L’ha creada el dissenyador Pau Santanach

La Fira de Santa Úrsula de Valls i el 6è Fòrum Casteller de Catalunya han presentat la imatge gràfica 2016 que ha estat creada pel dissenyador i il·lustrador Pau Santanach Carreras, inspirant-se en el mocador vermell amb punts blancs, identitari de la indumentària dels castellers. L'acte ha tingut lloc a la placa que assenyala el quilòmetre zero del món casteller de l'emblemàtica plaça del Blat vallenca.

El patrimonial mocador casteller, de forma triangular i de color vermell amb punts blancs, ha estat adaptat al format rectangular del cartell de la celebració de la Fira de Santa Úrsula de Valls i del Fòrum Casteller de Catalunya, així com també a la resta de formats en paper i on line que s'aniran veient a partir d'ara. Originalment el mocador servia per cobrir-se el cap, però amb el temps ha anat adoptant d’altres funcions tècniques com la de lligar-lo a les cames dels components del tronc per facilitar l'ascensió de la canalla, a més de l’original i la purament ornamental.

El mocador com a element de la indumentària festiva ja era usat per l'antecedent directe dels castells, és a dir, el ball de valencians, àmpliament estès per les comarques de la Catalunya Nova. De fet, en alguna de les figures n'era l'element essencial, com en l'anomenada estrella. Diferents autors en el tombant del segle XIX i XX documenten l'ús del mocador ja amb el color vermell entre els castellers. Així mateix, s'ha atribuït la implantació dels punts o llunes blanques al procés d'uniformització que experimentaren els castellers vallencs en la dècada dels 20 del segle passat.

El dissenyador

El barceloní Pau Santanach és freelance i treballa tant en el camp del disseny com en el de la il·lustració des del 1997, tant en el món editorial com per a publicitat. Ha realitzat encàrrecs per als Ajuntaments d’Alella, Barcelona, El Prat de Llobregat i Sant Boi; per a les empreses i organismes Cespa - Ferrovial, Círculo de Lectores, CJB, Edición limitada, Edicions 62, Editorial Destino, Editorial Cossetània, Editorial Planeta, El Culturista, Elipsos (Tren Hotel), Enciclopèdia Catalana, Esplac, Factoria de l’Enginy, Fundació La Caixa, Generalitat de Catalunya, Imagina Comunicació, Imaginarium, IRES (Institut de Reinserció Social), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, La Galera, Lavinia, Lékué/Edicions 62, Museu de la Ciència, Proeixample, TNC Teatre Nacional de Catalunya, Turisme de Barcelona, Revista Butxaca, Sonneil, Vins de Taller i Zahorí de Ideas.

Santanach es va formar en el disseny gràfic a l'ESDI, Escola Superior de Disseny (Ramon Llull) de Sabadell, i en el de la il·lustració a l'Escola Massana. Entre 1999 i 2007 va ser director d’art d’un dels dos equips creatius de l’agència Imagina Comunicació, de Barcelona, on va realitzar campanyes de tota mena, amb la preparació de cartelleria, suports exteriors, memòries, tríptics i fulletons, així com d'espots per a televisió, especialment institucionals, per a clients institucionals com la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona, Sant Boi, Castelldefels i Sitges, entre altres.

Les dues colles dels Xiquets de Valls, la Fundació de les Festes Decennals, la Revista Castells, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i l'Ajuntament de Valls coorganitzen el conjunt d'activitats de la setmana castellera més transversal, que compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Limitarà la velocitat a 30 km/h a les muralles que fan de circumval·lació

La corona de circumval·lació del barri antic de Valls, amb les muralles de Sant Antoni, del Castell, de Sant Francesc i del Carme, així com el Portal Nou, tindrà limitada la velocitat dels vehicles a 30 quilòmetres per hora. La mesura s'emmarca en el nou sistema de circulació que impulsa l'Ajuntament, que estableix la prioritat de pas de vianants i bicicletes, i que entrarà en vigor el dia 8 d'agost.

Segons el consistori, les mesures permetran incrementar la seguretat viària. També assenyala que la reducció de velocitat ha de permetre disminuir les emissions contaminants i el soroll que provoquen cotxes i motos.

La setmana passada també va començar la instal·lació de la nova senyalització viària al Barri Antic, que remarca els límits de velocitat de vehicles i estableix la prioritat per a vianants i bicicletes. Properament també s'instal·laran en deu punts del barri aparcaments amb capacitat per a 80 bicicletes. Estaran situats a les places de Sant Francesc, del Carme, Portal Nou, de l'Oli, de la Zeta i el Pati, i també se n'instal·laran als carrers de Sant Pere, davant la Biblioteca Carles Cardó, de Sant Antoni i de les Monges.

La senyalització estableix que les muralles tindran limitada la velocitat a 30 quilòmetres per hora, mentre que a l'interior del Barri Antic s'establirà en 20 quilòmetres hora.

Les diferents propostes s'han unit en un projecte global de promoció turística que s'ha presentat als ajuts Feder

Vuit poblacions de l'Alt Camp han unit els respectius projectes de recuperació del patrimoni local per fer una proposta conjunta que esdevingui prou atractiva per ser mereixedora dels ajuts dels fons Feder. A l'aixopluc del Consell Comarcal, el projecte Alt Camp, història i patrimoni, les arrels d'una terra aspira a aquesta línia de subvencions europees, destinades a projectes de promoció econòmica per mitjà del turisme.

Les propostes són de tipologies diverses, però cerquen d'esdevenir, un cop promogudes en el seu conjunt, un pol d'atracció comarcal. De fet, el projecte ja preveu una campanya de difusió que constarà de l'edició de material promocional i d'una aplicació mòbil.

Així, l'Ajuntament d'Alcover ha presentat al pla una ruta pel nucli medieval i els seus edificis que permeti la descoberta de la recuperació del nucli antic. Figuerola del Camp proposa una inversió en el condicionament de l'accés a la Torre de la Mixarda i al pont del Diable. El Pla de Santa Maria proposa la restauració de la façana i entrada de la Fàbrica, com també el desenvolupament del museu i centre d'interpretació del tèxtil. L'Ajuntament de Rodonyà vol impulsar la rehabilitació del celler i l'ala nord-est del castell. Puigpelat aposta per un projecte que realci l'entorn de la Bassa Vella, del Pi i del conjunt de l'àmbit de l'església. L'Ajuntament de Vallmoll presenta un pla que pot representar enllestir pràcticament la restauració del seu castell. El consistori de Vila-rodona hi afegeix l'arranjament dels voltants del columbari romà, un dels edificis de l'època més ben conservats de Catalunya i amb possibilitats de troballes arqueològiques a l'entorn. Finalment, l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons incorpora la rehabilitació de dues de les naus de l'edifici de Ca l'Orga per crear un centre d'interpretació de l'oli.

Tot plegat fa que els representants de les diferents administracions implicades coincideixin a considerar el projecte conjunt com el més ambiciós de la història del Consell Comarcal. El conjunt de les iniciatives locals tenen un pressupost de més d'1,7 milions d'euros dels quals la meitat s'espera que tinguin el beneplàcit dels fons Feder.

El peix petit davant del peix gros

El projecte Alt Camp, història i patrimoni, les arrels d'una terra ha superat ja un primer tall de les iniciatives que aspiren a les subvencions del fons Feder. Els municipis de l'Alt Camp hauran de superar propostes d'altres competidors, entre els quals hi ha, precisament, la capital de comarca i el projecte que Valls ha presentat d'un pla de torrents. Sobre això, se li entén tot a l'alcalde del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, quan desitja que aquest cop “el peix gros no es mengi el petit”.

El Parlament aprova una moció per a iniciar la desmilitarització de Catalunya

La CUP-CC ha presentat una moció sobre una Catalunya desmilitaritzada. Aquesta moció aposta per prohibir els actes d’exaltació d’allò militar “com a exercici de coherència amb els valors de la pau”. Un dels punts de la moció assenyala directament a Valls que “insta el Govern a evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar que tampoc sigui present a espais educatius i promocionals, com ara (...) l’Espai de l’Estudiant de Valls”. Aquest punt ha estat aprovat amb 80 vots a favor, corresponents als grups de Junts pel Si, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP-CC.

