Mostrant articles per etiqueta: cultura

L’acte de reconeixement tindrà lloc aquest dijous al Centre de Lectura

El Centre de Lectura de Reus acollirà aquest dijous 28 de gener, a les 19.30 h, de l’Homenatge de la Ciutat al professor Ramon Oteo’, coincidint amb la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants. L’acte, on assistirà la filla de l’homenatjat Carlota Oteo Mayayo, comptarà amb les intervencions de personalitats del món cultural com Manuel Rivera, Joaquim Mallafrè, Salvador Aragonès, Ramón García Mateos, Salvador Navés, Joan Masdéu, Josep Moragas, Xavier Filella, Juan López-Carrillo i Alfredo Gavín.

Durant l’homenatge, també actuarà la soprano Anna Penalba Serra, acompanyada del pianista Jordi Pascual i del col•lectiu teatral En Veu Alta. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, serà l’encarregat de cloure l’acte organitzat pel Centre de Lectura i el col•lectiu Rotoarco, que ha tingut l’adhesió de la Societat El Círcol.

Una intensa trajectòria

Ramon Oteo Sans (Reus, 1941-2015) va ser doctor i catedràtic de Literatura Espanyola, assagista i poeta. Exercí el seu magisteri durant poc més de 40 anys entre els Instituts Salvador Vilaseca i Gaudí, de Reus, i a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La seva dedicació a la docència ha estat reconeguda pels seus més de 4.000 alumnes que han arribat, a través del seu mestratge, a l’estima per la literatura i la lectura.

No es difícil trobar-te a Reus: metges, mestres, advocats, psicòlegs, filòlegs i demés professions derivades dels estudis de lletres del batxillerat que no reconeguin l’enorme influència d’en Ramon Oteo en la seva formació. Fou, també, animador de diverses tertúlies literàries, impulsor d’actes culturals, organitzador de recitals poètics, de viatges per anar a veure teatre... Un activista cultural de primer ordre que buscava, generosament, l’enriquiment cultural ampli dels seus alumnes. Gran enamorat i expert en totes les arts, des de la pintura al cinema, sempre animava a la reflexió i la crítica.

Una altre gran passió, la dels llibres, el va dur a dirigir, durant 12 anys, la biblioteca del Centre de Lectura on, entre d’altres actuacions rellevants, va impulsar la informatització de tots els seus fons. Des de la seva condició de bibliotecari del Centre va impulsar, junt amb el president d’aleshores, en Pere Anguera, i amb la necessària complicitat del regidor de cultura, Xavier Filella i l’alcalde Lluís-Miquel Pérez, la Biblioteca Central Xavier Amorós.

La tercera gran passió d’en Ramon Oteo era la poesia, escriure poesia. Els seus deixebles i amics sabem que va escriure centenars de poemes, de magnífics poemes. Escriure poesia, per a en Ramon, era una activitat diària, quotidiana. Però, des de la immensa llibertat que li donava llegir-la personalment a l’interlocutor escollit, no va publicar els seus versos. Només el petit volum 'El Perfume del Vaso' i alguns poemes en revistes.

Estimava els llibres com a objecte material, gran bibliòfil, els llegia apassionadament, els col·leccionava, els estudiava, i, finalment, amb tota la saviesa assolida, els explicava a l’aula, sempre amb la necessària passió que contagiava.

La Fundació Privada Mútua Catalana, la URV i la revista Fet a Tarragona van presentar dimarts, 19 de gener, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, el col·leccionable 'Tarragona, Patrimoni Mundial: una nova visió'. L’obra dóna a conèixer millor com són i com eren els monuments de Tarragona amb la distinció de la Unesco. S’utilitza una anàlisi rigorosa, científica i actualitzada i, al mateix temps, comprensible per a tothom. La publicació també recull noves fotografies, vistes aèries a baixa altitud i reconstruccions arquitectòniques amb l’última tecnologia.

La pel·lícula original, rodada el 1922 a Tarragona, es basa en un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha recuperat la recreació del film Heroísmos, en què es pot veure la construcció d'un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc, amb la col·laboració de la burgesia de Tarragona. Va ser el 1922 quan es va proposar a la Secció de Dames de Creu Roja i a la Junta Local de Tarragona recollir fons per rodar la pel·lícula. El rodatge es va fer en llocs característics de la ciutat, però cal destacar que el resultat final és una recreació en què van participar els mateixos metges i malalts. Del film original, de cent minuts, s'han pogut recuperar, fins ara, uns 40 minuts.

