Un altre any perdut per Tarragona

Opinió Albert Abelló

Dissabte, 24 Desembre 2016 12:40

Tarragona ha perdut un any més. Es veia venir des de principis d’any, quan es va firmar el pacte entre PSC, PP i el regidor no adscrit Josep Maria Prats, un pacte clarament escorat a la dreta més espanyolista que buscava la comoditat i assegurar-se les cadires del poder. En aquell moment, als inicis del 2016, des del Grup Municipal de CDC ho pronosticàvem: Aquest és un pacte antitarragona. La unió de debilitats, en aquest cas tres, mai ha estat un sinònim d’èxit, sinó tot el contrari.

Tarragona no ha guanyat res, l’equip de govern ha girat l’esquena a la ciutat la qual ha continuat perdent oportunitat rere oportunitat. Els eterns projectes, d’aquells que sempre se’n parla en períodes de comicis municipals i que protagonitzaven bona part dels programes electorals dels que actualment governen a l’Ajuntament de Tarragona, continuen exactament igual. Un exemple és el Banc d’Espanya, el projecte del qual havia d’estar enllestit el passat mes de setembre... Un altre flanc és la Tabacalera, que segueix deteriorant-se... Per no parlar d’aquell concurs d’idees per decidir l’ús del pàrquing Jaume I i que ara sembla que ningú recorda.

L’equip de govern s’ha convertit en un expert en dilatar la resolució dels problemes de la ciutat. De fet, podríem continuar recordant les promeses del senyor Ballesteros d’ara fa dos anys com ara la construcció d’una llar de jubilats a la Part Alta, la creació de l’esperat centre cívic al centre de la ciutat, la bona connexió dels barris de Ponent, Llevant, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador amb el centre, l’ecoparc del Miracle... Tot plegat no ha sigut més que un miratge. Un cop més, un any més, des de l’equip de govern no s’ha plantat cap llavor per fer realitat iniciatives revulsives per la ciutat.

Aquest 2016 s’ha tornat a caracteritzar per l’absoluta inacció d’un equip de govern que no només ha oblidat les seves promeses, sinó que ni tan sols ha estat capaç d’executar els projectes que comptaven amb partides específiques en els pressupostos, com ara la millora dels polígons industrials i la millora de l’espai urbà als barris i al centre de la ciutat.

Tarragona no ha guanyat res, ha perdut. Hem perdut des d’iniciatives que funcionaven com ara els regidors de barri fins a projectes que semblaven ser el pal de paller del PSC: Els Jocs Mediterranis 2017. Estic segur que no sóc l’únic tarragoní a qui li fa mal veure la ciutat en declivi, una Tarragona que continua desaprofitant les seves grans potencialitats. Una ciutat sense lideratge que aquest 2016, entre altres coses, només ha aparegut en titulars internacionals per parlar de la primera vegada a la història que s’ajornen uns Jocs Mediterranis i per episodis de presumpta corrupció. Però segons l’equip de govern liderat per Ballesteros, Tarragona va bien.