Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

InfoCamp | Arxiu de notícies de l'Alt Camp
Cultura Marina Martínez

La celebració dels actes duraran fins al 29 d’abril i tindran lloc a la Biblioteca Carles Cardó

La celebració dels actes al voltant de la festivitat de Sant Jordi a la ciutat de Valls va començar el passat dilluns, 18 d’abril. Els usuaris i visitants de la Biblioteca Carles Cardó, ubicada des de fa dos anys al cor del barri antic, podran comprovar la riquesa de la vida editorial i literària de Valls. Fins a 30 novetats editades al llarg dels darrers 365 dies per les editorials vallenques o bé publicades per autors de la ciutat o de la comarca de l’Alt Camp, estaran exposades a la biblioteca.

Varietats de temàtiques i gèneres

Cossetània Edicions, l’Editorial La Torratxa, l’Institut d’Estudis Vallencs o la Colla Vella dels Xiquets de Valls porten a l’exposició i a la festivitat les seves publicacions, que evidencien el múscul editorial de la capital de l’Alt Camp. Així mateix, l’exposició recull una àmplia varietat de temàtiques i gèneres. Des de la creació a l’assaig, des de la gastronomia a l’etnografia, des del vessant turístic al conte infantil, la mostra permet que públics ben diversos i intergeneracionals puguin fer el primer tast d’uns llibres que ja són a les llibreries i que el proper 23 d’abril sortiran al carrer en les parades que s’instal·laran al centre de la ciutat.

Els castells o els calçots, eixos identitaris vallencs, no fallen tampoc en aquesta ocasió en la gran cita de les lletres. Tampoc no manquen vallencs il·lustres com el fotògraf Pere Català i Pic o el novel·lista Narcís Oller. Així mateix, la novel·lista del Pont d’Armentera Mònica Batet hi aporta la immensitat del paisatge àrtic que embolcallarà i protagonitzarà una història de superació i de lluita contra el fred més insuportable, el de l’opressió, en ‘Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres’.

Públic familiar i nens

Els públics més petits i familiars veuran com el filòleg vallenc Roger Roig i l’il·lustrador Hugo Prades amplien el ventall de propostes d’El Patufet amb ‘La cargolada’, un conte amb què volen acostar a la mainada el costum de recollir cargols i menjar-se’ls, i ‘El Patufet i el teu aniversari’, una nova línia d’aniversari, amb edicions personalitzades pels 20 noms de nen i els 20 de nena que són més habituals. També hi tornen amb les històries d’en Patufet amb una nova edició per pintar del ‘Patufet, on ets?’, del qual l’any passat se’n van vendre 4.000 exemplars.

Societat Redacció Infocamp

L’activitat, emmarcada en la 4a edició ‘Music Valls Va de Vins’, es celebrarà el dissabte 7 de maig

La 4ª edició Mostra de Vins de la DO Tarragona ‘Music Valls Va de Vins’ organitzarà un tast solidari a favor de la campanya ‘Fan de Lluís’ i la Fundació Andrés Marcio per a la investigació de la laminopatia congènita, una greu distròfia muscular poc comuna i amb pocs recursos per a la recerca d’una cura. El Tast que se celebrarà el dissabte, 7 de maig, a les 19h, en el marc de la mostra de vins, posa a la venda tiquets a 20 euros per persona, i a 50 euros per a empreses i entitats, a través de l’Oficina de Turisme de Valls per a recollir fons per a la investigació d’aquesta malaltia.

‘Especials i Singulars’

El tast solidari anomenat ‘Especials i Singulars’ en homenatge al caràcter i a la lluita personal del Lluís, un nen vallenc de 13 anys amb laminopatia, consistirà en una selecció de 6 vins poc coneguts i originals de cellers de la DO Tarragona. El tast organitzat per Anna Casabona, sommelier i responsable de marketing del Celler de Capçanes i per Rosa Mari Ramon, mare del Lluís i responsable de la campanya ‘Fan de Lluís’, permetrà difondre les línies de treball de la Fundació Andrés Marcio al mateix temps que es donen a conèixer vins poc coneguts per al gran públic, com també és el cas de la laminopatia congènita. D’aquí la denominació ‘Especials i Singulars’ que rep aquesta iniciativa solidària del ‘Music Valls Va de Vins’.

Entrades disponibles

Les entrades per participar en el tast solidari es van posar a la venda el dimecres, 13 d’abril, a l’Oficina de Turisme de Valls al preu de 20 euros per als particulars i a 50 euros per a les empreses i entitats que, a canvi, podran gaudir de l’esdeveniment des de la primera fila i veuran el seu logo imprès en el programa del tast.