La trobada s'ha fet gràcies a una dècada de treball de recopilació d'imatges fílmiques de la demarcació de Tarragona a través de la unitat d'investigació del cinema del departament d'història de l'art de la URV. El projecte té un cost de 75.000 euros, que inclou les tasques de restauració, les còpies de qualitat i la projecció posterior. D'aquesta quantitat, la URV n'ha aportat 22.000 euros i la Filmoteca de Catalunya, uns 50.000. Cal destacar que les imatges es projectaran a Canal Reus TV, Més TV i TV3.

Durant la presentació d'ahir a la sala de graus de la URV, el propietari de les pel·lícules, José Banús Barberà, va explicar que “després de la trobada de les tres bobines, el 2014, el primer pas va ser dipositar el material a la Biblioteca de Catalunya”. Barberà va subratllar “el deplorable estat” en què es trobaven els arxius.

La problemàtica de la preservació

Del material rodat des dels inicis del cinema –1895– fins a l'arribada del cine sonor, als anys trenta del segle passat, s'estima que han desaparegut prop del 85% de tots els films que es van realitzar arreu del món. Els estudis efectuats per la filmoteca espanyola estableixen que s'ha perdut el 95% de la producció de l'Estat espanyol. La indústria cinematogràfica va adoptar des del seu començament tècniques per millorar la seva rendibilitat, com ara la pràctica de l'emulsió de còpies. Mantenir l'equilibri que garanteixi la pervivència de l'obra fílmica és un dels reptes de les filmoteques i institucions culturals. En l'àmbit internacional, la Federació Internacional d'Arxius Fílmics, formada per més de 120 institucions, vetlla per perpetuar les obres cinematogràfiques.

Aquest dimecres es durà a terme l’aniversari de la biblioteca de on es premiarà la fidelitat dels usuaris més constants

Ser lector de la Biblioteca Municipal de Cambrils té premi. Un any més, aquest equipament celebra el seu aniversari premiant a aquells que durant el 2015 van emportar-se més llibres en préstec. A més d’aquesta activitat, la Biblioteca Municipal de Cambrils ha programat una sessió especial que porta per títol ‘Entre lletres i imatges’ amb la qual celebraran l’aniversari de l’equipament. Aquesta activitat tindrà lloc, aquest dimecres 20 de gener, a les 18.00 h. Durant la tarda podrem assistir a la xerrada impartida per Rosa Ma Fusté on parlarà de la màgia de compartir amb el conte ‘Llana a dojo’. També es comptarà amb el grup de joves de Mitja i Ganxet de Cambrils que entregarà el seu regal a la Biblioteca i realitzarà un taller de ganxet i, per acabar, es donaran els Premis als Superlectors del 2015.

Altres activitats previstes per gener

A part d’aquesta celebració, durant el mes de gener també destaca l’activitat ‘Storytelling, contes en anglès’, una sessió a càrrec d’alumnes de Grau d’Educació Primària de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Serà els dissabtes 9 i 23 de gener, a les 11.00 h. S’explicaran contes en anglès adreçats a infants entre 7 i 8 anys. L’storytelling sorgeix d’una col·laboració amb la URV per desenvolupar projectes d’Aprenentatge Servei i que els estudiants realitzin sessions pràctiques en llengua anglesa.

Per últim, destacar també, dins les activitats d’aquest mes, la tertúlia amb Jordi Ledesma en què a través d’aquesta sessió l’autor comentarà la seva novel·la ‘El diabló en cada esquina’. La trobada tindrà lloc, el dilluns 25 de gener, a les 19.00 h, i comptarà amb la col·laboració de l’Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils.

Programa complert

El programa sencer de les activitats de la Biblioteca Municipal de Cambrils previstes pel mes de gener es pot consultar a través del següent enllaç http://www.cambrils.cat/biblioteca/.

S'han programat fins a 22 diferents mostres per a l'any 2016, amb una clara aposta per l'art modern en diferents disciplines

Una nova etapa que encaren "amb força i il·lusió". Des del moviment d'artistes reusencs, Lluís Agustench ha impulsat un nou projecte per gestionar i programar una oferta d'art centrada en donar a conèixer nous talents artístics de la ciutat i el territori. D'entrada, i a partir d'aquest dissabte, el públic que passi per La Llotja de la plaça de Prim podrà descobrir el treball de Yati, un jove artista tarragoní que ha fet de l'aerografia la seva tècnica marca de la casa. A banda, però, el nou projecte de l'entitat passa per programar tot tipus de cites per tal de "cobrir tots els vessants de l'art", explica Agustench. En total, enguany, la sala té previst acollir fins a 22 diferents activitats artístiques.

