A més dels sis segles de la troballa, enguany també es commemoren els 50 anys de la coronació
Avui, a les 18.00h, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, presidirà una missa que clou la trobada anual de cristians de l'arxiprestat de l'Alt Camp. El lloc escollit ha estat la parròquia de la Mare de Déu del Lledó de Valls, que, enguany, celebra el 650 aniversari de la troballa de la imatge i els 50 anys de la coronació canònica de la Mare de Déu.
Per commemorar tots dos esdeveniments, la parròquia ha organitzat una munió d'activitats que van començar al gener i que tindran el punt àlgid al juny, el dia 25 i en el marc de la festa major, quan la marededéu serà traslladada a l'església de Sant Joan en una processó que tindrà la imatgeria festiva de la ciutat. D'aquesta manera, explica Joan Font, rector de la parròquia, es reeditarà la celebració de fa 50 anys, quan “la imatge es va baixar a Sant Joan, es va fer la coronació canònica i l'endemà es va retornar”.
En el marc d'aquestes celebracions, la imatge de la Mare de Déu ha estat restaurada per l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa. “És única i original, la mateixa que es va trobar fa 600 anys”, explica Font, que en destaca “la importància artística, però també de fe del poble”. De fet, la corona d'aquesta imatge gòtica d'alabastre, trobada a la soca d'un lledoner, es va elaborar a partir de les donacions de joies que van fer els vallencs.
Intervenció a la façana principal
Amb motiu de les commemoracions, s'ha fet una intervenció a la façana principal de l'església, bàsicament de neteja i restauració. Els treballs han costat uns 100.000 euros i a més de sanejar-la ha permès recuperar un dels dos rellotges de sol que hi havia en el segle XIX.
La construcció data del 1725, quan els caputxins, que donen nom al passeig que presideix l'edifici, van aixecar-la on hi havia una esglesiola gòtica en molt mal estat. Té planta basilical, amb una nau central i dues laterals convertides en capelles, i la coberta és de volta de canó. La façana té un cos central més elevat i amb coberta a dues vessants, i dos laterals i es corona amb una espadanya. Posteriorment, s'hi va incorporar l'actual porxo, que podria haver estat dissenyat a mitjan segle XIX.