Una malaltia molt desconeguda

La laminopatia congènita és una malaltia molt desconeguda. Es tracta d’una greu distròfia muscular que es calcula que la pateixen només 50 nens al món i que en aquests moments no rep cap tipus de recursos públics per a l’estudi d’una cura.

El projecte ‘Fan del Lluís’ és una iniciativa que han promogut familiars i amics del Lluís Boada Ramon amb la finalitat de recollir fons per a la investigació de la laminopatia. El Lluís és un nen vallenc que té 13 anys i pateix aquesta distròfia muscular congènita, fins fa poc incurable, però arran d’una investigació feta per a una altre tipus de distròfia es va obrir un fil d’esperança per a la curació de la malaltia del Lluís.

Fa poc més d’un any es va crear la Fundación Andrés Marci: Niños contra la laminopatia. Els pares de l’Andrés, un nen que pateix la mateixa malaltia que el Lluís, són els que van aportar els fons per donar suport a aquesta línia d’investigació que ha estat finançada exclusivament amb fons privats. Ni l’administració, ni les indústries farmacèutiques financen projectes per malalties tan poc freqüents.

Patrimoni Redacció Infocamp

Les restes s’han trobat a la xarxa de clavegueram d’aquest poble

Els arqueòlegs que efectuen el seguiment de les obres d’instal·lació de la xarxa de clavegueram al poble de Masmolets, al terme de Valls, han localitzat recentement dues antigues sitges. En concret, les sitges s’han trobat a la part final del carrer de l’Església de Masmolets i ara s’està procedint a fer els treballs d’excavació i seguiment per poder documentar i datar les restes.

Al tractar-se d’una zona catalogada com de protecció arqueològica, les obres d’instal·lació del nou clavegueram i construcció de la nova de la nova depuradora de Masmolets que està executant l’Ajuntament es realitzen sota les indicacions del departament de Patrimoni de la Generalitat.

Patrimoni Josep Lluís Eras / El Portal Nou

A més dels sis segles de la troballa, enguany també es commemoren els 50 anys de la coronació

Avui, a les 18.00h, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, presidirà una missa que clou la trobada anual de cristians de l'arxiprestat de l'Alt Camp. El lloc escollit ha estat la parròquia de la Mare de Déu del Lledó de Valls, que, enguany, celebra el 650 aniversari de la troballa de la imatge i els 50 anys de la coronació canònica de la Mare de Déu.

Per commemorar tots dos esdeveniments, la parròquia ha organitzat una munió d'activitats que van començar al gener i que tindran el punt àlgid al juny, el dia 25 i en el marc de la festa major, quan la marededéu serà traslladada a l'església de Sant Joan en una processó que tindrà la imatgeria festiva de la ciutat. D'aquesta manera, explica Joan Font, rector de la parròquia, es reeditarà la celebració de fa 50 anys, quan “la imatge es va baixar a Sant Joan, es va fer la coronació canònica i l'endemà es va retornar”.

En el marc d'aquestes celebracions, la imatge de la Mare de Déu ha estat restaurada per l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa. “És única i original, la mateixa que es va trobar fa 600 anys”, explica Font, que en destaca “la importància artística, però també de fe del poble”. De fet, la corona d'aquesta imatge gòtica d'alabastre, trobada a la soca d'un lledoner, es va elaborar a partir de les donacions de joies que van fer els vallencs.

Intervenció a la façana principal

Amb motiu de les commemoracions, s'ha fet una intervenció a la façana principal de l'església, bàsicament de neteja i restauració. Els treballs han costat uns 100.000 euros i a més de sanejar-la ha permès recuperar un dels dos rellotges de sol que hi havia en el segle XIX.

La construcció data del 1725, quan els caputxins, que donen nom al passeig que presideix l'edifici, van aixecar-la on hi havia una esglesiola gòtica en molt mal estat. Té planta basilical, amb una nau central i dues laterals convertides en capelles, i la coberta és de volta de canó. La façana té un cos central més elevat i amb coberta a dues vessants, i dos laterals i es corona amb una espadanya. Posteriorment, s'hi va incorporar l'actual porxo, que podria haver estat dissenyat a mitjan segle XIX.

Dimecres, 13 abril 2016 08:31

Art per mostrar espais de Valls degradats

Art Josep Lluís Eras / El Portal Nou

Diversos autors crearan una obra en punts de la ciutat que ara estan deixats

L'Associació Barri Antic de Valls, amb la col·laboració de l'Ajuntament, ha impulsat el concurs Florits. Art al barri. Es tracta d'una mostra artística, al centre històric de la capital de l'Alt Camp, que té com a objectiu “valorar espais degradats o que estan abandonats”, explica Medir Cucurull, president de l'entitat veïnal.