Aposta pel talent reusenc

"Alguns dels artistes que exposaran a La Llotja ja tenen una trajectòria més o menys consolidada, però n'hi ha d'altres a qui els cal una empenta", avança Augustench. Així, posem per cas, la sala reusenca acollirà una mostra en què diferents alumnes de l'artista Lídia Pàmies mostraran per primer cop la seva obra. L'art ceràmic també tindrà pes durant l'any que tot just acabem d'encentar. "Molts dels qui exposaran són novells", detalla Agustench. Amb tot, el referent de l'entitat és la cita que anualment dediquen als Beatles. "Serà al febrer i la munta en Josep Maria Gómez, un col·leccionista que té retalls de premsa, fotografies, cartells i fins i tot certificats de naixement dels de Liverpool. "És el nostre acte de referència", exclama.

I serà ja al juny, amb l'arribada del bon temps, quan La Llotja donarà pas a una nova mostra feta per als artistes reusencs. La nova proposta del col·lectiu té l'objectiu d'aconseguir "que la programació que tenim preparada sigui estable, i molt variada". En aquest sentit, l'aposta d'aquesta nova etapa a La Llotja és també de caràcter pràctic. "Volem que quan surtin d'exposar amb nosaltres puguin entrar a altres sales i espais de la ciutat i de la demarcació", apunta. "Volem donar difusió a la gent que comença. Reus té potencial i, la seva gent, creativitat i talent", subratlla. Amb tot, Agustench troba que hi hauria d'haver més recursos per potenciar el talent artístic de la ciutat i que "potser manca una mica d'entesa entre els artistes. Hauríem de treballar conjuntament", demana.

Tot tipus de moviments i tendències

Agustench, veterà pintor, creu a més que l'art actual "s'ha vist afectat per la irrupció del món digital". "Les sales tenen un problema. Abans, el públic anava a veure diverses exposicions al cap de l'any. Ara ho tenen en un clic, ja no es mouen", diu. I, segons apunta, s'hauria de potenciar la creació artística ja al període escolar. "Als programes formatius de les escoles s'hauria d'aconseguir que els nanos aprenguessin a estimar l'art". "Se'ls hauria de mostrar figures com la de Banksy. I així, del més modern potser acabarien interessant-se per la història de l'art", declara.

I potser també és per això que Agustench s'ha decidit a liderar un projecte "en què tot hi pugui tenir cabuda". "Hi haurà fotografia, grafits, art conceptual, urbà i expressionista. Ens interessa contactar amb creadors de tot tipus de moviments i tendències", diu l'impulsor d'aquesta nova etapa La Llotja. De cara al futur, i un cop el projecte del moviment ja estigui consolidat, la fita és la d'organitzar un mercat d'art "de lliure participació" que es converteixi en punt de trobada i suposi un incentiu econòmic per als artistes, ja que "és complicat poder guanyar-se la vida amb l'art i qualsevol iniciativa en aquesta línia és benvinguda". A més, a finals d'any, l'entitat reusenca vol celebrar la tercera edició dels Pinzells d'Argent, uns premis en què es distingeix dos artistes reusencs, un d'ells a títol pòstum.

Tot plegat buscarà convertir l'espai de la plaça de Prim, que la Cambra de Comerç de Reus cedeix al col·lectiu, "en un lloc en què es fomenti l'art de les nostres comarques". Un art valent, compromès i ple de reptes. "El camí dels nous artistes és complicat", descriu Agustench. "I nosaltres, el que intentarem és guiar-los, donar-los un espai per tal que puguin expressar-se i tenir contacte amb el seu públic". La primera cita la tenim aquest dissabte amb els treballs de Yati, que podran ser visitats fins al 30 de gener. "La seva obra és hereva del pop art, i té un punt irreverent i provocador", raona.

La vila-secana va ser la primera dona en llicenciar-se en medicina a l'Estat espanyol al segle XIX

El nou Centre d'Estudis Vila-secans tindrà el nom de la primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol, Maria Elena Maseras (1853-1900), una vila-secana que no va poder exercir mai la professió mèdica. El nou col·lectiu cultural, que es presentarà públicament en un acte al centre cívic El Colomí de Vila-seca demà dimarts, a les 20.00 h, té com a objectiu “promoure i dinamitzar la cultura” a Vila-seca, segons la presidenta de la nova entitat, Eva Rofín.

