La fiscalia demana una multa de més de 8.000 euros als tres acusats de danyar la torre de la Minerva de Tarragona el juliol de 2021. Els investigats són el cap tècnic de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Tarragona i el gerent i l'enginyer de l'empresa Bastides Foreseny, els quals estan acusats d'un delicte de danys al patrimoni històric per imprudència greu. En l'escrit d'acusació a què ha tingut accés l'ACN, el ministeri públic considera que el dany patrimonial ocasionat és "incalculable", però sol·licita 5.000 euros de responsabilitat civil. El conjunt arqueològic és Patrimoni Mundial de la Unesco. Els operaris van perforar la torre per fixar una bastida per restaurar-la, fent-hi dotze forats, un d'ells en el relleu de la deessa.
Segons l'escrit acusatori, el 19 d'abril de 2021 es van reunir representants de l'Arquebisbat de Tarragona– propietari de la Torre de la Minerva i del fragment de la muralla romana- amb altres responsables de les administracions públiques, com ara l'arqueòloga dels serveis territorials del Departament de Cultura, tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya o el cap tècnic de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Menchón -un dels tres acusats- per valorar l'estat de la torre i, especialment, el relleu de la deessa romana.
En la reunió multisectorial, es va descartar l'ús d'una màquina elevadora perquè per les seves dimensions no hi podia accedir. Així, es va decidir que s'usaria una bastida tubular – sense especificar de quin tipus- per examinar i analitzar l'estat de conservació de les restes romanes. L'Ajuntament va adjudicar l'actuació de muntatge de bastides a l'empresa Bastides Foreseny per la seva "àmplia experiència" en monuments històrics. A més, el ministeri públic indica que el consistori va encarregar la supervisió tècnica del contracte al seu cap tècnic de Patrimoni Històric.
El fiscal explica que Menchón va intercanviar diversos correus electrònics amb el gerent de Foreseny, Manuel Fernández, també investigat en la causa, en els quals es sol·licitava un pressupost per a una bastida, sense especificar les característiques de la seva estabilització. El cap tècnic de Patrimoni també va incloure en els correus un "croquis" de la ubicació i informació per a accedir al recinte. Finalment, Fernández va encarregar la gestió de l'actuació al seu enginyer, Cristian Fernández, el qual va acompanyar els treballadors a la torre de la Minerva perquè muntessin l'estructura.
"Els tres operaris no tenien cap qualificació de tipus històric o arqueològic. Un cop al lloc, els va deixar sols i durant el muntatge de la bastida no van ser objecte ni d'una mínima supervisió per part de cap dels tres acusats, els quals van incomplir greument l'obligació elemental: assegurar la supervisió del muntatge per persones coneixedores de la importància del bé i de les prevencions imprescindibles", argumenta el ministeri públic.
Dotze forats
Els operaris van instal·lar la bastida clavant els ancoratges "directament" a la paret de la torre de la Minerva. Van fer dotze forats en els carreus de la torre i hi van introduir els tacs, un dels quals en el relleu. "Cada un dels forats tenia 14 mil·límetres de diàmetre i 100 de profunditat", recull l'escrit. Segons el fiscal, la gravetat dels forats fets consisteix en el fet que permeten l'accés de l'aigua i, això provoca que apareguin microfisures, esquerdes i la disgregació de les pedres. Alhora, pot provocar, indica, la disposició de sediments terrosos i d'aerosols i que s'hi instal·lin insectes, entre altres.
"En la reparació d'urgència es van retirar cinc dels dotze tacs col·locats, però el que es va introduir en el relleu de la deessa no es va aconseguir treure per l'existència d'una fissura de dos centímetres", assenyala el ministeri públic. Segons l'informe tècnic, el dany patrimonial causat al conjunt monumental romà és "incalculable". Tot i això, subratlla que el cost de la reparació d'urgència es va enfilar a 1.580 euros. Aquest import el va assumir l'empresa Foreseny. Pel que fa als treballs per reparar-ho definitivament, es calcula que han costat 1.911,80 euros.
Primer text en llatí fora de Roma
La muralla romana de Tarragona es va començar a construir a principis del segle III aC. Al voltant de l'any 208 aC es va aixecar la torre de la Minerva, que té a la base el primer text en llatí fora de Roma i diversos grafits en l'alfabet ibèric. A la part superior de l'estructura hi ha un relleu de la deessa romana, que és el primer relleu romà fora de la península Itàlica.
La muralla està declarada Monument Històric Espanyol (Reial Ordre de 24/3/1884, Gaceta 12/4/1884), forma part del Conjunt Històric- Artístic de Tarragona (Decret 652/1966, 10 de març, Bé d'Interès Cultural Espanyol), i Bé Cultural d'Interès Nacional de Catalunya i Patrimoni Mundial de la Umesco (Assemblea de Caims, 30/11/2000).
Més de 8.000 euros
Fiscalia considera que els fets són constitutius d'un delicte de danys al patrimoni històric per imprudència greu. Per això, demana al gerent i enginyer de Bastides Foreseny una multa de 8 mesos amb una quota diària de 12 euros. Per la qual cosa, hauran de pagar 2.880 euros. En el cas del cap tècnic de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Tarragona, la multa s'enfila fins als 5.760 euros, ja que li reclama una sanció de 16 mesos amb una quota també de 12 euros.
A la vegada, el ministeri públic demana que els tres acusats indemnitzin conjuntament i solidàriament, i si no subsidiàriament l'empresa Foreseny i l'Ajuntament de Tarragona, al Departament de Cultural o bé a qui s'hagi fet càrrec de l'actuació de reparació i restauració definitiva, que es determini en el judici oral i en la seva sentència. A més, hauran de pagar 5.000 euros de responsabilitat civil, un import que s'haurà d'invertir "exclusivament" en projectes de conservació i restauració de la muralla romana de Tarragona.