Amb aquest objectiu, l'associació ha obert un concurs adreçat a creadors de l'àmbit dels Països Catalans perquè, abans del 28 d'abril, facin propostes de creació d'art efímer. Aquests poden triar com a emplaçament una desena de punts del nucli històric de la ciutat que han estat seleccionats per l'organització.

A partir de les propostes rebudes, un jurat en seleccionarà set a partir de les quals es dissenyarà un recorregut perquè els ciutadans puguin valorar les diferents creacions artístiques. La majoria “seran en espais per on habitualment la gent no passeja”, explica Cucurull. En aquest sentit, es tindrà en compte la contribució a la millora de l'espai públic, que la proposta reivindiqui els objectius de l'associació i la seva originalitat.

L'organització subvencionarà amb fins a 275 euros les despeses dels materials necessaris per desenvolupar la proposta artística, que serà present als carrers entre els dies 21 i 28 de maig, data en què es farà el lliurament dels dos premis. Un, concedit pel jurat, serà de 1.000 euros, i el segon, resultat d'una votació popular, consistirà en un lot de productes valorat en 500 euros. A més, en funció de les característiques de l'obra creada, com pot ser la pintura d'un mural en una façana, aquesta pot quedar de manera definitiva a l'emplaçament seleccionat.

Florits. Art al barri es presenta com una proposta complementària al Barri en flor, un concurs de guarniment floral de balcons, façanes i carrers destinat als veïns i comerciants. La iniciativa de l'associació vol sumar les intervencions artístiques amb les propostes de decoració de comerciants i veïns incidint en aquells espais del barri que poden ser recuperats per al conjunt de la ciutat.

Cultura Josep Cartanyà

El creador de la peça original serà l'escultor Anton Gurí, autor de l'Àliga de Valls (1991), mentre que Anna Valls la realitzarà en polièster i policromarà

L'Àliga Petita de Valls desplegarà el seu vol festiu dimarts 21 de juny dins la Festa Major de Sant Joan. El procés de modelatge i la construcció del motlle, a imatge i semblança de la peça original gestada per les Decennals de 1991, serà realitzada pel seu mateix creador, l'escultor vallenc Anton Gurí Comas, i la reproducció en resina de polièster i fibra de vidre anirà a càrrec d'Anna Valls Berbel. L'escultor vallenc ha destacat que l'àliga petita serà més lleugera de portar - de 15 a 20 kg- i els materials seran "més resistents" als cops i a les mans de la canalla. Aquest element serà portat per canalla i els seus portadors, integrats en l'entitat Unió Anelles de la Flama, han concretat en una franja d’edat, de nou a deu anys (aliguers) de sis a set anys (aligons).

La relació de proporció entre l’Àliga de la Ciutat i la petita serà de 2:1, és a dir, la petita serà la meitat en totes les seves dimensions. Les mides seran: altura (sense la corona) 130 cm, llargada 162,5 cm, amplada (de punta a punta de les ales) 117 cm.

En el procés de construcció es procurarà reduir el pes al màxim, per tal d’adequar-lo als infants que en seran els portadors. Per aquest motiu, es substituirà l’acabat superficial de cartró pedra, que comporta molt pes, per una capa de gelcoat amb pigmentació platejada, que s’incorpora a la resina de polièster, i forma amb aquesta una única capa molt resistent, tant als agents atmosfèrics com a la contaminació.

En ésser una peça destinada als petits i, per tant, susceptible de rebre un tracte accidentat, el material escollit dóna garantia d’una millor resistència als fregaments i als cops. Tanmateix, es reforçarà amb una estructura interior de fibra de carboni, per tal de dotar-la d’una major resistència. En tractar-se d’una escultura de pes i dimensions reduïdes, es construirà d’una sola peça que comprèn el cap, el cos i les ales.

La corona, construïda de fibra de polièster, s’encaixarà al cap amb dos cargols. Els descansos i el sistema d’encaix seran iguals que els de l’Àliga gran de la Ciutat. En el modelat de la peça es reproduiran les mides, la forma, els detalls i la policromia de la maqueta inicial, adaptant-los, en funció d’una nova perspectiva, al nou camp visual, a les característiques del material i al procés creatiu, per dotar l’obra d’identitat com a peça única i d’autor.

Gurí: 'No em mou cap repte, sinó l'emoció"

L'escultor vallenc, Anton Gurí, va construir el 1991 la nova Àliga de Valls, donat que la primera va ser obsequiada a Salvador Dalí, i es pot visitar al Museu Dalí de Figueras. A aquestes alçades, Gurí - ara jubilat- s'ha mostrat satisfet d'assumir la proposta de l'Ajuntament i confessa que "he passat del repte a l'emoció, que és el que em mou per fer l'Àliga Petita" i "l'obligació" que estigui tot a punt pel dia 21 de juny. L'escultor afirma que "no em sento autor de l'Àliga de Valls, que ja és propietat de tothom".