Segons Rofín, la iniciativa va néixer fruit del contacte “d'un grup de joves” del municipi que coincidien en la diagnosi que a Vila-seca “hi havia un buit” en matèria de cultura i van considerar interessant “omplir-lo a través de la celebració de conferències, xerrades i l'edició de publicacions” de caire multidisciplinari i adreçades a totes les edats.

En l'apartat de publicacions, el Centre d'Estudis Vila-secans publicarà anualment una monografia sobre una temàtica específica. La primera d'aquestes edicions se centrarà en l'abordatge de diferents aspectes sobre la dona al municipi i en tot el Camp de Tarragona.

Sobre l'origen del nom de Maseras, Rofín apunta que el va suggerir un membre del col·lectiu que realitzava un màster sobre estudis de dones. Tot i que el consistori vila-secà ja va honorar la metgessa denominant un CAP amb el seu nom, Rofín opina que la trajectòria d'aquesta dona pionera “no és suficientment coneguda encara”, de manera que mereixia més difusió.

En el marc de la presentació de demà del Centre d'Estudis, el professor de la URV Josep Fàbregas serà l'encarregat d'impartir una conferència sobre la presència a Vila-seca de Joan Kies i Maria Àngela Sala.

Una facultativa que no va poder exercir l'ofici

Com moltes altres dones avançades a la seva època, M. Elena Maseras (1853-1900) no va tenir fàcil assolir el seu somni d'igualtat. Aprofitant la visita del rei Amadeu I de Savoia a Barcelona, Maseras va suplicar-li una llicència per entrar a la Facultat de Medicina, permís que va convertir-la en la primera metgessa. Tot i això, la vila-secana no va poder mai exercir aquesta professió perquè la reial ordre només disposava la seva admissió als estudis. Cansada d'esperar un nou permís, es va dedicar a l'ensenyament.

Formen un dels pocs conjunts de vidre cistercenc que es conserven a Europa

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat uns vitralls gòtics del transsepte sud de l'església del Reial Monestir de Santes Creus. L'actuació és el primer pas d'un projecte de restauració del conjunt de vitralls gòtics cistercencs del monestir. El de Santes Creus és l'únic monestir que conserva un extens conjunt de vitralls datats a principi del segle XIII, i està entre els pocs conjunts de vidre cistercenc que hi ha a tot Europa.

Els vitralls mostren colors clars i dibuixos geomètrics. Aquests motius simples són típics de l'estil cistercenc, que es caracteritza per la seva extrema austeritat. Algunes de les peces estaven fracturades i amb fragments despresos i presentaven taques per l'oxidació de les varetes metàl·liques de sosteniment. A més, el plom amb què se subjecten tenia signes de corrosió, i la majoria dels plafons estaven corbats.

Les feines de conservació i restauració van començar a l'octubre, amb la retirada del vitrall i el trasllat cap al taller del restaurador, Jordi Bonet. El conjunt ja havia estat objecte de diverses intervencions, amb una restauració al segle XVI, tres segles després de la seva col·locació. També amb anterioritat, es va restaurar un vitrall de la zona del claustre, seguint els mateixos criteris. I, al segle XIX, hi van fer una intervenció utilitzant restes de vidres i ploms provinents de la destrucció dels vitralls, al segle XVI, per un incendi.

L'objectiu de la intervenció ha estat aturar els processos de deteriorament a què han estat sotmesos els vitralls i perllongar-ne el temps de vida. L'actuació ha consistit en una tasca prèvia de documentació fotogràfica i un calc del vitrall per tal de documentar amb precisió com anaven col·locats, abans de desmuntar-lo, per poder-los restaurar en el taller. També s'han fet anàlisis per estudiar la composició química i els processos de deteriorament a què han estat sotmesos els materials, i adoptar-hi els criteris més adients d'intervenció. Finalment, n'han netejat, consolidat i la reintegrat els materials, amb la nova disposició i ancoratge en el seu finestral, amb un sistema que en garanteix la futura conservació.

El govern, que hi volia fer un museu de la química, obert a consensuar un altre ús amb l'oposició

Al mes de març farà sis anys que l'edifici de l'antic Banc d'Espanya, en un emplaçament privilegiat al cor de la rambla Nova de Tarragona, està en mans de l'Ajuntament de Tarragona. Passat aquest temps, i malgrat que el consistori va lluitar durant anys perquè no es convertís en oficines de la Subdelegació de l'Estat, l'edifici continua tancat i sense que encara hi hagi un ús clar per al seu futur. El consistori tarragoní s'ha compromès que el 2016 marqui un canvi i es comencin a fer passos en ferm per reobrir-lo, però, al mateix temps, torna a deixar en un interrogant l'equipament que vol instal·lar-hi a l'interior. Després de decantar-se el mandat passat per un museu de la química, el PSC deixa ara la porta oberta a un altre canvi de plans.

