Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

TEMES: Tàrraco
Patrimoni

El conjunt monumental realitzarà una jornada de portes obertes el 20 de gener

Turisme

Tarragona forma part del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya

Patrimoni

Mentre durin les reformes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona muntaran una exposició permanent al Tinglado 4

Patrimoni

L'Ajuntament i les principals entitats arqueològiques aplaudeixen l'inici de l'obra, però amb reserves per la gran estructura de ferro que cobrirà les restes

Dimecres, 04 Gener 2017 08:31

Inici d'obres al teatre romà de Tàrraco

Patrimoni

Dilluns començaran les esperades obres de recuperació del monument romà, a partir del projecte fet per Antoni Gironès

Vida Municipal

L'alcalde Ballesteros va condemnar de forma enèrgica la bretolada a les xarxes socials però Viñuales (C's) li demana que apliqui la llei i les sancions corresponents

Patrimoni

L’entesa entre la Fundació Abertis i les ONGs Aurora i La Sínia ja ha donat els primers resultats

Patrimoni

Segons l’Ajuntament de Tarragona, el 80% d’aquestes aportacions són viables

Patrimoni

És una mena de capella de la gran plaça porticada que envoltava el temple d'August

Turisme

L'aplicació Tarragona Accessible està adaptada per a persones amb discapacitat visual o auditiva

Patrimoni

Comença el tercer congrés Tarraco Biennal, que enguany està dedicat a aquest tipus de construccions

Patrimoni

La campanya dirigida per l'IPHES és un referent per a l’estudi de l’arribada i l’assentament de les primeres poblacions agrícoles i ramaderes a la Península Ibèrica

Patrimoni

L'exdirector del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona afirma: “El museu d'una ciutat com Tarragona ha d'estar relacionat, per proximitat, amb el patrimoni que li dóna sentit, que és el de la Part Alta”

Fa 37 anys que va prendre possessió del càrrec de director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i, excepte dos períodes, sempre ha estat al capdavant d'aquest equipament. Fins aquest estiu, quan ho ha hagut de deixar per jubilació.

Què li sap més greu no haver pogut aconseguir com a director del museu?

Genèricament, no haver aconseguit que es donés l'estructura orgànica que comporta la gestió responsable i activa del MNAT i tot el que representa. Perquè no oblidem que és un edifici però també una necròpolis, un teatre, una vil·la romana... Però en un aspecte més concret, la signatura que ha quedat pendent, i en la qual vaig posar molt esforç i il·lusió, de desplegar el projecte del nou edifici del museu.

Aviat s'iniciarà la reforma de la seu actual, però fa30 anys que es va redactar el primer projecte. Com s'entén el retard?

Desconec quines són ara les previsions però aquesta era una qüestió que ja es va suscitar quan es va descartar, fa molts anys, la viabilitat de construir un nou museu. Ens vam adaptar a la nova circumstància i es va fer un projecte de remodelació i de mínima ampliació de l'edifici. Quan vaig ser director general [de Patrimoni Cultural] vaig encarregar l'actualització d'un projecte de l'any 2000. Per tant, d'ara fa 16 anys. Ara sembla que es farà alguna cosa, però per sota dels postulats del que es marcava en aquella època. Han hagut de passar 30 anys del primer projecte i 16 de la reformulació; són massa anys.

Serà suficient ara la reforma?

Sembla que el que es farà serà posar en condicions l'actual edifici, en espera que es formalitzi el magne projecte del trasllat a l'antiga fàbrica de tabacs. Com que s'ha vist formalment que va per llarg, han decidit maquillar una mica les coses.

Vostè no ha estat mai favorable al trasllat a la Tabacalera.

És un dels temes que m'ha portat a una discrepància amb qui va decidir el trasllat a la fàbrica de tabacs. Tècnicament és un error molt gran. A l'hora de planificar un museu per a una ciutat com Tarragona, l'estudi i la incidència de la ubicació, de la localització, és un component importantíssim. El museu ha d'estar relacionat, per proximitat, amb l'espai d'interès del públic, que és el patrimoni que hi ha a la Part Alta. Tot el que sigui allunyar-se d'aquest epicentre seria un error descomunal. La veritat és que hi ha molta gent, fins i tot que en l'actualitat exerceix la màxima autoritat en aquesta ciutat, que m'ha reconegut que segurament tinc la raó, però que en el seu moment va haver qui va prendre la decisió i que es tirarà endavant perquè les decisions estan preses.