La tarragonina Anna Valls realitzarà la reproducció de la peça amb resines de polièster i fibra de vidre d’altes prestacions, reforçant l’estructura amb fibra de carboni, a fi de realitzar un peça molt lleugera i alhora resistent. Així mateix assumirà la policromia i els acabats que estaran realitzats amb la mateixa base de resina, per la seva compatibilitat.  Anna Valls va restaurar l'Àliga gran vallenca ara fa un any. El pressupost total del conjunt de les feines és de 11.990 euros.

L'alcalde de Valls, Albert Batet, ha destacat la importància que té l'Àliga de Valls com a símbol de identitat de la ciutat i ha emplaçat als promotors de l'Àliga petita i a la comissió de protocol de Festes que "trobin un marc de solemnitat", perquè aquesta àliga no només surti pel Tomet de Valls, sinó que pugui formar part del calendari d'actes significatius.

El sentit de l'àliga

La veu popular explica que l'àliga fou donada a la ciutat de Valls per la reina Elionor Maria d'Aragó (1333-1416), reina de Xipre i de Jerusalem arran de la política matrimonial dels catalans per establir lligams dinàstics amb estats de la Mar Mediterrània, i posteriorment, ja vídua, senyora de Valls on residí entre 1382 i 1388. Filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix, era cosina germana del rei Pere III el Cerimoniós. L'àliga de Valls té, però, la seva primera referència documental l'any 1700. Va ser destruïda a la guerra civil del 1936 i recuperada el 1961. Aquesta figura va ser obsequiada al pintor Salvador Dalí, i es conserva al Museu Dalí de Figueres. Una nova peça fou construïda el 1971 i finalment canviada el 1991. L'àliga manté a la ciutat de Valls el conjunt de peculiaritats que l'han definit com a element patrimonial.

Alguns d'ells són ben singulars com la seva aparició i estada al balcó del saló de plenaris durant tots els dies de la Festa Major com de les Festes Decennals; el fet que balli acompanyada de tres aligons; que ho faci també a l'interior de l'església, actualment a la nit de Completes el 23 de juny; la precedència de la custòdia del Corpus i de la imatge de la Mare de Déu de la Candela durant les respectives processons; o el tret de portar un colom blanc viu al bec.

És un element associat tant a la dimensió religiosa pel fet de ser emblema de l’evangelista Sant Joan com a la cívica en ser patrimoni exclusiu de les localitats que gaudien de privilegis reials, per la qual cosa és una peça coronada.

Turisme Josep Cartanyà

La ruta turística fa un viatge per la tradició vitivinícola del territori, des de l’època romana fins a l’actualitat

En Philodamus, un productor de Roma, ens espera a l’amfiteatre -amb una àmfora- per donar-nos la benvinguda . El personatge ens explica que “el vi de Tàrraco és molt millor que el vi que és a punt d’arribar al port procedent de la Gàl·lia” i encara “molt més bo” que el que es fa a la Laietània. Així comencen les visites teatralitzades del Vi Tour Tarragona, un nou producte turístic que combina la història del vi i de Tarragona de forma amena. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’agència de viatges El Brogit, el Celler Mas Vicenç, la Vinícola de Nulles, Autocars Nika i el grup de reconstrucció Arqueoescena. Es programarà tots els segons dissabtes de mes, de les nou del matí a les dues del migdia, per un preu de 28 euros, i que s’estrenarà el 16 d’abril.

Les visites teatralitzades recorreren l'amfiteatre romà, el Celler Mas Vicenç i la Vinícola de Nulles

El viatge en el temps comença a l’amfiteatre, on Philodamus “ens introduirà d’una manera amena al món del vi en els temps romans, ens explicarà com es consumia i les seves varietats”, tal com assenyala Maribel Panosa, d’Arqueoescena. Seguidament, els visitants pujaran al bus, que els traslladarà fins al Celler Mas Vicenç, a Cabra del Camp, on un jove enòleg explicarà el paper dels monjos a l’hora de millorar la qualitat del vi en l’època del Cister. Després, el bus els portarà fins a Nulles, on deixarà els visitants a peu de vinya d’Adernats, la cooperativa de la Vinícola de Nulles. Allà, una jove pagesa els introduirà en els inicis del cooperativisme i les feines del camp a principis del segle XX i acompanyarà al grup fins a l’edifici modernista, on explicarà les seves qualitats arquitectòniques. La visita s’acabarà amb un tast de vins i caves Adernats, de la DO Tarragona, maridats amb oli produït a la cooperativa.