El pressupost que s'ha aprovat per aquest nou any preveu una partida de 50.000 euros amb l'objectiu de destinar-la a un avantprojecte per a la reobertura de l'antic edifici del Banc d'Espanya amb un ús públic. “Hem assumit el compromís de començar a posar fil a l'agulla i elaborar algun tipus de projecte”, va detallar el regidor d'Hisenda a Tarragona, Pau Pérez.

La reserva econòmica, que va acompanyada també d'una altra per a l'elaboració d'un llibre blanc dels equipaments de la ciutat –una demanda d'ERC, des de l'oposició–, s'ha fet amb una invitació a tots els partits per consensuar el nou ús públic. Aquesta decisió, de fet, suposa un pas enrere respecte del ja avançat a finals del mandat passat, en què l'executiu liderat per Josep Fèlix Ballesteros havia apostat de manera clara per la creació d'un museu de la química. El febrer de l'any passat, de fet, el consistori va signar un protocol públic per a la seva creació amb la URV, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Associació Empresarial Química (AEQT) i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

A principi de desembre, però, Ballesteros ja es mostrava disposat a negociar la conveniència d'aquest museu arran dels recels de gran part de l'oposició i es mostrava obert a d'altres possibilitats. La complicada aritmètica del ple municipal –en què hi ha vuit grups i el PSC tan sols té nou regidors dels 27 existents– ha provocat que ara, en el debat pressupostari, l'oferta al diàleg sigui encara més explícita, i és que en els programes dels partits en les eleccions passades hi ha propostes com ara la del trasllat de l'hemeroteca (ERC) i la creació d'una biblioteca (PP). I Ciutadans ha proposat aquesta setmana que sigui la seu del Museu del Nàstic.

Un altre al calaix

Si finalment, com tot indica, el museu de la química queda aparcat, ja serà el segon projecte per a l'antic edifici del Banc d'Espanya que queda guardat dins d'un calaix. L'any 2011, quan els socialistes governaven amb el suport d'ERC, es va presentar el disseny d'una oficina turística que havia de concentrar l'atenció als visitants i oferir una introducció als atractius de Tarragona amb metodologia innovadora. El projecte, però, va morir a principi del mandat passat per falta de pressupost, segons es va dir oficialment. Ballesteros, fins i tot, havia arribat a plantejar cedir l'espai a l'explotació privada per fer-hi un restaurant, però, com totes les altres idees, no han permès que les portes de l'edifici tornin a obrir-se.

L'equipament va rebre 8.154 visitants al llarg de l’any 2015

El Museu i Forn del Vidre de Vimbodí continua creixent en visitants. Segons la darrera estadística anual, elaborada per la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, ens gestor del museu, la instal·lació va rebre 8.154 visitants al llarg de l’any 2015, un 28.51% més que l’any anterior (1.809 visitants més). Aquest balanç positiu es produeix gràcies a la consolidació de l’oferta educativa amb tallers de reciclatge i de vitrofusió, als tallers familiars de cap de setmana, a les visites guiades pel municipi i -sobretot- a la segona edició de VITRUM, la Festa del Vidre Artesà.

El mes amb un major flux de visitants va ser l’octubre (3.177), quan va tenir lloc la segona edició de VITRUM, ampliada a dos dies. Destacar també l’augment de públic al maig (944), a l’agost (661) i al setembre (308), i la davallada del juliol (189 visitants, un 61% menys de visites respecte el juliol de 2014).

Pel que fa a les entrades individuals, que inclouen les normals, les reduïdes i les promocions, les xifres mostren que més de 6.400 persones han visitat el Museu durant el 2015, la qual cosa representa un 31% més respecte l’any anterior (1.546 persones). En relació amb les entrades de grup han visitat el Museu del Vidre 1.698 persones, un 18% més respecte l’any anterior.

Tant l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, com la regidora de Turisme, Rosa Albes, destaquen els bons resultats anuals i la consolidació d’un equipament únic amb un alt component pedagògic i de lleure, gràcies en bona part a les demostracions en directe de vidre bufat. Asseguren que “el museu és un compendi de tradició, art i ciència, tant per escoles com per al públic familiar i per a tothom en general que vulgui contemplar una activitat artesanal gairebé extingida”.

