Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

TEMES: Tàrraco
Patrimoni

Uns 200 investigadors es reuniran a Tarragona del 16 al 19 de novembre d’enguany

La Fundació Privada Mútua Catalana i el Comitè Científic de la Tarraco Biennal han presentat aquest matí, a l’Espai Muralla del Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona, el III Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que es celebrarà entre el 16 i el 19 de novembre d’enguany. La temàtica del congrés serà el circ romà com a motiu d’estudi i debat. Al llarg d’aquests dos dies es desenvoluparan les sessions científiques que giraran entorn a quatre ponències com són ‘L’espectacle. Iconografia de les competicions circenses, ‘El món del circ. La documentació epigràfica’, ‘Arquitectura dels circs’ i ‘El circ de Tàrraco’. L’organització espera poder comptar amb una mitjana d’entre 100 i 200 investigadors.

El director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Joan Gómez Pallarés, ha volgut destacar que “canviar d’escenari és important ja que permetrà treballar d’una altra manera. Serà una dinàmica diferent “on comptarem amb ponents relators”. També ha afegit que “el material es facilitarà abans de la discussió per tal que els participants s’ho puguin preparar prèviament i donar pas a un debat molt més interessant”.
El catedràtic i professor d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, ha remarcat la importància de que “primer s’ha d’investigar i, posteriorment, hem d’aconseguir una bona conservació, tot i que és la part més costosa, però així tothom ho pot gaudir”. També ha donat importància a la responsabilitat de “saber gestionar el patrimoni que tenim per portar-ho endavant” i ha afegit: “La nostra ciutat, si ho fem bé, s’aconseguirà situar-la en el mapa i sempre hem de continuar treballant perquè som patrimoni de la humanitat”.

Per part de l’Ajuntament de Tarragona, la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, ha recalcat que “l’Ajuntament sol no pot mantenir totes les despeses, però ja estem treballant amb ciutats patrimoni per trobar suport especial de recursos”. Floria ha definit aquest congrés com “una cita que s’aconseguirà que sigui de molta referència”.

El cost d’aquest congrés és aproximadament de 80 milions d’euros, que inclou l’activitat dels dos anys de la seva durada. Aquests dos períodes estan dividits en l’any de realització i l’any de publicació de les actes.

Objectius del congrés

Aquest congrés té diversos objectius, entre els quals destaquen aconseguir que cada vegada s’involucri més la societat tarragonina, fer-ho prou atractiu per renovar l’estat de la qüestió i que les actes siguin la referència de l’estat del circ. Al mateix temps, el congrés vol que Tarragona continuï sent la referent del grup de ciutats patrimoni en temes d’investigació.

‘Tàrraco Biennal’

Conscient de la transcendència del passat de la ciutat de Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana, entitat tarragonina sense ànim de lucre que té com a objectiu la promoció de la cultura, va organitzar l’any 2012 el Congrés arqueològic internacional ‘Tarraco Biennal’ i en coordina el patrocini, junt amb altres entitats, d’aquesta tercera edició.

La decisió de centrar aquesta edició en els circs romans és degut a que esdevé un dels principals monument de la ciutat i és considerat com un dels més ben conservats d’occident. També disposa d’un element singular com és la disposició en mig de la ciutat. Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic i professor d’Arqueologia de la URV, ha remarcat que la importància d’aquest monument ja prové de l’antiguitat ja que “la gent s’esperava la glòria de morir al circ”.

Turisme

El festival Tàrraco Viva tindrà un paper clau en el pla estratègic de la promoció de la 'Marca de la Ciutat'

Resoldre la cooperació entre l'àmbit públic i el privat en la promoció de la ciutat és un dels objectius que es planteja l'àrea de Marca de la Ciutat, liderada pel nou primer tinent d'alcalde, Alejandro Fernández (PP). Amb aquest objectiu, l'edil va anunciar ahir la creació d'un comitè especial sobre aquest àmbit, que estarà format per representants de tots els partits polítics amb presència al ple municipal, així com representants d'altres àrees de la ciutat, com ara la URV, les associacions de veïns, el món comercial o l'hoteler i els restauradors.

Està previst que aquest comitè, que funcionarà com un consell sectorial i consultiu, es reuneixi dos cops durant aquest any. En la primera reunió, prevista per a aquesta primavera, s'analitzaran els resultats de dos estudis de mercat, “quantitatius i qualitatius”, segons Fernández, per conèixer la situació actual del posicionament de la marca, que tindrà com a lema Tarragona, la ciutat mediterrània de la història viva.

El comitè aprovarà a la tardor el pla estratègic sobre aquest àmbit, en què iniciatives com el festival Tàrraco Viva tindran un paper clau, segons Fernández.