Reivindicar la tradició del vi del territori

És la primera vegada que un producte turístic vincula la història i el vi del territori. El cap del departament d’enoturisme de la Vinícola de Nulles, Francesc Boronat, explica que “Tarragona és un territori que escriu la seva història en vi”, alhora que afegeix: “No enteníem com pot ser que no hi hagués un recorregut de cellers que expliqués la història”. La gerent d’El Brogit, Meritxell Omellà, destaca que “buscàvem una proposta on la gent aprengués què hi ha al darrera d’una ampolla de vil, sense adonar-se”.

Cultura Josep Lluís Eras / El Portal Nou

L'Ajuntament ha encarregat la peça per al seguici infantil de la festa major

L'Ajuntament de Valls ha encarregat la construcció d'una àliga petita que serà present al seguici infantil de la festa major. La construcció de la nova peça de la imatgeria popular ha estat encarregada a Anton Gurí Comas, que en farà el modelat i la construcció de motlles amb un pressupost de 6.094 euros. Per la seva banda, s'ha encarregat a Anna Valls Berbel la policromia, els acabats i la protecció i el trasllat per un import de 5.896 euros.

Anton Gurí és l'autor de l'àliga actual, que va ser estrenada per les festes decennals de la Candela del 1991. Surt a la processó de Corpus i obre la festa major traient el cap pel balcó de l'ajuntament. També tanca el tomb del poble i balla a la plaça del Blat a la sortida de completes, el dia 23 de juny a la nit i el dia de Sant Joan al migdia.

Valls ja va ser l'encarregada l'any passat de la restauració de l'àliga al seu taller de conservació i restauració. El mateix Anton Gurí va considerar que podia ser ideal per fer la conservació i restauració d'aquesta figura.

L'àliga de Valls era una peça que duia una corona reial que va ser obsequi, segons la tradició popular, de la reina de Xipre Elionor, filla dels comtes de Prades. El 1971, es va fer de nou i el 1991, va ser canviada un altre cop, modificant-ne l'aspecte.

Societat Josep Cartanyà

L’Ajuntament de Salou i els consells comarcals de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat renoven l’acord per mantenir el pis de suport

La Fundació Privada d’Assistència i Gestió Integral (AGI) tornarà a encarregar-se una temporada més del manteniment dels pis d’urgència i de l’atenció de les dones acollides que siguin víctimes de la violència masclista, i dels seus fills. Això ha estat possible gràcies a la renovació del conveni impulsat pel Consell Comarcal del Baix Camp, i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i dels consells de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Priorat. Per a aquest 2016, el manteniment del pis de suport té un cost màxim de 12.000 euros, que es distribueix proporcionalment entre les diferents administracions d’acord amb una aportació fixa de 1.000 euros i un import ponderat pel número de dones de cada territori. A més, s’ha establert un preu per estada que s’incrementa per a cada administració segons l’ús que en faci del recurs. Aquest preu és de 48,25 euros per dia d’estada, d’una unitat familiar, i amb 60,81 euros per dia d’estada d’una família amb més de dos fills.

Amb el pis d’urgències, s’ofereix l’acolliment temporal amb garanties de seguretat i suport psicosocial a aquelles dones i els seus fills que es trobin en situació de risc per haver patit violència masclista, fins que no trobin un recurs adient de llarga estada o bé, retornin al domicili com a família monoparental. El pis pot estar ocupat per un termini de 15 o 20 dies naturals, fins que serveis socials no trobi un recurs de llarga estada.

La majoria, dones estrangeres casades

Durant el 2015, van accedir al pis d’urgències gestionat per la Fundació AGI, un total de vuit dones, sis infants, tres dels quals eren nadons. La durada mitjana va ser de quinze dies, que en total, sumen 118 dies d’ocupació del pis. En comparació amb el 2014, l’any passat van ingressar tres dones menys al pis però l’ocupació del pis va incrementar-se en cinc dies.
Pel que fa al perfil de les dones ateses, el 62% són estrangeres, tenen entre 20 i 51 anys, el 75% són casades i el 63% no tenen estudis primaris. Pel que fa al tipus de maltractament que han patit les usuàries del pis, un 75% manifesta haver patit maltractaments psíquics, físics, sexuals o econòmics. En un gran nombre de casos, les dones i els seu fills que es veuen obligats a abandonar el domicili i buscar ajuda, ho fan després d’amagar molt de temps el seu patiment.