Tancat fins a final de mes

El Museu i Forn del Vidre és actualment tancat per obres de manteniment i no reobrirà al públic fins al final d’aquest mes de gener.

La decisió es pren després de la fallida de la Caixa Agrària

Enguany han quedat suspeses les festes de Sant Antoni de Cambrils. Després de la previsió de tancament de les oficines de la Caixa Agrària per la "integració" al BBVA, que es va aprovar en l'assemblea de socis del passat 27 d'agost i que s'havia de fer de manera ordenada i culminant el procés a finals de l'any passat, els responsables de la Cooperativa van parlar amb l'Ajuntament per tal que es fes càrrec de les festes de Sant Antoni d'enguany. L'Ajuntament, que fins ara ja col·laborava en aquestes festes, hi va donar el vistiplau i fins i tot s'havia dotat d'un increment pressupostari tal com va quedar recollit en el ple extraordinari d'aprovació de pressupostos del passat 18 de desembre.

Però la fallida de la Cooperativa Agrícola, el passat 22 de desembre, ho ha alterat tot i davant aquesta situació que ha suposat, entre altres coses, una forta garrotada a bona part de la societat cambrilenca, s'ha decidit no fer cap acte festiu per Sant Antoni, unes festes que, des de sempre, han anat associades a la Cooperativa Agrícola. L'únic acte que es manté és la benedicció dels animals que es fa al pati de l'Ermita després de la missa de les 11.30 hores, aquest proper diumenge 17 de gener.

Dos caps de setmana festius

Les festes de Sant Antoni, en el format que es venia repetint des de fa força anys, comptaven amb dos caps de setmana farcits d'actes festius. El primer cap de setmana s'obria amb la matinal festiva a les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola, el dissabte, amb l'esmorzar popular i tots els diferents concursos, mostres i competicions: campionat de botifarra, torneig d'escacs, trobada d'intercanvi de plaques de cava, bitlles, concurs de menjar mandarines, entre d'altres activitats. El diumenge era el dia del concert i del sorteig, pel matí, i del ball per la tarda, els darrers anys amb l'orquestra Maravella. El segon cap de setmana festiu tenia els Tres Tombs pels carrers del voltant de l'Ermita com a acte destacat. En funció de com es resolgui finalment el tema del bloqueig actual de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola, l'any vinent es podrien recuperar les festes.

Es tracta del Fòrum de Tarragona per la Memòria i està impulsat per Francesc X. Tolosana

En els darrers anys, a Tarragona, a mitjans de gener, s'organitzen diverses activitats per recordar una data històrica clau, i també dramàtica: el 15 de gener del 1939, l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona suposava l'acabament de la Guerra Civil a la ciutat. Enguany, a les diferents institucions i entitats que sumen esforços en favor de la memòria històrica se n'hi afegeix una de nova: el Fòrum de Tarragona per la Memòria, “una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat dignificar la memòria dels que van patir repressió durant el règim franquista a Tarragona i província”, segons els seus impulsors.

Està encapçalada per l'historiador Francesc Xavier Tolosana, que també en els darrers anys ha guiat visites pels indrets més representatius de la repressió franquista a Tarragona. La nova entitat, segons va explicar ahir, està integrada per “sectors de l'esquerra antifeixista de Tarragona”. “Volem buscar una transversalitat i que prioritzi la recuperació d'una memòria històrica que encara és una memòria viva”, va dir.

El Fòrum de Tarragona per la Memòria es presentarà oficialment dijous, a l'Ajuntament de Tarragona, i esdevindrà el primer dels actes que s'han organitzat aquest mes per celebrar la fi del conflicte bèl·lic a la ciutat. El mateix Tolosana oferirà, el dissabte dia 16, una visita guiada als espais de la repressió franquista, que començarà al cementiri de Tarragona. Tolosana va aprofitar l'acte de presentació dels actes commemoratius per demanar a la regidora de Cultura, Begoña Floria, la senyalització de tots aquests indrets relacionats amb la guerra i la repressió a la ciutat.

Més actes

El programa d'actes acabarà el 31 de gener amb una altra visita guiada, en aquest cas als espais de la Guerra Civil al Port, a càrrec de Magí Aloguín. Entremig, i en diferents espais, hi haurà tres conferències: sobre la dona durant la República i la guerra, el 18 de gener; sobre la defensa del litoral, el dia 19; sobre la visita, el 1939, del comte Ciano a Tarragona, el 21 de gener; i sobre les brigades internacionals, el 29 de gener.