Comunicació

Els dos programes amb els que competirà seran ‘Sense Ficció’ i ‘This is opera’

Els dos capítols realitzats fins ara, ‘Ciudades’, dedicat a Tàrraco, i ‘Acueductos’, de la sèrie de RTVE, i ‘Digivision Ingeniería romana’, són finalistes als XXI Premis Zapping a l’oci audiovisual de qualitat en la modalitat de programa cultural, divulgatiu i documental que se celebrarà, el proper 17 de març, al CaixaForum de Barcelona.

Aquest premi l’atorga l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (TAC) i competirà amb el programa ‘Sense Ficció’ (TV3) i ‘This is opera’ (TVE-Brutal Media). A partir de la votació popular que ha seleccionat els finalistes, serà un jurat integrat per referents de la cultura i la comunicació qui emetrà el seu veredicte per decidir els guanyadors de cada categoria.
El primer capítol de la sèrie, produïda per RTVE i Digivision, i que ha comptat amb el suport de la Fundació Tarragona SmartMediterranean City i l’Ajuntament de Tarragona, dedicat a Tàrraco, es va preestrenara la ciutat el passat 20 d’octubre, quatre dies abans de l’emissió dels dos capítols a La 2 de TVE.

Patrimoni

La integren representants de l'Ajuntament i de la Generalitat, i és la que coordinarà totes les actuacions en el patrimoni

L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat ja comencen a anar de bracet per afrontar tot allò que cal per millorar la conservació i la difusió del patrimoni de Tàrraco. Després de la recent constitució oficial de la comissió paritària de seguiment de l'acord marc sobre el patrimoni de Tàrraco, un ens integrat per representants polítics i tècnics de les dues administracions que ja ha pres les primeres decisions. Concretament, dues decisions: una, desenvolupar el conveni per unificar el relat del patrimoni de Tàrraco, i dues, iniciar el procés per integrar en una sola visita el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i els recintes monumentals del circ i el pretori romans. Són dues actuacions que s'han començat a posar en marxa aquest mateix mes de gener i que centraran els sis primers mesos del nou any.

El relat únic

Pel que fa al disseny d'un relat únic per a Tàrraco, es tracta, segons la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, de definir “en quines etapes històriques es posarà el focus” a l'hora d'explicar la ciutat: “Tàrraco és una història de més de dos mil anys; hem de determinar quins són els aspectes més importants de relatar; quins són els aspectes fonamentals de Tàrraco on posar el focus.” Unificar, doncs, continguts i etapes històriques en els monuments declarats patrimoni mundial de la Unesco. Des d'aquest gener i fins a l'abril la comissió treballarà en aquest projecte. En aquest període també s'aprovarà la senyalització pilot, es fixaran les previsions d'implementació i s'elaborarà un pla de comunicació i dinamització educativa, cultural i turística.

Espai de Síntesi

La segona actuació que prioritza la comissió se centra en el que han batejat com a Espai de Síntesi, que és un projecte que unirà el MNAT, el circ i el pretori, tots tres equipaments situats a l'entorn de la plaça del Rei, a la Part Alta de la ciutat. La intenció és crear una única instal·lació amb entrades i serveis únics que expliquin el món romà a Catalunya. Els representants de l'Ajuntament i la Generalitat treballaran els pròxims mesos en la posada en marxa de l'entrada conjunta, la definició d'un model operatiu i l'aprovació i el calendari dels projectes que integren l'Espai de Síntesi. “Hem de veure, entre altres qüestions, com es gestionen les entrades i com es resolen les comunicacions físiques entre un espai i l'altre”, va explicar la regidora.

Les obres de millora al museu (escales d'emergència, aire condicionat, renovació dels tancaments...) estan pressupostades en un milió d'euros, que ha d'aportar el Ministeri de Cultura. Segons va informar la comissió en el moment de la seva presentació, també es construirà una passarel·la que connectarà el museu amb el pretori i es posarà en marxa un projecte museogràfic, valorat en un altre milió d'euros. I s'obrirà una botiga al circ amb productes relacionats amb Tàrraco.

Pla de gestió

D'altra banda, una altra de les actuacions que ha d'afrontar el nou ens és marcar les prioritats i el calendari dels treballs que marca el pla de gestió integral del Patrimoni Mundial de Tàrraco, que és el document marc que estableix les pautes per millorar l'eficàcia i la gestió de Tàrraco. Estava prevista la seva aprovació en el ple municipal de Tarragona, tot i que finalment se n'ha ajornat l'aprovació perquè, segons Floria, la comissió va decidir que primer calia acabar de concretar alguns dels continguts.

La regidora va destacar la importància d'aquesta comissió. No és l'òrgan de gestió conjunt que des de fa anys es reclama a la ciutat i que hauria d'estar integrat per administracions públiques i entitats privades, però que l'Ajuntament i la Generalitat gestionin de manera integrada tots els monuments és un avenç “molt positiu, perquè permet emprendre unes dinàmiques de treball conjuntes”, va dir Floria.

Reunions mensuals per fixar les obres

La comissió per al patrimoni de Tàrraco està integrada per la regidora de Patrimoni, Begoña Floria; el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma; el gerent de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Xavier Arola, i els coordinadors del projecte, Xavier Llovera i Joan Menchon. Les reunions tindran una periodicitat mensual i han de servir per fixar les actuacions que s'hauran d'emprendre durant el primer semestre del 2016, en el marc dels acords signats el mes passat pel conseller de Cultura i l'alcalde de Tarragona.

Patrimoni

La Fundació Privada Mútua Catalana, la URV i la revista Fet a Tarragona van presentar dimarts, 19 de gener, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, el col·leccionable 'Tarragona, Patrimoni Mundial: una nova visió'. L’obra dóna a conèixer millor com són i com eren els monuments de Tarragona amb la distinció de la Unesco. S’utilitza una anàlisi rigorosa, científica i actualitzada i, al mateix temps, comprensible per a tothom. La publicació també recull noves fotografies, vistes aèries a baixa altitud i reconstruccions arquitectòniques amb l’última tecnologia.

Patrimoni

Es tracta del Fòrum de Tarragona per la Memòria i està impulsat per Francesc X. Tolosana

En els darrers anys, a Tarragona, a mitjans de gener, s'organitzen diverses activitats per recordar una data històrica clau, i també dramàtica: el 15 de gener del 1939, l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona suposava l'acabament de la Guerra Civil a la ciutat. Enguany, a les diferents institucions i entitats que sumen esforços en favor de la memòria històrica se n'hi afegeix una de nova: el Fòrum de Tarragona per la Memòria, “una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat dignificar la memòria dels que van patir repressió durant el règim franquista a Tarragona i província”, segons els seus impulsors.

Està encapçalada per l'historiador Francesc Xavier Tolosana, que també en els darrers anys ha guiat visites pels indrets més representatius de la repressió franquista a Tarragona. La nova entitat, segons va explicar ahir, està integrada per “sectors de l'esquerra antifeixista de Tarragona”. “Volem buscar una transversalitat i que prioritzi la recuperació d'una memòria històrica que encara és una memòria viva”, va dir.

El Fòrum de Tarragona per la Memòria es presentarà oficialment dijous, a l'Ajuntament de Tarragona, i esdevindrà el primer dels actes que s'han organitzat aquest mes per celebrar la fi del conflicte bèl·lic a la ciutat. El mateix Tolosana oferirà, el dissabte dia 16, una visita guiada als espais de la repressió franquista, que començarà al cementiri de Tarragona. Tolosana va aprofitar l'acte de presentació dels actes commemoratius per demanar a la regidora de Cultura, Begoña Floria, la senyalització de tots aquests indrets relacionats amb la guerra i la repressió a la ciutat.

Més actes

El programa d'actes acabarà el 31 de gener amb una altra visita guiada, en aquest cas als espais de la Guerra Civil al Port, a càrrec de Magí Aloguín. Entremig, i en diferents espais, hi haurà tres conferències: sobre la dona durant la República i la guerra, el 18 de gener; sobre la defensa del litoral, el dia 19; sobre la visita, el 1939, del comte Ciano a Tarragona, el 21 de gener; i sobre les brigades internacionals, el 29 de gener.

El Centre de Recurs Pedagògics i l'Arxiu Històric també presentaran, el dia 25, el projecte didàctic La Guerra Civil a Tarragona. Els llocs de la memòria, que oferirà als professors de 4rt d'ESO i de batxillerat la possibilitat de visites guiades als indrets de la Guerra Civil. I més enguany, que es commemora el 80è aniversari de l'inici del conflicte bèl·lic.

La biblioteca pública s'afegeix al cartell amb l'organització d'un taller i una exposició, el dia 25, sobre les memòries i dietaris de guerra que s'han editat recentment: “S'exposaran una vintena de memòries, bàsicament de soldats tarragonins”, segons la directora del centre, Dolors Saumell. L'endemà, l'historiador Eugeni Perea pronunciarà una conferència, també sobre dietaris de soldats combatents.

“Recordar aquests fets són útils si ajuden a donar a conèixer la nostra història i a visualitzar quins eren els valors a preservar i rebutjar tot allò que es va fer malament”, segons el director de l'Arxiu, Jordi Piqué.

Cultura

La mostra ‘La moneda en època d'August' recupera peces conservades de l'època imperial

Es conserven moltes monedes de l'època romana? Quan cobraven un metge o un servent durant el regnat de l'emperador August? Hi havia la mateixa moneda a la Gàl·lia i a Roma? Aquestes i moltes altres qüestions es responen a bastament en l'exposició La moneda en època d'August, una mostra que es pot veure fins al 26 de juny al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). La col·lecció de 79 monedes que el visitant pot observar en la mostra és un retrat representatiu de les peces que circulaven en els territoris integrats en el món romà en el període històric que abasta l'imperi d'August –del 27 aC al 14 dC–, una selecció que, en el cas concret de Tàrraco, és exhaustiva. La mostra aplega, per primera vegada, la sèrie completa de monedes encunyades a la ciutat i dedicades, en bona mesura, a la memòria de l'emperador i al culte a la seva divinitat posterior, un procés en el qual Tàrraco com a seca o centre de producció de moneda va ser pionera.

L'exposició segueix el camí dels actes de la commemoració del bimil·lenari de la mort d'August, i és l'oportunitat de presentar la història i trajectòria personal i política del primer emperador de l'època romana mitjançant les monedes que es van encunyar en diversos territoris del seu vast imperi, entre els quals Tàrraco. Les aportacions que s'hi mostren provenen de col·leccionistes i també de la pròpia col·lecció del museu, que aquest cop es mostra de manera cronològica seguint el fil dels esdeveniments que coronen, finalment, August al capdavant del seu imperi. Els visitants que s'acostin per gaudir de l'exposició podran veure les peces originals que s'han cedit per fer realitat l'exposició i que recullen el naixement d'August, la mort de Juli Cèsar (44 aC), l'establiment del nou imperi d'August (27 aC), la mort de l'emperador (14 dC) i, finalment, el seu llegat, tant el familiar en el terreny successori com el polític i estratègic.

A banda de gaudir d'un viatge que enllaça la trajectòria política del regnat de l'emperador, la mostra també ofereix la possibilitat de poder contemplar com la moneda –entesa com a objecte que representa el diner sense valor per si mateix– s'erigeix, juntament amb la imposició d'August en el poder, com un instrument poderós de propaganda política, destinat a promoure les bondats de les obres i actuacions imperials i també els successors en el càrrec.

En definitiva, els visitants que s'acostin per gaudir de la mostra tindran una bona oportunitat de gaudir de la possibilitat de comparar les semblances i les diferències que guarden aquestes peces gairebé mil·lenàries amb les actuals monedes, en el que és gairebé un viatge en el temps sense màquina.

Patrimoni

La intervenció arqueològica, que es farà durant el 2016, té per objectiu recuperar el perfil original que tenien les voltes del circ

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i el president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Joan Josep Marca Torrents, han signat aquest dijous un conveni de col·laboració en el què la fundació atorga a l’Ajuntament 110.000 euros en la recuperació arqueològica del Circ Romà per tal de retornar-ne el perfil original.

La contribució de la Fundació es concreta en assumir les despeses de prospeccions arqueològiques, la il·luminació i museïtzació de la zona del Circ Romà ubicada entre la plaça dels Sedassos i el carrer dels Ferrers, fins arribar als carrers Trinquet Vell i Enrajolat. Aquesta intervenció, en la seva totalitat, requereix de 380.000 euros de pressupost; en els que hi ha l’aportació de la Fundació, la part corresponent de l’1% de la Generalitat de Catalunya que ja es va anunciar a l’estiu i la corresponent aportació municipal. L’obra s'iniciarà el primer semestre del 2016 i s’allargarà durant tot l’any. Posteriorment, i amb l’aprovació del Pla Director del Circ, s’establirà el full de ruta per a la integració d’aquest monument a la vida urbana de la ciutat.

Per la seva banda, l’alcalde ha destacat, com ja va fer durant la celebració dels actes del 15è aniversari de la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat, que contribucions com aquesta, vinguin tant de l’àmbit públic com del privat, “ajuden a millorar el que tenim i el que som i donar-ho a conèixer de la millor manera que sabem”. També ha destacat, que la restauració del Circ és un dels monuments de la ciutat més rellevants i espectaculars.

Per la seva banda, el president de la Fundació, Joan Josep Marca, ha volgut destacar que “tot i que l’Ajuntament fa un esforç important amb la recuperació del Patrimoni, tenim molt clar que cal fer aportacions com aquestes, ja que les necessitats depassen, i de molt, les possibilitats municipals” i que cal contribuir per “presentar la millor ciutat possible de cara als esdeveniments futurs”.

Patrimoni

L'excavació ha permès documentar l'estructura d'una exedra romana, una mena de capella de la gran plaça porticada que envoltava el temple d'August

Una altra construcció d'època romana s'incorpora al ric patrimoni de Tàrraco, gràcies al resultat de les excavacions que a començament de setembre van iniciar l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Arquebisbat (a través del Museu Bíblic) en un espai annex al claustre de la catedral. Els arqueòlegs han pogut documentar i posar al descobert una exedra romana –una mena de capella– que formava part de la gran plaça porticada, d'unes dues hectàrees d'extensió, que envoltava l'antic temple d'August de Tàrraco, i de la qual fins ara es conservava la porta d'accés.

L'excavació ha permès constatar que aquesta exedra, d'uns 25 metres quadrats, tenia forma semicircular internament i externament, que estava coberta en forma de quart d'esfera i que devia estar ricament decorada. “Al mig de l'estança hi hauria un gran pedestal amb una estàtua monumental de culte imperial” (s'hi podien venerar diferents divinitats, els emperadors divinitzats o la mateixa família imperial), segons Andreu Muñoz, codirector de l'excavació juntament amb Josep Maria Macias i Imma Teixell. Amb tot, no s'han localitzat restes de l'escultura: “Ni rastre”, puntualitzava ahir Muñoz. Sí que s'ha documentat la fonamentació i el paviment de l'exedra, i s'han posat al descobert part de les empremtes de l'enllosat romà. Alguns segments d'enllosat original de marbre Luni-Carrara han aparegut in situ, al llindar de la gran porta romana. La fonamentació de la sala i els seus alçats estaven fets amb carreus de pedra del Mèdol. “Per primera vegada podem documentar l'estructura en planta i veure com era el procés constructiu”, segons Andreu Muñoz, que hi va afegir que tot plegat esdevé “una troballa feliç”.

L'exedra s'hauria construït a la segona meitat del segle I dC, en època flàvia, i va ser desmantellada en època tardoromana, a finals del segle V, amb l'objectiu de reciclar-ne els materials.

La voluntat de l'Arquebisbat, del Capítol Catedralici i del Museu Diocesà és que les restes siguin museïtzades. De moment, es preveu que en la pròxima edició del festival Tàrraco Viva es puguin organitzar jornades de portes obertes per donar a conèixer aquest nou element que se suma al patrimoni romà de la ciutat. Però la intenció és que el Museu Diocesà elabori un projecte de museïtzació definitiu, per tal que aquesta exedra romana sigui visitable.

L'Arquebisbat impulsa altres projectes de recuperació patrimonial

La catedral s'aixeca al punt més alt de la ciutat, a l'acròpolis, al mateix espai que ja havien ocupat els romans per aixecar-hi un gran recinte de culte imperial. I això fa que actualment l'Arquebisbat de Tarragona sigui un dels puntals bàsics en la gestió del patrimoni de la ciutat: “Alguns dels monuments que s'inclouen en la declaració de la Unesco són gestionats directament per l'Església de Tarragona”, recorda Andreu Muñoz, arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense.

La museïtzació de les restes de l'exedra romana que ara s'han posat al descobert no serà l'únic projecte que emprendrà l'Arquebisbat. De moment, en té tres més: l'excavació i l'elaboració de treballs de planimetria a la coneguda com a sala Axial, que també forma part del gran recinte de culte romà; una excavació al pati del Museu Bíblic Tarraconense, on hi ha les restes d'una altra exedra romana, i un ambiciós projecte de remodelació del Museu Diocesà, un equipament en el qual “són tan importants les peces del seu interior com el continent”, segons Muñoz.

Aquest museu ocupa unes dependències del sector nord-est del claustre de la catedral, un espai amb nombroses restes antigues i que és vital per entendre la disposició del gran recinte romà i de la mateixa catedral. I és que, segons recorden els arqueòlegs de l'ICAC i de l'Arquebisbat, a l'espai que avui dia ocupa la catedral s'hi aixecava el temple en honor de l'emperador August. L'edifici estava envoltat per una gran plaça porticada d'unes dues hectàrees d'extensió. Un conjunt que, segons els responsables de l'excavació, recorda el model del Forum Pacis de Roma, promogut per l'emperador Vespasià, i la decoració dels porticats de la plaça imita la iconografia del Forum Augustum de Roma.

Muñoz va destacar que l'Arquebisbat continuarà apostant “per participar en els processos d'investigació arqueològica de forma directa i a través de convenis”: “L'Església és conscient que ha de posar al servei de la societat el llegat del qual és marmessora.”

Patrimoni

L'Ajuntament i la Generalitat signen un conveni per gestionar conjuntament el patrimoni romà. La museïtzació del teatre romà i el projecte per unir el MNAT amb el pretori i el circ seran les primeres actuacions

Que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) sigui propietat de l'Estat però gestionat per la Generalitat, i que dos dels monuments que es troben a tocar, el pretori i el circ romà, estiguin en mans de l'Ajuntament ha generat històricament una sèrie de conflictes entre les administracions que afecten en aspectes tan elementals com la seva conservació, però també a l'usuari final, el turista, el qual, per exemple, ha de comprar entrades per separat per poder gaudir d'uns monuments que, tots junts, conformen la gran Tàrraco. “Una anomalia”, deia ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, després de signar un conveni marc amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L'acord esdevé el gran pas que es reclamava a la ciutat des que va ser declarada patrimoni mundial, ara fa quinze anys: una gestió única. Les dues administracions gestionaran de forma integrada tots els monuments per tal que “el valor patrimonial de Tarragona sigui l'element central per explicar la romanització a Catalunya i a l'Estat”, segons va dir Mascarell, al Palau Marc de Barcelona. El conseller va dir que la Generalitat destinarà 2 milions d'euros al 2016 per a la millora de Tàrraco.

Una de les primeres actuacions serà la unió del MNAT, el pretori i el circ en un únic conjunt, que s'ha batejat com a Espai de Síntesi i que ha de ser el “quilòmetre zero del patrimoni de Tàrraco”. Es projecten obres de millora al museu (escales d'emergència, aire condicionat, renovació dels tancaments...) pressupostades en un milió d'euros, que ha d'aportar el Ministeri de Cultura. També es construirà una passarel·la que connectarà el museu amb el pretori i s'engegarà un projecte museogràfic, valorat en un altre milió d'euros. I s'obrirà una botiga al circ amb productes relacionats amb Tàrraco.

Però el conseller va dir que el projecte de trasllat del MNAT a la Tabacalera no s'atura i que, tot i que havia quedat en ralentí “per falta de recursos”, es preveu que la redacció del pla funcional de la Tabacalera –que ha de definir els usos i distribució del gran complex– surti a concurs públic a principi del 2016.

Teatre romà

L'acte d'ahir també va servir per presentar el reivindicat projecte de recuperació del teatre romà. Antoni Gironès, el seu autor, va explicar les línies bàsiques de la intervenció en el que a hores d'ara és “un gran buit urbà”. La museïtzació de l'espai se centrarà en les dues primeres càvees –on es troben les grades– i inclou una gran estructura (vegeu la imatge) per tal que el visitant entengui l'envergadura de l'antic teatre. “No serà una reconstrucció sinó crear uns paràmetres, amb materials actuals, per valorar les restes”, va dir Gironès. I, finalment, encaixaran el jaciment amb l'entorn urbà de la part baixa de la ciutat. La primera fase s'iniciarà al febrer i es preveu que tot el projecte estigui enllestit al 2017. La inversió serà de 701.000 euros, la meitat dels quals seran aportats per l'Estat.

Una comissió de seguiment coordinarà les actuacions

El conveni marc de col·laboració el van signar ahir els titulars de l'Ajuntament de Tarragona i del Departament de Cultura de la Generalitat, però està prevista la creació d'una comissió de seguiment, que es constituirà el dia 22 vinent i que estarà formada per tècnics i càrrecs de totes dues administracions, amb la implicació també del Ministeri de Cultura. Aquesta comissió, que es reunirà mensualment, proposarà, impulsarà, aprovarà i coordinarà totes les actuacions del patrimoni de Tàrraco. Xavier Llovera, coordinador del patrimoni mundial de Tàrraco de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural; Xavier Arola, gerent del mateix ens; Begoña Floría, regidora de Patrimoni de Tarragona; Joan Pluma , director general del Patrimoni Cultural, i Joan Menchón, arqueòleg municipal, són alguns dels integrants de la comissió.

L'acord marc signat ahir té una durada de quatre anys renovables. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va dir que l'acord permetrà “trepitjar fort” per convertir Tàrraco “en un dels espais que millor excava, recupera i difon el patrimoni”. L'objectiu principal del conveni és el de construir “un relat clar i únic per a tot el patrimoni de Tàrraco”, al marge, segons va destacar el conseller, de quina sigui l'administració que gestiona cada monument.

Patrimoni

Constantí va celebrar dissabte el 15è aniversari de la Declaració de la vil·la de Centcelles com Patrimoni Mundial per part de la Unesco

Va ser el 30 de novembre de l’any 2000 quan el conjunt arqueològic romà de Tarraco va rebre aquest reconeixement internacional. Per aquest motiu, es van organitzar diverses activitats a Centcelles que van començar amb una visita comentada per part de l’arqueòleg i conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Josep A. Remolà, que va guiar els assistents per les diferents restes arqueològiques de la vil·la mostrant-ne els elements constructius més singulars.

En la seva intervenció, Remolà va referir-se a un dels principals misteris que hi ha al voltant de Centcelles, l’ús que va tenir en l’antiguitat. I és que a dia d’avui, s’han exposat moltes teories sobre aquest ús, però cap de definitiva. La darrera, comentada per un dels seus autors, el mateix Remolà, considera que l’indret podria haver estat la base de l’exèrcit hispànic al segle V d.C.

Aprofitant la jornada festiva es va commemorar també els 15 anys de la formació del Ball de Pastorets del Casino de Constantí, que va representar alguns balls populars dels seu repertori. L’acte va finalitzar amb un tast de productes típics, per commemorar el cinquè aniversari de la declaració de la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial.

Patrimoni

Es tracta d'un pont d'origen romà és utilitzat per una dotzena de pagesos del marge dret del riu Francolí

L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha conclòs les obres de restauració del pont de les Caixes de Constantí, situat a l'antic camí de Tarragona a Montblanc. El projecte, promogut en el marc del programa de l'1% cultural, ha tingut un pressupost de 128.560 euros, dels quals l'Ajuntament ha finançat 78.560 i l'Incasòl els 50.000 restants. La restauració d'aquest pont d'origen romà ha consistit a assegurar la seva estabilitat i mantenir la funcionalitat, fent passar l'aigua a través d'una canonada que garanteixi la total impermeabilització, completament reversible, per si en un futur es vol eliminar el pas de l'aigua de reg.

El Pont de les Caixes, també conegut com a Pont de Pontons, té una longitud d’uns 70 metres i una amplada mitja entorn als 1,50 metres. Forma part del sistema de reg de les hortes que es troben en el marge dret del riu Francolí i encara avui porta aigua, de forma intermitent. Segons les dades de què disposa l’Ajuntament de Constantí i la Comunitat de Regants, és utilitzat per una dotzena de pagesos, d’aquí la necessitat de garantir la seva funcionalitat.

Patrimoni

L'Ajuntament de Tarragona i els de la resta de les 15 ciutats de l'Estat distingides per la Unesco demanaran ajuts econòmics

La distinció de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, que el conjunt arqueològic de Tarragona va obtenir fa quinze anys, no implica, fins ara, cap ajut econòmic directe, però sí “una sèrie d'obligacions” per mantenir el patrimoni en el millor estat de conservació, segons va recordar ahir Pau Pérez, regidor d'Hisenda de Tarragona, que va assistir, junt amb l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, a una reunió del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial, integrat per les quinze ciutats de l'Estat reconegudes per la Unesco. A la trobada, que va tenir lloc dilluns i ahir a Alcalà d'Henares, els alcaldes i els responsables d'Hisenda van començar a posar fil a l'agulla per demanar al govern espanyol, “però també a l'administració autonòmica i a les diputacions”, compensacions econòmiques “per fer front al sobrecost que suposa ser Patrimoni de la Humanitat”, segons Pau Pérez. Uns ajuts que poden arribar via impostos i exempcions, però també a través de subvencions directes. “Una aportació fixa anual seria una molt bona alternativa”, apuntava.

Com a primer pas, cada ajuntament farà “una avaluació econòmica real” del cost que representa la declaració de la Unesco. “Volem una mena de llibre blanc sobre quin és el cost econòmic dels serveis necessaris pel fet de ser patrimoni mundial: la il·luminació, la neteja, la rehabilitació...”, segons el regidor. Paral·lelament, crearan un padró de béns exempts del pagament de l'IBI per poder reclamar una compensació: “A Toledo, per exemple, tenen 700 unitats exemptes de l'IBI, i a Tarragona també un gran volum; volem que ens compensin”, reclama Pérez, que va dir que una altra mesura que demanaran és poder obtenir ajuts econòmics directes i fixos per fer front als costos de manteniment i restauració dels monuments. “Una muralla romana com la que tenim a Tàrraco costa molts diners”, deia el responsable d'Hisenda.

Durant la trobada, que va estar liderada per l'alcalde Ballesteros i per l'alcalde d'Àvila, José Luis Rivas, president del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial, també van estudiar altres propostes de modificacions legislatives pel marc exclusiu d'aquestes ciutats. Un cop aprovin tot el paquet de mesures, es presentaran al Ministeri d'Hisenda. De moment, han convocat una segona reunió al febrer, en la qual ja es posarà sobre la taula “un primer esborrany de les propostes”. I la previsió, segons Pérez, és presentar-ho al govern espanyol “abans de l'estiu” del 2016.

Turisme

El nombre de visitants s'ha triplicat des de la declaració de patrimoni mundial

L'Ajuntament ha invertit més de 10 milions d'euros en la conservació del patrimoni; el nombre de turistes ha passat dels 900.000 que hi havia a finals dels anys noranta, als 2,7 l'any passat; i a bona part dels monuments s'hi han fet obres de rehabilitació. Aquests són els ítems que es troben a la banda positiva del balanç del quinzè aniversari de la inclusió de Tàrraco a la llista del patrimoni mundial de la Unesco, que s'escau enguany. Va ser el 30 de novembre de l'any 2000 quan, després de diversos intents fallits, el patrimoni romà de la ciutat obtenia el reconeixement internacional. “Hi ha un abans i un després de la declaració pel que fa a la tasca que s'ha fet al voltant d'aquest vector cultural, turístic i de promoció de la ciutat”, deia ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, en la presentació del programa d'actes que s'ha organitzat, entre el 24 de novembre i el 8 de desembre, per celebrar la distinció de la Unesco. “Hem anat a més i ho hem fet per a millor”, reblava la regidora de Patrimoni, Begoña Floria.

Però encara queden algunes assignatures pendents en l'entramat de gestió, conservació i difusió de Tàrraco. Pel que fa al primer apartat, el de la gestió, una de les promeses de fa quinze anys que encara no s'ha fet efectiva és la creació d'un òrgan de gestió conjunt –entre l'Ajuntament, la Generalitat, l'Estat i altres entitats patrimonials– que faciliti les intervencions en uns monuments que sovint són propietat d'una administració però que estan gestionats per una altra. Tot i reconèixer la necessitat de la seva creació, la regidora Floria va destacar que aquest consorci s'haurà d'aparcar sine die, perquè la llei RSAL (de racionalització i sostenibilitat de l'administració local) “no permet la creació de consorcis públics o públics i privats”. D'aquí a pocs dies, però, el consistori signarà un conveni amb la Generalitat per millorar les visites a Tàrraco. L'acord permetrà, per exemple, integrar en una sola visita el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i els recintes del circ i el pretori romans.

El trasllat del MNAT al complex de la Tabacalera és un altre dels grans projectes pendents. L'Ajuntament va iniciar el mes passat els contactes amb el Ministeri de Cultura –ja que aquest és l'únic museu català que continua sent de titularitat estatal– per començar a fixar un calendari per al trasllat, segons va explicar la regidora, conscient que aquest és un projecte “que no es pot fer en dos dies”.

Muralles i circ

Pel que fa a l'apartat de conservació, els responsables municipals van valorar positivament l'evolució dels monuments, apuntant com a projectes d'execució immediata la redacció d'un nou pla director per rehabilitar la muralla i d'un pla funcional per recuperar tot l'espai del circ romà. El consistori ha invertit 10 milions en els monuments. L'alcalde, però, va retreure ahir als governs espanyol i català la poca implicació amb Tàrraco, i va lamentar que la ciutat “no ha aconseguit una aportació anual [de l'Estat] per al patrimoni, com tenen Santigo o Eivissa”, que és d'entre 1 i 2 milions d'euros. “No ens han tractat com ens mereixem”, va dir Ballesteros.

Malgrat tot, Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva, va destacar ahir que “el patrimoni serà aviat una de les indústries potents de la ciutat; una font de riquesa i ocupació”.

Patrimoni, gastronomia i castells

Els actes que ha organitzat l'Ajuntament per celebrar els quinze anys de la declaració de la Unesco tindran lloc del 24 de novembre al 8 de desembre, però el dia clau serà el 30 de novembre, just la data que la Unesco va distingir el conjunt de Tàrraco. Aquest dia es fixa, des d'enguany, com a Dia del Patrimoni Mundial, i en aquesta ocasió servirà per inaugurar la plaça de la Unesco, que és el nom que s'ha donat a la rotonda situada davant de la capçalera del circ, a la rambla Vella. El mateix dia es presentarà una moneda de col·lecció de Tàrraco creada per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. El programa d'actes també inclou una jornada en la qual les administracions i entitats relacionades amb el patrimoni presentaran els seus projectes de futur (el 18 de novembre); jornades de portes obertes als monuments (28 i 29 de novembre), i una exposició virtual sobre al patrimoni tarragoní. Però la programació servirà per celebrar altres tres actius que també han estat declarats en els últims anys patrimoni mundial: els castells, la dieta mediterrània i l'art rupestre de l'arc mediterrani. Per això, alguns restaurants de la ciutat oferiran menús basats en la dieta mediterrània, i el dia 29, les quatre colles castelleres realitzaran uns pilars per celebrar l'aniversari.

Pàgina 9 de 13

Publicitat