Cultura Marina Martínez

La mostra ‘Oblit o memòria’ proposa un recorregut gràfic, sonor i interactiu pels principals esdeveniments que van marcar la vida dels vallencs

‘Oblit o memòria. 1936-1939’ és el títol de l’exposició que, produïda pel Museu de Valls, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu Municipal de Valls, obrirà portes aquest divendres, 8 d’abril, a la Biblioteca Popular. L’històric edifici de la Popular, que amb aquesta mostra s’estrena com a nou espai expositiu habitual del museu, acollirà una de les tres exposicions organitzades amb motiu dels actes de commemoració, aquest any 2016, del 80 aniversari de l’inici de la Guerra Civil.

‘Oblit o memòria’

L’exposició, que s’inaugurarà aquest divendres 8 d’abril, a les 20h, ha estat comissariada per Àlex Cervelló i Joan Roberto Zepeda i està centrada en la vida de la ciutat en els període de la guerra i la primera postguerra. ‘Oblit o memòria’ pren com a eix els pregons municipals de l’època, en un fil argumental que permet acostar-nos a diversos temes, com el cop militar i la victòria del feixisme, la violència, la religiositat, la destrucció del patrimoni, l’economia, el paper de la dona, l’escola, la política, els efectes de la guerra, els refugiats i exiliats o la sanitat, entre d’altres aspectes.

Es contraposen, doncs, dues realitats, la republicana i la franquista, en els diferents àmbits d’una mostra que compta amb plafons explicatius, material gràfic, sonor i un plànol interactiu de Valls.

80 aniversari de l’inici de la Guerra Civil

Aquesta és la tercera de les exposicions del cicle d’activitats amb motiu del 80 aniversari de l’inici de la Guerra Civil que estan organitzant el Museu de Valls, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu Municipal de Valls i l’Institut d’Estudis Vallencs. Des del passat mes de març es pot visitar al Museu de Valls la mostra ‘Agustí Centelles. Una crònica gràfica. Anys 30 que, comissariada pel crític d’art Daniel Giralt-Miracle, repassa la visió particular del conegut fotoperiodista en un centenar d’imatges corresponents als anys de la República i la Guerra Civil, així com del camp de concentració de Bram on Centelles va ser reclòs l’any 1939.

La segona exposició que acull també des del mes passat el Museu és ‘Cartells de la Guerra Civil a Catalunya’, on es presenta 64 cartells editats durant la Guerra Civil, propietat de l’Arxiu Nacional i que provenen de la col·lecció del vallenc Pau Mercadé Queralt.

Rutes i conferències

El cicle inclou, a més de les tres exposicions, conferències i rutes. En concret, l’Arxiu Comarcal ha organitzat tres conferències, la primera aquest mateix dijous, 7 d’abril, a les 19:30h, a la Biblioteca Popular, a càrrec del Dr. Antoni Gavaldà, sota el títol ‘Col·lectivitats agràries a la guerra: Valls’.

Les altres dues conferències que se celebraran a la sala d’actes de l’IEV estaran dedicades, el 26 d’abril, a ‘El primer Franquisme a Catalunya’, a càrrec del Dr. Joan M. Thomàs i, el 10 de maig, a la vallenca ‘Dolors Vives Rodon, aviadora de la República’, a càrrec de Pilar Vives.

Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Vallencs ha organitzat també diverses activitats per recordar els 80 anys de l’inici de la guerra. En concret, el proper 21 d’abril, a les 19:30h, l’IEV acollirà la projecció del documental dedicat als alcaldes vallencs durant la guerra que l’entitat va produir amb motiu del 50 aniversari del conflicte. A més, l’IEV ha preparat dues rutes guiades. La primera, el 7 de maig, a les 11h, batejada com ‘Instants de la Guerra Civil a Valls’ que recorrerà diferents indrets de la ciutat amb contextualització de fotografies in-situ; i el proper 14 de maig, una visita a l’antic camp d’aviació de Valls.

Cultura Redacció Infocamp

Els treballs que ha cofinançat la Diputació formen part del conjunt d'actuacions 'Figuerola del Camp Patrimoni Cultural i Natural 2014'

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va inaugurar dissabte a Figuerola del Camp diverses actuacions municipals finalitzades recentment, bona part de les quals han estat cofinançades per la Diputació de Tarragona. Els treballs realitzats formen part del conjunt d'actuacions 'Figuerola del Camp Patrimoni Cultural i Natural 2014', que també han comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i que s'inclouen en el programa FEDER "Viure al Poble més. Eix 4". Aquest programa té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels habitants de Figuerola i promoure els atractius turístics del municipi.

En concret, la Diputació de Tarragona ha contribuït amb prop de 100.000 euros a la pavimentació i renovació de serveis de diversos carrers de la població, a la instal·lació del sistema de climatització de l'Ajuntament i a l'arranjament de carreteres i camins municipals, entre altres accions de rehabilitació i millora. Moltes d'aquestes accions han comptat també amb l'assistència tècnica de la Diputació, a través d'Enginyeria Municipal.