El Centre de Recurs Pedagògics i l'Arxiu Històric també presentaran, el dia 25, el projecte didàctic La Guerra Civil a Tarragona. Els llocs de la memòria, que oferirà als professors de 4rt d'ESO i de batxillerat la possibilitat de visites guiades als indrets de la Guerra Civil. I més enguany, que es commemora el 80è aniversari de l'inici del conflicte bèl·lic.

La biblioteca pública s'afegeix al cartell amb l'organització d'un taller i una exposició, el dia 25, sobre les memòries i dietaris de guerra que s'han editat recentment: “S'exposaran una vintena de memòries, bàsicament de soldats tarragonins”, segons la directora del centre, Dolors Saumell. L'endemà, l'historiador Eugeni Perea pronunciarà una conferència, també sobre dietaris de soldats combatents.

“Recordar aquests fets són útils si ajuden a donar a conèixer la nostra història i a visualitzar quins eren els valors a preservar i rebutjar tot allò que es va fer malament”, segons el director de l'Arxiu, Jordi Piqué.

Lluís Capdevila publica el seu primer disc, 'Diaspora', a partir d'una campanya de micromecenatge

El prioratí Lluís Capdevila és a Nova York des de l'any 2007. Empès per la seva "passió per la música", tal i com explica, ha engegat una campanya de micromecenatge amb la qual vol disposar dels recursos necessaris per complir el somni de publicar el seu àlbum de debut al jazz, Diaspora. El projecte, que té un cost de 7.500 euros i que s'acaba el proper dilluns, dia 11 de gener, ja ha assolit la xifra màgica gràcies a l'aportació de més d'un centenar d'usuaris. El somni, doncs, és una realitat.

'A Nova York s'hi respira música'

Al seu web, Capdevila, de 34 anys i doctorat en Arts musicals per la Universitat de Stony Brook, explica que la música de Diaspora sorgeix "a partir de les emocions i vivències que em van dur del Priorat a Manhattan". I allà, envoltat de gratacels i de l'empremta de Woody Allen, s'hi ha fet el seu racó. "Viure-hi m'ha canviat la vida", assegura. "A Nova York s'hi respira música, té molta intensitat", afegeix. Fer-s'hi un lloc, però, no ha estat fàcil. "És un lloc complicat per a tothom", apunta. No se'n penedeix, amb tot. "L'escena musical de la ciutat és única. Hi són els qui són prou forts per ser-hi", descriu.

Capdevila, sap, a més, que encara que finalment Diaspora es faci realitat el camí seguirà sent llarg i ple de no pocs obstacles. "Diuen que per establir-se al sector a Nova York cal un dècada de treball", subratlla. La clau de l'èxit, doncs, potser es troba en l'autoedició d'àlbums. "La tecnologia ens ha donat instruments per arribar a la gent. Als músics això ens ha permès obrir-nos un camí per nosaltres mateixos", diu.

Diaspora, un retrat generacional

En essència, Capdevila és feliç perquè tot plegat ha suposat un repte per a la seva trajectòria. "Donar-te a conèixer és molt difícil i comporta moltíssima feina, però a la vegada et fa créixer com a persona i t’acaba donant credibilitat" raona. El prioratí descriu el seu treball de jazz a Diaspora com un recull de les "emocions i experiències que he anat tenint aquesta anys". I és, també, el retrat d'una generació, la que passa dels 30 i encara no ha acabat de trobar el seu lloc. "Molta gent de la meva edat, tot i tenir estudis universitaris, ha hagut de marxar del país per trobar una feina de qualsevol cosa per sobreviure", exposa.

De projectes, per sort, no n'hi manquen. "Després de Diaspora estic pensant en un segon disc a trio i un debut a piano sol", avança. De moment, això sí, els seus esforços se centraran en la presentació en directe del disc. I a l'horitzó, clar, hi té la voluntat de tornar a casa ja consolidat com a músic. "Sí que em plantejo tornar, i estic a l’espera que l’oportunitat es presenti. Quan sigui aquí faré la meva contribució a la música", assegura. I és que la terra tira molt, i més si és la del Priorat.

Ignasi Cristià guanya el concurs d'idees per a la museografia de l'equipament casteller que s'està fent a Valls

La proposta presentada per l'equip liderat per Ignasi Cristià ha estat la guanyadora del concurs d'idees convocat per a la redacció del projecte museogràfic del futur Museu Casteller de Catalunya que s'està fent a Valls. Ahir al vespre es va donar a conèixer el nom del guanyador coincidint amb l'obertura de portes d'una exposició a la sala Sant Roc de Valls en què precisament es podran veure les cinc propostes finalistes.