CUP-Albert Batet

La CUP ha posat èmfasis en la votació de l’alcalde de Valls, Albert Batet, ja que recorden que en la moció presentada per la CUP a l’Ajuntament de Valls per demanar que no es permetés la presència de l’exèrcit a l’Espai de l’Estudiant, el vot de l’alcalde va ser sempre en contra. Per tant, amb aquest canvi de vot a favor, la CUP fa una crida perquè posin fil a l’agulla i comencin a treballar perquè a la pròxima edició de l’Espai de l’Estudiant es compleixi la voluntat del Parlament de Catalunya i sigui un espai lliure d’armes i de militars.

La formació opina que les transformacions fetes no amaguen la simbologia feixista del monument

La Crida per Valls-CUP ha presentat una instància a l'Ajuntament de Valls en què reclama el trasllat del monument de la plaça del Quarter al cementiri municipal. Segons la CUP, “la via pública no és un lloc apte per lluir-hi monuments funeraris, encara menys quan aquests duen inherent la simbologia de la repressió franquista”.

La CUP avala la seva petició en una moció aprovada pel ple de l'Ajuntament en què es preveu eliminar de la via pública tota referència que enalteixi l'aixecament feixista, la guerra i la repressió de la dictadura. La mateixa moció preveu que, si algun d'aquests elements tingués una transcendència, “s'instal·laria un plafó informatiu per explicar què hi havia i per què ha estat retirat”.

Malgrat que el 1979 es van retirar del monument les referències més directes vinculades al règim franquista, la CUP opina que a l'obelisc hi llueix una gran creu cristiana que no identifica, en cap cas, els morts del bàndol republicà no creients i que, “fins i tot, pot arribar a ser ofensiu”. A més, la CUP remarca que conté una estètica molt marcada, ja que “emula a petita escala l'obelisc del Valle de los Caídos, igual que tants altres obeliscs d'homenatge als morts franquistes que hi ha repartits per tot el territori de l'Estat espanyol”.

La formació cupaire també considera que, malgrat que darrere el monument hi hagi la mà de l'arquitecte Vives Castellet i de l'escultor Josep Busquets, aquesta circumstància no justifica la catalogació d'un monument franquista. “N'hi hauria prou que l'arxiu municipal fes un estudi dels elements del monument i l'adjuntés al catàleg d'obres d'aquests homes.”

Obra del règim remodelada en la Transició

Josep M. Fàbregas, alcalde de Valls i cap local de la Falange, va crear el 1941 una comissió especial patrocinadora per a la construcció del Monumento a los caídos por Dios y por España a la llavors plaza del Retiro de José Antonio, l'actual plaça del Quarter. El monument es va inaugurar el 20 de novembre del 1942 i el consistori va ordenar que fos un dia festiu i que es decoressin els balcons i les finestres amb “banderas nacionales o del Movimiento con crespones negros o lazos”. El projecte del disseny del monument s'havia encarregat a Josep M. Vives Castellet i va ser executat per l'escultor Josep Busquets.

Amb l'arribada de la Transició, l'any 1979, es va crear una comissió cívica per decidir el futur de l'obelisc. L'acord que es va prendre va ser retirar la placa de marbre que hi havia amb la inscripció “A los caídos por Dios y por España”. Amb l'esperit de reconciliació, aquesta va ser substituïda per una placa amb la frase extreta d'un poema de Salvador Espriu: “Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar.”

L'equip de govern de Valls afirma que al segon any es començaran a veure els resultats de la feina dels primers 12 mesos

Les últimes eleccions municipals a Valls van esdevenir una victòria agredolça per al convergent Albert Batet. Tot i tornar a ser, de molt, la força més votada, CiU esperava revalidar una majoria absoluta que no va obtenir. Amb la distància d'un any, Batet dóna més valor al fet d'haver tingut el millor quart resultat en una capital de comarca en un context polític canviant.

El gran beneficiat del canvi de tendència va ser ERC que, tot i passar d'un a quatre regidors, no va disposar de prou força per trencar l'hegemonia convergent. De fet, la mateixa nit electoral la CUP va descartar un acord d'esquerres amb els republicans, el PSC i ICV, i va deixar en safata el govern en minoria als convergents.

Des de l'endemà dels comicis, però, CiU i ERC es van buscar i es van trobar de seguida. “En el context del procés nacional, a banda de l'estabilitat del govern, en el primer moment tenia clar què volia per a la ciutat”, afirma Batet. I hi afegeix: “ens vàrem anticipar al que després va ser Junts pel Sí.”

Un any després, a l'hora del balanç, tant el màxim líder local de CiU, ara del PDC, com el d'ERC, coincideixen en la diagnosi de la cosidora. Primer cal embastar i després cosir. “Hem estat preparant i definint projectes que començaran a prendre forma al segon any”, afirma l'alcalde, Albert Batet, que remarca altres actuacions en marxa que vénen heretades de la legislatura anterior. I posa com a exemple les obres del clavegueram de Masmolets o la renovació integral de la carretera a Fontscaldes.

En el mateix sentit es manifesta el cap del grup municipal d'ERC i primer tinent d'alcalde, Jordi Cartanyà. “Moltes de les mesures que estem iniciant ara veuran la llum durant els propers tres anys de mandat i assentaran les bases d'una nova manera de fer en què el ciutadà és el centre de l'acció política”, afirma.

Tant Batet com Cartanyà fan un balanç positiu del primer any de convivència al govern. Per Batet, el pacte amb ERC “aporta estabilitat i sinergies de cara a buscar la complicitat d'altres administracions”. I en destaca la “cohesió, que fa que totes les decisions es prenguin de manera col·legiada”.

Pel líder republicà, també “l'entesa amb els regidors de CiU és bona i això repercuteix positivament en la ciutat. Treballem amb els nostres socis de govern posant en comú les polítiques globals i acordem els grans projectes de ciutat tot i que, evidentment, cada regidoria desenvolupa lliurement el seu programa d'acció”.

L'oposició, i principalment la CUP, no ho veu de la mateixa manera i consideren que hi ha dos governs a Valls que malden per atribuir-se medalles de gestió amb criteris de partit. “Sorprèn, a les Comissions informatives o en altres espais dins la dinàmica de l'Ajuntament, la manca de comunicació que hi ha entre els membres del govern”, denuncia el cap del grup municipal de la CUP, Francesc Martinell. Per la seva banda, el regidor d'ICV, Ramon Font, no creu en la teoria de l'embastat: “L'actual govern, heretant força hàbits de l'anterior, deixa massa deures per al darrer dia de vacances i, quan comença el curs, li és impossible presentar els treballs.”

Dels quatre grups municipals opositors, i tot i el seu asincronisme, de moment els cupaires han estat les veus més crítiques junt amb la d'ICV. És una valoració comuna la poca presència del PSC, especialment des del moment que la seva titular, Rosa Maria Ibarra, va accedir a l'acta de diputada al Parlament de Catalunya. I també és una opinió generalitzada al carrer que, després de cinc legislatures al consistori, l'únic regidor del PP, Francesc Caballero, no ha fet gaire aportacions a banda de vindicar fotos borbòniques al saló de plens i la bandera espanyola.

“Entrar al govern ens ha permès posar en marxa les polítiques d'esquerres que volíem per a la ciutat, hem augmentat els llindars per fer més universals les polítiques socials posant l'èmfasi en la pobresa energètica i el dèficit d'habitatge i impulsant polítiques d'igualtat i gènere”, diu Cartanyà. La CUP i ICV retreuen que són mesures insuficients, que el govern té un llarg recorregut per atendre necessitats socials. I més que cosir, sargiran estrips.

Les claus

Economia
L'anunci de l'arribada de noves implantacions industrials validen les accions que fins ara s'han impulsat des de Vallsgenera. El primer any de govern també ha fet esforços per donar aire a un comerç local que, en una part, semblava haver llançat la tovallola davant altres pols més potents. La traça per promoure els valors turístics també resta a examen.
Cultura
L'èxit de la Festa Major i del dinamisme associatiu de la ciutat és un dels elements que el govern vol potenciar. Batet veu en aquest potencial cultural no sols un element de crida a visitants de municipis de l'entorn. També hi ha una aposta per la cultura vista com una eina de benestar social dels ciutadans vallencs.
Patrimoni
És una pedra a la sabata i, alhora, una oportunitat. Al costat de propostes d'abast com el pla de torrents, que recupera patrimoni natural i industrial, o el Museu dels Mossos d'Esquadra, el govern ha de donar respostes a nous fronts. El futur de Ca Padró, o de Ca Xapes són la punta de l'iceberg d'un Barri Antic que s'escrostona amb la corresponent pèrdua de valors.

Sis mesos per decidir si plega

Les constants giragonses de la política catalana han situat Albert Batet, aquesta mateixa setmana, en el dilema de decidir el seu futur al capdavant de l'alcaldia de Valls. Home de confiança del president Carles Puigdemont, si no hi ha cap sorpresa de darrera hora la setmana vinent formarà part de la direcció del nou Partit Democràtic Català (PDC), la refundada Convergència. I això l'obliga, en un termini de sis mesos, a renunciar a l'acta de diputat o a abandonar el lideratge a la capital de l'Alt Camp.

De moment, Batet ha optat per l'estratègia del wait and see per veure-les a venir. En sis mesos han de passar coses com una moció de confiança al govern de la Generalitat, un presumpte pacte o unes noves eleccions a l'Estat, o l'esgotament de l'any i mig de legislatura comandada per Junts pel Sí. Batet prefereix esgotar el període a l'Ajuntament de Valls, un temps que li pot permetre comprendre com evoluciona la política nacional i a la vegada preparar, si cal, el possible relleu a l'alcaldia evitant guerres successòries.

I el que és més important. Li permetrà, pels volts de la propera primavera, inaugurar la nineta dels seus ulls: el Museu Casteller de Catalunya.

La majoria de municipis del Camp han expressat aquest migdia el seu rebuig a l'últim atemptat de Niça (França)

A Tarragona, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, ha compartit el minut de silenci convocat a les escales de l'Ajuntament amb el conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, - que es trobava a la ciutat de visita institucional- i amb el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Òscar Peris, entre altres. Els concentrats han mostrat un cartell on es llegia el missatge '#Je suis Nice'.

També s'han convocat minuts de silenci a Reus, Valls, Salou, El Vendrell, Cambrils, Vila-seca i Roda de Berà, entre altres moltes poblacions.

El concert sobre Mozart tindrà lloc aquest dissabte, 16 de juliol, i forma part dels 24 concerts solidaris que se celebren arreu del territori català

El Reial Monestir de Santes Creus rebrà, el proper 16 de juliol, a les 22:15h un dels 24 concerts del Cicle de Música Solidària: Música contra la pobresa infantil, de la mà de l’Orquestra Amics Unesco Barcelona. En el concert es podrà escoltar dues de les obres concertants més significatives de Mozart: La Simfonia Concertant i el concert per a piano i orquestra ‘Jeunehomme’. Els intèrprets seran José Maria Fernández a la viola, Victoria Fernández al violí i Josep M. Colom al piano.

Les entrades tenen un cost de 20 euros i es poden adquirir a través de www.musicasolidaria.org, al Museu del monestir de Santes Creus, a Càritas Valls i a la Oficina de Turisme de Valls.
A banda de la venda d’entrades, s’ha habilitat una Fila 0 per a persones i entitats que vulguin fer la seva aportació, tot i que no puguin assistir als concerts.

Cicle de Música Solidària

El cicle, que s’allargarà durant 2016, es va iniciar el passat 3 de gener a la Catedral de Tortosa. Està impulsat per la Fundació Música Solidària, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA; i té un doble objectiu: fer arribar la música clàssica arreu de Catalunya i, alhora, la captació d’ingressos pels programes socials centrats en la pobresa infantil de les Càritas Diocesanes Catalanes. Es pretén que la música arribi a llocs i persones on no arriba habitualment i siguin un altaveu obert als ciutadans, per tal d’ajudar entre tots a la tasca que està duent a terme Càritas. El cicle té una clara voluntat d’implicar el territori i, a cada concert, es busca la participació de les institucions locals, comarcals i de les entitats i persones que vulguin sumar-s’hi. Tenen lloc a esglésies, catedrals i equipaments culturals.

Segon explica el director de Fundació Música Solidària, Albert Flotats, “volem que aquests concerts siguin més que uns excel·lents espectacles musicals. Volem que el públic surti dels nostres concerts convençut que ha col·laborat a ajudar a la tasca que desenvolupa Càritas i que la seva aportació serà destinada als projectes per lluitar contra la pobresa infantil”.

Lluita contra la pobresa infantil

Actualment, la pobresa infantil és una realitat. Els infants formen part dels col·lectius més desprotegits i amb més rics de sofrir les conseqüències de la pobresa. A Catalunya hi ha 1.185.386 nens i nenes. Segons l’IDESCAT, al 2014, la població de menys de 16 anys que viu en risc de pobresa o exclusió social és d’un 28,8%, i un 8,7% ja pateix de privació material severa.

El cicle comptarà amb el Gran Dimitri, la companyia Katalambrano i el Cabaret Elegance

L’auditori de Mas Miquel de Valls acollirà la pròxima setmana el cicle ‘Juliol Circense, amb tres propostes fresques, familiars, innovadores i de qualitat que sorprendran al públic. Les tres funcions tindran lloc a les 22h.

Les propostes

El pròxim dimarts, 19 de juliol, obrirà el cicle El Gran Dimitri, amb l’espectacle ‘The Great Circus Show’, un homenatge a la idiotesa infinita on el clown és el motor indiscutible. En aquest cas aposta pel clown, utilitzant la idiotesa, la pretensió, l’ humor absurd i la ingenuïtat com a pilars bàsics en la creació del show. Tots ells encarnats en la figura d’en Dimitri, personatge del qual el públic s’enamora gairebé a l’instant. Amb les seves dubtoses aptituds circenses, comença un espectacle de varietats on Dimitri presenta tots els seus números, parla dels seus somnis, del que va deixar al seu país, de la seva família, entre d’altres, i tot això sense deixar de fer riure a la gent.

L’endemà, dimecres, 20 de juliol, actuarà la companyia vallenca Katalambrano, amb Mònica Bartolí i Laia Estrada, que presentaran el seu espectacle de pallasses i perxa xinesa. Una xef, amb ganes de tancar el restaurant i acabar la seva jornada, topa amb una gata de carrer entremaliada que busca el seu sopar a les escombraries. L’encontre d’aquests dos personatges a plena nit a la ciutat de París, desencadenarà un seguit de desavinences, jocs de persecucions, picabaralles i disputes aferrissades amb un final sorprenent i inesperat per a les dues.

La mostra finalitzarà el dijous, 21 de juliol, amb la funció 'Cabaret Elegance' de la companyia Elegants, amb el ritme, les emocions i riures d’aquests artistes genuïns, elàstics i simpàtics que contagien dosis de bon rotllo. La companyia presenta el show amb una escenografia original, una cuidada posada en escena i una successió de números de gran nivell, combinant diferents tècniques de circ com ara el trapezi, equilibris, perxa xinesa, monocicle i malabars, i la comicitat com a llenguatge conductor que culminarà amb el fantàstic número de trapezi triple.

L'ajut serà del 100% de la despesa fins a un màxim de 6.000 euros

L'Ajuntament de Valls ha aprovat les bases per concedir ajuts als propietaris dels habitatges desocupats que facin obres de reforma amb la condició que després els posin a lloguer social. Aquesta és una de les mesures d'una campanya iniciada pel consistori amb l'objectiu de fer aflorar els habitatges buits i incorporar-los al mercat de lloguer.

La subvenció serà del 100% de la despesa fins a un màxim de 6.000 euros. En el cas de superar-se el pressupost previst, hi haurà una reducció lineal entre els demandants.

Les reformes susceptibles de ser subvencionades són les destinades a dotar la llar de les condicions mínimes per ser ocupada de manera immediata. Així, abasta des d'instal·lacions fins a l'adequació de banys o cuines, passant per millores de l'aïllament tèrmic o acústic i la supressió de barreres.

Retreu al govern local que anunciï ara el projecte sense un calendari acordat

La CUP de Valls denuncia que el govern de CiU i ERC “torna a actuar unilateralment, prescindint dels espais de consens que hi havia per definir el pla especial de torrents”. La setmana passada, el consistori va presentar els grans eixos d'aquest ambiciós projecte d'1,8 milions d'euros, per al qual ha demanat ajuts del fons Feder.

Per la CUP, però, és un anunci “de cara a la galeria” perquè no es disposa de cap calendari d'actuacions previ que contingui aspectes com ara l'obtenció de sòl, el canvi d'emplaçament dels col·lectors i el soterrament de la línia elèctrica que passa pels torrents. També recorda que hi ha un acord per desenvolupar un pla de sanejament per tal de resoldre tot el sistema de depuració, que inclou la nova depuradora del polígon. La formació conclou que, si l'aprovació del POUM continua encallada, “també ho està l'execució del pla especial de torrents”.

Avui comencen les obres que convertiran aquesta antiga travessia de la carretera N-340 en una via de caire plenament urbà

Després d'un any i mig llarg de tràmits, l'Ajuntament de Valls ha anunciat per avui l'inici de les obres de millora urbanística del carrer Major de Fontscaldes. Des del novembre del 2014, que el consistori vallenc va encarregar el primer projecte executiu de l'obra, aquest carrer ha estat objecte de diverses modificacions. De fet, en el procés de licitació, a més d'adjudicar les obres a l'empresa Tecnologia de Firmes amb una rebaixa del 30%, l'adjudicatària ha incorporat millores que no estaven al concurs com ara la renovació dels 64 punts de llum de tots els carrers i places del poble; la millora de la pavimentació de tot el camí del Cementiri, des de la sortida de Fontscaldes pel carrer de l'Església fins a la carretera N-240; i finalment les obres la millora d'un tram en mal estat del carrer de la Font.

Des de mitjan anys 90, quan va deixar de passar-hi la carretera N-240 amb la construcció del nou traçat del coll de Lilla, no s'havia fet cap actuació destacada en aquest carrer central. “Fa més de 20 anys que s'havia d'haver adaptat com un carrer i ara es resol un tema històric”, va assenyalar l'alcalde, Albert Batet, en la presentació del projecte.

Finalment s'executaran, doncs, unes tasques d'una inversió de 437.390 euros. Es preveu que les obres s'allarguin fins a la segona quinzena d'octubre.

La millora permetrà transformar una via que tenia un tractament de carretera en un eix plenament urbà amb la renovació completa dels serveis. D'aquesta manera, s'hi instal·laran noves xarxes de clavegueram i de recollida d'aigües pluvials, nou mobiliari urbà i s'hi renovarà i modernitzarà tot l'enllumenat. També han previst ampliar les voreres en tot el tram de tal manera que tindran una amplada mínima d'un metre i en diferents punts superaran els quatre metres. També faran aparcaments en bateria a la zona central i adaptaran un dels punts de més amplada del carrer amb un espai que farà funcions de plaça.

A més, en el projecte s'hi preveu el reasfaltat, amb una millora del ferm que no es limitarà només a la zona urbana sinó que s'estendrà fins a la intersecció, amb l'entrada de la carretera N-240. En total, s'actuarà en gairebé 600 metres del carrer Major, amb una inversió que permetrà millorar 6.000 metres quadrats del vial.

Amb l'objectiu de minimitzar les molèsties durant el desenvolupament de les obres, el carrer es mantindrà obert a la circulació excepte en moments puntuals. Per a la sortida de vehicles del poble es podrà utilitzar el camí del Cementiri com a ruta alternativa. A més, han previst adequar un espai a l'entrada de Fontscaldes que té una capacitat d'aparcament d'una vintena de vehicles.

Segons el sindicat, molts treballadors dels hospitals tarragonins acumulen contractes temporals indefinidament

Precarietat laboral a la totalitat dels hospitals públics i concertats de les comarques de Tarragona, una situació que s’agreuja a causa de la seva expansió en el temps. Aquest és el diagnòstic que emet el sindicat CGT, que constata que la gran majoria de centres hospitalaris de les comarques de Tarragona segueixen mantenint un elevat percentatge de treballadors que treballen en condicions que no els permeten assolit contractes estables o permanents, el que reverteix en la qualitat que ofereixen aquests centres. Per exemple, el sindicat assenyala que centres com Joan XXIII acumulen més d’un 30% del planter de professionals que allarguen contractes de curt termini, d’uns tres meses, “des de fa més de set anys”, segons el portaveu de la CGT, Agustí Aragonès.

Representants del col·lectiu sindical dels hospitals Joan XXIII i Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa, Sant Joan de Reus i Pius de Valls, detallen que molts dels planters de treballadors d’aquests centres de salut treballen “encadenant un contracte temporal darrera un altres, sense possibilitat d’assolir una plaça fixa”. Segons els representants de la CGT, aquesta realitat representa entre un 30 i un 40% del total de l’elenc de professionals en molts dels centres hospitalaris de la província, a excepció de l’hospital Sant Pau i Sant Tecla que recentment ha ampliat el nombre de contractes indefinits, segons el sindicat. Els portaveus de la CGT denuncien enèrgicament que aquesta situació d’incertesa afecta al funcionament dels centres sanitari, que lluiten per mantenir la qualitat assistencial amb l’esforç de personal en situació precària.

Els sindicats també destaquen que molts dels treballadors que treballen en aquestes condicions també pateixen a nivell personal aquesta situació, ja que l’acumulació de contractes temporals impedeix planificar vacances, organitzar torns de treball a llarg termini. La CGT avisa que, amb l’arribada de l’estiu i el tancament de llits aquesta situació s’aguditza.

Campanya ’Fora privada de la pública’

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública i la CUP de Tarragona van presentar, el dijous 30 de juny, la campanya Fora Privada de la Pública. Es tracta d’una nova campanya en defensa de la sanitat pública que arriba tot just després que el Departament de Salut de la Generalitat hagi anunciat que s’atura la TGN Salut Aliança Estratègica, nom que rebien els plans funcionals, que gestionava un model sanitari de col·laboració pública i privada al Tarragonès i al Baix Penedès.

El representant de la CUP, Xavier Milian, va explicar que la campanya sorgeix com a resposta al nou projecte de Salut previst al Camp de Tarragona que pretén implantar un model de col·laboració entre centres de l’ICS, com l’hospital Joan XXIII, amb d’altres de diferent titularitat com l’hospital de Sant Joan de Reus o el Pius Hospital de Valls. El Grup de Treball i la CUP desconfien d’aquest nou pla i anuncien que vetllaran “perquè cap recurs públic se’n vagi a les mútues. com passa al Sant Joan”, afirma Milian. La campanya també alerta que el model “perjudica les condicions laborals dels treballadors i imposa un sistema classista on surt beneficiat l’usuari que es pot pagar una mútua”, afegeix el portaveu.

Aquesta mostra de l’artista Jordi Nolla consta d’una vintena d’obres on es juga amb la llum i els colors

Jordi Nolla mostra, sota el títol ‘Transformacions’ el seu darrer treball que, segons ell, és personal, un viatge pausat, íntim i sincer que el duu a descobrir els colors i la llum de la vida. Es podran veure més d’una vintena d’obres, realitzades amb fusta, a vegades pintades (acrílic) i vidre, que es fusionen amb la llum per dotar la peça creada d’un món de sensacions i percepcions que no deixen indiferent a qui la contempla. S’inaugurarà el aquest dissabte, 2 de juliol, a càrrec de Cori Bach, a les 19h, al Museu d’Alcover. L’exposició estarà disponible fins el 31 de juliol, de dilluns a divendres de 10h a 14h, dissabtes d’11h a 14h i de 16h a 18h i diumenges d’11h a 14h.

L'autor

Jordi Nolla (Reus, 1968) va iniciar els seus estudis de Belles Arts a l’Escola d’Art de Reus. Va treballar a l’estudi del dissenyador Ramón Pujol Roca, formant-se en diferents àmbits professionals com el disseny d’interiors.
Ha participat en diferents projectes expositius i de remodelació d’espais culturals com ara el Museu Frederic Mares, el Museu Tèxtil, etc. En el món de l’aparadorisme destaca la seva etapa de dissenyador a Agua de Limon, Arcon, entre d’altres.

L’artista, paral·lelament, dur a terme una intensa activitat com a productor artístic i creador d’una obra molt personal, diferent i agosarada.