Les obres han estat finançades a través de Fons Europeus (FEDER), Diputació de Tarragona (Pla d'Acció Municipal), Generalitat de Catalunya (Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya) i fons propis de l'Ajuntament. Els treballs s'han executat entre els anys 2011 i 2015 i han inclòs entre altres actuacions: la restauració de la Torre de la Mixarda i condicionament de l'entorn, la museïtzació del Centre d'Interpretació de les Torres de Guaita, la construcció de la via ferrada del Saltant de l'Aigua, la rehabilitació del Pont del Diable, la rehabilitació del Museu Històric Municipal, el condicionament de vies i zones d'aparcament i la renovació dels serveis i pavimentació de diversos carrers.

Josep Poblet va visitar les actuacions juntament amb el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris; el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs; el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Josep Pijoan i el president del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Joan Maria Sanahuja, entre altres representants de món local. El recorregut per les obres realitzades va finalitzar al recent remodelat Museu Històric Municipal.

Gastronomia Josep Cartanyà

La Soul Machine i Wagner Pa & Brazuca Matraca, caps de cartell de la mostra de vins, que tindran lloc els dies 6, 7 i 8 de maig

La plaça del Pati de Valls acollirà sis actuacions musicals durant els tres dies de la IV Mostra de Vins de la DO Tarragona ‘Music Valls Va de Vins’. El primer cap de setmana de maig, els dies 6, 7 i 8 (divendres tarda, dissabte matí i tarda i diumenge matí), la capital de l’Alt Camp maridarà els vins i la música amb un cartell d'artistes i grups catalans i vallencs. Aquest és el resultat de l'aposta de l'Ajuntament de Valls amb la complicitat de la DO Tarragona i la Societat Cooperativa Agrícola de Valls, per dotar la mostra amb nou format, nous continguts i més activitats, per tal de consolidar i potenciar aquest esdeveniment de ciutat.

El regidor de Comerç de Valls, Òscar Peris, ha destacat que la integració de la música “impulsarà la mostra, tenint en compte altres fires consolidades al territori com Tarragona, Reus o Falset”. En la mateixa línia, tant el president de la DO Tarragona, Lluís Grogués, com el president de la Cooperativa Agrícola de Valls, Joan Llorach, han coincidit en remarcar que “jugar amb el maridatge de música i vi ajudarà a consolidar-la”.

En total, la mostrarà comptarà amb la participació de 14 cellers de la DO Tarragona, a més del celler de Capçanes, com a convidat d’una altra DO. A més, els restaurants de l’Associació de Restauradors de Valls hi col·laborarà oferint un tast al públic. Pel que fa al tast de vins, cal recordar que cada tiquet de degustació inclourà una copa de vi i que hi haurà un pack de cinc degustacions per un preu de deu euros.

El cartell musical

Per la seva banda, el responsable de comunicació de la DO Tarragona, Isaac Albesa, ha presentat la programació musical que combinarà la presència de músics de Valls i de Catalunya. La Soul Machine, dissabte dia 7 de maig, a les 21.30h, és el grup convidat per degustar els vins del territori i les especialitzat dels establiments de l'Associació de Restauradors de Valls, amb bon ambient i música. L'actuació del grup format per músics de la comarca del Priorat, coneguts per l'excel·lent so del soul, funky i rhythm’n’blues del seu repertori, anirà precedida per la participació del grup vallenc Second Trast, format per les cantants Sònia Solé i Laia Pastor, acompanyades per una banda composta pel bateria Xavi Jou, el baixista Xavi Vallès, el guitarrista Arnau Duch, el teclista Gerard Martí. I la secció de vents amb els saxofonistes Òscar Gomez i Sílvia Vergès.

El dia anterior, divendres dia 6, a les 21.30 hores, els encarregats d'animar la mostra de vins seran Warner Pa & Brazuca Matraca amb una barreja d'estils amb molt de ritme: modern bossa, funk, reggae, soul, ètnic, estil jazzy... Aquesta actuació també anirà precedida per una veu vallenca, Jaume Sanz. Un jove intèrpret conegut per les seves versions i cancions originals que comparteix per la xarxa social a internet Youtube.

Matins musicals

Els dematins de la mostra també comptaran amb música en directe. El dissabte, a les 13.00h, actuaran els vallencs Murmur amb un treballat repertori de versions de David Bowie, REM, i altres grups i cantants mítics. I el diumenge al matí, el festival Minipop Tarragona organitzarà diversos tallers familiars amb l'acompanyament de la música de Carles Belda, a les 13.00h, conegut per la seva llarga trajectòria amb grups com Mesclat, Pomada o el conjunt Badabadoc.