Qui va prendre la decisió?

Es va prendre en època de l'alcalde [Joan Miquel] Nadal. La ciutat es troba que ha de fer front a una situació: que hi ha una companyia que para la producció, en un complex tan potent com la fàbrica de tabacs, i ha d'assumir aquest element. Com que hi ha un museu que busca ubicació hi posarem el museu, amb independència que aquesta decisió sigui favorable o no al museu. La ciutat resol un problema de no saber què fer amb la fàbrica, però si hi posem el museu perquè no sabem què posar-hi, estem actuant en contra dels interessos i de la viabilitat del nou equipament.

Els qui defensen el trasllat diuen que servirà per estendre el turisme per tota la ciutat.

Poso un exemple. Acaba de començar una nova edició de l'Scan [Festival Internacional de Fotografia].I l'Scan ha renunciat a la Tabacalera per anar al Tinglado 2, perquè allà no hi anava la gent. Vol dir alguna cosa. Cal observar les dinàmiques del turisme, que essencialment ve a veure l'amfiteatre, el circ, les muralles, la part alta... Si tu ets allà, hi ets; si no hi ets, no hi seràs. És la meva opinió. Caldria fer una reunió amb especialistes en museografia i museologia d'abast internacional; els reunim en aquesta ciutat, es debat i es decideix. No s'ha volgut fer, suposo perquè es tem el resultat.

Un òrgan de gestió conjunt de Tàrraco seria la solució?

Sempre he estat favorable que hi hagi un òrgan, no se si únic o de coordinació. A mitjans dels 80 ja vaig propugnar a l'Ajuntament d'aleshores, presidit per l'alcalde [Josep Maria] Recasens, i a la Generalitat, amb el conseller Max Cahner, de la necessitat de coordinar actuacions, com podia ser la gestió del Pretori coordinada amb el museu. I es va crear el Museu d'Història. En una ciutat com Tarragona és essencial coordinar tot el que faci referència al patrimoni. Als nostres visitants els importa poc que a l'entrada del MNAT hi hagi una placa de la Generalitat i a la Casa Castellarnau, una de l'Ajuntament. La gent vol recórrer els elements patrimonials amb la màxima fluïdesa. L'altra qüestió és com hauria de ser aquest òrgan. Les institucions mai no han arribat a un acord. M'imagino que per una qüestió de discrepància respecte al seu pes dins de l'òrgan.

Li agrada el projecte actual d'unificar el MNAT amb el Pretori i el circ?

No és una altra cosa que tornar a allò que ja havia existit; era el tarannà que hi havia darrere la creació del Museu d'Història i els seus estatuts, en què participava una comissió mixta de gestió, amb la Generalitat i l'Ajuntament. Després es va desfer per qüestions estrictament polítiques.

El MNAT estarà tancat dos anys per les obres de reforma. No es podia fer d'una altra manera?

No tinc informació concreta respecte al que es pensa fer en aquests dos anys. En una obra complexa com la del museu, durant la qual s'hauran de moure peces molt delicades, com el mosaic dels peixos, dos anys no és un període exagerat. Però sí que cal una alternativa que no deixi el patrimoni arqueològic al marge dels circuits turístics.

Veurem mai obert el teatre romà?

Del teatre també s'han fet repetits projectes. Als anys 90 ja se'n va fer el primer. Una vegada més, el problema és el de posar projectes damunt la taula que no tenen en la seva execució la continuïtat requerida.

Per qüestions polítiques?

Crec que sí. El patrimoni no pot estar supeditat als canvis de dinàmica política. Hi ha d'haver un pacte respecte al patrimoni que superi els parèntesis que suposen les oscil·lacions polítiques.

Els canvis polítics també han fet que la necròpolis estigués tancada més de vint anys?

No hi va haver en el seu moment prou pressió de la Generalitat respecte al Ministeri –que és el titular del monument–, perquè es destinessin els recursos pressupostaris necessaris per tirar endavant el projecte que s'havia redactat. Es preveia l'execució en quatre fases i només va haver-hi diners per a la primera. A causa de què? Per les informacions que puc tenir, va ser per manca de pressió sobre el ministeri, perquè fes front als compromisos adquirits a l'hora de traspassar la gestió del museu, l'any 1982, a la Generalitat. Ni el ministeri se sent del tot seu el museu de Tarragona ni tampoc la Generalitat se l'hi ha acabat de sentir mai.

