobo que és molt complicat fer un judici posant en el mateix sac grups completament diferents. Però per altre costat són unes eines molt potents per als grups, ja que el guanyador té la difusió dels mitjans de comunicació, a més de l’oportunitat de gravar un disc i fer una sèrie de concerts. Estem molt contents i treballem molt per fer un bon paper. Si creuen que hem de ser guanyadors perfecte i sinó nosaltres seguirem continuant endavant amb el nostre treball.

Jordi Torrents: A mi sí que m’agraden els concursos. És cert que hi ha estils molt diversos, però està bé perquè tampoc pots ajuntar grups que siguin iguals, perquè no existeixen. Per tant, és una posada en comú que serveix perquè la gent pugui arribar a grups nous. Jo crec que això és molt positiu tant per la gent que descobreix els grups com pels grups que són descoberts.

Quin dia es celebrarà la final i a on?

Jordi Torrents: La final tindrà lloc el 6 d’octubre a la fira de la Mediterrània a Manresa, on els quatre finalistes actuarem en un directe de 20 minuts o mitja hora. El jurat es basarà en aquest mateix directe per fer una valoració i decidir el guanyador.

El proper 10 d’agost, a les 22h, oferireu un concert al Vendrell en el marc del cicle Música a la Vila. Com definiríeu el vostre directe?

Enric Rovira: Nosaltres definim el nostre concert com un viatge sonor en el qual convidem al públic a entrar dins del nostre imaginari. Per exemple, el primer tema és Saurí, que és la carta de presentació en què expliquem què és el saurí que busca aigua i el concepte d’investigació de la nostra música, que és un tema molt tribal i fort. A partir d’aquí anem fent el viatge per cançons més compromeses, més alegres, més ballables, més d’escoltar... anem entrant en diferents ritmes i sons i fem que l’espectador vagi viatjant amb nosaltres.

També oferireu un concert familiar de les 20h.

Enric Rovira: A la tarda vespre hi ha una animació que la faré jo, ja que vinc del món del teatre. Primer volíem fer un treball cap a l’animació des de Saurí, però la veritat és que ens suposava molt d’esforç fer un espectacle amb cara i ulls i ja teníem molta feina a fer la maqueta, fent els nous temes i preparat el directe. Jo fa anys que treballo en teatre i tinc una animació que tracta sobre la cançó popular infantil que va vestida d’un personatge còmic i uns titelles que representen els personatges de les cançons, com el gegant del pi, el gall i la gallina o la mosca Ramona, i vam creure que encaixava dins d’aquest festival de música tradicional.

Com afronteu aquest concert a casa?

Enric Rovira: Amb molt de respecte, moltes ganes i volent-ho fer molt bé. Portem uns mesos treballant moltíssim, treballant nous temes i hem afegit nou material. Volem que aquest concert adopti el concepte d’espectacle, que no només sigui una cançó rere una altra, sinó que hi hagi uns ponts musicals en què viatgis d’un tema fins a una altra posant petits textos, per exemple...

Jordi Torrents: També hem volgut crear una imatge. Estem fent unes banderes per l’escenografia ja que, a més de la banda musical, també volem tenir una imatge amb un vestuari, una posada en escena... Fer un espectacle complert.

Quins són els propers concerts que teniu programats?

Jordi Torrents: Els propers concerts són el dia 10 d’agost a les 22h a la plaça del Tívoli del Vendrell en el marc del cicle Música a la Vila; el dia 12 al Camp de Mart de Tarragona a les 00.25h per la Imaginada dins les festes de Sant Magí; i el dia 13 a les 22h a la Plaça del Mirador de Creixell per la Nit de Foc. També estem mirant de lligar altres actuacions de cara a l’estiu.