La idea seleccionada, presentada amb el lema Un castell en tres actes, explica el món casteller a través d'un relat expositiu dividit en introducció, nus i desenllaç, en el que pretén ser un viatge de la raó a l'emoció, tot fent-ne partícip el visitant i, a la vegada, un recorregut per la història dels castells, des del vessant més descriptiu fins al més simbòlic. El projecte parteix dels principis rectors del fet casteller, glossats per Josep Anselm Clavé amb el lema Força, equilibri, valor i seny. De la proposta, en destaca una espectacular instal·lació multimèdia, al final del recorregut museogràfic, que reprodueix un castell i fa sentir l'emoció i l'alegria de descarregar-lo amb l'ús d'audiovisuals immersius i sensorials. Abans, però, segons la proposta, el visitant s'endinsarà al museu amb un primer audiovisual també de grans dimensions, en una sala que connectarà dues plantes de l'edifici. Aquest primer acte vol simbolitzar el valor dels castellers, ja que el visitant podrà experimentar en primera persona el vertigen similar al d'un enxaneta, des de la perspectiva que s'observa des d'un balcó d'una plaça durant una diada castellera.

El segon acte està dedicat al seny i l'equilibri que representen la saviesa, l'experiència i la tècnica. En aquest àmbit es presenta l'avenç del fenomen en termes de consolidació històrica, expansió, perfeccionament tècnic i el paper de la ciutat de Valls com a bressol del fet casteller. En aquest punt, cinc nodes circulars que simbolitzen en forma les pinyes dels castells van portant el visitant pel recorregut, amb panells dinàmics i visuals, creant una estructura orgànica en moviment.

L'últim acte, dedicat a la força, culmina amb la instal·lació multimèdia que mostra l'explosió d'alegria i emoció, la joia i l'entusiasme quan es culmina el castell amb l'audiovisual immersiu i sensorial.

El jurat ha destacat la qualitat de les cinc propostes finalistes, que ha valorat basant-se, d'acord amb el plec de clàusules, en l'originalitat i innovació de la museografia, la utilització de material audiovisual i tecnològic, l'interiorisme, l'optimització del manteniment, i les activitats i els tallers que inclourà el Museu Casteller. L'equip guanyador rebrà com a premi del concurs d'idees 15.000 euros i se li podrà encarregar per 130.000 euros la redacció i direcció del projecte museogràfic del futur museu.

Currículum

Entre els projectes museogràfics elaborats per Ignasi Cristià, nascut a Cambrils, destaca el seu disseny al Museo de la Cultura del Vino Dinastía Vivanco a Briones (La Rioja, 2004), premi The Best of Wine Tourism, que atorga The Wine Capitals. També sobresurten exposicions temporals com per exemple L'imperi oblidat al CaixaForum, dedicada a l'imperi Persa, i Sibil·la: cant, mite i tradició a la Fundació Sa Nostra de Palma. Ignasi Cristià ha fet també la renovació de les sales d'art modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya, premi de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya a la millor iniciativa patrimonial del 2014; el Museu de la Pau de Gernika (2003), i el Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera (2007).

La mostra es podrà veure, fins al 31 de gener, a l'Espai Turisme de Tarragona

L'exposició actual al'Espai Turisme de Tarragona, Platges de Tarragona, 50 anys després, confronta les mirades dels fotògrafs tarragonins Ramon Segú Chinchilla i Rafael López-Monné. S'hi apleguen una selecció de postals dels anys seixanta de les platges, realitzades per Chinchilla, i la seva versió actual, de López-Monné, cosa que permet valorar les transformacions que ha viscut el litoral, però també veure com molts dels espais continuen gairebé inalterats, segons diuen els organitzadors, que destaquen que en els darrers cinquanta anys la població de Tarragona ha passat de 57.428 a 136.689 habitants i que el turisme ha registrat “un creixement meteòric” i ha passat de 30.000 visitants a l'any a més de dos milions –400.000 dels quals pernocten a la ciutat–. També destaquen que “la Tarragona subdesenvolupada econòmicament de començament dels anys seixanta s'ha transformat en una de les àrees industrials i turístiques més dinàmiques de Catalunya”.

La mostra, produïda pel Patronat Municipal de Turisme i l'arxiu, estarà oberta fins al 31 de gener en aquest espai del carrer Major, a la Part Alta de la ciutat.