La voluntat dels organitzadors és aconseguir obrir la mostra a nous públics. La consolidació de la mostra com la cita anual dels aficionats del vi, ha animat els organitzadors a apostar per la presència d’un públic més ampli i heterogeni que, atret per la música, també descobreixi els vins de la DO Tarragona i el seu potencial enoturístic, centrat en gran mesura en Valls i la comarca de l’Alt Camp.

Finalment , per completar la mostra, s’organitzarà un tast solidari a favor d’una malaltia minoritària.

Salut Josep Lluís Eras / El Portal Nou

El centre sanitari també és el tercer millor considerat de Catalunya

L'ABS Alt Camp Oest d'Alcover és el centre més ben valorat de la regió sanitària de Tarragona i el tercer de Catalunya, segons les dades de l'Estudi de qualitat de servei i satisfacció amb la línia de servei Atenció Primària 2015, que elabora el Servei Català de la Salut. Aquestes enquestes són una eina d'avaluació que mesura periòdicament la qualitat del servei i la satisfacció de les persones que han utilitzat els serveis sanitaris públics.

L'ABS atén els usuaris dels municipis d'Alcover, el Milà, la Riba i Mont-ral, a l'Alt Camp, i Vilaverd, a la Conca de Barberà. El seu equip d'atenció primària ha assolit un excel·lent i el centre ha estat el més ben valorat de la regió sanitària de Tarragona, amb un grau de satisfacció global de 8,62 sobre 10. A la vegada, l'equipament d'Alcover és el tercer entre les ABS més ben valorades de Catalunya, d'un total de 369 centres que han participat en l'estudi.

A tot Catalunya, els aspectes més ben considerats, que superen el 90% de valoració, són la facilitat per demanar visita per internet als centres on hi ha disponibilitat, les explicacions entenedores, la neteja del CAP i el tracte de metges i infermeres. Els menys valorats no arriben al 75% de respostes positives. Tenen a veure amb el temps que es triga quan es telefona, la facilitat per al dia de visita i la puntualitat per entrar a consulta.

Dijous, 31 Març 2016 07:43

Valls fa net d'arnes del règim

Societat Josep Lluís Eras / El Portal Nou

El ple aprova una moció de la CUP per eliminar escuts, insígnies, plaques i altres objectes d'exaltació del règim franquista

Escuts, insígnies, plaques i altres símbols d'enaltiment franquista que encara perviuen tenen els dies comptats a Valls si s'executa amb diligència la moció que el ple de l'Ajuntament ha aprovat “per recuperar la memòria històrica”. La moció, presentada per la CUP –que va tenir el suport de l'equip de govern de CiU i ERC, el vot en contra del PP i l'abstenció del PSC–, estableix eliminar les referències commemoratives del cop militar franquista i de la dictadura, des dels noms dels carrers fins a determinats “vallencs il·lustres”. Tot i això, i basant-se en criteris historiogràfics, si un element ha de ser eliminat en compliment de la llei de memòria històrica i de l'Estatut d'Autonomia però es considera que té una determinada transcendència, s'instal·larà al seu lloc un plafó informatiu que expliqui què hi havia i els motius pels quals es va retirar.

L'acord de ple també inclou que el pròxim 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República Catalana, es farà un homenatge als vallencs que van morir per defensar-la i a aquells que es van veure obligats a exiliar-se físicament o a patir l'exili interior. Això, “sense oblidar totes les persones que van ser empresonades per les seves idees, inclosos els regidors republicans” de la ciutat de Valls.

Un altre dels eixos de l'acord proposa potenciar la difusió de la memòria històrica als instituts de Valls, amb visites a llocs de valor simbòlic com el camp d'aviació d'Alió i el refugi antiaeri de la plaça del Blat. També es faran xerrades divulgatives sobre el model educatiu durant la república i es promouran premis o reconeixements als estudiants que facin treballs sobre persones, fets o moments històrics de Valls, ja siguin relacionats amb la república o amb la repressió posterior.

Passats quaranta anys de la mort del dictador, el cens de simbologia franquista elaborat pel Memorial Democràtic de la Generalitat encara té detectats una desena de símbols feixistes que romanen a diferents punts de la via pública de Valls. Es tracta majoritàriament de plaques amb el jou i les fletxes de l'antic Ministerio de la Vivienda a llocs tan cèntrics com el carrer de la Cort. Encara que també es conserven set rajoles amb la iconografia falangista, amb un cop de roc al mig, a la carretera del Pla.

Pàgina 419 de 423

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: