La recuperació del projecte del Logis Penedès com a eina per enfortir el teixit productiu del Baix Penedès és una de les receptes que els redactors del pla estratègic comarcal del Baix Penedès recolliran en el document final que es presentarà cap a finals d’any. El pla definitiu, impulsat amb la voluntat d’enfortir la coordinació comarcal davant de processos de crisi, ha optat per buscar possibles solucions als problemes globals de la comarca. La xacra de l’atur de llarga durada en una població amb baixa formació reclama accions contundents. El Baix Penedès té més de 7.600 persones desocupades, el 55% de les quals tenen més de 45 anys, escassa formació i, en molts casos, fa més d’un any que no tenen feina.
La visió d’aquest pla, però, topa amb el model més relaxat que predomina entre els redactors del primer pla estratègic compartit per totes les comarques de la vegueria del Penedès. Si bé les altres comarques reconeixen les dificultats econòmiques del Baix Penedès amb els índexs d’atur més elevats de la zona, també recullen les bondats de models productius que han resistit millor els anys de crisi: com el sector dels serveis, amb la revifada del turisme de platja i el turisme del vi; i el sector primari, amb una agricultura pràcticament centrada en el sector vitivinícola.
Precisament, en aquest aspecte, el Baix Penedès ja ha començat a treballar a fons la millora del sector turístic (turisme familiar, turisme esportiu, turisme cultural i enoturisme), però amb la remuntada econòmica dels últims anys la pressió especulativa ha tornat a guanyar posicions davant de l’agricultura.
La construcció i activació dels polígons industrials de la Bisbal del Penedès han provocat un increment del preu del sòl agrícola. Algunes firmes del sector immobiliari creuen que la logística guanyarà pes en els pròxims anys i intenten aconseguir sòl agrícola per a una futura requalificació urbanística.
Precisament, aquesta dinàmica topa amb un dels aspectes que el pla estratègic de la vegueria ha posat per primer cop sobre la taula: la possibilitat de requalificar terreny urbà o industrial novament en agrícola. Aquesta proposta té el suport dels sindicats de pagesos, que consideren que serviria per donar valor a un sector primari que ha demostrat ser més segur i estable en temps de crisi que no pas la indústria. Els pagesos es queixen d’haver de treballar en un sòl que no deixa de ser una reserva de futures inversions i lamenten no poder tenir mai garanties d’ús agrícola en les seves terres. El debat és de difícil solució, però el cert és que al costat dels pagesos hi ha un sector vitivinícola importantíssim per al PIB de Catalunya i que necessita una qualitat paisatgística assegurada per donar valor al seu producte, que ja té obert el mercat internacional.