Del traspàs del museu a la Generalitat, ni se'n parla?

Se n'ha parlat moltes vegades però sempre he dit que jo, com a director, no podia entrar en aquesta qüestió sinó que depenia de les institucions polítiques. Si el Parlament tenia clar que havia de reclamar el traspàs de la titularitat, cosa que em semblaria perfecte, treballaríem enel marc que se'ns marqués. Però si no, el museu no en podia sortir perjudicat.

Però al final el museu n'ha resultat perjudicat?

Crec que sí. Hi ha hagut un cert distanciament anímic de la Generalitat respecte al museu de Tarragona, pel fet de no sentir-se'l totalment seu.

El sector del patrimoni ha estat històricament mal avingut a Tarragona. Un altre entrebanc?

No estic d'acord que sempre hi hagi hagut males relacions. Hi ha hagut un cert distanciament, però no sempre. Hi va haver una etapa daurada, amb dinàmiques de coordinació, que va ser l'època en què l'alcalde Recasens, d'acord amb l'aleshores arqueòleg territorial de la Generalitat, Xavier Dupré, van decidir tirar endavant una nova experiència, el Taller Escola d'Arqueologia i tot el que se'n va derivar. Va ser una època de perfecta harmonia. El problema va ser quan, per raons polítiques, es va acabar aquesta dinàmica. Quan hi ha un canvi polític a la ciutat, tot això s'esvaeix i tornem una mica a un desert.

El canvi polític és el que va portar Joan M. Nadal a l'alcaldia. Sempre s'ha parlat de la mala relació entre vostès. És cert?

La relació amb Joan Miquel Nadal mai va ser voluntàriament dolenta. Quan ell va accedir a l'alcaldia vaig seguir amb la mateixa disponibilitat de col·laborar amb l'Ajuntament, tal com havia fet en l'etapa anterior. Va ser una decisió seva, en tot cas, deixar de tenir en compte aquesta disponibilitat. Les raons les desconec i hauria de ser ell qui respongués el què i el perquè d'una situació que evidentment va ser negativa. Entre altres coses perquè Nadal va decidir posar fi a l'espai de coordinació que s'havia generat en l'etapa anterior.

Ara ocupa la direcció del MNAT, de forma provisional, Xavier Llovera. Què li recomana?

No seré jo qui li doni recomanacions. Crec que hauria de demanar a la Generalitat o a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural que aquesta situació de provisionalitat no s'allargui innecessàriament. Al país hi ha gent prou preparada i prou coneixedora de la problemàtica del museu perquè aquesta situació quedi tancada ben aviat.

El nombre de visitants al MNAT ha passat en els darrers trenta anys de 16.000 a més de 110.000. Satisfet, malgrat els dèficits a l'edifici?

Al marge dels problemes d'infraestructura, s'ha avançat en molts aspectes i me'n sento satisfet. El MNAT està reconegut pel seu programa educatiu i d'exposicions temporals. I vull fer un parèntesi: parlem d'una ciutat de 140.000 habitats, però culturalment queda reduïda a 40.000 persones com a màxim. Aquí tenim un problema polític i són les institucions les que l'haurien de resoldre.

La declaració de Tàrraco patrimoni mundial va ser clau?

Va ser positiva i va generar un nou incentiu. Una altra qüestió és si la ciutat ha actuat en conseqüència a aquesta superior expectativa, invertint i mirant de trobar les complicitats per posar al dia aquests monuments. Penso que es podia haver fet més i que la ciutat hauria hagut de començar actuant abans del reconeixement.

En què està treballant ara?

En dos llibres que vull acabar els dos pròxims anys: La terra sigillata de Tàrraco i La terra sigillata de Baetulo, la ciutat on vaig néixer i on vaig començar a exercir professionalment. També estic treballant per acabar la meva tesi doctoral, i avançant en les meves memòries, que seran novel·lades.

Dimarts, 01 Novembre 2016 12:25

Dionís els protegeix

Cultura

El Concilivm Vinorvum Tarraconensvm, format per més d’un centenar de confrares, viu un procés de renovació

Pàgina 5 de 13

Publicitat